h1

La meva primera cigarreta

gener 18, 2011

Suposo que tan sols volia fer-me gran. L’adolescència se m’estava fent llarga i això que aquell turment de dubtes i angoixa just acabava de començar, a la tendre edat dels 12 anys. Tenia ganes de provar totes les coses prohibides, posar-me al vèrtex de l’abisme, temptar la sort i, sobretot, fer córrer aquell rellotge que em separava de la meva paradisíaca Universitat.

Total, quin càstig hi podia haver pitjor que ser un projecte de mariculta armaritzat e introvertit  en aquell infernal col·legi catòlic ple de neandertalians garruloides, meritòries a burdell i cretines amb ínfules de pija?

El tabac representava la mateixa icona temptadora que la poma d’Eva: el glamour de la prohibició, el tabú reservat a les generacions superiors. Vaja, una projecció psíquica del sexe com una catedral.

Així doncs una tarda ens vàrem reunir un grupuscle d’aprenents a rebel sense causa a la sortida de l’escola i, com jo era el més alt, em va tocar anar a un kiosc a comprar una cigarreta sola, amb la patètica excusa que me l’havia encarregat el meu pare.

-Té… però si algú pregunta, jo mai t’he venut res-

Després d’una llarga estona caminant entre descampats a les afores de qualsevol forma de vida humana, ens varem anar passant aquell espurnejant tòtem d’una boca a l’altre, reptant-nos a empassar el fum per, seguidament, menjar un xiclet, esborrant així la menor pista olfactiva del crim davant els progenitors respectius.

Reconec que em vaig marejar amb una sola calada!

Un ritual generacional que per mi va suposar l’entrada al costat salvatge de la vida, la fi de la càndida innocència infantil. Havia oblidat completament aquell púber episodi fins que amb les darreres prohibicions, de sobte… m’ha vingut com unes ganes boges de tornar a encendre una cigarreta…

19 comentaris

  1. Doncs si, aquest ritual iniciàtic l’hem viscut tots i pel que puc llegir de manera similar.

    Tot i així mai em vaig fer addicte i sempre vaig ser molt mal vist per ser “aquell que no fuma”…


  2. Espero que no ho hagis fet


  3. Per cert heu de saber que la 1a fotografia és de Brian Molko, del grup Placebo. Jo tenia aquest poster penjat a la meva habitació d’adolescent, quan un dia la meva mare em va preguntar pq tenia una imatge de Pilar Rahola penjada…


    • WTF!!!!, Pilar Rahola???


    • Mira que confondre Marlene Dietrich amb la Rahola!

      Veig que hi ha coses que no canvien amb el temps. El meu primer va ser semblant (per allà el pleistocé). Això si: tenia alguns anys més. L’únic que canvia és la velocitat amb la que passen les coses.


    • Que fort, doncs sí que hi tenen una retirada, tot i que el Brian Molko té més glamur…


    • jajajaja que fort! el Brian Molko aqui està com diria la rahola “per sucar-hi pa!!”. Me n’alegro per això que si ara t’entren ganes d’encendre una cigarreta vol dir que el ritual piti + xiclet no va durar gaire 😛


  4. Molt bó. Es curiós però la escena que descrius ha tingut encara versions més ridicules. Recordo haver-me cremat diverses vegades en aquelles tendres sessions. I també com fou l’iniciació, la primera vegada, assesorat per un “expert” sobre com encendre la cigarreta. Eren temps – no fa tant – on encara es veien programes de televisió on la gent fumava, on a totes les pelicules queia alguna cigarreta i es fumava a tot arreu. Tot plegat no era saludable es cert. Es més sería bó que caminessim cap a hàbits més saludables. El que em molesta, es que aquestes lleis antitabac, van molt en la línia de crear subjectes perfectes només en aparença… avui sembla pitjor persona un fumador que un especulador borsari. Es conseqüència de la frivolitat ideològica de la socialdemocràcia i de molts sectors de l’ecologisme polític.


  5. Doncs jo no hi vaig passar mai per aquí. Sempre he estat una persona de conviccions fortes i com que mai li he vist la gràcia a això d’aspirar fum per tal de destrossar-te els pulmons (a més de l’estigma/shock que suposa que de petit t’expliquin que no has conegut a un avi per això), mai vaig caure en la temptació. Encara a dia d’avui la gent se sorprén d’aquest fet…

    I pel que fa a la llei, trobo que ja va sent hora que ens tornem més civilitzats. A poc que viatgem ja ens adonem que això és can pixa en termes del tabac. Perquè ara ens queixem i diem que és una flagrant retallada de llibertats/cortina de fum contra la crisi (arguments que usen a tort i a dret curiosament les teves némesis Arqueòleg, la mena de gent que veu Intereconomia)?


  6. Ufff millor no la provis… has vist Instinto Básico, no? És la droga que enganxa més. Bé, fumar crack es veu que encara enganxa més.


  7. Jo em vaig perdre aquesta etapa, per timidesa potser, i de més gran em va tocar fer-me l’experta i prendre quatre calades “com si en sapigues”. Però allà es va quedar la cosa, mai més.

    Que hi hagi temes molt més preocupants que el tabac en el nostre país (corrupció, atur..) no és una excusa per no regular-ho. És també un problema, per alguns menor, i per tant és correcte que sigui regulat.

    M’agrada aquest lloc, m’aniré passant


  8. huas huas huas! la Rahola, ai que em moroooo 😀 La meva primera cigarreta als 14, per motius similars, després 18 anys d’addicció al tabac negre, ara 16 sense fumar. I m’agrada que no em fumin 🙂


  9. Vas deixar de fumar? Hi has tornat?


  10. Recordar la meva primera cigarreta? Com, si ni tan sols em recordo de l’última?

    No, no sóc fumador, només he fumat de manera esporàdica alguna cigarreta, fins i tot algun havà. Això sí, sempre de gorra.

    (Per cert, fumar també és un fetitxe: mireu les vampiresses del cinema…)


  11. Cof!Cof! Jo vaig començar als 17, perquè em va enredar la meva germana i també perquè —no ens enganyem— el tabac és mooooolt agradable. Al 27 ho vaig deixar i així segueixo 33 anys després, però pensant que fumar és boníssim i una mala passada que sigui tan addictiu.


  12. M’has fet recordar aquells quioscos que venien cigarretes per unitats de la manera més impune possible. A nosaltres ens els venien sense preguntar-nos res.

    Has explicat molt bé l’experiència al cole (en a mi m’ha agradat molt com ho has relatat).

    Jo a l’habitació tenia penjat un pòster del Che, un de Lennon i un de Tagore (ara penso que era molt repelent).


  13. Ara m’has incitat a fer una cosa que no hauria dit mai que faria: buscar fotos de la Rahola (per si en trobava alguna on se li veiés una retirada…) 😉


  14. cigarretes per unitats!! those were the times!!


  15. Primera cigarreta:
    Cigarreta als llavis, ballant tecno amb l’ajuda uns altaveus que petaven molt a prop, en una disco mítica a Mataró… però aquells cigarrets es van acabar poc després d’haver començat, no m’agradava!
    Això ja en fa 15 anys!!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: