h1

Fervor Monogàmic Homosexual

Març 3, 2011

El passat Dissabte vaig anar amb el meu xicot a veure “The kids are all right”, una veritable apologia dels valors familiars, el tradicionalisme conjugal i el matrimoni etern, amb la petita peculiaritat d’estar protagonitzada per una parella de lesbianes, fantàsticament interpretada per Julianne Moore i Anette Bening. Una raresa cinèfila o el reflex del nou fervor monògam que es viu dins el mon GLTB?

Justament aquest proper cap de setmana es compleixen dos anys de la meva sobtada i sorprenent conversió a la ortodòxia monogàmica; catorze mesos des de que vaig desenganxar-me totalment d’un submón de sexe compulsiu i efímer, de xats i pàgines de contactes plenes de fotos de polles, de cites amb desconeguts que portava al llit després de xerrar-hi cinc minuts o menys.

No us podeu arribar a imaginar, ni remotament, fins a on arribava la meva addicció! A les víctimes de la meva cacera les veia com a vulgars preses, no tenia el menor sentiment cap a ells i ni tan sols els veia com a persones, eren mers objectes sexuals a la meva disposició eventual.

Peró un bon dia va aparèixer el meu Príncep Blau i ,sense adonar-me’n, vaig replantejar la meva teoria de que la  parella era un invent heteropatriarcal per perpetuar l’herència i vaig pensar que potser no s’hi estava tan malament en aquell lloc anomenat Amor. Dos anys després em reafirmo absolutament i se’m fa difícil recordar que era jo el que col·leccionava polvos com qui es fa un àlbum de cromos.

Gairebé la totalitat de persones homosexuals del meu entorn viuen un fenomen similar entregats per complert a la vida conjugal i ja conec qui està fent tràmits per l’adopció. Sort que el Matrimoni Gai havia d’acabar amb els valors familiars, segons el cristianofeixisme! Poc es podrien imaginar a l’Opus que en pocs anys acabaríem tan fidels i conservadors com ells aparenten ser.   Som els gais els nous heteros? Ens ha absorbit el sistema o, simplement hem aconseguit la plena normalitat i acceptació social?

Pel contrari, les meves amigues hetero semblen viure una segona adolescència sortint cada setmana a cercar mascles  salivant com hienes famolenques davant un xaiet coix.No m’estranya, doncs, que el govern de CIU hagi suprimit la sèrie “Infidels” de TV3 ja que alguns membres de UDC creien que fomentava el divorci i la promiscuïtat. A veure si aquest programa serà la causa de tot plegat!

15 comentaris

  1. Jo crec que el que passa entre la gent jove és que es tendeix a una convergència entre homos i heteros. És un tema generacional. Els joves gais són menys promiscus que la generació de fa 20 anys i els joves hetero al contrari…


    • Es a dir: hem arribat a una síntesi social entre els dos mons i a una plena normalització. La culminació d’un procés dialèctic entre dues postures que han estat irreconciliables durant mil·lenis!


  2. Per cert: algú ha estat buscant avui a Google “arqueòleg glamurós vagina” estic molt intrigat per saber que volia trobar exactament…


  3. Jo crec que precisament l’error és distingir entre heteros i homos en aquests aspectes. Aposto per la hipòtesi de la normalitat. Encara recordo quan jo era petit quan “últim maricón” era la frase més normal del món. S’ha avançat prou des d’aleshores, tot i que encara queda…
    El següent pas seria precisament trencar els esteriotips que enfronten les tendències sexuals. Ni tots els heterosexuals sóm uns fatxes retrògrades ni els homosexuals són tots una colla de promiscus i viciosos.
    Crec que existeix una “sexualitat lliure” mal entesa. Cadascú pot ser un aixelebrat calentot o un monògam ben centrat segons el que el cos li demani o fins i tot com bé has dit, una mateixa persona pot canviar la seva manera de funcionar pel que fa les relacions sexuals depenent de la seva etapa de la vida.
    Conec casos de gent que s’ha forçat a tenir relacions obertes superantipatriarcalsultramodernesialternatives, autoconvencent-se i en alguns casos ambdues parts han acabat psicològicament destruïdes arribant a la conclusió que havien d’establir les regles d’una monogàmia i alhora gent monògama que fa anys que se li veu d’una hora lluny la seva infelicitat.
    La sexualitat lliure, al meu entendre és comportar-se respecte les relacions afectivo-sexuals, com el cos i la ment t’ho demanin en el moment precís de la vida. No ho és pas adaptar uns estereotips, siguin quins siguin, a la pròpia manera de ser…


  4. si les hienes, no paren de volver-me caçar, literalment parlant


  5. El tema és massa complex per a que en pugui tenir una opinió fonementada. Crec que tot és qüestió de moments personals en la vida d’individus que poden tenir relació amb el seu entorn o no.
    En tot cas, al fil de la monogàmia homosexual et deixo aquest vídeo, del tot recomanable:

    Com que algú ha considerat que era massa impur per a que segons qui ho veiés, cal registrar-s’hi per a poder-lo veure, però amb el compte de Google n’hi ha prou.

    Al final, en termes cinematogràfics, què et va semblar The kids are allrigh?


    • Cinematogràficament correcte, però no per tirar cohets! Molt bona la seva interpretació i poc més!


  6. Jo sempre he cregut que depen més de la persona i situació personal. Són esteorotips que cal trencar.

    Jo estic com les teves amigues… surtint d’una relació de 3 anys… i ara he de tornar caçar! OMG! Ni m’en recordo de com es feia! xD


  7. Segurament s’ha avançat molt socialment en el que se n’ha dit la normalització. I també és possible que al “viure” en aquesta normalitat es tendeixi a ajustar-se a viure en parella de manera més estable.

    Estic també amb els que diuen que depèn de les persones, penso però que en una situació de major normalitat és més fàcil transitar cap a situacions de parella.


  8. Si senyor, però jo crec que a la societat actual la cosa aniria així: “molts heteros son els nous gais”, això és el que fa que els gais semblin els nous heteros.

    Potser m’explico malament…


  9. A les comunes hippies dels anys 60 i 70 va passar una cosa semblant. En principi, tots i totes es podien enrotllar amb totes i tots, però els seus membres tendien a formar parelles estables, que quan es desfeien era per formar noves parelles estables.

    Els humans no som tan polígams ni promiscus com ens pensàvem: ens resulta més còmode tenir una parella per sempre. O quasi.


  10. Per cert, tot i que jo no la seguia, aquests dies he comrpovat que no hi ha cap sèrie amb un públic tan fidel com el d'”Infidels”.


  11. Jo crec que passada l’etapa de cacera i, satisfets els primitius instints bàsics, tothom tard o d’hora busca una parella estable, una persona amb la que compartit i viure el dia a dia i en això no hi ha diferència entre gais, lesbianes o heteros ja que, per damunt de tot, tots som persones.


  12. Però si dues persones s’estimen malgrat que……hagin estat infidels totes dues o una de sola, cal deixar de tenir relacions amoroses per principi de monogàmia? O cal replantejar la/les definició/ns de la parella feliç (parella amb relacions contigents o monogàmica segons les nostres necessitats psicològiques…)?

    Què en pensau?



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: