h1

WIKILEAKS: la globalització de la xafarderia

Desembre 3, 2010

Com ja sabreu el portal Wikileaks ha filtrat més de 250.00o documents del Departament d’Estat dels EUA a 7 diaris de tot el món, entre ells El País, causant estupor i indignació per algunes de les revelacions secretes dels diplomàtics americans. A continuació les meves reflexions sobre el tema.

# Els espies espiats: Fins ara els estats s’havien dedicat, en exclusiva a espiar als seus ciutadans, perillosos terroristes en potència, acumulant centenars de dades sobre cada un de nosaltres: fitxes policials, declaracions de la renta, situació familiar, dades sanitàries… Es el primer cop a la Història que aquesta relació s’inverteix i que els estats mostren en públic les seves vergonyes.

# Qui determina què és un secret?: La majoria dels documents desclassificats ens informen sobre coses que ja imaginàvem i que manca de tot sentit haver-les amagat a la opinió pública. Quina necessitat hi havia? Perquè els estats requerixen d’aquesta opacitat administrativa, quan operen amb els impostos de tots? Wikileaks ha trencat aquest tabú. Governs del món: si no voleu patir l’escarni públic a la mínima que un hacker entri al vostre ordinador, opereu amb transparència.

# La hipocresia com a base de la política: L’any 1513 Nicolau Maquiavel va publicar la obra més important de la teoria política, titulada “El Príncep“, on ja s’ens advertia que la ètica no pot  mai ser la base de les relacions polítiques. Des d’aleshores ja sabem que la finalitat justifica els mitjans, que tots els governs guarden les seves misèries a les inescrutables clavegueres dels ministeris. Maquiavel ens adverteix que la política mancada de pragmatisme ibasada en els ideals més nobles acaba desembocant en totalitarismes genocides, que no dubten en passar per sobre de cadàvers per imposar una utopia a la realitat.  Wikileaks mostra com EUA té una opinió deplorable de líders polítics amb els quals s’alia i elogia en públic, per tal d’obtenir-ne beneficis econòmics o estratègics.  Cap país prefereix els drets humans a les seves xarxes comercials. Sempre ha estat així, però mai fins ara n’havíem estat tant conscients.

#La globalització de la xafarderia: El desenvolupament de la tecnologia ha augmentat exponencialment la velocitat de transmissió de la informació fins a uns extrems que cap estat pot arribar a controlar, ni tan sols l’Imperi més poderós de la terra. Wikileaks és un pirata abordant en un nou espai encara inexplorat per a la humanitat, un mar immens i sense jurisdicció possible.

# Cap a un nou periodisme?: La notícia és el material del qual s’alimenta la opinió d’una societat, els narradors dels esdeveniments socials no poden seguir limitats a  una mera repetició de teletips i declaracions tancades a preguntes. Cal un nou periodisme d’investigació basat en la impertinència, posant en evidència les idees predominants, qüestionant la seva veracitat i no esdevenint un mercadeig de demagògia i titulars sensacionalistes.

#Montesquieu ha mort: Sempre havíem sospitat que la justícia, especialment en assumptes internacionals, és movia sota pressions del poder executiu, més preocupat de no perjudicar la seva balança comercial, que no d’imposar la jurisdicció universal. Ara ja ho sabem del cert, la Fiscalia General de l’Estat ha estat un fidel obedient de l’ambaixada americana, entorpint tot procés judicial que pogués molestar a les relacions transatlàntiques.

#Matar al missatger: Els membres del Tea Party ja han demanat matar al fundador de la web, Julian Assage, així com del soldat homosexual que va filtrar les dades, fart de la pressió homofòbica de l’exèrcit americà, on sortir de l’armari és motiu d’expulsió. La diva sionista i feladora oficial d’Artur Más, Pilar Rahola, tampoc es queda curta  en un article avui a La Vanguardia, dient que aquestes filtracions només afavoreixen als antisistema. Resulta evident que els nacionalistes tenen tant mitificada la seva bandera que preferixen seguir enganyats en el seu misticisme patriòtic, que obrir els ulls a la realitat amagada rere les catifes de les ambaixades.

#El proper pas, la banca: Els polítics han deixat de ser els amos del món, per passar a ser uns mers executors de les ordres rebudes per la oligarquia financera. Així doncs les filtracions de documents han d’aixecar les mires i apuntar més amunt, cap a les mans que tallen el bacallà: els mercats i la banca, els enemics de la democràcia i l’administració pública. Wikileaks ja ha anunciat que les properes filtracions van per aquest camí. CHAPEAU!

PD: Per cert, heu de saber que un diari d’ultradreta ha fet un divertit anàlisi crític del meu darrer post. PODEU LLEGIR-HO AQUÍ

24 comentaris

  1. No sé, no sé, com ja he expressat al meu blog tinc la impressió de que wikileaks “ja no és el que era”. Estic esperant les noves filtracions econòmiques i ja veurem que hi ha…

    Quina enveja, surts al “HispaLibertas” i jo no, no és just… no em diràs que no et dona morbo que et llegeixin els “del fons a la dreta”…


    • Clar, com tú vas descobrir Wikileaks abans que ningú, ara et fa ràbia que s’hagi tornat un fenomen de masses no? ajaja


  2. Ploma més àcida de la xarxa? diràs ploma més insultadora, però d´àcida res. Ets previsible i dogmàtic . No gaire més.


    • Per previsibles i dogmàtics els trolls de la caverna convergent, amb una preparació intel·lectual i dialèctica limitada al pantumaca i el virolai.


      • Pero tu más, ehhh. Quin nivell…


  3. WikiLeaks ha posat potes en l’aire la política moderna. Tinc molt clar que Julian Assange no és un ni ha de ser un màrtir, però si a aquest home li passar quelcom fosc i mor serà la confirmació de que la democràcia actual és una simple patranya.

    Reconec que part dels continguts de Wikileaks són xafarderies de veïnes. Que Aznar vol tornar a ser president és un secret a veus, el que em preocupa més és que una embaixada pugui pressionar a l’organ de justícia d’un estat en benefici propi…. i encara em preocupa més que algú ho aplaudeixi.

    Lo que diu la Rahola… bé es tracta de la seva tàctica de criminatizar tot allò que vol revelar-se contra “el sistema”, fent-lo apareixer com a violent, pollós… és la seva tàctica i no dona per a més.

    Al meu bloc vaig reflexionar ja fa temps sobre Wikileaks http://bit.ly/e2owG8

    I sobre com els estats intentaran ‘domesticar internet’ per a que això no passi mai més. L’acció que ha fet wikileaks ha retornat, potser sense voler-ho, la soberania al poble. Avui les nacions són folklorismes, ja no ténen el sentit franco-revolucionari de ‘conjunt de ciutadans lliures i iguals’. Wikileaks ha fet obrir els ulls a molta gent de que la soberania no l’està excercint el poble, si no un tercer des d’una embaixada. Per això wikileaks és tan “perillós”.


  4. Fins ara no han dit res que no sabéssim o no sospitéssim. I m’agradarà veure les filtracions sobre l’espionatge soviètic, xinès, àrab … Ah! i jo, de tu, em preocuparia quan els fatxes t’aplaudeixen. No és per res eh!🙂


  5. Coi, però si els nacionalistes catalans esperen amb candeletes més filtracions!

    ¡El joc brut -i els draps, també bruts- d’Espanya tant a nivell intern com extern al descobert, és la bicoca!

    Em temo que quan opinis amb consistència el cel ens caurà a sobre. Per a sort de tots no és quelcom materialitzable!

    до свидания!


    • El dia que els trolls nacionalcatòlics us sortiu una coma del dogma barretinaire i sigueu capaços de formular una argumentació que vagi més enllà del misticisme de la paraula sagrada “independència” si que ens caurà el cel a sobre.


      • WTF??? Gràcies a déu (he,he) sóc ateu i apòstata. Algun argument a part del salsarojeig especulatiu? En la teva línia!

        El dogma és la essencialista unitat indivisible d’Espanya, la independència és un procés democràtic obert a tothom, tan senzill com voler dotar a Catalunya de les eines (sobirania) que té qualsevol país normal del món per afrontar els seus problemes directament. No sóc dels que es subordinen (esquerra descafeinada-neoliberal, PSC i crosses) o ploren per les engrunes(dreta regionalista de CiU) a Madrit, vull poder reclamar críticament i directa a Barcelona. Exigir bon govern aquí, no a tercers per distreure al personal.

        Ara explica’m el federalisme “ni contigo ni sin ti” quan una de les parts no es vol federar (a Espanya només hi ha federalistes a Catalunya o alguna altra C.A. amb aspiracions sobiranes, és el quedar bé amb tots mentre no fas res per a res, ni per l’immobilisme Estatal ni pel canvi sobiranista, “mega-progre tiu!”).

        Au, rasca’t força, et caldrà!


        • El debat identitari em sembla una fotesa per entretindre pubilles sardanistes avorrides de tan sucar-se la figa amb pantumaca.

          Que amb la actual explotació econòmica imperialista de la oligarquia bursàtil contra els drets dels treballadors encara hi hagi algú més preocupat per una bandera que per la lluita de classes, em sembla prou indicatiu del baix nivell moral i intel·lectual català.


          • D’identitat i banderes només n’has parlat tu, quedes prou retratat.

            Ara bé, proposes un argument força subnormal, que les coses no són compaginables. És com dir que una persona no pot caminar i menjar cacauets alhora. No és o lluita social o lluita nacional ( de fet la sobirania dóna les eines per aplicar res amb trellat en la segona), poden ser (i són) les dues alhora. Pregunta per l’EI o la Intersindical si vols exemples pràctics, molts dels membres de les quals et peguen mil voltes dialècticament i reflexiva, il·luminat a les fosques!


  6. Les xafarderies financeres prometen ser molt més interessants que tot aquest pasteleig polític que, en definitiva, molta gent ja sospitava. Potser no fins els extrems que queden reflectits en els escrits dels embaixadors, però molt a la vora.

    Quan esbombi els temes financers ja veuràs com trobaran la amnera de silenciar per sempre més al senyor Assanje.


  7. Espero que a Julian Assange no li passi com al científic nuclear iranià que la setmana passada va aparèixer mort. Seria un fracàs. Ja prou li estan buscant les puces de totes les maneres possibles.
    Gràcies a Wikileaks estem coneixent notícies que difícilment d’una altra manera no hauríem sabut mai. Dius que algunes ja se sabien o intuïen, potser, però veure-les ara constatades és tota una passada.
    Pel que he llegit, el que m’ha cridat l’atenció és el poc elaborats que semblaven alguns dels informes sobre polítics estrangers. Com molts simples.
    Ja t’he vist en aquesta revista…tampoc et maseguen molt.


  8. No entenc el terrabastall que està provocant el Wikileaks aquest dels pebrots; com si no sabéssim que la política internacional és un joc de nens malcriats que s’enganyen els uns als altres, que amb les joguines prestades pels ciutadans de tot el món es munten un Monopoly a la seva mida, per fer anar els soldadets (i a tots, en definitiva) per on volen.

    Wikileaks, gràcies… no sé ben bé perquè.


    • Però la gràcia de Wikileaks no és precisament tant allò que pot destapar, sinó, com molt bé apunta l’arqueòleg en el primer punt, és el fet de què una organització es dediqui a espiar aquells que ja ens espiaven. Es el demostrar que el sistema no és infalible.

      No sé si serà gaire encertat l’exemple que posaré, però bé, la qüestió es que molta gent creu que Deu no existeix, i és com si ara vingués algú a corraborar-ho amb fets, és a dir, a fer palpable allò que molta gent ja creia.

      Arreveure!


    • Doncs per exemple pel cas del Couso, el periodista aquell que van matar els americans a l’Irak. Fins ara sabíem, o podíem sospitar que hi havia hagut pressions per tancar el cas ràpida i discretament, però gràcies a Wikileaks en tenim proves. Els familiars ja han denunciat al Zaragoza i el Conde Pumpido. Aviam que passa.


  9. Això és el futur nois, i no intentar ressuscitar el cadàver en descomposició que és certa teoria política enunciada fa 200 anys. Internet és l’eina de comunicació més potent que ha parit l’ésser humà, i ha de canviar els paradigmes en els quals s’ha fonamentat la política i l’organització fins ara.


    • Internet és un mitjà, que es pot emprar amb moletes finalitats diferents. Si ajuntem un marc teòric transformador de la societat, amb una eina que ens permet fer-ho… TACHAN! Wikileaks!


      • Ohhhh!! Un comentari on l’Arqueoleg no em critica dient-me que soc un nazi folklòric o un element reaccionari de la societat!! Vaig ràpidament a treure l’ampolla de cava de la nevera que reservava per aquesta ocasió!!!


  10. FELICITATS PEL BLOG! l’acabo de descobrir, em fas enveja, estic muntant el meu i ja veig que només m’hi podré aproximar remotament…



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: