h1

29… el meu darrer any a la vintena!

Novembre 5, 2010

Avui, 5 de Novembre, m’apropo definitivament a la vora de l’abisme sense retorn. Quan la terra doni una sola volta més a l’Astre Rei em llençaré definitivament a l’inhòspit avern de la trentena, un llegendari i terrorífic indret del que mai no n’ha tornat ningú.

Peró a dir veritat, a qui vull enganyar, ja he començat a guaitar que s’amaga més enllà de la fatídica data, més que res per que amb les presses de l’aniversari no m’agafi desprevingut: Independència personal, vida en parella, responsabilitat econòmica i una relativa estabilitat laboral (dins de la muntanya russa habitual en l’arqueologia professional catalana, clar). Bé, igual això de la maduresa no és tan esparverador i catastròfic com em temia…

O potser si?? Lectors i comentaristes entrats en anys, responeu-me! Hi ha vida més enllà dels 30? Com us va canviar l’existència aquesta xifra? Tinc un any per fer-me’n a la idea…

I de moment enguany tan sols demano de regal quedar-me tan bé com estic i, a poder ser, que aquest Diumenge dia 7 caigui un diluvi universal a la ciutat de Barcelona! Gràcies a tots per les vostres nombroses felicitacions!

Advertisements

19 comentaris

  1. Home… de vida n’hi ha… peò hi ha moltes formes de vida…. hehehe


  2. Home… de vida n’hi ha… però hi ha moltes formes de vida…. hehehe


  3. Ai quina por…


  4. Els trenta? ni me’n vaig adonar, estava criant un parell de cadells i no tenia gaire temps per colloneiteds, ara, els 40 van ser genials! me’n vaig anar de viatge i d’ençà aleshores m’ho estic passant de puten maren. Dels cinquanta no en parlo que encara em falta i potser m’agafarà un iuiu d’aquells i em faig missionera o algu, que segons quines edats poden ser molt traïdores.

    Tu tranquil nen, encara et queda el millor, fins ara només has estat assajant 😀


  5. Ai! i felicitats!!! això si, queda demostrat: es perd la memòria 😀 si ej keeee 😀


  6. Per molts anys glam!!

    En tinc 40… i des de la meva incommensurable experiència tret de la degradació física, mental, la manca de compliment d’objectius preconcebuts doncs la resta com sempre. Perquè som com som i això la edat ens canvia poc. 29 anys? “quién los pillara…”.

    Segueix sempre fidel a tu mateix i el fet d’anar fent anys serà una qüestió secundària.


  7. Els 30 es la millor década de la vida, qui hi pogues tornar. Madur, sense les manies que tenim als 20 i amb el cos ancara amb energies.
    Un “quarenton”


  8. Felicitats! A mi de moment encara em queda, així que ja em diràs què tal, què se sent jeje.


  9. Herzlichen Glückwunsch zum Geburtstag, que diuen per aquí dalt. Edat? no existeix, és només un estat mental.


  10. No passa res tranquil, no és contagiós., es cura amb l’edat.

    A més, amb els avanços de la medicina podràs estar fent post (o el que hi hagi en el futur) fins més enllà dels 100.

    Això et donarà l’oportunitat de veure la Sagrada Família acabada i un altre Papa que vingui a inaugurar-la un cop acabada.

    Ànims!


  11. Tranquil, faràs noves amistats: Q10, Grecian 2000, Biotherm :p

    Jo el que porto pitjor de l’edat és la menor resistència física (a les nits de marxa, però també als grans esforços físics en general).

    Això sí, la ment cada cop més desperta, sexualitat inclosa (com més gran més pervers et fas en tots els sentits! em miro als 20 anys i era una beata!). Jo diria que mental i espiritualment creixem fins els 50: poder guanyar habilitats mentals, sexuals i socials, encara que des dels 20 ja se’ns morin neurones…

    El gran drama del gènere humà és el desajust entre plenitud física i plenitud mental. Imagina’t tenir un cos de 20 amb l’experiència i savoir faire dels 50 o 60!!!


  12. Jo no he arribat i encara em queda un troset, però no em vull imaginar com serà la vida sense carnet jove ni carnet jove +25!!!
    Tranquil, que segur que no serà tan dur.


  13. jo en faig 32 dimarts, no ho porto be, penso q en qualsevol moment tindre arrugues o alguna cosa d’ aquestes! i la gent em parla com si vulgues reproduir-me en qualsevol moment…, i sobre la madurez … es un mite, contiuno igual de rucota!
    petons!!


  14. Que si hi ha vida a partir dels 30? Benvolgut Arqueòleg, d’aqui un mes i mig jo en faré seixanta. M’agrada fer l’amor, m’agrada viatjar, el cine, llegir, escriure, treballar, estar amb els amics, el submarinisme és la meva passió, m’agrada el bon beure i el bon menjar, m’agrada escoltar música, m’agraden els còmics, el teatre,… Que si hi ha vida més enllà dels trenta? Només depén de tu, de que vulguis crèixer en comptes d’envellir. Felicitats!


  15. Una mica tard arribo per dir-te que, efectivament, hi ha vida més enllà dels 29, dels 30, dels 40 i, espero, dels 50 i més enllà, tot i que d’això no et puc donar fe, perquè jo, ahir dia 6 de novembre, en vaig fer 49. Vol dir que et porto vint anys menys un dia XDDDD.
    I, saps que? que si no fos perquè et veus més a prop el final, no retornaria dels meus 49 als meus 29. I no perquè aquests fossin dolents, sinó perquè aquells ja els vaig viure els 49 encara no els he viscut, i m’agrada el meu moment personal. A més, crec que tot té la seva gràcia.
    En fi, lamento que no hagis tingut un dels dos regals que demanaves, perquè ploure, no ha plogut, així que desitjo que tinguis l’altre, i et quedis com estàs, si estàs bé, i si pot ser, millor.
    Felicitats!


  16. En primer lloc: FELICITATS!!! (Amb una mica de retard… ho sento!)
    Vida després dels 30? Depén del que entenguis per vida. Serà diferent, ni pitjor ni millor, només diferent.
    A mi els trenta em van sentar com una patada: semblava com si tot s’hagués acabat. Però després he celebrat els 40 i els 50 (i espero fer-ho amb els 60 i endavant) amb moltes ganes de continuar fent la murga.
    De totes formes, no crec gaire en els canvis repentins. Les nostres vides evolucionen, cert; però no es produeixen salts coincidint amb una o una altra edat.


  17. Mira, maco, per començar, vas néixer el 5 de novembre, sol uns pocs podem dir això. Per continuar, els 30 son la millor epoca, i mes per a tu, que no tens el rellotge biologic i la amenasa de un arroz que es pasa… (jo tinc 36 i el meu rellotge non sona mai). Però com et diuen, tens la experiència i encara ets jove i encara et pots sorprendre…
    Té raó Le rouge a levres, m’ha agradat el teu blog.


  18. Doncs no has tingut sort amb el diluvi, de totes maneres sequera si que hi ha hagut, que han hagut de comptar els “petoners” per que el nombre d’assistents superés l’acudit.

    Respecte al tema de l’edat, jo ja he passat la següent (els 40) i et puc dir que entres en l’època millor de totes, és quan gaudeixes del que has llaurat als 3x.


  19. Pues lo siento, la vida se acaba a los 30. Diez años pasasn enseguida y los 40 comienzan con problemas de metabolismo, próstata y toda clase de enfermedades psicosomáticas que te hacen entrar en un estado de nervios pèrmanente. Mejor que lo pases bien porque esto se acaba pronto. Bueno, ahora que ya te he asustado, la verdad es que en mi caso a los 30 empezó lo bueno, lo de antes era pura mierda. Así que ánimo que te queda para rato. Congratulations



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: