h1

La superioritat moral i ètica de l’ateisme sobre la religió

Març 20, 2011

La fonamentació ètica del pensament religiós, com ja sabreu, es basa en el temor a un càstig diví en el més enllà. Es a dir, les persones creients obeeixen unes pautes i conductes de comportament no perquè ells siguin realment bones persones, sinó pel  pànic paranoic a patir un escarment metafísic d’algú invisible que els observa en tot moment.

El pensament idealista dels creients planteja, com Plató i Kant, que existeix un “bé” i un “mal” inqüestionables i absoluts, uns dogmes de fe, o imperatius categòrics, basats realment en tradicions ancestrals i obsoletes, que ells creuen que tenen el seu origen en criatures superiors. Per exemple, es força possible que la prohibició islàmica de menjar carn de porc es basi en una epidèmia de triquinosi del segle VII i d’això se n’hagi derivat un comportament irracional al llarg de 1.400 anys.

El fet d’obeir dogmes inqüestionables porta directament al fanatisme integrista, es a dir, en pensar que una idea és millor que la vida de totes les persones que no creuen en ella i, per tant, es moralment acceptable matar als infidels o, a creure que aquests no son persones amb iguals drets i deures.

Cap a una ètica atea i materialista

Davant això, quina alternativa tenim les persones que creiem en la ciència, el materialisme empíric i la raó? Doncs jo he plantejat aquests punts, a veure que us semblen:

1.- RELATIVISME MORAL: No existeix un “bé” i un “mal” absoluts, hem de buscar la forma correcte d’actuar a partir de l’observació empírica i objectiva de la realitat i de les conseqüències que tenen els nostres actes. No hi han idees vàlides per tothom i en tot moment, la moral és un concepte creat per l’home i determinat per la cultura i la història. Per exemple: La pederàstia era èticament acceptable a l’antiguitat grecoromana i no ara.

2.- DE LA REFLEXIÓ INDIVIDUAL A LA REVISIÓ COL·LECTIVA: Hem de qüestionar-nos constantment les normes i els mites que regulen la nostre societat, valorar internament si fem el millor i el més correcte no perquè així ho digui una llei, una ideologia o un Deu, sinó perquè nosaltres hem arribat a aquesta conclusió. Un cop fet això hem de promoure un debat col·lectiu per tal d’arribar dialècticament a un consens global i democràtic que ens permeti revisar la fonamentació de la justícia. Per exemple: És ètic torturar un terrorista per evitar un atemptat? Es bo bombardejar  un país per alliberar-lo d’una dictadura? Parlem-ne!

3.- UTILITARISME: Tal com va plantejar el filòsof anglès Jeremy Bentham els únics conceptes absoluts son el plaer i el dolor, ja que son magnituds demostrables i quantificables. Per tant, una ètica atea i racional sempre haurà de buscar el màxim plaer per un major nombre de persones, evitant tot tipus de sofriment innecessari. Però jo crec que, al contrari del que pensava Adam Smith, això no ho solucionarà un mercat lliure i un individualisme egòlatra, sinó una acció política  col·lectiva que persegueixi acabar amb les causes objectives del dolor mundial: la pobresa, la guerra i les malalties.


32 comentaris

  1. En la mateixa línia:

    http://cnho.wordpress.com/2011/03/19/una-simple-resta/


  2. La “moral” atea és simplement hedonisme individualista. La moral no és possible sense un sentit de transcencència. I en cas que l’ateu tingués “principis” morals, no té obligació d’obeirlos i els pot anar canviant i modelant ad-hoc, a l’estil de Groucho Marx (“tinc els meus principis, però també en tinc uns altres si no li agraden”).

    En definitiva, l’ètica i la moral no es poden basar en coses tan volubles com plaer o tan relatives com l’experiència (que a tants caps tants barrets, cadascú té la seva “experiència” i explica la pel·lícula a posteriori a conveniència, per sentir-se bé amb si mateix i autojustificar-se). Els ateus confoneu moral amb el concepte psicològic de dissociació.

    La moral és fixa, independent i apriorística (la noció kantiana del “deure” i l’imperatiu categòric, que va més enllà dels capricis de l’individu i que en realitat és el que els catòlics anomenem “Déu”).

    http://infocatolica.com/blog/delapsis.php/1011140608-la-moral-atea-irich


    • 1) Si per hedonisme entenem la busca del benestar social, endavant. No té perquè ser individualista en absolut!

      2) Evolucionar és positiu! La moral i la ètica social han evolucionat constantment, inclòs la cristiana que ja no crema a ningú a la foguera (espero)i son diferents en cada moment, cultura i societat.

      3) Insisteixo: per actuar bé no és necessari témer càstigs de criatures metafísiques inexistents.


  3. L’ètica religiosa més avantguardista s’està modernitzant i ja no s’identifica en absolut amb els punts que tu proposes ni amb res fix, com l’ultraboy apriorista (n’estic segur de que aquest nick era l’original ¬¬) defensa. Avui en dia es parla d’una dimensió de transcendència, deixant espai a la ciència i centrant-se una mena de gestió de l’inexplicable: què passa amb la nostra consciència quan morim, què és l’amor… Em sembla molt més bonic i, sobretot, molt més humil per part de la religió ocupar aquesta parcela de les necessitats de l’home que no pas monopolitzant-les.

    Qualsevol forma de moral fixa em sembla repugnant. Si la moral fos realment fixa, encara es seguirien cremant dones perquè sí, prohibint les relacions sexuals abans del matrimoni o jutjant en base a una llei divina aleatòria (els 10 manaments podrien haver estat uns altres). Ser cristià i tenir tarannà obert no és cap incompatibilitat i es pot ser les dues coses pel mateix preu.


  4. Evidentment em semblen be els teus raonaments, em sembla de sentit comú. Del catòlics en particular el que més m’agrada és el Pecat Original, això de portar el pecat de fàbrica ho trobo collonut.



  5. A pams: sóc ateu, malgrat la meva formació en col·legis religiosos (o potser gràcies a això). De totes formes, trobo que en aquests temes tampoc tot és blanc o negre. És a dir, no per no creure en Déu cal atacar les religions com un gran mal.

    L’integrisme és dolent, evidentment, però hi ha religió abans, hi ha gent que creu en Déu no com una entitat castigadora (el Déu jueu) sinó com quelcom benigne, gairebé com un pretext per a fer el bé a la seva vida. És gent que ajuda als necessitats, que prova de fer del món un lloc millor a la seva manera. Podem no estar d’acord amb ells, però trobo que no anem massa sobrats de bona gent com per a carregar contra tots ells.


  6. El problema de la ètica dialògica que planteges és la seva ineficàcia en desicions que han de ser relativament ràpides. Tenim la mala sort de pensar les coses quan passen, reviso la seguretat de les centrals nuclears quan hi ha un desastre nuclear en un pais desenvolupat, i no som capaços de predir-ho per tal de posar en marxa el diàleg.
    Per la resta estic d’acord amb el plantejament, de fet fa més d’un segle que la ètica camina cap al racionalisme materialista… des de la crítica nietzscheana a Kant i Plató… et recomano que legeixis (si no ho has fet ja) a Habermas, segur que t’agradarà.


  7. Plató creient?? Imperatiu categòric basat en tradicions ancestrals?? Es pot ser més ignorant??


    • ajajaj jo no he dit que Plató fos cristià, sinó que el pensament cristià es basa en l’idealisme Plató (com San Agustí d’Hipona, per exemple)

      L’imperatiu categòric de Kant es fonamenta en tres postulats: la llibertat, la immortalitat de ‘ànima i l’existència de Deu. Si això no son tradicions ancestrals…

      Poney, t’ho he dit mil cops: abans de deixar un comentari, documenta’t una mica, una miqueta de res, pliiis!


      • Això que dius de l’imperatiu categòric és simplement erroni, i et repto a que em donis una cita d’això que dius.

        Respecte això que dius sobre Plató, podria dir que estic d’acord, tot i que els cristians tergiversen (com gairebé tothom) el sentit original del mon de les idees.


  8. Utilitarisme: O sigui que podries considerar moral l’experimentació amb éssers humans portada a terme pels nazis??


    • No! Com ja he dit cal basar la moral en un racionalisme empíric i és una evidència objectiva que aquests experiments ultranacionalistes eren atrocitats sense fonamentació i no anaven enfocats a buscar el plaer precisament!


      • La veritat es que segur que tu coneixes molt millor que jo els experiments que van fer els nazis, jo l’únic que dic es que si amb aquests experiments es va fer avançar la medicina ni que fos una mica, això vol dir que a posteriori molta gent se’n va beneficiar, i això implica que malgrat l’experiment va ser atroç i moralment censurable, al haver causat un plaer molt més gran, ja que beneficia a molta gent, compensa el patiment del pobre pacient.

        Això, que segur que algú altre descriuria millor que jo, et descric, és el problema més greu que planteja l’utilitarisme i pel qual jo hi estic relativament en contra.

        A més em fa gràcia que vulguis fonamentar la moral (en tot cas seria la ètica) en el racionalisme, i desprès reneguis de Kant, que va ser el pare dels racionalistes.


        • 1) Jo defenso el racionalisme empíric inductivista, no el racionalsime idealista pur deductivista de Descartes o Kant! Es a dir prioritzo l’experimentació física a la lògica matemàtica

          2) Segur que hi havien formes menys cruels per fer avançar la medicina i per tant la crueltat era innecessària


          • 2) Segueix sent moral des d’un punt de vista utilitarista


  9. Interesante el tema de debate de hoy. Antes de nada decir que yo soy atea, y que opino que la humanidad a lo largo de su historia ha creado distintas deidades simplemente para responder a preguntas para las que no tenía respuesta y para sentirse, quizás, más seguro sabiendo que hay entes superiores que vigilan por su seguridad.
    Ahora bien, soy atea porque no encuentro ninguna respuesta trascendental en la religión, pero sí considero que algunos postulados de las diferentes iglesias, tanto cristiana, como islámica, budista, etc. etc. también pueden contener una moral racional y empírica. Evidentemente no en todos sus dogmas (porque por definición un dogma no es racional ni emírico) pero sí algunas de sus acciones.
    Ahora, y a parte de lo antes expuesto, considero que mayor error de una religión es el de querer hacer valer su ley (y su verdad) para el conjunto de la población, aún negando hechos demostrados. Digo esto porque no puedo evitar quejarme de que la actual Iglesia Católica en España quiera emitir leyes para el conjunto de la ciudadanía.

    Perdón por el tostón, pero es que es un tema actual donde los haya (y mira que lleva tiempo sobre el tapete!) =)
    Un saludo.


  10. Aquest debat, sense integrisme,s pot ser fantàstic ja que s’enfronten dues maneres de veure el món físic i el metafísic per part de l’ésser humà.

    El debat no té perquè tenir un final o un guanyador. Potser el millor és el debat en si mateix.

    M’inclino per l’ateisme sense integrismes.

    Em semblen molt bons els exemples que escrius en el punt 2 i de difícil resposta sense que aquesta sigui llarga i raonada (almenys per a mi).
    En aquest sentit, recordo una novel•la en la qual un grup té preparat un atemptat amb bomba contra el Tsar de Rússia en uns dels seus passejos en carrossa. El dia de l’atemptat el que porta la bomba corre cap al carruatge i abans de tirar-la, veu que al Tsar l’acompanya un dels seus fills petits (la qual cosa no estava prevista). Això fa que finalment no tiri la bomba.

    La novel•la explica el debat que es genera en el si del grup que preparava l’atemptat al respecte de si s’havia de seguir endavant malgrat tot o no.


  11. Un parell d’apunts addicionals:

    1. Estic d’acord en que no existeix la ètica, ens la fem nosaltres, però no estic del tot d’acord en que puguem arribar-hi. Si la moral és relativa, llavors en sí no hi ha ni bé ni mal.

    2. Que molta gent pensi que alguna cosa està bé no vol dir que estigui bé. Òbviament això és millor, o almenys és més just, que que ho pensi un de sol.

    3. A part de reduccionista i maniqueu (només plaer i dolor, en quin mon vius?), l’utilitarisme té greus problemes pràctics, com he intentat descriure’t més amunt, i no ho considero una opció valida.

    4. No entenc que hi pinta Déu en tot això. Sembla com si consideressis que les religions tinguin el monopoli de gent que creu fanàticament i sense fer ús de la raó, quan això és un patrimoni universal i part de l’ésser humà. A més, hi ha moltes creences religioses fora del teisme, com ara el comunisme, el liberalisme, potser el postmodernisme, o qualsevol idea que tracti de jerarquitzar la realitat entre bé i mal.

    D’altra banda, m’agrada que parlis sobre coses que no siguin tot historia i on no tinguis l’avantatge la teva carrera acadèmica al darrera.


  12. Bon post! D’aquells que et fan reflexionar. Sense saber massa de filosofía, no caso massa amb la doctrina utilitarista. M’agrada més el nihilisme de Heidegger i el vitalisme tràgic de Nietzsche, condimentat del racionalisme cartesià, amanit amb el pensament social de Sartre. Un còckel explosiu, oi?


    • Ufff i un xic indigest, afegiria jo! Un dia m’expliques quin resultat dona aquesta mixtura explosiva!


  13. He de dir que el tema em sobrepassa, fins i tot degut a la meva escassa formació acadèmica (als 12 anys em van posar a treballar) alguns conceptes de definicions filosofiques que feu se’m escapen.

    Be, jo no puc considerar-me ateo, mes aviat agnòstic, dons partint de la seguritat que el deus que ens venen son un invent del home, encara no tinc cap raó cientifica de qui coi va inventar a l’home y l’univers…. ja ,ja, que si el bing bang, la evolució i tal pascual. Paro en sona tan ridícul com els sis dies de treball i el setè a descansar, desprès el fang i la bufada.

    Crec que aquet tema des de la esquerra es tracta amb una inconscient frivolitat.

    Deu es una necessitat de l’home, es per això que a totes les civilitzacions importants i la mes recòndita tribu sense connexió amb altres cultures, sempre ens em trobat un deu.

    Ridiculitzar al creient de la forma tan crua com la fet l’home del vídeo no em sembla gens be, encara que tingui raó en gaire be tot el que diu. Pero per uns instant m’ha semblat a aquet personatge mal educat que dient, “Jo soc clar i catalá” o “Amí me gusta decir las cosas claras y a la cara” es considera en el dret d’escopir-te i posar-te a parir.

    Jo soc fill com la majoria de nosaltres de una cultura cristiana, i aquesta cultura m’ha donat uns valors ètics i morals que crec positius i demanaria a la esquerra entre la que me inclou que anes-hi al tanto a la hora de substituir-los, que els nous almenys estiguin a la alçada dels que es tracten de substituir, cosa que no sempre ha estat així.


    • La diferència entre la teoria de l’evolució i el Gènesi és que la primera es la conclusió d’una rigorosa investigació científica a partir de milions d’evidències materials, objectives i irrefutables i la segona és una llegenda sense cap més fonament que la tradició.


      • Be, si t’agrada creure que d’un pet va néixer tot, dons res a dir, jo encara no crec que una simple cadira es pugui fer sola, dons imagina una cosa tan complicada com es donar vida.

        Pero aquet debat no es el que estàs proposant, afirmes una superioritat moral de l’ateu sobre el creient, dons be, perdona que et digui perquè em caus molt be, pero això es ser tan dogmàtic com el creient i a la esquerra ja tenim prou de dogmes.

        Jo encara considero als deus com una necessitat del ser humà que tant de bo jo pogués gaudir d’ells.

        De qualsevol forma, m’agrada el teu comentari.

        Un saludo


        • Jo encara considero als deus com una necessitat del ser humà que tant de bo jo pogués gaudir d’ells,,,, o tant de bo que no els necessitéssim


        • – No es que cregui en l’evolució, és que soc prehistoriador i em dedico professionalment a demostrar empíricament la seva validesa irrefutable.

          – La meva postura no és dogmàtica, la he argumentat: crec que actuar bé sota la coacció d’una criatura metafísica es intrínsecament pitjor que actuar bé sense esperar res a canvi.

          -La invenció humana dels Deus i les religions es un fet històric molt recent, com pots llegir aquí: https://glamboy69.wordpress.com/2010/08/17/el-codi-de-hammurabi-o-la-invencio-de-deu/

          GRÀCIES PER LA TEVA APORTACIÓ AL DEBAT!


  14. He de discrepar una mica.

    En primer lloc, en el títol del post. No es pot dir amb certesa que l’ateisme sigui moralment superior a la religió, ni el contrari, perquè la superioritat moral no depèn del que un pensi o cregui, sinó de com actua. I veig que molts dels que es declaren no-creients són massa creguts (i alguns arriben a ser uns veritables malparits).

    En fi, si és per compensar els segles de propaganda en què se’ns ha predicat el contrari, el títol encara es pot justificar.

    En segon lloc, diria que les normes ètiques actuals no es basen en l’ateisme pròpiament dit, sinó en el laïcisme, és a dir, de la consideració que per a la convivència social no s’ha de donar preferència a cap religió ni a cap filosofia: llibertat de culte i llibertat de pensament. I a consensuar les normes.

    Finalment, sobre la por al càstig, això no és exclusiu de les religions, sinó una pràctica comuna del qualsevol que té el poder. Tots sabem que un cert gau de coerció és necessari per fer respectar la llei. Necessari, però no suficient. Perquè ja veiem que el codi penal i les ordenances municipals amenacen amb penes molt més tangibles i immediates que el foc etern, i tot i així hi ha transgressors…

    Això a banda, l’exposició dels punts 1, 2 i 3 és bona.


  15. Des de la meva ignorància total en matèria filosòfica, solament tinc els coneixements que proporciona un batxillerat i amb el respecte que em mereixen tot tipus de creences (altres no es mostren tan respectuosos) opino que en el teu post exposes molt bé el que jo crec.
    No se per que costa tan d’admetre que hi ha gent que podem viure sense la necessitat d’ens divins i els seus codis morals i a la vegada ser persones èticament correctes es clar amb les nostres febleses, tothom les té.
    La meva mare (1918) treballava als camps a l’edat de set anys i mai va pensar, ni ella ni ningú que l’explotessin o abusessin si no que era una persona que col.laborava en l’economia de la casa, avui dia això es impensable, llavors eren immorals? o tenien uns altres codis morals vàlids per l’època.
    M’agraden molt aquestes preguntes políticament incorrectes o transgressores jo la resposta no la tinc tan clara i malgrat tot m’agrada anar de bona persona.
    També m’agraden molt les plomes àcides.


  16. Jo penso que la societat va canviant, fa un parell de dies vaig llegir que l’església està perdent “adeptes” i això m’alegra moltíssim perquè significa que les persones pensen per sí mateixes, en teoria. Crec que ara la nova religió és la moda juntament amb el materialisme. Sincerament penso que les persones busquen agafar-se a alguna cosa, sino és la religió, serà una altra institució, forma de vida … és a dir, que sino és la religió, serà una altra cosa, i això és el que em fa por perquè si s’ha trigat tants segles en “despegarse” de la religió, ¿quant de temps es trigarà per desenganxar-nos d’una altra?.

    Crec que busca formar part d’alguna cosa, i no pensa que la llibertat a vegades és estar sol i viure amb tu mateix.

    No sé si té molt de sentit això que he escrit, la veritat és que fa moltíssim que no deixava cap comentari!


  17. Un post molt bo sobre el tema: http://www.ingenioconsaboralaca.com/2011/04/guia-practica-para-conversar-con-un.html



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: