LES PROPOSTES D’ARQUEOLOGIA I PATRIMONI DELS PARTITS POLÍTICS CATALANS

Finalment, després de 54 dies de mails, pregàries, tweets, missatges a les webs i rogatòries diverses a les seus dels partits polítics catalans he aconseguit que quasi tots contestin la carta que els vaig enviar el dia 2 de Setembre (LLEGIU-LA AQUÍ), fent-me arribar les seves propostes envers el meu àmbit professional: l’arqueologia i el patrimoni històric i cultural. Sens dubte és l’article que més he suat per poder-lo publicar, és la meva obra magna, com va ser “A Sang Freda” per Truman Capote, que va haver d’esperar 5 anys a que pengessin als culpables del crim per poder publicar la novel·la

Així doncs, sense més preludis us deixo amb les respostes que he obtingut dels 4 partits que s’han dignat a respondre’m, per estricte ordre d’arribada. Cal destacar que aquestes quatre formacions representen més del 80% de l’arc parlamentari actual i que, amb un 98% de probabilitats, un d’ells serà l’encarregat de gestionar la política d’Arqueologia i Patrimoni la propera legislatura.

CIU- CONVERGÈNCIA I UNIÓ

Aquest partit em va respondre de forma sorprenentment veloç, però no a través de cap dels membres de la seva direcció, sinó gràcies a un militant que va llegir el meu post i em va fer arribar un link a la web del seu programa electoral, del que he seleccionat aquells punts que tenen alguna relació amb el tema:

– Unificarem totes les polítiques aplicades al patrimoni cultural amb l’esperit d’optimitzar la gestió patrimonial i d’apropar el patrimoni –tangible i intangible– al ciutadà. Prestarem atenció també a les expressions de patrimoni cultural que sovint són a les arrels del país, en pobles petits amb poc mitjans per garantir-ne el manteniment.

– Elaborarem amb racionalitat el Pla d’infraestructures sota criteris d’equilibri pressupostari coherent entre continent (infraestructures) i contingut (creació i producció) i fent que sigui sensible a la realitat dels ens locals. Hi incorporarem línies d’ajuda per a entitats culturals que siguin propietàries d’edifi cis de valor cultural.

– Defensarem la unitat de la col·lecció d’obres d’art en litigi del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, i garantirem que es mantinguin com a col·lecció inscrita al Catàleg de Patrimoni Cultural Català.

– Promourem el col·leccionisme privat, amb un interès especial per l’obra dels artistes emergents.

-Racionalitzarem l’organització de la Generalitat respecte a les matèries de cultura, política lingüística, projecció internacional de la cultura, memòria històrica, commemoracions culturals i el conjunt d’organismes que directament o indirecta executen polítiques relacionades amb la cultura i la llengua

ICV·EUIA -INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS, ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA

Aquesta coalició electoral ha estat la única que s’ha molestat a contestar-me personalment mitjançant mail, responent a tots i cada un dels punts que jo li vaig demanar, d’una forma molt elaborada i extensa, com podreu comprovar. La persona que es va posar en contacte personalment amb mi és Esperanza Ruiz del Gabinet de Presidència, a la que li agraeixo molt cordialment!

Quina valoració fa el vostre partit de la gestió pública del Patrimoni Històric per part de la Generalitat de Catalunya?

Les actuacions en patrimoni cultural (i especialment en patrimoni arquitectònic) sempre son molt complexes i en bona part estan vinculades a l’equilibri entre conservar i edificar, entre restringir o posar en valor i donar nous usos, entre conservar “la pedra” o generar “llocs de memòria”…

Les polítiques patrimonials públiques al llarg dels anys han estat molt dirigides (i amb pocs recursos i poc reconeixement als seus professionals) a la política monumentalista i a un cert grau d’acció de protecció tant en la vessant de patrimoni arquitectònic i arqueològic com documental. Amb els governs d’esquerres s’han aprovat decrets, reglaments i un seguit de plans que ajuden a sistematitzar, ordenar i prioritzar la intervenció pública en els diferents vessants del patrimoni: des del Pla de Museus al PIACAT, des de la incorporació i obertura de nous museus a la xarxa digital, des de la recerca a la difusió i avançar cap a la racionalització de les competències (amb el món local). Tota aquesta feina però ha estat mancada d’un major compromís i seguretat en els recursos econòmics que haurien de garantir el seu correcte desplegament així com un major compromís en les polítiques de formació i de vetllar per les garanties laborals i contractuals dels i les treballadores de patrimoni. Valorem però, positivament aquesta feina de sistematització.

 

Quines son les vostres propostes, de cara a la futura legislatura, referents a la protecció, conservació i difusió del Patrimoni Històric català?

Un primera  compromís d’ICV-EUiA passa per incrementar el pressupost de cultura (estem en un 1% del pressupost total del govern) per poder situar la cultura en l’acció de les polítiques de cohesió, benestar i transformació social. La cultura és un bé.

En aquest context, les polítiques patrimonials han d’ajudar-nos en l’estratègia d’una cultura de valors i de saber, en una cultura de proximitat, amb referents i alhora universal. El coneixement, la creativitat, el talent i el capital humà (ciutadania, associacionisme, professionals) son els nostres actius.

Per ICV-EUiA les polítiques de patrimoni han de ser garant de les memòries culturals.

Pel que fa a propostes concretes us enumeren alguns principis i algunes propostes:

Marc legislatiu. Cal una revisió de tota la legislació en patrimoni cultural. La Llei del Patrimoni Cultural Català és del 93, i en 17 anys la situació ha canviat de forma substancial i rellevant. Volem obrir un debat participatiu per poder elaborar i aprovar una nova llei del Patrimoni de Catalunya. En aquest mateix sentit proposem revisar i reorientar la destinació de l’1% Cultural: intervenir en els equipaments patrimonials amb usos socials públics, reduir les aportacions al patrimoni eclesiàstic en quant l’ús en sigui privat i incrementar el percentatge destinat a la creació artística. Impuls a un nou marc fiscal i d’incentius al mecenatge.

Impulsar el compliment del codi de bones pràctiques en el patrimoni i els museus

Continuar amb les gestions per fer efectiu l’Estatut de Catalunya des de la perspectiva de competència plena en cultura i pel que fa als traspassos pendents (Fons, recursos, Museu Arqueològic de Tarragona…)

Ciència, humanitats i arts esdevenen l’expressió d’una recerca i d’un espai comú que cal posar en valor i en primer ordre de les polítiques culturals. La cultura i les universitats han de treballar i establir ensems polítiques de formació, recerca i innovació.

D’una cultura d’equipaments isolats a una cultura en xarxa. Més cooperació amb el món local, una política patrimonial sistematitzada i en xarxa, anar més enllà de la musealització com contenidor físic i avançar cap a la total digitalització (zones d’expectatives, mapes arqueològics i topogràfics, inventari, museus…) en xarxa i  accessibilitat universal.  Els continguts propietat de la Generalitat o en gestió pública estaran lliures de càrregues a la xarxa virtual. Finalitzar i garantir en tots els equipaments i serveis online l’accessibilitat als dèficits sensorials. Desplegament dels SAM, desenvolupament del nou Pla aprovat de Museus prioritzant les xarxes de museus locals i establint contractes-programa de cinc anys amb els museus nacionals. Construir l’equipament del museu Casteller i del Còmic i la Il·lustració. Continuar desplegant la musealització i identificació dels espais de la memòria democràtica. Dotar d’entitat l’observatori de recerca etnològica. Produccions en continguts patrimonials, en la televisió pública de Catalunya, desenvolupats amb la participació dels propis agents i professionals del sector.

Cultura i la seva transversalitat amb altres departaments. En primer lloc amb les altres àrees del propi departament de Cultura i de forma singular amb el CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts). Accent especial amb d’altres departaments, singularment, amb educació i política territorial.

Cultura que dignifiqui i reconegui el talent, la creativitat i els seus treballadors i treballadores. Vetllarem per les garanties de les condicions contractuals i laborals dels treballadors i treballadores en l’atorgament de qualsevol ajuda pública.

Gestió transparent i participativa. Informació i procediments transparents: tots els processos i atorgaments estaran a la xarxa. Major transparència en els processos de les adjudicacions (entitats, empreses i administracions públiques). I serem molt atents al conflicte d’interessos en les excavacions preventives o d’urgència. Desplegament de les accions aprovades en el PIACAT.

Posar en valor el patrimoni. Un actiu per conèixer qui som, la nostra història i les relacions socials; generador de riquesa i ocupació; actiu per la nostra internacionalització.

ERC- ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA

El partit polític que actualment gestiona la Conselleria de Cultura de la Generalitat va trigar força en contestar-me i quan ja començava a pensar que passaven del tema, via Twitter em van fer arribar un link al apartar del seu llarguíssim programa electoral, on es detallaven les propostes envers aquest àmbit. Segons sembla el motiu del seu endarreriment va ser que encara no havien aprovat assembleàriament cada un dels punts. Esteu perdonats!

— Reformarem la Llei del Patrimoni Cultural (1993) i la Llei de Museus de Catalunya (1990) per adaptar-les a les noves necessitats i reptes, i per desplegar al màxim les oportunitat d’autogovern en aquests àmbits derivades del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya.

— Posarem en funcionament el nou Museu Nacional d’Història, Arqueologia i Etnologia, equipament cridat a exercir una funció capdavantera en el conjunt del sistema museístic català.

— Continuarem desplegant el Pla de Museus de Catalunya, completant el mapa de Serveis d’Atenció Museística (SAM).

— Posarem en marxa, de forma consorciada amb l’Ajuntament de Barcelona, el Museu Nacional de Ciències Naturals.

— Obrirem el Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya a l’antiga fàbrica CACI de Badalona, en col·laboració amb l’ajuntament de la ciutat.

— Desplegarem el Pla Integral d’Arqueologia de Catalunya (PIACAT), obrint les línies de subvenció corresponents i posant un especial èmfasi en la connexió entre la recerca acadèmia, la gestió pública i el món professional.

— Gestionarem des del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació els recursos procedents de l’1% cultural de la Generalitat, bastint programes coherents d’actuació temàtica i territorial, en la línia dels programes Romànic Obert i Cellers Cooperatius. Reclamarem la gestió íntegra per part de la Generalitat de l’1% cultural de l’Estat que correspongui a Catalunya.

— Completarem el Mapa d’Arxius amb la finalització de la construcció dels arxius pendents (Borges Blanques i Pont de Suert), i intensificarem les polítiques de digitalització dels seus fons.

— Continuarem reclamant la devolució a Catalunya de documents confiscats durant la Guerra Civil o per motius repressius i que no estiguin en mans dels seus legítims propietaris.

— Continuarem defensant la integració al sistema d’arxius de Catalunya dels fons catalans custodiats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

— Instarem el govern espanyol a construir l’Arxiu Històric-Provincial de Barcelona.

PSC-PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA

Sense cap mena de dubte la formació política que més s’ha fet de pregar han estat els socialistes. A mitjans de setembre ja em van advertir que fins al 16 d’Octubre no aprovarien al seu Programa Electoral i que fins aleshores no em podrien passar res. Un cop aprovat, no en vaig tenir noticies, així que els vaig bombardejar a tweets diaris i ells m’anaven contestant que si els faltava afegir les esmenes, que si encara no l’havien penjat al web… fins avui!! Al·leluia!!

-Elaborarem un pla integral de patrimoni i impulsarem la protecció del patrimoni, material i immaterial, posant l’èmfasi en el seu valor cultural, en la seva capacitat de generar valor afegit, identitat i gaudi per a la ciutadania, i en la seva capacitat de generar desenvolupament econòmic per al país.

-Incentivarem l’oferta de formació per a la gestió cultural i l’emprenedoria cultural, especialment l’ensenyament superior per tal de generar un teixit empresarial sòlid incloent-hi formació específica pels emprenedors i les emprenedores procedents de la formació professional.

-Ens comprometem a la millora dels incentius fiscals per atraure més recursos privats, nacionals i internacionals a la cultura. I instarem a l’Estat a adoptar les modificacions del marc legal que els hi correspongui.

-Incrementarem la relació de l’ensenyament obligatori amb l’oferta i la realitat cultural. L’accessibilitat i els nous continguts digitals ens permeten noves oportunitats.

-Incrementarem la inversió en digitalització i creació de continguts, per tal que el màxim nombre de documents siguin accessibles des de la Xarxa.

-Mantindrem l’impuls del Memorial Democràtic, des d’una perspectiva científica, plural i respectuosa, per tal de posar en relleu els millors valors cívics de la nostra memòria històrica.

PP – CIUTADANS

He enviat no menys de 5 mails, tweets i missatges de web a les seus el PP a Catalunya i a Ciutadans, sense obtindre’n ni la més remota resposta. Ni un míser “Ja et contestarem“. Res! Passen olímpicament de la participació ciutadana? No entenen el català?  O és que son tan conscients de les poques probabilitats de gestionar Cultura que els fa mandra pensar res al respecte? He entrat a la seva web, m’he llegit els seus programes electorals, per pura curiositat i, efectivament, ni una línia sobre el tema. Això si, sobre patriotisme i bilingüisme tenen pàgines i pàgines!

REAGRUPAMENT.CAT

Com en aquestes eleccions es presenten un reguitzell infinit de partits extraparlamentaris nous, he passat d’anar demanant les propostes d’arqueologia a cada un. Per pura curiositat, també, he entrat a les webs de Reagrupament.cat, Solidaritat Catalana i Plataforma X Catalunya i he descobert gratament que Reagrupament.cat SI TENIEN PROPOSTES DE PATRIMONI CULTURAl. Son aquestes:

-Cal un gir copernicà en la gestió del patrimoni cultural, que s’ha de dotar dels mitjans necessaris per dur a terme les tasques que hi pertoquen amb la màxima eficiència. Les polítiques culturals de Catalunya han d’aconseguir preservar, potenciar i apropar a tota la ciutadania els conjunts monumentals, museus, arxius, obres d’art, biblioteques, sigui quina sigui la titularitat de la seva propietat, pública o privada, respectant aquesta, amb una legislació que impedeixi la subordinació dels interessos patrimonials als dels poders econòmics i/o particulars.

-Cal assegurar un control real dels efectes patrimonials dels enderrocs, moviments de terres i plans d’urbanització i de reforma urbana, de manera que els edificis històrics i els jaciments arqueològics no siguin destruïts.

-Cal disposar d’un sistema de prevenció de la destrucció de patrimoni molt més eficaç. I cal evitar que els costos de pal∙liar aquests impactes repercuteixin de manera discriminatòria sobre els constructors i promotors d’obres, tot arribant a un pacte entre el govern i els sectors afectats que permeti absorbir aquests costos i garantir la preservació d’allò que ho mereixi.

-Cal fer un esforç de conscienciació i valoració per tal de donar a conèixer el nostre patrimoni. Una bona conservació i un adequat manteniment eviten costoses restauracions. Cal també una acció ferma i decidida en la restauració dels elements
patrimonials malmesos per tal d’evitar la seva degradació o pèrdua, atès que cada element del nostre patrimoni que es perd, és irrecuperable.

-Els museus del país han de formar el nucli de la xarxa de control, detecció, protecció, recerca i difusió del patrimoni cultural, agrupats en xarxes temàtiques encapçalades pels Museus Nacionals d’Art, d’Arqueologia, d’Història, d’Història Natural, d’Etnologia i de la Ciència i la Tècnica, i de les Ciències Naturals, i han de disposar dels mitjans necessaris per dur a terme les tasques que se’ls encomanen.

-Cal una política de recuperació i/o adquisició del patrimoni català que, principalment per raó d’espoli, es troba actualment fora del nostre territori.

Doncs res! Ha estat una experiència molt enriquidora de democràcia 2.0, on he deixat al marge la meva opinió personal de cada partit per aconseguir, des de la objectivitat, una visió transversal sobre el tema! I des d’aquí em comprometo a tenir aquest post ben present de cara al futur; sigui quin sigui el partit que s’encarregui de la Conselleria de Cultura li penso recordar amb la meva perseverança habitual, tots i cada un dels compromisos adquirits en aquest blog a dia d’avui!

Tan sols espero que algun dia els polítics catalans destinin les mateixes energies a impulsar el nostre Patrimoni Històric, com les que destinen a protegir la llengua i la identitat, doncs, estimats lectors, la Cultura catalana és un TOT indivisible!