h1

VOTAR: Un acte revolucionari contra la dictadura de la indiferència

Novembre 15, 2010

Tal com apunta Josep Ramoneda al seu darrer llibre, “Contra la indiferència”, la crisi econòmica a casa nostre ha induït un procés de desprestigi brutal de la política parlamentària, per tal de  desvincular a la ciutadania de la democràcia, creant un sistema on la població esdevé una mera comparsa de la gestió administrativa per part d’una oligarquia político-mediàtica.

Com desactivar a una població afectada per la crisi i potencialment revolucionària? Convertint als ciutadans en ramat,  negant la seva emancipació ideològica, usurpant el poder de pensar i decidir per si mateixos, fent que dimiteixin dels seus drets, tan àrduament conquerits, esdevenint així uns esclaus voluntaris del no res, uns serfs de la indiferència. Sens dubte la pitjor de les ideologies és l’absència total d’aquesta. No volen votants actius i crítics, tan sols consumidors passius i mesells.

El poder econòmic ha llençat als seus mitjans d’alienació massiva contra els sindicats, les ONG i ara el Parlament.. L’estat del benestar és una nosa pels voltors del neoliberalisme i cal destruir-lo a tota costa, substituint tota estructura o ideologia col·lectiva per demagògia, circ, patrioterisme, individualisme egòlatra,xenofòbia i altres secrecions populistes de tot a cent.

L’abstencionisme, doncs, és el resultat més visible d’aquesta estratègia reaccionaria de reemplaçament de la democràcia pel mercat, desviant el centre de poder del Parlament a la Borsa, de la ciutadania a la oligarquia, de la ideologia al nihilisme,  dels partits als bancs,de la emancipació intel·lectual al consumisme compulsiu, del crit revolucionari al silenci còmplice.

Ha arribat l’hora de rebel·lar-nos i anar a votar en massa, de donar una altíssima participació que ofegui en la seva bilis als diversos populistes  d’ultradreta que pretenen assaltar les institucions, per convertir-les en una burda casa de barrets inútil. Votar, ara més que mai, és més que un dret, una obligació de demostrar que les idees, els parlaments i els partits segueixen sent millors que els mercats, la indiferència i la demagògia.

Anuncis

32 comentaris

  1. […] This post was mentioned on Twitter by Arqueòleg Glamurós and GAY.CAT, Arqueòleg Glamurós. Arqueòleg Glamurós said: VOTAR: Un acte revolucionari contra la dictadura de la indiferència: http://wp.me/paaYl-1AT […]


  2. Ja està bé que algú cridi a la Revolució, ni que sigui per anar a Votar!!!

    Doncs no pensis, si la participació fos aclaparadora, segurament els partits de la dreta que segons les enquestes pugen, restarien a la cua.

    Darrerament tinc contacte amb una blocaire de Sao Paulo que em va descobrir que en allà és obligatori votar. Ja se que no vols dir això, però ho exposo per evidenciar que hi ha països que han pres altres alternatives per fer front a les baixes participacions (ignoro si aquesta ha estat la raó per a que el Brasil prengués aquesta decisió o si és un tema conceptual que entra en el terreny dels deures dels ciutadans).

    El camí dels darrers comicis ens porta a pensar que la participació serà baixa.

    El paper dels polítics tampoc ha ajudat i si tenim en compte que tornen a ser, si fa no fa, els mateixos, doncs ja veurem…


    • Ja m’agradaria a mi que fossin ela mateixos! Molt millor que les alternatives possibles…

      En quant a Brasil, sí, la participació és obligatòria en teoria, però la multa és tan baixa i tenen tan pocs mitjans per cobrar-la que és més una obligació simbòlica que real, de fet els seus índex de participació estan bastant igualats als nostres!


  3. Als reaccionaris no crec que els hi agradi gens l’abstenció massiva, ells volen que tothom voti i anar cap a on anem -o on som…-, cap a un govern de tecnòcrates on la democràcia serà una lleu capa de maquillatge.


    • Ui no no! Ja et dic ara que una alta participació sería com una patada al fetge de tots els partits populistes que volen convertir el Parlament en un circ i sobretot als polítics tradicionals que han d’aprendre a témer a les masses quan aquestes van a les urnes.

      Quan la democràcia és un destorb al mercat, l’abstencionisme és la seva complicitat. Es pot votar en blanc o a mil partits més, però renegar de la condició de ciutadà posseïdor de poder polític és cedir a la marea populista neoliberal.


  4. No puc estar més d’acord amb tu, arqueòleg.


  5. Voteu, no us quedessiu pas a casa veient com la dreta tornar a DICTAR (de dictadura) la política del país, voteu sigueu subverssius.
    P.D. El meu vot per la CORI, el vot mes subverssiu


  6. Els hooligans esquerranistes de la democràcia sempre igual: Vigileu que si no voteu vindrà la dreta malvada! Almenys el PP i CiU ja sabem com les gasten, però les esquerres institucionals feu un discurs transformador per acabar fent més o menys el mateix. Sinó mira el PSOE com ha retallat els drets dels treballadors, com segueix perseguint els immigrants. O el teu partit, que per demostrar que és una força seriosa agafa la conselleria d’interior per perseguir els moviments socials de base, els immigrants,etc. Venint del PSUC tampoc és d’estranyar…

    Doncs ho teniu fotut, perquè el 28N hi haurà una abstenció en massa i majoritàriament de gent d’esquerres,alguna cosa haureu fet malament. L’abstenció però tindria molta més força, si la gent s’organitzés en forces que qüestionessin el sistema de veritat, com la CNT -mode propaganda electoral off-.

    http://unaminoriaradical.wordpress.com/


    • ICV ha aprovat un codi de bona conducta pels mossos.

      Els abstencionistes son d’esquerres, pq la crisi ha afectat més als treballadors, el PSOE i ERC es troben desorientats i, per tant els electors d’esquerres son els primers que han caigut en el populisme antidemòcrata, que res té a veure amb la CNT i sí amb el nihilisme ni-ni o amb Anglada.


      • D’acord, però també els gossos del Sauron han colpejat els manifestants antibolonya, fer una mani a Barcelona s’està convertint en un acta heroic, l’ocupació està molt més perseguida,etc. No calia que agafessin interior, l’haguessin hagut d’agafar en cas de tenir majoria i poder realitzar les seves suposades polítiques, però la policia està al servei dels interessos del capital.

        Si que hi ha molt nihilisme ni-ni, però també hi ha molta gent clarament d’esquerres que no es sent representada per cap dels partit que diuen ser d’esquerres. L’Anglada, tranquil que no entrarà, abans entrarà el delinqüent del Laporta.


  7. M’ha agradat aquest argumentari. No sé fins quin punt el parlament no és part d’aquest circ, però voldria pensar que no ho és en la seva totalitat i que val la pena defensar aquest verger de la democràcia de la colonització neoliberal. Visca la revolució!


  8. Acabo d’escoltar els espais gratuïts de propaganda electoral a la ràdio. De tots els partits, fins i tot dels “teus”. Costarà molt anar a votar, t’ho asseguro.


  9. El problema és que les eleccions catalanes són abstencionistes per definició, així ho han sigut des del primer moment, s’ha buscat intencionadament desmobilitzar el vot de la Barcelona metropolitana, que sí es mobilitza (i en massa) a les Generals.

    No estic, doncs, d’acord amb la definició simplista que ‘Catalunya és abstencionista’, ja que a les eleccions generals la participació és elevada. El problema de l’abstenció a Catalunya, en la meva opinió, està en que política i vida real catalana segueixen camins diferents.

    Recentment, per posar un exemple, un assessor de Campanya de Corruptela i Unió destacaba a Twitter que a la darrera enquesta del CEO, CiU era considerat el partit més preparat per a sortir de la crisi… li vaig destacar que el 20% dels enquestats ho creia així, però que el 50% dels enquestats creia que CAP partit està preparat per sortir-ne.

    Aquesta anècdota il·lustra com els partits han desconnectat perillosament de la realitat. En resposta, la societat ha desconnectat d’ells: Tu passes de mi, doncs jo passo de tu.


    • Han desconectat de la realitat situant el debat polític en el patriotisme dels referèndums de fireta, en mi de la pitjor crisi econòmica de fa 70 anys.

      Davant això, situem el debat socioeconòmic al mig d ela campanya eclipsant temptacions barretinaires.


      • ET dic la veritat: estic sorprés de veure que TOTS els partits estan proposant coses que NO tenen a veure amb el barretinisme, els referendums de calçotada i si som una nació, una col, una patata o uns sostenidors… tots excepte un: CiU. S’observen a les enquestes una rebaixada de les expectatives de treure majoria absolutista… bé, a totes menys a les de LV i RAC1.

        Espero que això segueixi així, perque m’ha engrescat veure que tots fan propostes, es mouen i parlem amb la gent. M’ha semblat que hi ha un canvi de tendència en l’actitud dels partits. Pots estar d’acord o no amb el que diuen, pero com a mínim parlen del que faran, són clars (alguns més que altres) i no donen masses voltes.

        Hem de fomentar la participació.


        • Completament d’acord!!! Per cert la campanya està animadissima a twitter, jo m’ho passo teta al hanstag #28n en una guerra retwitejant lemes i consignes!!


  10. Em va arribar a la pantalla informació d’una candidatura popular, “Des de baix”, i el seu manifest molava lo seu. El què passa és que semblava que ICV el podria subscriure gairebé punt per punt. El problema per tant no és de natura ideològica… sinó de management polític. Estic dubtant entre votar ICV amb la pinça al nas o aquests…

    Per mi la qüestió és senzilla: la meva sintonia ideològica amb ICV és clara, tot i que a nivell econòmic intentaria superar dicotomies arcaiques entre treball i capital, quan ara tot és més local vs global, però tenen orxata a les venes, coi. Les forces d’esquerres en cap moment s’han dedicat a articular una resposta contra la intensa campanya de desprestigi del Tripartit i Saura i etcètera de la Caverna Godòtica, ni ICV ha sabut articular una resposta a la Sentència del TC del 10 juliol, que per mi demana exigir el dret a l’autodeterminació (amb tres respostes, CCAA, federal, independencia total), no hi ha hagut correcta política d’aliances.

    Una possibilitat seria emmirallar-se a die Linke a Alemanya, que cada cop pugen més.


    • T’he de reconèixer que un xic d’orxata a les venes tenen si, haurien de tenir un nº2 agressiu, rollo Alfonso Guerra als 80’s.

      Des de baix no té ni la més remota possibilitat d’influir en absolutament res ni d’obtenir la menor representació. Sigues pragmàtic, com ho és Die Linke a Berlín, on ja governen!


      • Pero ICV té un problema, en la meva opinió: Die Linke són els ex-comunistes de la RDA mesclats amb dissidents de la SPD com Oscar Lafontaine, per cert: exministre d’economia en el govern d’Schroeder. A Alemanya, a més, tens Die Grüne, que són ecologistes ‘transversals’.

        ICV ha de definir què vol ser: un partit com Die Linke, que no seria com Izquierda Unida si no un partit laboralista, ja que el SPD s’ha ‘centrat’ massa, o un partit com Die Grüne, més ecologista i transversal, que tot i ser més proper a l’esquerra que a la dreta, governa amb la CDU a Hamburg i no fa escarafalls a governar amb el partit de la Merkel. En el fons, si la dreta està més disposada a tancar centrals nuclears, per què no fer-ho?

        Jo aposto per la segona: crear un partit ecologista amb consciència social, és a dir, premiar el verd sobre el roig. Però això són conjetures meves 😉


        • Ha de fer els 2 papers alhora! Son 2 temes que no es poden separar! Divideix i venceràs! Res, res, roig verd i violeta alhora!


        • La transversalitat de die Grünen ha vingut perquè la societat alemanya està lentament acceptant l’ecologisme com a element central de la seva economia… És un pas més, però ara encara fan falta moltes reformes de l’estructura econòmica tant a nivell ecològic com a nivell de justícia social i crec que els dos punts són irrenunciables i a més van lligats i no es poden separar.


      • Buf, no em posis aquest exemple sisplau, a mi la veritat és que m’agraden a nivell nacional… s’estan carregant Berlin igual que s’han carregat Barcelona… gentrification mediante.

        Però no plantejo una agressivitat mediàtica en plan Pepe Blanco… sinó agressivitat en els plantejaments, en la seva contundència. Cal refrescar el discurs polític i treure’s l’etiqueta de flower power que la Caverna mediàtica els ha posat.
        A més a més, digue’m ignorant però cada vegada que sento parlar l’Herrera per la tele és per posar a caldo el PP.


  11. Votar és un dret, per tant, es pot exercir o no.

    En tot cas, com que acostumo a votar un partit que, tot i governar, a les enquestes publicades fins ara no surt com a favorit, aquesta vegada penso exercir el meu dret activament.

    No penso incórrer en el que alguns diuen vot de càstig (o abstenció de càstig) perquè aquestes eleccions (diuen) són trtanscendentals per al futur de Catalunya i no penso regalar el meu vot (o la meva abstenció) perquè la candidatura rival assoleixi la majoria aboluta o perquè entrin al Parlament opcions xenòfobes o d’extrema ceba.

    Ja m’abstindré activament quan facin el simulacre de referèndum a la meva ciutat.


    • “Ja m’abstindré activament quan facin el simulacre de referèndum a la meva ciutat.”

      BRAVO!!


      • Arqueòleg, no havia pensat en el teu abstencionisme actiu en els referèndums-botifarrades… No és poc coherent amb la teva apologia a la participació? 😀


        • Jo participo en eleccions on hi ha més de dues opcions maniqueistes possibles, estan organitzades de forma neutral i no sectària i el seu resultat és vinculant i no un pet al vent


  12. Com pot ser que Brasil amb 408753195708251 milions més d’habitants que Catalunya i sent un país titllat dels emergents voti amb el vot electrònic i aquí, al primer mon, anem comptant paparetes com fa 40 anys? (Dic 40, no 41 perquè llavors no es votava…)


  13. Com pot ser que Brasil amb 4087531957082510 milions més d’habitants que Catalunya i sent un país titllat dels emergents voti amb el vot electrònic i aquí, al primer mon, anem comptant paparetes com fa 40 anys? (Dic 40, no 41 perquè llavors no es votava…)


  14. Fa poc parlant amb uns amics vam xerrar sobre això mateix. Molts deien per desencant que no anirien a votar i jo i un altre defensavem el mateix que tu. Un gran post, Arqueòleg, i molt interessant, com sempre. Quin consol saber que no som només dos que pensam així!


  15. Vot nul, en blanc, a partits minotitaris, qualsevol cosa abans que l’abstenció! Que als polítics els hi sua si la gent va o no a les urnes, el que els importa es que dins els que hi han anat ells siguin escollits com a majoria! I en això estic totalment d’acord amb tu.

    Percert, no noteu cert ambient nacionalista en aquestes eleccions? Potser és perquè són les meves primeres i m’hi fixo més, però es que només cal veure el primer eslògan del PSC “Ser català és treballar dur i amb les idees clares”, en Puigcerdós menyspreant els que viuen a Andalusia en pro dels catalans que ho paguen tot, i els del CIU omplint la pantalla de la caixa tonta de senyeres i estelades, mare meva! Això sense comptar que es presenten tres partits de caire independentista.

    Jo per la meva part, continuo amb el pla d’abordar el parlament amb els pirates i instaurar una democràcia directa d’una vegada per totes!

    Ens veiem!


  16. Jo sempre ho tindré molt clar, com em va dir el meu pare quan li vaig preguntar de petit per primer cop perquè anar a votar si no era obligatori: “Si no votes, llavors no pots queixar-te del resultat, doncs has decidit no participar-hi i per tant, a tragar amb el resultat”. Per tant, hauré d’estar realment cremat el dia que decideixi no votar (si és que mai passa).


  17. Excel·lent entrada!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: