h1

TUNÍSIA: La Revolució Francesa del món islàmic?

gener 15, 2011

Com de ben segur ja sabreu ahir divendres va culminar amb èxit a Tunísia la primera revolució democràtica i laica de la història del món islàmic, després d’un mes de revoltes juvenils i vagues sindicals que han posat fi a la dictadura autocràtica de Zine el Abidine Ben Ali, després de 23 anys al poder, ben apuntalat pel FMI, que li dictava la seva política neoliberal, deixant al 50% dels joves a la misèria i l’atur.

Una revolta creada arran del suïcidi d’un jove precari i que, segons el meu punt de vista, podria significar un punt d’inflexió al Magreb, amb el sorgiment d‘una tercera via entre les dictadures militars laiques i les teocràcies islamofeixistes, obrint pas a una veritable democràcia al nord d’Àfrica, allunyada de fanatismes talibans i genocides, de la mateixa forma que la Revolució Francesa va suposar el trencament amb l’Antic Règim de monarquies absolutes legitimades per la gràcia de Deu, per entrar de ple dins d’una era de racionalisme il·lustrat.

Per primer cop un avalot a un estat musulmà no té un caràcter islàmic, com havia succeït a Iran al 1979 o a Palestina amb Hamas. Davant l’explotació econòmica de les dictadures o monarquies absolutes havia sorgit un complex entramat de serveis socials (hospitals, escoles, distribució d’aliments…) vinculada a moviments extremistes religiosos,  substituint l’inexistent estat del benestar, augmentant així el fanatisme. Doncs bé, sembla que aquest model també s’ha revelat corrupte i ineficaç.

Aquesta sedició popular aniquila definitivament el pensament neocon de la ultradreta  americana, ideada per Donald Rumsfield i Paul Wolfowitz, segons el qual la única forma d’aconseguir el progrés i la llibertat als països musulmans es mitjançant l’imperialisme bèl·lic.

Que s’ha aconseguit gràcies a les guerres d’Afganistan i Irak? Al-Qaeda  i l’amenaça terrorista segueixen enexistint, la seva democràcia és una estafa caciquista,  el fanatisme anti-occidental del wahabisme (Islam radical) s’ha incrementat, milers de persones varen morir durant la invasió i, sobretot, durant la ocupació posterior. Tant a Afganistan com a Irak el nivell de vida ha baixat però, això si, tenen dos governs titelles de les multinacionals: Hamid Karzai, president afgà i antic conseller de la petroliera Unlocal, ja ha signat un acord per construir un macro-gasoducte fins a Turmekistan; mentre que a Irak s’ha atorgat sense licitació el manteniment de la majoria de pous petrolífers a Halliburton, companyia de la què havia estat conseller l’ex-vicepresident de Bush, Dick Cheney.

Desgraciadament, però, sembla que aquest destacat fet històric no aconseguirà enderrocar les perjudicis islamofòbics que s’entesten a ficar a tots els seguidors de Mahoma dins el mateix sac, vinculant-los inexorablement a tiranies obscurantistes medievals, com si la mateixa naturalesa del Cora impulses la dictadura política.

En fi! Espero que això sigui l’espurna d’un veritable canvi social que s’estengui ràpidament a Jordània, Alger, Egipte o, perquè no, Iran. Mahmud Almarineyad, ja pots posar les barbes  a remullar!

 

Anuncis

11 comentaris

  1. La democràtica Europa sosté masses dictadors i reis absolutistes al magreb. El cas de Tunisia i la reacció de l’ex-metròpoli (que guarda un horrorós silenci) posen de manifest que potser aquest cop, per primera vegada, el poble ha derrocat a un dictador per a instalar una auténtica democràcia àrab.

    Tant de bo sigui el primer pas per un llarg canvi cap a la democratització del magreb. Propera parada ¿Egipte?. Ho veurem.


  2. Quina serà la reacció real de França? No la que veiem per la tele, sinó la de la seva diplomàcia i els seus serveis secrets.

    Ets molt optimista i espero tinguis raó i s’instauri una democràcia al Nord d’Àfrica. Aquest seria un pas en la direcció que molts esperem. Egipte, Líbia, Marroc, Algèria…, masses complicacions com per a que n’arribi una més.


  3. M’ha agradat el post, tan sols em fa por que confonguem desitjos amb realitat…

    Que bonica que seria una revolució semblant al Marroc, amb aquell monarca tan amic del nostre…


  4. Uff, em fan tanta por la gent descontrolada, amb ganes de sang, sempre hi ha innocents que acaben rebent, els danys col•laterals, no? gent que aprofitara el moment per fer “justicia” per la seva mà…
    No dic que la revolta no sigui necessària, però no deixar de fer por, i la pregunta… demà tot serà millor?


  5. Aquest discurs, tendent a considerar el món arab com un espai reduit al perill islamista, ha servit per legitimar els discursos, no només de les dictadures del Magreb, sino també per desprestigiar la causa Palestina. Tant debó, dins el món arab tornin a sorgir amplis moviments laics i democratitzadors que anulin l’islamisme radical que tant generosament han financiat els Estats Units, les monarquies del Golf i el propi estat d’Israel.A més la extrema dreta espanyola i catalana es quedaran sense arguments per a la seva xenofobia cotidiana amb la gent del Magreb.


  6. Serà molt difícil veure acomplerts els teus desitjos, més que res perquè sembla que Tunísia no té la mateixa importància geoestratègica i econòmica de la resta de països islàmics que parles.


  7. Molt bon article, arqueòleg!

    Una petita observació: la primera revolució democràtica i laica fou la Revolució dels Cedres al Líban, l’any 2005, quan la societat civil va forçar el derrocament del govern prosirià i la retirada de les forces armades sirianes, obrint pas a un període plenament democràtic, fins avui en dia.

    Salut!


  8. De moment només ha caigut el tirà, falta que no en posin un altre… Jo espero i desitjo que així sigui, però veient els interessos i les reaccions de la lliga àrab, dubto que pugui ser. Espero equivocar-me.


  9. És molt agosarat dir que una cosa passa per primera vegada. Les revolucions laiques en països islàmics es remunten almenys a Mustafa Kemal, que va liquidar l’Imperi Otomà i proclamà la República de Turquia.

    I durant la descolonització també van proliferar a l’Orient Mitjà els governs progressistes i modernitzadors, amb retòriques entre socialistes (acostament al bloc soviètic) i nacionalistes (panarabisme), amb Nasser com a líder destacat.

    Els xenòfobs aprofiten la desmemòria històrica per fer-nos creure que els països musulmans sempre han estat igual (i que tots són iguals), però el fonamentalisme islàmic és més “modern” del que la gent es pensa.


  10. No sé si sóc tan optimista com tu. De moment, qualificar aquesta revolta de laïca em sembla prematur. Ja veurem com es desenvolupa. La veritat és que el senyor Ben Alí pot ser qualificat de dictador, d’autòcrata o del que vulguis, però no era precissament un islamista. Una cosa semblant va passar amb el Sadam Hussein d’Irak, només que aquest darrer, com que estava sentat sobre una pila de barrils de petroli, van ser els americans els qui el van despatxar.


  11. Al darrere de tot aquesta corrupció que ha provocat el col·lapse de Ben Alí hi havia dos mentors: l’antic estat colonial – França; i l’única sortida de milers de joves àrabs sense futur i esperança: l’integrisme islàmic com a mètode de pressió (igual que els típics nens que criden l’atenció constantment)



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: