h1

TERÇ DE MONTSERRAT: El fosc passat de l’Esglèsia catalana

Novembre 2, 2010


“Requetés catalanes por España,
luchad con valentía hasta morir;
conquistad la simbólica montaña
y los enemigos tendrán que huir”

Emblema i Himne del Terç de Montserrat

Amb motiu de la imminent arribada de l’ex-militant de les Juventuds Hitlerianes i ex-combatent del Exèrcit Nazi, Joseph Ratzinguer, la televisió pública catalana, en els seus serveis informatius, han començat una campanya de manipulació històrica magnificant anècdotes suposadament antifranquistes per donar una pàtina de catalanisme demòcrata a l’Església Catalana, amagant deliberadament un dels episodis més vergonyosos de la seva història: el seu suport entusiasta al Alzamiento Nacional de Francisco Franco mitjançant la formació de milícies paramilitars ultracatòliques i carlistes que van combatre al costat nacional. Els anomenats “requetés” del Terç de Nostra Senyora de Monsterrat, les més ferotges i violentes de les hordes franquistes.

FORMACIÓ I ORIGEN DEL TERÇ DE MONTSERRAT

Les milícies paramilitars carlines sorgeixen a  mitjans del s.XIX arrel de les Guerres Carlistes, però no serà fins a la proclamació de la II República Espanyola quan s’organitzen com un veritable exèrcit en contra de la democràcia el laïcisme i a favor del Rei, la religió i les tradicions folklòriques nacionalistes. EL 1934 fan una desfilada a Sevilla, amb 650 “boines vermelles“.

El braç català no s’organitza fins el 1937, quan arriben a Pamplona diversos grups de catòlics i tradicionalistes que fugien d ela repressió anticlerical a la rereguarda barcelonina. Sumaven un total de 1.985 i venien de la Lliga Catalanista, Acció Catòlica o la Federació de Joves Cristians. El seu emblema era la Verge de Montserrat, el Virolai i el seu Monestir. El seu líder espiritual era el capellà  de Mataró Salvador Nonell i Brú i el militar l’alferes Pere Gallart.

EL SEU PAPER A LA GUERRA CIVIL

Les milícies nacionalcatòliques catalanes van iniciar-se lluitant al front d’Aragó (Belchite, Codo i Quinto). Posteriorment s’integren a la 74a divisió franquista per participar a la Batalla de l’Ebre, concretament a Gandesa i Villalba dels Arcs. Van fer un ridícul espantós a la batalla de Punta Targa (19 d’Agost de 1938), on les heroiques tropes republicanes aconseguiren esclafar  a 58 cristianofeixistes, com si fossin cucs.

Posteriorment varen participar molt activament en la repressió sanguinària a tota la província de Tarragona, deixant muntanyes d’innocents cadàvers enterrats en cunetes per allí on passaven: Riba-roja d’Ebre, Flix, Ascó, Móra d’Ebre, Benissanet, Miravet, el Pinell de Brai, Corbera d’Ebre, la Fatarella, la Serra de Cavalls, la Serra de Pàndols i la Serra de La Picossa.

Un cop acabada la Guerra, participen el Defile de la Victòria a Madrid i finalment es dissolen entregant la bandera del Terç de Montserrat a la Verge i al Monestir. Aquest emblema es troba actualment a la cripta “Els Apòstols“, dins el Monestir, on descansen dels seus 319 membres que van morir en alguna batalla. Una veritable rèplica catalana de “El Valle de los Caidos

Benedicció d’un capellà les tropes del Terç, abans d’una batalla

DETALLS CURIOSOS

– Entre els membres del Terç de Montserrat destaquen alguns personatges il·lustres, com el prestigiós fil·lòleg Martí de Riquer, autor d'”Aproximació al Tirant lo Blanc“, o bé Feliu Matamala, fundador del diari Avui i les revistes “Cavallfort” o “Serra d’Or” i guanyador de la Creu de St Jordi.

-Els “requetés” estaven convençuts que la Verge de Montserrat els protegiria desviant les bales republicanes i per això duien una estampa de la Moreneta cosida sobre el cor amb el lema “Detente Bala, el Corazón de Jesús està conmigo”; segons sembla, a la batalla de Punta Targa no els va fer gaire efecte!

32 comentaris

  1. Avui m’has sorprés Arqueòleg. Pensava que faries un post sobre les declaracions de Berlusconi quan se l’ha acusat de sentir massa atracció per les menors. Ell s’ha limitat a dir que “era preferible ser una persona a qui agradin les noies de 17 anys que no pas ser gai”
    Igualment, bon post. Sigui d’on sigui, tenim clar que l’esgle`sia té un passat molt i molt fosc.


  2. Està bé recordar que l’Esglèsia no té res de santa, però d’aquí a parlar que estan fent una “campanya de manipulació històrica magnificant anècdotes suposadament antifranquistes per donar una pàtina de catalanisme demòcrata a l’Església Catalana”, doncs hi ha massa. Al cap i a la fi, és ben sabut per tots (agradi o no), que l’Esglèsia catalana va ser de les poques que en algun moment (finals del franquisme sobretot) van plantar cara al franquisme, de forma pacífica.


    • Oh si! Van fer una campanya amb el lema “Volem bisbes catalans“, quina gran proesa!. Hi havia una dictadura feixista que torturava i matava a qualsevol dissident i a ells tan sols els molestava que els Bisbes fossin de Múrcia i no d’Olot!

      Una altre cosa son els capellans rojos de barri, completament dissidents de la línia oficial i de l’aparell de l’Església en si.


  3. Volem bisbes catalans i monges sueques!!!
    Casualment conec a un senyor de 90 anys que va lluitar amb els republicans i més endavant el van col·locar al terç de Nostra Senyora de Montserrat.

    Segons aquest bon home -que ho és i molt- allà hi havia de tot, des de catalans que van tenir que fugir de Catalunya per salvar la vida (i tornaven amb ganes de venjança) fina gent com ell que una vegada capturat anar al terç era una sortida del camp de concentració.

    Aquells combatents sempre van anar a les pitjors batalles i eren els primers a entrar en combat, en part per la desconfiança dels nacionals cap aquells catalans, i per cert els interessava que en morissin molts per si un cas. Mostra d’això és la desfeta de Punta Targa on van ser deixats “a la seva sort” per les tropes franquistes, per això van tenir tantes baixes.

    Els republicans quedaven aterrits al sentir aquelles tropes cantant el virolai, en aquell moment se’n adonaven de que l’enemic era “de casa”.

    No crec que tingui gaire a veure Ratzinger amb el Terç, i tampoc em sembla que a una guerra hi hagi bons i dolents, i encara menys a les terres del Ebre on tothom va fer tant mal com va poder…


    • Ratzinguer té a veure en quant TV3 aquests dies tan sols explica als seus telenotícies aquelles parts de la història de l’Església que els fan quedar bé


    • Desconeixia aquest punt del terç de Montserrat, però la veritat és que és molt significatiu i gens estrany, com bé dius, així se’ls treien de sobre… Que trist tot plegat, però ara vist que alguns els van fer apuntar-s’hi, és més trist encara que hagin de veure com se’ls classifica de feixistes irredents…


      • Pregunta als avis dels pobles de Tarragona quin record tenen de la repressió dels requetés, pregunta! La meva àvia, que va passar la guerra a Montblanc els tenia ben pressents!

        Era evident que pringaven a les batalles: creien que la Verge els desviaria les bales!!


        • Tota la meva família és originària de les terres de l’Ebre, tots ells republicans convençuts -un dels meus avis va tenir que fer la desbandada cap a França-, i tot i això amb l’odi que sempre han tingut als feixistes sempre m’han parlat de les moltes animalades que es feien a les dues bandes.

          Naturalment els vencedors s’hi van poder dedicar més i millor, però a les guerres de veritat no hi ha gaires soldats “bons”.

          Per cert: SPOILER!, SPOILER!, SPOILER! Estic publicant l’entrevista amb el reporter de guerra Plàcis Garcia-Planas en exclusiva mundial per a MadeByMiki!!! no us ho perdeu, estic eufòric!!!

          Perdó per la publicitat poc subliminal…


        • A veure, el que volia dir no és que els requetés no fessin el bàrbar (cosa evident) sino que ara, sabent que a alguns no els hi va quedar més remei que apuntar-s’hi per poder sortir del camp de concentració com deia en Miki, trobo que els hi deu semblar trist que es generalitzi tot com a que tots ells eren uns feixistes i requetés.

          Evidentment que ho eren la majoria!

          Per cert fa poc vaig poder estar a Corbera d’Ebre… esgarrifós.


  4. Molt bon article sobre els requetès. No en sabia gairebé res!
    Gràcies!


  5. Excel·lent post, felicitats! A Manresa es van honrar durant quasi 25 anys amb el nom d’un carrer dedicat als requetès de Montserrat


  6. Estic amb el Glam amb això de TV3, porten un temps fent massa ressò de les bones accions de l’esglèsia per fer-nos creure que és lo millor del món. Últimament fan uns reportatges que només falta que posin al final un quadre de text recomenant-nos tatxar la casella de l’esglèsia en la declaració de la renda.

    Pel que fa als requesens, vaig veure un documental al 33 que explicava com els franquistes els deixaven sols davant la batalla amb l’excusa que hi havia problemes de comunicacions. Això no és manipular? Al final acabaves pensant “pobrets! Com els van maltractar els dolentots dels franquistes!”


  7. No teneis ni idea de lo que eran los requetes… mi familia entera estuvo metida alli, y ya os digo que comparados con anarcos, catufos y socialistas, eran unos santos

    Y por favor, no he leido nada mas tergiversado, malintencionado, falso y partidista en mi vida


    • Que son els “catufos”?? Els “catalans”?? Ah vale! No esperava menys d’un esser engendrat al ventre d’un requeté!


    • Un consejo, si esto es lo más malintencionado, falso y partidista que has leído jamás, sinceramente, lee más, lo necesitas.


    • Se dice Catalanes, no “catufos”. Sácate la polla de la boca y aprende a hablar, analfaburro.


  8. No en coneixia la història del Terç de Montserrat.

    Sabia dels clarobscurs de l’església catalana (segurament més per part de la jerarquia eclesiàstica), així com de mossens que varen fer tot el que varen poder per salvar gent necessitada sense mirar de quin bàndol eren.

    La guerra va ser fastigosa i terrible. I pel que he sentit a la meva família va haver-hi bestieses mil per totes parts i per tots els bàndols.


  9. I quan ens parlaràs de la bandera dels requetés que es conserva, encara, a la cosa aquella franquista que hi ha a dalt de tot del Tibidabo?

    Com sempre: fantàstic article.

    I sí: TelePàtria3 fot pena, fàstic, nausees…

    Recordeu: 4 de Novembre, 19h Pl. Sant Jaume. Concentració per un estat laic!


  10. Avui és dia 5! Felicitats!😀


  11. Jo fa anys que vaig a Montserrat, i que consti que m’agrada eh?, però no va ser fins fa poc que vaig caure en l’estatua als filofeixistes que hi ha al revolt del vent, just al costat de l’escala de l’enteniment. Quan ho vaig veure vaig flipar. És molt fort que mantinguin un monument com aquest en un lloc emblemàtic de la cultura catalana…m’agrada que n’hagis parlat.


  12. Ja se que la entrada es antiga, però ara la he vist. Tens raó en tot el que dius… però noi vivim en un pais on el passat ha estat construit i manipulat pels propis franquistes catalans. Per si no l’has llegit, et recomano l’article de l’historiador català, Antonio Francisco Canales:El robo de la memoria. Sobre el lugar del franquismo en la historiografia catalanista. Està disponible a internet. Una abraçada. Cal demolir els mites del neofeixisme i el feixisme català.


  13. TOT AIXO SAPS QUE NO ES CERT;NO ESTA GENS BE ENGANYAR I MANUPULAR.DOCUMENTAT BE I CONTA LA VERITAT.SIGUES HONEST.


  14. […] El Tercio de Montserrat: El oscuro pasado de la Iglesia catalana [CAT] […]


  15. Tu saps les grans diferències que tenim entorn de certes coses, pero una vegada mès et llegeixo, i una vegada mès, m`agrades. Varies puntual´litzacions sense importància general: Martí de Riquer va morir fa res. Una curiositat.
    Per cert, l`alçament nacional no va ser d`en Franco. Mola i Kindelán, entre d`altres, (Cabanellas) varen tenir un major protagonísme en la trama. De fet, a en Franco el van anomenar “Miss Islas Canarias 1936” per la seva indecisió, ja que com ell mateix manifestà, “si yo me rebelo, será para ganar”, o sigui que res d`Alzamiento Nacional de Franco, que va ser un traidor i un lladre de tristos mèrits, hehehe.
    Els capellans que veritablement lluitaren contra en Franco tinguèren ocupada una galería de la presò de Zamora (be, no tots els que lluitaren en un temps o un altre, pero els presoners capellans eren molts allà). Per lo altre, molt ben documentat. Una vegada mès, m`agrada llegir-te quan et cenyeixes a la història.
    Salut.


  16. Lo mès lamentable del nacionalisme català des de fa 50 anys es que molts guanyadors del 1939 es van fer passar per perdedors i robàren la memòria dels vençuts, pero el mès trist es que tot el nacionalísme català s`ho ha empassat.


  17. […] TERÇ DE MONTSERRAT: El fosc passat de l’Esglèsia catalana | Reflexions d'un… […]


  18. por favor quero adiquir uma imagem da virgem detamanho pequeno. como devo fazer? assis_moura@uol.com.br



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: