Lluís Companys i José Montilla: ànimes bessones?
Octubre 19, 2010
La passada setmana es va complir el 70é aniversari de l’afusellament del President de la Generalitat Lluís Companys, a mans de les tropes franquistes, esdevenint així la única execució d’un president democràtic a Europa durant tot el S.XX. I com jo soc molt de celebrar efemèrides, m’ha donat per llegir-me la biografia d’aquest personatge realitzada per Enric Vila i que du per títol “Lluís Comanys. La veritat no necessita màrtirs“, frase amb la qual no podria estar més d’acord.
I com més m’endinso en el coneixement d’aquest històric dirigent, més semblances hi trobo amb l’actual inquilí de la Pça St.Jaume, el cordovès José Montilla:
-Tots dos varen cursar la carrera de dret, sense gaire fortuna: Montilla la va deixar a segon i Companys va trigar 9 anys a llicenciar-se.
– Companys pertanyia a la ala més d’esquerres i menys nacionalista d’ERC. De fet ell venia del Partit Republicà Reformista Català, on dirigia la seva publicació “La Lucha“, treballa d’advocat laboralista durant els anys del pistolerisme ; NO va donar suport als fets de Prats de Montlló, on Macià intentava envair Catalunya, i el 14 d’Abril del 1931 va proclamar la República Espanyola (i no catalana), una hora abans que Macià el rectifiqués. Al integrar-se dins ERC sempre va estar profundament enemistat amb els sectors ultranacionalistes provinents d‘Estat Català. A Montilla li passa quelcom semblant, doncs sempre és vist molt menys catalanista que el seu predecessor Maragall i dins el seu partit els sectors més nacionalistes s’el miren amb recel o directament demanen el vot per Mas, com Sobrequés.
-Ambdós comencen la seva carrera política a l‘àmbit del municipalisme: Montilla com a regidor d’Hisenda a St.Joan Despí (amb només 25 anys) i posteriorment com a alcalde de Cornellà amb àmplies majories absolutes durant 19 anys. Companys és escollit regidor a l’Ajuntament de Barcelona pel Partit Republicà l’any 1917 i el 1931 per ERC.
– Tant Companys com Montilla van ser Ministros del Gobierno de España: Companys va dirigir durant part de 1933 el Ministeri de Marina, on va conèixer a Francisco Franco en un acte a Mallorca i es van caure mútuament bé. Montilla va ocupar la cartera d’Indústria, Comerç i Turisme entre 2004 i 2006, on es va destacar per la opa a Gas Natural o el domini “.cat” a Internet.
-Els dos accedeixen a la Presidència de la Generalitat, succeint a figures extremadament carismàtiques (Macià i Maragall), encapçalant governs d’esquerres molt inestables i amb enemistats internes. Companys governa amb ERC, PSUC, POUM, CNT i USC, arribant a un grau d’enfrontament tal que acaben a trets i amb 500 morts el Maig del 1937. Montilla pacta amb PSC, ERC i ICV-EUIA, amb fortes tensions i enemistats internes arran de l’Estatut, el Quart Cinturó, la educació concertada, els referèndums-farsa indepes…
-Tot i la seva poca fervor catalanista en moments molt concrets dels seus mandats, els dos acaben fent actes simbòlics extremadament arriscats i de signe quasi independentista: Companys proclama la República catalana dins la República Espanyola l’Octubre de 1934 en solidaritat a la Vaga General Revolucionària de PSOE-UGT a Astúries contra l’entrada del partit filo-feixista CEDA al Govern, fet que acaba portant la suspensió de la Generalitat fins al 1936 i l’empresonament de tot el Govern autònom. Montilla va encapçalar recentment la manifestació nacionalista més multitudinària de la història de reivindicació independentista, en front a les retallades de l’Estatut, sent agredit per grupuscles violents.
– Els dos pacten amb l’esquerra espanyola per derrotar a la dreta catalana, en tot moment: Companys, forma part del govern republicà espanyol, dona suport als governs d’esquerres a Madrid, posteriorment es presenta de cap de llista pel Front Popular el 1936, amb el PSOE i el PCE i dirigeix tota la Guerra civil contra la burgesia catalana de la Lliga Catalanista, que havia boicotejat totes les lleis de la Generalitat i no dubta en finançar el cop d’estat franquista. Montilla impedeix que el PSOE l’obligui a pactar amb CIU i fa un front d’esquerres, donant suport també al Govern Zapatero.
-Els dos han de fer front a un Estatut d’Autonomia retallat lleugerament a Madrid després de ser aprovat en referèndum a Catalunya, acceptant en tots dos casos les retallades com a mal menor (molt més bèsties les retallades del 1932, ja us ho dic ara!!)
-Els dos governen en moments de gran crisi econòmica i social, en una desconfiança generalitzada cap a la democràcia parlamentària i en un context en el que a Europa creix una dreta extrema que basa els seus preceptes ideològics en la xenofòbia populista.
-I ja a nivell anecdòtic afegir que tots dos son divorciats i reajuntats amb dones més joves, arriben al Govern a l’edat de 50 anys i l’exerceixen durant una legislatura (de moment).
Home, deu n’hi do les coincidències! I que quedi clar que jo no he votat a cap dels dos. Tan sols espero que la oligarquia burgesa catalana tingui el detall de no afusellar a Montilla al Castell de Montjuïc, amb un judici fals, si el proper Novembre no té prou vots per retornar al poder de forma democràtica. Seria tot un detall!
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
Un porta bigoti i l’altre no! No es poden comparar! 😀
Des de 1939 dur bigoti, està molt malt vist a l’esquerra europea!
Roger molt bo!!! et felicito per aquest post!!!! està rodó!!!
Home… hi ha paral·lelismes evidents, però d’aquí a ànimes bessones… Possible reencarnació repetint les mateixes passes a la vida? XD.
PD: Per a haver estat una desfilada folklòrica no hi haurien faltat unes sardanes i anar tots amb espardenyes i barretina?
De barretinaires mentals n’hi havien bastants! I no et dic ja de trabucaires carlins…
Canvia això de Sant Joan d’Espí per un Sant Joan Despí, que ets del Baix Llobregat i vindràn a casa teva a lapidar-te.
Torno a la lectura del post i re-comento després.
Sensacional el post, ha estat un plaer llegir-lo, hi ha un munt d’informació i em sembla una comparació molt encertada. Potser discrepo d’aquells “Estatuts d’Autonomia retallats lleugerament”, però no podem estar d’acord amb tot.
I, collons!!, sort que amb Franco es van caure mútuament be!!.
A Salvador Allende Pinochet li queia tan fenomenalment bé que el va elevar a cap de l’exèrcit. Jo de veritat que mai entendré aquesta bona fe d’alguns polítics envers els militars… es que no els hi veien a la cara que en tramaven alguna???
Molt bon post. Això que a Montilla l’afussellin està per veure. jo crec que així serà, de manera simbòlica, però.
Realment molt bo, el passare a tots els meus coneguts d’ERC
[…] This post was mentioned on Twitter by Arqueòleg Glamurós, Arqueòleg Glamurós. Arqueòleg Glamurós said: Lluís Companys i José Montilla: ànimes bessones?: http://wp.me/paaYl-1xM […]
Tens raó, “la veritat no necessita màrtirs”, ni la veritat, ni la gent ni ningú. El martiriologi esborra la veritat i sempre s’ha utilitzat per manipular-nos, en un sentit o en un altre. Els uns per fer-nos creure en un mite d’una suposada Catalunya-paradís, els altres per denostar-lo, ensorrar-lo i desacreditar, per identificació, qualsevol intent de crear un país modern i normal. Al final, els nacionalistes d’uns i els nacionalistes dels altres, només acaben perjudicant la causa final: aconseguir societats més justes i igualitàries. I entretant … narinan.
Completament d’acord!
Interessantíssim! M’has revelat coses que, de veritat, desconeixia i que habitualment són enterrades sota tones de merda nacionalista.
No se què en pensaria en Companys de ser un màrtir, suposo que es pixaria de riure… igual que es pixaria de riure si veiés a ERC prohibint els toros. I suposo que en Montilla no serà mai un màrtir, tot i que començo a ser del parer que no ho ha fet tan malament com la Santa Espina mediàtica (TV3, Godó, Cuní, Rahola, Avui, eNoticies…) ens volen fer creure.
Ho veurem!
Salut, com sempre.
Ves amb compte amb el que escrius Glam que encara et copiaran els de Polonia quan s’acabin les eleccions i guanyin els convergents… cosa que dubto que no pasi.
Interessant post, sempre fent caure els falsos mites del nacionalisme que ja va bé.
Com a exercici plutarquià, no està malament: els paral·lelismes entre tots dos personatges són evidents.
Pobres nacionalistes, després que s’ha descobert que Rafael Casanova no era tan patriota com ens volien fer creure, ara toca descavalcar Companys, el president màrtir “malgré lui”, i posar-lo al nivell del tan execrat Montilla.
S’estan quedant sense mites.
O potser és tot una conxorxa dels botiflers?
La única pega és que actualment no hi ha cap sindicalista tipus Noi del Sucre per a fer d’amic d’en Montilla!
Brutal post, Arqueòleg! Cada dia te’ls treballes més i millor. Mai hagués imaginat que aparentment dues persones tan diferents s’assemblessin tant. Sorprenent…
Molt Interessant i divertit. Molt ocorrent el cercar aquests paral•lelismes històrics.
Si aquest post l’haguessis fet al setembre en tornar de vacances t’hagués dit que en Montilla a qui s’hi assemblava més cada vegada era a la Moreneta, perquè aquells dies portava un “moreno subido” d’allò més curiós.
Ha ha ha…!! Molt divertit, de debò. Em sembla una comparació molt enginyosa i entretinguda. Seguiu així. Tal vegada us hauria de llegir més sovint. A reveure, nois!!
PSUC, POUM, CNT això si que eren partits dels bons i amb pistoles, que és lu que toca.
Molt bo, arqueòleg, de veres interessant. Prova de trobar paral·lelismes amb Francesc Camps i Vito Corleone, jajaja.
Besets des de València.
Sense desmereixer a l’Argeoleg, em sembla que fins i tot un nen en trobaria de coincidències entre Paco Corleone i Vito Camps… ¿o era al revés?
Molt bo, ets un crack trobant coincidència amb allò impensable.
algun dia maduraràs i et treuràs aquestes tonteries del cap.mentre,segueix jugant al lego de la burgesia catalana que es tan dolenta
Anàlisis descontextualitzats (no ha plogut ni gaire des de llavors fins avui, 2010: les concepcions polítiques -també en relació al Catalunya/Espanya- han canviat i molt, no manipulis!), mentides (sí, una mitja veritat ÉS una mentida, tu mateix te les coneixes), intents de burla suposadament “intel·ligent” (ladran Sancho…), llançament indirecte de merda (difamació i rumorologia, dos grans eines per aplicar el materialisme científic, certament!)… i tot per anar de pseudo-intel·lectual “no-nacionalista”? Com els de Ciutadans, o el PP, PSOE…? (nacionalisme espanyol antiemancipatori -nega el dret d’autodeterminació- i de dretes, entre d’altres).
Si per a alguns el marc d’acció social és el català i la catalanitat el patró cultural col·lectiu de convivència cercat, de la mateixa forma que hi ha els que volen el contrari (marc espanyol), què els fa més nacionalistes que tu? Perquè l’internacionalisme s’ha d’entendre de forma objectiva, desacomplexada i global: tota cultura, tot poble, és alhora local i global, com així la seva lluita. I cooperació. I per això un palestí és tant internacional com una barretina, i un restaurant xinès tant com un BarPaco. I es pot fer tant -de fet molt més- volent millorar on t’ha tocat viure com anant-te’n a un altre lloc (tan local com d’on vens) a voler salvar el món començant l’edifici per la teulada.
Mai entendré l’auto-odi progre i la seva curtíssima volada, és incoherent amb els anàlisis profunds de les teories que diuen representar!
Aquest blog és a l’anàlisi política el que un Big Mac és a la gastronomia selecta. Cada dia més patètic, arqueòleg, el pitjor símptoma és la dels palmeros acrítics que et comenten, majoria absoluta. El postmodernisme li fot de valent engolint consciències, fa feredat la forma en què la suposada revolució esdevé contra-revolució i el canvi real s’intenta combatre titllant-lo del que no és!
PS. Si Catalunya optarà pels autonomistes convergents és perquè el suposat partit d’esquerres governant a més d’inepte en la gestió de la crisi ha esdevingut un protectorat transmissor dels interessos dels grans governs mundials i del capital. I perquè NO representen el canvi, no sé com tenen els collons de proclamar-se’n quan porten dos legislatures al poder i el canvi és més neoliberal que social, no enganyen a ningú, amb ICV de crossa altre cop més, malauradament!
Un comentari rancuniós des de l’enveja més profunda que no aporta rés més que una rabieta carlista-trabucaire, pròpia d’una Verge de Montserrat menopàusica.
No has estat capaç de rebatre ni una de els dades del post, ni tan sols ho has intentat lleugerament! Has optat per l’atac personal, davant la teva manca de cultura històrica que t’impedeix ni tan sols situar-te a la ombra del meu ull de poll.
Ai, aquells temps en que els trolls de la caverna catòlico-convergent tenien estudis i es molestaven a documentar-se!! Pel que veig David Madí m’envia cada cop a passerells de més poca monta…
Pero has de reconèixer que això que t’anomeni postmodernista t’ha tocat la fibra!! Jajaja!! Només li faltava dir-te idealista-escèptic-creacionista i hagués donat al clau!
O encara pitjor… HETERO!!
Catòlic? Convergent?
El senyor dels grans i objectius arguments ha parlat, a part del tarot també tens una bola de vidre?
Apòstata, socialista i republicà. Estàs perdonat, no passa res.
Senzillament, no hi ha “fets” a rebatir, pots comparar el que vulguis però el que sobra és la retòrica pobra i inconsistent, quasi digna de Tele5. De fet si passo de tant en tant per aquest lloc és per astorar-me de com, amb la vergonya d’altri que desprèn la majoria de coses que dius (sense trellat ni objectivitat en el tracte de la informació històrica tot acaba en pura estètica que no pot provocar degut a no tenir substància, a no estar apuntalat en res que no siguin retorçaments de prejudicis i idealismes) pensant i creient-te un gran analista.
És, realment, la polla. A vegades penso que no entens el que llegeixes, no és conya, amb el nombre de faltes i incoherència lèxica (llengua es pensament) és ben possible.
Però bé, fes, fes, si m’encanta riure, és saníssim! Per llegir (i discutir) anàlisi política hi ha altres llocs.
Salut!
Lleugerament no, perdó. El TC sí que l’ha retallat “lleugerament” (poder judicial principalment), però a les Corts es va retallar molt més, prèviament.
L’estatut de 1932 es va retallar molt més! Catalunya va passar de ser una república federada a una autonomia!
Per comparació potser sí, encara que parlant de memòria, era una paradoxa d’Estatut perquè l’educació era bilingüe però la Generalitat tenia cossos policials militaritzats. Però un mal menor no ho deixa pas de ser.
Deu n`hi do!!! Ets un bulldozer arrassant mites indepes. Ara que, jo sempre em quedo en quan els catalibans s`en recorden de la proclamaciò de la República Catalana per en Companys… obviant SEMPRE que la proclamava DINS DE LA REPÚBLICA ESPANYOLA!!! Els no nacionalístes estem enmig de un concurs per veure qui pixa mes lluny, si els nacionalistes d`un costat o de l`altre… lo pitjor es que uns pixen cap a una banda, els altres cap a l`altra, i els del mig ens mullem tots xops!!!