h1

Tipologia de comentaristes en un blog

febrer 2, 2011

Avesat a batre els meus propis rècords, em va passar completament per alt que aquest blog ha superat tranquil·lament la xifra de 10.000 comentaris aprovats, la qual cosa equivaldria perfectament a un llibre de mides considerables si mai, en un atac d’incontrolable  bogeria, em donés per imprimir-los tots.

Entre aquestes desenes de milers, resulta molt difícil recordar-ne un en particular, assenyalar amb el dit aquell que m’ha fet més il·lusió o, per contra, el que m’ha regirat les vísceres fent regurgitar, de pur fàstic, l’esmorzar del dia abans, així doncs he optat per celebrar la nova fita de la millor forma que sap fer un professional de l’arqueologia: classificant i etiquetant els diferents tipus segons el seu grau d’afecció/desafecció envers la meva persona. Com tot intent de crear un ordre dins el kaos peca de generalista i de poc, faltaria més!

TALIFAN: Cheer Leaders incondicionals que solen pomponejar les meves opinions, ampliar les meves dades, em recomanen al seu blog i twittejen els meus articles. És igual del que parli, per molt cutre que sigui el post, sempre em quedaran les seves aportacions per consolar-me. Les puc comptar amb els dits d’una ma, però son la meva darrera esperança quan em falla la inspiració i saben que jo també soc talifan de les seves webs!  GRÀCIES!

COMENTARISTA HABITUAL: Sol passar-se per aquí, encara que sigui a saludar, alguns cops coincidim amb un punt de vista i altres ens trencaríem la cara, però quan  no en noto la seva presència  em falta l’aire. Algunes ja portem anys i anys compartint punts de vista i fins i tot us he arribat a conèixer en persona. NO EM FALLEU!

LECTOR NO COMENTARISTA: Segons les dades estadístiques de WordPress, per cada persona que em comenta, 10 em llegeixen en l’anonimat de la xarxa sense deixar la menor petjada per pura timidesa. Sé que algunes sou més habituals que els talifans, però  dissortadament pel blog, ens priveu de participar en la discussió. UNA VERITABLE LLÀSTIMA!

COMENTARISTA OCASIONAL: En realitat ella estava buscant la recepta del suquet de peix a Google i, aprofitant la ben entesa diu la seva. BENVINGUDA!

LADY SPAMER: És una comentarista no lectora a qui li dona  igual si parles del darrer disc de Morrissey o de les eleccions al Pakistan, ella ha vingut a fer propaganda del seu dogma fabulós on tot comença i acaba. I PUNT!

MARIPEDANT: Lectora que ha confós el meu blog amb l’Enciclopèdia Diderot i creu que estic obligat moralment a fer una exhaustiva Tesi Doctoral per cada post; es posa histèrica davant el menor error de cita, comença a vomitar bilis si una data és incorrecta i el seu cap dona voltes quan veu un nom mal escrit. NO TENIU ALTRE FEINA?

WALPURGI: Aquella suposada amiga tan fabulosa i divina que el 2006 va prometre passar-se pel teu blog i no ho ha fet fins avui, deixant un comentari posant-te a parir de forma visceral, afirmant que tu abans molaves, que estas acabada, que et repeteixes més que Verano Azul i que l’únic que provoques son badalls. AMB AMIGUES AIXÍ, QUI VOL ENEMICS?

TROLL: Un comentarista habitual amb una  tendència ideològica oposada diametralment a la meva i que entra a provocar, polemitzant per cada detall, creant discussions estèrils, dubtant de les meves fonts i cercant faltes d’ortografia. He acceptat que formen una part imprescindible de la vida democràtica i de la salsa blogger, tot i sospitar que algunes estan a sou d’Artur Mas. GRÀCIES PER DONAR-ME VIDILLA!

ASSETJADOR: Un troll que ha perdut totalment els papers davant les meves provocacions i s’obsessiona amb la meva persona, bombardejant-me amb vomitives amenaces i comentaris  ultra-ofensius, intentant esbrinar dades personals meves i fent-se passar per altres comentaristes. AFORTUNADAMENT TOTES LES IP QUEDEN REGISTRADES!

Anuncis

23 comentaris

  1. Je suis “comentarista habitual”, però no te volgut trencar la cara mai, que encara perdria…

    Felicitats pels 10000, és un número molt potent, ja m’agradaria a mi…


  2. No se com ho fas però m’has fet riure molt! Felicitats pel menealo, pels 10000, per tants escrits… etc i paro que si no semblaré un talifan teu XD.

    Quan em torni l’inspiració t’espero pel meu bloc.

    Ens veiem!


  3. No, no estic d’acord amb tu, mira que posar-li nyores al suquet de peix!!!!! mmmmm o no era això? ah! no t’oblidis de passar pel meu blog eh! 😉

    Felicitats per la fita 😀


  4. “A”, “ERRA”, “CU”, “U”, “E”, “Ò”, “ELA”, “E”, “GE”: ARQUEÒÒÒÒÒÒÒLEG!!!

    I ara dirà: no, si per quatre comentaris que has deixat no entres en cap categoria 😦 Tant se val. Magnífic el nombre de comentaris, magnífic l’escrividor que els provoca i que en siguin molts més. 😀


  5. Jaja m’encanta. Jo personalment no entenc els “lectors no comentaristes”… De fet, passa el mateix al Facebook.

    De fet jo a molts blogs entro més interessat en els comentaris que en els posts (no sol ser el cas d’aquest blog, tret de quan hi han polèmiques de caire polític d’aquelles que generen més de 20 comentaris).


  6. Jo sóc dels ocasionals…; vinc a veure si hi ha alguna “ocasió” ara que estem de rebaixes…:)


  7. Hola, passava per aquí per saludar i perquè no et faltés l’aire… hehehe 😉


  8. Ep, aquí un lector no comentarista que avui comenta.

    De totes aquests tipus de comentaristes sens dubte el més apassionant és el troll, aquell que durant els dies que dura la vigència del post on comenta tens la sensació que estàs tenint cert impacte “”””mediàtic”””” (entre moltes cometes)

    Salut!


  9. Més que arqueòleg, t’has passat a psicòleg. I per algun anàlisi dels que has fet, a psiquiatre.

    Felicitats, i a seguir!


  10. Avui és obligatori deixar un comentari. Aquest és el meu. (M’ha quedat una mica insuls, oi?)


  11. En el fons molts escriptors provoquen per tenir més comentaris. Desprès es fan els ofesos i reben el suport dels seus amics. Crec que això dels blog a vegades es una perdua de temps. Paradoxal que ho escrigui en un blog? Doncs sí, així som els humans de contradictoris.


  12. Enhorabona perquè els “escudrinyes” be els teus lectors… Ara et proposo que facis el mateix amb el twitter, hi ha “fenòmens” molt interessats per a destapar 🙂


  13. Enhorabona pels 10.000! No ho pot dir qualsevol això!


    • Allà pels anys 60 i poc, molt a prop d’a on vivia van començar ha construir uns blocs enormes i alineats, per priera vagada vaig sentir parlar de la ciutat satélite, (batejat com el barri de San Ildefonso, Cornellà i rebatejat pels torquemadespuntcat com Sant Ildenfons.), Em va sorprendre perquè tothom li deia la Ciutat Satélite o la Satélite a seques i això de Satélite em sonava a vehicle espacial com l’Sputnik, o l’Apolo, i el de Ciutat ja era massa, per ciutat Barcelona i prou, el cas és que ràpidament aquest barri va adquirir vida pròpia i jo em vaig integrar en aquesta ciutat Satélite mentrestant aquesta creixia i creixia.

      Al principi van ser els quatre blocs del bar Palau, en el qual estava sempre algun membre de l’extensa família de gitanos que es dedicaven a la venda ambulant en els mercats i el porta a porta oferint llenceria a terminis.,,, AAAAH!! que art tenien les dones, estava enamorat de més d’una, fins i tot amb la Candela que era de la meva edat nem tenir les nostres empentes i algun petó robat fins que em vaig enamorar de la meva veïna Montse mentre que mantenia relacions sexuals amb la seva germana gran Dolors “la Lola” .

      Ejem ejem, m’estic anant del tema, encara que al mirar enrere no puc evitar certs records tant agradables com desagradables, com va ser el meu pas de tres mesos pel Preventori de la Sabinosa a Tarragona i que algun dia us explicaré ja que al les meves filles li interessa ben poc.

      Anem al gra, com en certa manera m’ha agradat el saber de les coses, vaig preguntar a un amic de la família, cultíssim ell, que després més tard vaig saber que era comunista, quin sentit tenia el dir ciutat Satélite al que no deixava de ser un barri superpoblat de Cornellà, aquell home em va explicar que aquell barri format per persones vingudes de tots els racons d’Espanya no tenia res a veure amb Cornellà, era diferent i autosuficient, era una Ciutat Satélite que se insta-la en un espai deshabitat, desconnectat del que avui es denomina “casc antic” i en entorn de la indústria que necessitava de la seva mà d’obra, eren els veritables perdedors de la guerra civil espanyola.

      En certa manera no me encaixava allò que no tenia res a veure amb Cornellà (casc antic) però li vaig trobar la raó a aquell temor que tenien les noies del casc antic a que el seu pare s’enteres que estaven sortint amb “un gramberro de la satelite”, perquè a la satélite només podíem haver gamberros, veritablement érem diferents per als pares de les autòctones.

      En aquest mateix context podíem situar la Ciutat Badia, Ciutat Meridiana, la Cooperativa de Sant Boi, Bellvitge tota santa coloma de Gramenet, Badalona les cinco Rosas, el Carmelo en el mateix cor de Barcelona, Casa Blanca, Sant Cosme (aquesta al costat de la Mina amb les seves peculiaritats molt especials) i tantes i tantes ciutats Satélites.

      Teníem de tot, comerços, cinemes, bars, tavernes, escoles, bancs, balls, bé balls com a tals no, baixàvem a la unió coral (pati blau) i al patronat cultural recreatiu on els palcs es posaven les mares a vigilar a les seves filles ,,,,¿ balles? ,,, NO,,, balles? ,,, NO,,, balles ?,,,, NO!! I així fins que alguna es decidia a donar-te el si, ja, ha ha ha, em divertia molt bellugant el got a la barra de bar i veient la quantitat de carbasses que en poca estona es podia portar un. Bé, com dic teníem de tot i ningú ens havia relat res, fins i tot teníem la nostra pròpia església,,, si, si, una església, no era romànica ni gòtica ni tenia mil anys d’història ja que d’aquells garrofers on es va instal•lar la Ciutat Satélite faria més de dos mil anys que d’ells no es recordava ni déu, si més aviat l’església era com un barracó o nau de fusta però quan entraves dintre n’havia el seu altar i les seves creuetes, el capellà tot blanquet amb la seva toga de puntes de ganxet o encaix a bolillo, algo així com el coll de la teva camisa

      Jo anava veient com aquella ciutat Satelite creixia i creixia, i la gent venia amb els seus ensers i mobles vells en camions atrotinats, cada cap de setmana era un tràfec de persones pujant mobles per politges improvisades. No hi havia un comitè de benvinguda a la terra d’acollida, l’únic que hi havia eren deutes que havia de pagar amb molta feina, s’havia de pagar la terra d’acollida, també el pis de cinquanta metres cuadrats que era molta pasta, una cent mil pessetes quan un treballador guanyava unes mil cinc-centes pessetes al mes, també mobles (molts de segona mà dels encants), les infraestructures església inclosa, aigua, llum, menjar vestir etc etc, és per això que molts dels meus amics i jo mateix als dotze anys ja començaven a treballar si n’hi havia algun lloc que els s’admeten, les famílies devien molts diners i van complir religiosament amb els deutes i amb els abusius interessos que els van imposar, els barris son seus, l’han pagat tot i no tenen per que adorar al deu de l’antic amo dels garrofers i molt menys ser humiliats com colons invasors per aquells que a la dictadura es van omplir la butxaca amb el suor i la salut de tota aquesta gent.

      Fisc un altre si es que vols.


  14. Perdona, pero com no tinc massa practica he posat el totxo abans que la explicació.

    Hola, em dic … posem.. Ikel, (tant se val, cap problema), soc un lector habitual teu i la veritat es que et trobo mes que un provocador ets un trencador que obra camí, encara que de vagades la cagues, es clar que això de cagar-la es subjectiu.

    De vagades he estat per fer un comentari al teu bloc, i pot ser i tot ho hagi fet sota altre nick pero no ho recordo, pero es que tinc dos problemes a la hora de fer un comentari; 1.- que me enrotllo mes que un ternal . . . i 2.- que tant en castellà com en català soc una maquina de fer faltes de ortografia.

    Be per que et facis una idea aquí et deixo una mostra i fes amb ella el que valguis


  15. Uolaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!


  16. EEE. Enhorabona, mare meua, 10000 cometaris!!!!

    Fessols podria ser un ocasional quasi tímid. Ens has ensenyat en tot este temps, tio.

    Fessols&Naps


  17. Molt bo, ens has psicoanalitzat!!!
    Ja saps una mica més de tots nosaltres i nosaltres dels altres, som com una comunitat de veïnes xafarderes, no?
    Vinga, que no decaigui!


  18. Buaaaaaaa!!!! Jo no tinc comentaristes “assetjadors”! Tant que m’agradaria!!!!


  19. hola! un altre dia comentaré coses,avui només felicitar-te pels teus èxits suposo que el que has aconseguit és molt.Com a mínim jo m’he escapat dels comentaris als teus seguidors ja que sóc nova.


  20. Segons de quins temes costa deixa comentaris, però com a blocaire entenc perfectament i se que agrada rebre comentaris, perque veus que el que fas la gent li agrada o no, i et pots comunicar, que no és un monòleg. Felicitats!


  21. Caram, enhorabona pels 10.000!
    Jo sóc comentarista habitual, si més no abans ho era, que amb tota la feina que tinc de vegades em falta temps. Jo tampoc he tingut mai la necessitat de trencar-te la cara mai. Respecte al post doncs..molt en teva línia. És un plaer tornar per aquí i veure que l’essència del bloc segueix sent la mateixa.


  22. Enhorabona per “l’aniversari”! Ja m’agradaria poder escriure tant i amb estil com tu…

    pd: tot i que em considero lector no comentarista, de taaant en taaaant dic alguna coseta…



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: