h1

Té futur el Teatre?

gener 21, 2011

L’altre dia, mentre assistia entusiasmat a la representació de “Celebració” al Teatre Lliure de Gràcia, em plantejava molt seriosament si estava contemplant la lacònica agonia d’una antigalla obsoleta incapaç de competir amb la innovació permanent als mitjans de comunicació electrònics o, si pel contrari, aquell havia esdevingut el darrer refugi davant la burda artificiositat del cinema.

Les primeres representacions teatrals de les que tenim constància històrica daten del segon mil·leni abans de la nostre era, allà per l’Antic Egipte, on es dramatitzava la mort d’Osiris amb l’ajuda de màscares; però de ben segur que en els seus quatre mil anys d’existència mai abans havia estat tant en perill la seva supervivència com ara.  Els motius? Doncs bé, segons cita Josep Ramoneda al seu darrer llibre, serien aquests:

– La societat actual ha oblidat el passat (la tradició) i el futur (la utopia), vivim en una dictadura del present immediat on es defuig de tota forma de dolor. Així doncs, ja no tenen sentit els drames i les tragèdies en les que es fonamenten els temes universals del Teatre.

– Els avantguardismes han dut a l’Art vers un estat de Revolució permanent, basat en una pueril idea del progrés que refusa repetir res que ja s’hagi fet abans, imposant així una ruptura constant.

-El postmodernisme ha decretat la mort de l’Art, de la Història, les ideologies i el pensament. En mig de tanta pompa fúnebre el defalliment teatral es dona per descomptat.

– Jo hi afegiria l ‘individualisme extrem en que vivim a la societat actual fa que la gent temi participar en actes col·lectius, preferint sempre l’alienació domèstica d’un televisor o un ordinador; així com els nivells d‘incultura galopant en que pugen les noves generacions.

Però, per altre banda, el Teatre presenta unes característiques específiques que ens apunten en direcció contrària:

-La singularitat: cada funció és única, una experiència irrepetible tant per l’emissor (l’actor) com pel receptor (l’espectador). Aquesta vivència és irreproduïble en cap altre format.

-La presència humana: el fet de tenir a un actor al davant, sense que hi hagi cap mitjancer virtual, és una sensació que resulta impossible de piratejar.

Jo crec que de la mateixa forma que la fotografia no va acabar amb la pintura, el cel·luloide tampoc donarà sepultura a l’escenografia; simplement el seu llenguatge s’adaptarà a la nova concepció estètica del moment, com ha succeït al llarg dels seu passat.

Doncs si, estimats lectors, apagueu ja el vostre ordinador, un cop acabat el post, i pregunteu-vos quan fa que no aneu al Teatre. Quina va ser la darrera ocasió que vau viure una interpretació descarnada? Una orgia de dramatisme a pèl? Una tragèdia que us ericés la pell i us fes saltar les llàgrimes? Doncs vinga! No us ho penseu més i correu a per les entrades!

 

Anuncis

8 comentaris

  1. Jo no podria viure sense anar al teatre uns quants cops al mes…


  2. Reconec que soc més de cinema i de llibres que d’anar al Teatre. Ara bé, quan vaig al Teatre m’encanta.

    Crec que has retratat molt bé els punts forts i diferenciadors del Teatre i aquest han de ser la seva taula de salvació. Aquests valors que té el Teatre són molt importants i se’ls ha d’explotar al màxim. En alguna ocasió m’he trobat que en l’obra es barrejaven moments en que el cinema hi estava present o en d’altres casos, fins i tot amb una orquestra en directe. Aquests “complements” poden enriquir encara més els seus trets diferenciadors.


  3. Fa temps que no vaig al teatre, fa temps que no vaig al cine, fa temps que no vaig a un concert… espero no ser el culpable de la desaparició de tots aquests esdeveniments artístics.

    Tot i així, llarga vida al teatre, una disciplina menys podrida que el cine i la música.


  4. Llarga vida al teatre!!!
    És una de les arts més completes que existeixen: interpretació, literatura, escenografia…
    es


  5. El darrer cop que vaig anar al teatre va ser per la Fira de Tàrrega, al setembre. Fa bastant i vaig al cinema molt més sovint, però he de dir que com a possibilitat artística el cinema és superior. No com per a engegar a dida el teatre, que compta amb una inmediatesa inigualable, però si com per eclipsar-lo. A la darrera pàgina d’aquesta revista m’enfronto sobre el tema a un defensor del teatre. En realitat no hi tinc res en contra, però era enfrontar-nos perquè si.


  6. Si el teatre corre perill, no diguem l’òpera i la dansa!
    La prova ha estat al TN d’aquests dies, amb aquesta companyia que marxa de Castella Lleó per venir a Catalunya “peruqè el pressupost de Castella Lleó era insuficient” del que entenc “la companyia és incapaç de ser beneficiaria per si mateixa”


  7. Digueu-me conservador però per mi el teatre no deixa de ser una forma més de ficció, que valoro sobretot per la potència de la història i el ritme narratiu. Altra cosa és que segons es tracti de literatura, teatre o cinema, els recursos formals siguin diferents… però al cap i a la fi ha d’haver una història al darrera. Una bona història la disfruto igual en llibre, teatre o cinema, a no ser que es tracti d’un escriptor pèssim, un director de cine que es dedica a espatllar la història o uns actors insípids. Però arribat a cert nivell formal, el que importa i marca la diferència és la història.

    Per culpa del postmodernisme hem exagerat la importància del mitjà, arribant a sobrevalorar creacions artístiques ben buïdes de contingut.


  8. Buf, valorar el teatre només per la potència de la història i el ritme narratiu… és que no s’entén el teatre…

    El teatre té una cosa que només comparteix amb la dansa: la visceralitat. Ens trobem davant trossos de carn movent-se per l’escenari. El muntatge, la posta en escena, són elements essencials del teatre. De fet precisament aquí a Catalunya se’ls oblida sovint la seva funció narrativa.

    En tot cas, això que “cada funció és única”… Pregunta als acomodadors si cada funció és única, a veure què et diuen.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: