h1

Homosexualitat i homofòbia a Egipte: avui i ahir.

febrer 6, 2011

Com ja sabreu, aquests dies a Egipte es viu nova revolució democràtica al món islàmic contra una dictadura brutal  i, com no, descaradament homòfoba. Mantindre relacions amb una persona del mateix sexe no és específicament un delicte a Egipte, ni existeix cap normativa que ho persegueixi (de fet fins 2001 el poder egipci negava l’existència de la homosexualitat) , però els fiscals recorren a la llei d’emergència de 1981, amb la qual es basa la legitimat el règim de Mubarak, per tal de condemnar a penes de presó per delictes contra la moral pública que van dels 3 als  5 anys.

Alguns exemples d’aquesta persecució inquisitorial seria cas de les 52 detinguts a bord del vaixell “Queen Boat”, on presumptament es celebraven orgies entre homes, l’any 2001; o el 2003 quan un turista israelià va ser empresonat 15 dies per homosexual, abans de ser expulsat al seu país. Aquell mateix any la policia va realitzar nombroses detencions en llocs de crusing a les vores del Nil, i el 2009 el govern va ordenar clausurar una revista setmanal de contingut gai Al Balagh Al Gadid, condemnant a dos anys entre reixes als seus periodistes.

Human Right Watch i Amnistia Internacional, han denunciat, a més, que la policia sotmet a tortures i exploracions anals per verificar acusacions de sodomia i que el sol fet de ser portador del VIH ja és suficient motiu per anar a la presó. Mubarak va arribar a prohibir la venta de discos de l’artista transsexual Dana International, guanyadora d’Eurovisió.

Homosexualitat a la Història d’Egipte

No obstant, la homofòbia no és inherent a la història d’aquest estat, ni molt menys!

A la religió de de l’antiguitat egípcia trobem que el mite sobre el mateix origen de l’estat es basa en la lluita i violació del deu Horus, per part de Seth, que simbolitza la unió entre l’Alt i el Baix Egipte. Aquesta llegenda ens permet entreveure una visió del sexe gai masculí molt semblant a la que tenien moltes civilitzacions del món antic: ser actiu està ben vist, ser passiu no.

Pel que respecta a  les evidències que ens ha deixat l’arqueologia destaca la mastaba dels funcionaris Nianjjnum i Jnumhotep, datada a l’Imperi Antic, i que es representen abraçats a les diferents pintures que decoren la tomba, com la que podem veure aquí. També existeixen diverses fonts literàries que ens parlen d’idil·lis entre faraons i militars, com ara “El demandant de Menfis”, a l’Imperi Mitjà.

L’any 332 aC és proclamat Faraó el Rei macedoni Alexandre Magne, que mantenia una relació obertament homosexual amb el seu cap de caballeria, Hefestió. Durant la dinastia ptolemaica d’origen grec i la ocupació romana es manté el règim de tolerància sexual, que durarà fins a la violenta pujada al poder del cristianisme copte.

La primera persecució veritablement homòfoba a Egipte va tenir lloc dos anys després de que es signés l’Edicte de Milà, amb el qual el cristianisme esdevenia la religió oficial. L’any 315 dC hordes de cristians acaben amb diversos temples d’Alexandria, amb l’acusació de que els seus sacerdots eren efeminats, establint així una equació entre paganisme i homosexualitat que es veurà reforçada al llarg del segle IV, com ho prova el manual “Els errors de les religions paganes” del senador romà Firmicus Maternus del 346 dC, on s’assenyalen als gais com a elements pagans a exterminar.

I és avui, després de 1697 anys d’homofòbia,  en aquest context de canvi i revolta on s’han obert algunes escletxes que permeten albirar per un futur  en  llibertat i igualtat; en aquests sentit us recomano que llegiu AQUÍ l’entrevista a un activista homosexual egipci que està molt involucrat a les mobilitzacions. Una espurna de llum dins la foscor!

Advertisements

16 comentaris

  1. Tant de bo, Arqueòleg, tant de bo la sexualitat no fos un hàndicap per criminalitzar a un determinat grup de persones. Empresonar a algú pel seu gust sexual és una estupidesa majúscula.


  2. A veure si és veritat, esperem que la revolta egípcia serveixi d’exemple i comporti una obertura en tots els aspectes.


  3. Just acabava de publicar el post, he baixat al quiosc a comprar El Pais i llegeixo la notícia de que la minoria copte és la major defensora de Mubarak i que el patriarca Shenuda III ha demanat que finalitzin les revoltes ofernit una missa per l’actual dictador.

    Quines casualitats, no trobeu?, que els inventors de la homofòbia siguin els màxims avaladors de l’actual règim?


  4. Si, l’homosexualitat a Egipte conviu amb l’ocultació. De fet més que prohibida, és considerada tabú.

    Tant de bo que aquesta revolució serveixi per avançar en el terreny dels drets humans, i no solament en els que afecten als homosexuals, sinó també en el treball infantil i en els drets de les dones.


  5. A mi també m’agradaria que aquesta revolta servís per impulsar un canvi profund tant a nivell polític com social però crec que serà molt difícil. No ens enganyem, Egipte no és Tunísia i els defensors a ultrança del l’actual règim encara tenen un pes molt gran. Per cert Arqueòleg…per torturar a un sospitós de ser gai, se li practiquen exploracions anals..caram.. quina ironia!!
    Molt bon post.


  6. l’assumpte dels països àrabs és massa complicat. Per descomptat passi el que passi dubto molt que s’imposi una solució democràtica pròxim al occidentalisme.

    El món islàmic està escorat en l’edat mitja. No tenen indústria, no tenen serveis i la seva agricultura és molt elemental. Però són molts i avui dia tenen informació i saben que hi ha altre món que veuen amb enveja.

    Els joves són conscients que tenen per davant un futur de pobresa i falta de llibertat, però les seves opcions són gairebé nul•les. Manquen de tradicions democràtiques i els únic que estan organitzats són els islamistes que els conduiran a mes pobresa i menys llibertat.

    Evidentment és una revolució i com ha passat en totes la sortida pot ser la que menys esperem.

    Crec que en occident ens ha agafat per sorpresa. Per això ningú sap que opinar.

    Pesem que l’esquerra anem estar en contra del Sha de Persia ( Avui la república islàmica de l’Irán) pel seu pro occidentalisme sense adonar-nos de la barrera que aquest feia enfront de d’islamisme més radical.

    Fins i tot ingènuament arribem a pensar que els islamistes eren una espècie de revolucionaris en defensa de la seva cultura ,,,, una mica així com la ETA,,, mecaxis!! quanta inconsciència hi ha en la ignorància.
    A la majoria d’habitants d’aquets paisos la democràcia les resbala ja que tenen la Sharia, que és la paraula mateixa de Déu. El Corà no és solsament un llibre religiosos, sinó un sistema de vida social, religiosa i política dictat a Mahoma per Déu mateix. I si n’hi ha revolució serà utilitzada per l’islamisme que son els millor organitzats, per que la gana no vol raons, vol solucions, i aquesta gent estan fastiguejats de corrupció i carències.

    por desgaracia esta y nuestra revolución todavia tardará…. Saludos …Manuel (abans Ikel)


    • Què dius, Manel??

      Sota el teu discurs s’amaga un antiislamisme latent. Israel és el paradigma de les llibertats sexuals i de l’alliberament de la dona. O Irlanda, país confessional, al igual que UK. El Vaticà o Polònia també s’han mostrat molt receptius amb la lluita pels drets de gais i lesbianes, al igual que Sèrbia o Rússia, oi? A Itàlia en Berlusconi si que sap com tractar aquests maricons i a les dones, com a putes!! I els italians el segueixen votant, clar q sí!

      L’Islam en l’edat mitja? Deixa de mirar-lo amb els teus ulls miops eurocentristes i estudia una mica d’història del món àrab!

      Per últim, la Sharia NO ÉS LA PARAULA DE DÉU! és una interpretació dels “savis” sobre els designis divins, ni el Corà fou redactat per Mahoma, si no per Utman, tercer califa del Islam, coma forma de legitimar el seu lideratge, a base de la recopilació oral dels dits del profeta.

      Tots els fanatismes religiosos són perillosos. El musulmà, el cristià o el jueu.


  7. […] This post was mentioned on Twitter by Adela, Arqueòleg Glamurós, reagrupamentpv, Arqueòleg Glamurós, Arqueòleg Glamurós and others. Arqueòleg Glamurós said: Homosexualitat i homofòbia a Egipte: avui i ahir. http://wp.me/paaYl-1Kb […]


  8. És horrorós que, a dia d’avui, la gent segueixi sense aprendre que no es pot discriminar a ningú per la seva orientació sexual. Quina merda!


  9. Ahora todo el mundo es un ejperto en historia, sociologia, economia y politica egipcia… hace cuatro dias.. la mitad de la gente no sabia ni quien era mubarack…


    • Hombre, no es por fardar, pero aquellos que nos hemos licenciado en Historia, poco o mucho, algo del pasado, la geografia y el arte de Egipto nos hemos tragado…


  10. Quina sort que de vagades ens trobem amb algú com en Ferran Vital, que ens faci sortir de la nostra ignorància, Quina generositat informativa a l’explicar-me sin que jo hagi dir res d’això, quins son els països occidentals a on la religió te força influencia a la societat i conseqüentment cert rebuig a la homosexualitat. Per dir això deus tenir gran coneixements per la gran quantitat de burros de la teva espècie, devots de la moreneta o a qualsevol tòtem que els posin davant, jo mai m’atreviria a dir que els po
    lo de el Bercusconi, Home, que vols que digui, primer vas de progre i de cop et puja una moralina d’estret que sembla que no t’has fet un palla a la vida. Doncs a mi sempre que no siguin menors ni dones obligades a exercit de putes, a mi ja m’està be quetes orgies del paio aquet, altra cosa es la corrupció que te al seu entorn,,,,, es clar que de corruptes mes cal que ens caiem, doncs posar de president a la Gene al beneficiari de les contes d’un evasor de capitals, ja te delit.
    ara, el que mes m’ha agradat es la llisó de historia d’islamisme que m’has donat, he quedat bocabadall doncs es nota que no tens avia, Et tinc que reconèixer que com dius, amb la miopia que em miro el tema no puc arribar a cap conclusió de cap a on es dirigeix totes aquestes revoltes i qui n’hi ha darrere, esperant dels teus grans coneixements del món islàmic que em posis una mica de llum de quin es el futur d’aquestes societats.
    Ves en conta si per respondre vas a la consulta de la Arami Fuster, te la bola em la menopàusica.


    • “llisó” “bocabadall” “delit” “Arami” “sin que”…

      I jo que pensava que feia faltes en català!!


    • Benvolgut Manel,

      No penso que aquests països segueixin les directrius revolucionàries europees de fa dos segles. Penso que les dinàmiques pròpies d’aquests estats (amb un pes de les societats tribals molt més gran que al nostre país) poden forjar una realitat politica gens comprensible pels ulls d’un occidental.

      La porositat de la frontera Pakistàn-Afganistan, el malestar dels pobles amazics del Rif (es senten amazics, no marroquins!), la manca d’un sentiment “nacional” al Iraq o el fracàs del projecte de “Daar-el-Islam” d’Al-Qaeda només s’explica per l’existència d’una realitat social tribal molt forta i l’absència de grans elements nacionals unificadors, la pervivència d’elements clàssics de l’antic règim (monarquies absolutes d’origen diví al Marroc, terratinents, existència d’alguns latifundis al nord d’Àfrica…) no es pot entendre sense haver estudiat en profunditat l’evolució històrica que han patit aquests estats. Molts articulistes/periodistes/analistes han ignorat els matissos culturals propis d’aquests estats. És el mateix error que han fet els Estats Units i per això mai podràn “guanyar” la guerra a Iraq o Afganistan.

      Per últim, em sembla lamentable el suport dels EUA i l’UE als governs de Mubarak i Ben Ali, sota el pretext de que aquests són pro-occidentals i lluiten contra el fonamentalisme islàmic. Quina barra!! És el mateix pretext pel qual els EUA van permetre 40 anys de franquisme a espanya, canviant el mot fonamentalisme islàmic per PCE. El fonamentalisme religiós (igual que el PCE-PSUC) no és majoritari en aquestes societats. Però si ho fos i es forja un govern democràtic confessional musulmà, s’ha de respectar, igual que es respecta els ultracatòlics del Fianna Fáil a Irlanda o el Tea Party als EUA.

      PD: És un ruc, no un burro!! I t’asseguro que no sóc gaire devot de la moreneta ni de CIU. El ruc amb mitjons és el símbol de la USAP, i com jo sóc ruc-bi..

      PD2: Aramis Fuster? Quin poc estil. A mi m’agrada més el del pèndol…O potser pensaves en una orgia amb en Berlusconi i la Fuster? Ai, calla, calla.


  11. ara si que t’escolto


  12. Hey thanks for mentioning me in your post, I used google translator to be able to read it though! =D



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: