h1

David Cameron instaura l’Anarcocapitalisme a UK

febrer 22, 2011

Poc es pensava el pobre Mikhaïl Bakunin que la seva utopia d’acabar amb l’Estat, es portaria a terme per una coalició entre el Partit Conservador i el Liberal del Regne Unit  tot i que, com veurem , ni el fons ni les formes coincideixen exactament amb els plantejaments teòrics del noble rus.

Doncs si, ahir el Primer Ministre anglès va anunciar el magnicidi de l’Estat del Benestar: dintre de poc totes les escoles, hospitals, carreteres, biblioteques, transports, parcs, jardins, museus i altres dependències públiques passaran a estar administrades per mans privades, jibaritzant la tasca del Govern exclusivament a la Justícia, Policia i Exèrcit. És a dir, els britànics pagaran impostos tan sols per finançar les forces de repressió, que vetllen per la propietat privada i l’ordre social, així com per pagar  plusvàlues als empresaris que s’enriquiran gestionant serveis bàsics.

Cameron ha pretés dissimular aquest demencial atac terrorista darrere l’edulcorat eufemisme de “Big Society” afirmant que els voluntaris i les ONG també podran fer-se carreg de les administracions liberalitzades. Ah fantàstic! Així doncs quan algú s’hagi d’operar del cor l’atendrà un voluntari amateur que es dedica a la cardiologia com a hobby en el seu temps lliure per amor a l’art? Meravellós! Ja de pas podrien deixar la Monarquia en mans de Pallassos sense Fronteres que ho farien igual de bé!

En realitat el Govern anglès segueix fil per randa els principis ultraliberals de l’Escola de Chicago de Milton Friedman, molt ben sintetitzats per l’intel·lectual Naomi Klein al documental “La Teoria del Shock” (vegeu-lo al blog de Madebymiki). Segons Friedman la confusió social pròpia dels moments de crisis extremes, polítiques o econòmiques, han de ser aprofitats per destruir serveis públics i deixar-los en mans del mercat.

Els pioners en experimentar amb aquesta doctrina van ser els militars Augusto Pinochet a Xile  el 1973 i Jorge Rafael Videla a Argentina el 1979, llençant els opositors a les seves privatitzacions  al mar. El  seu brillant resultat va inspirar, posteriorment, a Tatcher i Reagan als anys 80’s, que no varen dubtar a aprofitar la Guerra de les Malvines i la fi de la Guerra Freda com a moment de “Shock” per amagar les seves maniobres neoliberals.

I finalment trobem a una Europa en estat de Shock total, entregada per complert a la dreta, sense una espurna de l’esperit revolucionari  del món islàmic i disposada a deglutir sense miraments aquest genocidi econòmic que abocarà a la societat cap al tercermundisme i la misèria de facto. Però no passa res, total, com deia Margaret Tatcher: “Els pobres ho son per que volen” i qui és Cameron per negar el caprici de viure en la immundícia a milers de ciutadans?

I recordeu: aquest és el model de Rajoy, així que el 2013 ens toca a nosaltres! Si algú pensava fer oposicions, millor que es dediqui a una altre cosa!

Anuncis

7 comentaris

  1. Genial com sempre el fotomuntatge.


  2. Ai, allò de las barbas i el vessino 😦


  3. Realment quan els dos partits es varen aliar per governar no semblava, si més no pel que hi llegíem a la premsa, que la festa anés a acabar d’aquesta manera.
    Són molt interessants les referències i les relacions històriques i internacionals que indiques ja que ajuden a contextualitzar el que passa a UK. No és una dèria d’aquests senyors. Forma part d’una partida de cartes a nivell mundial.
    I en aquesta partida els diners que hi ha sobre la taula són els nostres. Així què, guanya la Banca! Com en els casinos.
    Per cert: amb els fotomuntatges que fas és possible que et vulguin fitxar els del diari As.


  4. Gràcies pel retroping, per desgràcia crec que no t’equivoques amb les teves previsions respecte en Rajoy. Aviat ho sabrem, tinc ben clar que guanyarà passi el que passi.


  5. Tot i que la notícia no és bona en absolut, tampoc és tant dolenta com sembla: es privatitza la gestió, no la propietat, oi?
    La idea és que la competència faci que diferents companyies aspirants a gestionar un servei públic ofereixin el millor servei possible. El problema serà quan el millor servei passi per ser el més barat i això repercuteixi en la precarietat de treballadors i usuaris. Però com a concepte no és dolent en la seva totalitat, ja que, admetem-ho, la gestió per empleats públics duu, en alguns casos a l’immobilisme absolut.


    • Mira, l’arqueologia és un servei públic privatitzat i a la pràctica això significa: empreses competint a la baixa per pagar menys als treballadors i treballar més ràpid i pitjor. Ni punt de comparació amb França on és públic.

      Per altre banda és molt més fàcil entrar a dins: no calen oposicions i les condicions son tan dolentes que ningú s’hi queda gaire temps!


  6. naomi klein.. asi la hipocrita… que critica la globalcion pero sus libros se venden en un mercado globalizado, que critican los tax haven, pero bien mete sus dineros ahi.. etc etc.. y que por supuesta critica las marcas. pero las usa..

    Asi me gusta.. FIANDOTE DE HIPOCRITAS…como los imbeciles..



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: