La meva primera Vaga General
Setembre 30, 2010Per a un marxista una Vaga General, és com per a un cristià la seva Primera Comunió: un baptisme de foc en la coherència i un ineludible pas de la teoria a la praxi.
La mobilització, doncs, era obligatòria i més sabent que les persones d’esquerres que quedem a Catalunya som cada cop menys i ens enfrontem a enemics tan poderosos com l’FMI, les forces de repressió, la Patronal, els mitjans de comunicació de la dreta i l’ultradeta, el populisme demagògic i sobretot el NO-RES: aquest buit ideològic basat en el passotisme nihilista, que avança inexorablement devorant tot el que troba al seu pas, com si d’un capítol de la Història Interminable es tractés.
Els nervis del dia abans
Fabulosos descomptes en pancartes!
Esperonat per l’inusitat èxit del meu post sobre les “Vagues que han canviat la Història”, que va ser portada de les populars revistes digitals de blogs Meneame i La Tafanera (8.000 visites en dos dies!!), vaig esperar fins a mitja nit fent el comte enrere per Twitter i Facebook i linkant per aquestes xarxes socials totes les noticies que m’anaven arribant: l’èxit a la paralització dels mercats centrals, als torns de nit de la indústria, així com l’atropellament salvatge de diversos sindicalistes a mans d’esquadrons de salvatges esquirols. Vaig anar a dormir amb els nervis d’un infant esperant als Reis Mags.
Matí de piquets
Manifestació i piquets davant el meu Ajuntament
De bon matí vaig sortir de casa contemplant esperançat com el mercat de davant de casa meva i la majoria de comerços i quioscos havien secundat la jornada de lluita i em vaig sumar amb una amiga a una Manifestació-Piquet organitzat per CCOO on, entre 200 persones d’edats diverses, hi havia el líder local d’ERC, dos regidors d’ICV-EUiA, així com un alt carreg de la Generalitat, de llarga trajectòria revolucionària i sindical al barri.
La nostre tasca va consistir en manifestar-nos davant l’Ajuntament, parar davant els pocs comerços i bars oberts, xiulant davant la porta fins que baixaven la persiana. Va ser un ambient pacífic, festiu i alegre, on a tots els establiments on el depenent no era el propietari ens agraïen haver-los donat una excusa per poder-se sumar a la convocatòria sindical. Anàvem escortats per un fort desplegament dels mossos d’esquadra i tan sols hi va haver una petita batussa dialèctica en un forn, on un client ens va insultar i provocar mostrant-nos un diari d’ultradreta. Afortunadament la cosa no va anar a més, el local no va tancar i nosaltres vam seguir fins a un centre comercial proper on vàrem aconseguir un èxit rotund!
L’anècdota graciós del dia el va marcar una perruqueria on assegurava en un cartell estar de “serveis mínims“. Per si a algú se li obrien les puntes sobtadament?
Tarda de manifestació
Banderes roges davant la Borsa
Arribar a Passeig de Gràcia va ser una veritable odissea! El metro i la renfe no paraven a Pça Catalunya, així doncs vàrem haver de baixar a Pça Universitat, contemplant esmaperduts les restes d’un camp de batalla desolador, bastant semblant al que deurien veure els obrers que van participar a les vagues de començaments de segle XX. Igual ara que volen que tornem a tindre els drets dels proletaris decimonònics, haurem de recuperar els seus mètodes de lluita? Espero que no, doncs córrer davant la policia no és pas el meu fort.
La manifestació oficial va estar prou concorreguda, tenint en compte els conflictius incidents que la rodejaven pels 4 cantons, formada per un gran amalgama de sindicats minoritaris, dels que mai havia sentit a parlar i que estaven terriblement enfrontats entre ells. Fantàstic! Pocs i dividits! Quan la capçalera oficial dels sindicats majoritaris va aconseguir arribar a l’escenari, molt abans del que es preveia, el cantant hippi-nyonyo Gerard Quintana va llegir un manifest, entre crits, xiulets i aplaudiments dels diferents grups. Realment no podien haver trobat ningú amb una mica més de sang a les venes?
De retorn al metro vam creuar el camp de batalla, veient com els mossos havien cuirassat el Banc desallotjat: un símbol perfecte de la crisi, doncs en els darrers anys ha canviat 5 cops de mans, encarint un 200% el seu valor sense que cap dels seus propietaris n’hagi fet cap ús real.
Una gran veritat!
En fi! No sé si aquesta Vaga ha estat un èxit, com ho han estat quasi totes les celebrades des de 1855, el temps ho dirà! El que està clar és que el PSOE s’ha precipitat en una ruptura total amb els treballadors, de difícil retorn. En tot cas jo estic ben satisfet d’haver participat en la Història Obrera, tot i que no sé si en el seu darrer episodi abans de l‘Apocalipsi Neoliberal. Tinc la consciència tranquil·la d’haver fet tot el que estava a les meves mans i no pas per mi, sinó per tots els que van lluitar per que jo tingui uns drets i, sobretot, pels que vindran. Doncs si, encara quedem materialistes resistents que creiem que els drets socials col·lectius son quelcom més important que la llibertat individualista i egòlatra!
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
Totes les fotos fetes i editades per mi, excepte la primera, cortesia de CCOO!
Que a aquestes alçades de la pel.lícula encara calgui convocar vagues generals és una vergonya i un fracàs de tots plegats. Tan de bò aixecar la veu, i aixecar-se contra un estat vergonyant, serveixi d’alguna cosa. Sóc escèptic, però tan de bò.
De nou coincidim amb el tema del post, i per cert, per a mi també va ser la primera vaga general on participava activament.
Avui al arribar al meu lloc de treball m’han informat que ningú va fer vaga, tot el comerç TOT va obrir tot el dia. La vaga no ha estat un èxit ni de lluny, a Catalunya la gent es manifesta molt més contra el PP que contra el PSOE, així va el país.
Heu vist el poc resó mediàtic que se li ha fet el dia posterior? i com la inmensa majoria dels masmedia han tractat l’informació, sembla que ha estat més importan parlar dels alderulls a Barcelona i altres llocs que del que veritablement va passar i del perquè.
Els mitjans de comunicació son el principal responsable de l’avanç del borreguisme egòlatra que ens ha portat al 40% de l’atur juvenil.
Crec que la forma amb que s’organitza una vaga fa que aquesta perdi tota credibilitat. Per una banda, la violència que es va viure a BCN amb els antisistema ha monopolitzat tota l’atenció mediàtica sobre la vaga, deixant aquesta última en un segon terme. Per una altra banda, l’agressivitat dels piquets (que encara que els defensis, hi han multitud d’imatges d’agressions i violència per part d’aquestes persones) fa que em planteji perquè la gent ha fet vaga. Crec que una part important de la població i els petits comerços han fet vaga, no per creure en la causa, sinó per por als piquets i les conseqüències d’obrir.
Si es convoca una vaga, no s’hauria d’obligar no forçar a ningú a fer-la. La vaga és un dret, no un deure. Si no existissin els piquets, els nombres serien reals i TOTES les persones que no anirien a treballar ho farien per creure en els motius de la vaga.
Vull deixar clar que crec que la vaga era necessària (tot i estar en contra dels sindicats) però crec que s’ha gestionat molt malament des dels mateixos sindicats, com sempre.
Tan de bo els piquets no fessin falta, però a molts establiments els dependent i cambrers ens agraïen que hi anéssim, doncs els havien obligat a anar a treballar sota coaccions. I va ser així en TOTS els establiments excepte en un.
I deixa’m que trenqui una llança pels sindicats davant la onada brutal de criminalització del moviment obrer que hem viscut aquests dies als mitjans de comunicació. Jo cobro gairebé un 50% més gràcies al conveni de l’arqueologia, pactat a través de l’ajut de CCOO.
D’acord amb tu Crític, sempre he pensat que per més raó que es tingui, si s’empren males formes es perd part o tota aquesta raó que es té.
Si hi ha coaccions, que ho denunciïn, però el fet d’anar en grups grans de gent a les portes dels negocis per obligar a tancar està fora de lloc al meu parer.
A mi el que més sensació em fa de tot plegat és que ha estat una vaga convocada només perquè ja cantava massano fer-li una vaga al PSOE amb la que estava caient. Motius n’hi havia de sobres per a fer-la, però es va tardar massa en convocar-la, hi va haver massa dubtes.
En quant a la participació, ho sento però no em crec el 70% que afirmen els sindicats, si més no pel que vaig poder veure jo. L’únic sector que va veure’s seriosament afectat va ser el del transport públic. I pel que diuen, el de la indústria. La resta a Tarragona, tot obert.
Jo que vaig estar de piquet al matí i a la manifestació a la tarda no crec que hagi sigut un gran èxit… Les tendes tancades eren per por i durant tot el dia vaig veure una gran quantitat de gent “trajada” i turistes i gent en general amb bosses de tendes.
El que és una llàstima és que hagin desallotjat el banc. És l’okupació més simbòlica de la que he tingut notícia: al lloc i al moment perfecte.
Quantes coses en poc temps, no? Jo també vaig fer vaga, però sense manifestació. Salut! (i no sabria fer de piquet, m’agrada massa parlar).
Hola. Em sembla bé que estiguis feliç per aquesta vaga general en la que hi creies fermament.
Ara bé, solament ha estat una Vaga General (les parts hi discuteixin sobre les xifres de seguiment). Vull dir que els propis Sindicats no han anat més enllà en el seu plantejament. Què demanaven en definitiva? Què el Govern reorienti les seves polítiques econòmiques i laborals? Què els tingui més en compte?
Vull dir que hi ha molt poc de Revolucionari en tot això!
Com diu “madebymiki” ens manifestem més i millor contra el PP que contra el PSOE. Recordeu la manifestació a Barcelona en contra de la Guerra a Irak?
Ens hauríem de preguntar perquè ens sabem manifestar més per unes coses que per unes altres.
Crec que els Sindicats han fet curt. Crec que els plantejaments no han estat a l’alçada o que no s’han sabut explicar.
Espero que los hijos de puta de los sindicatos devuelvan los 5 millones de euros que se han gastado en banderas procedentes de nuestros impuestos..
[…] és el partit que va estar al meu costat a la Vaga General del 29S i és l’únic que creu encara en la lluita de classes i en el sindicalisme social. Davant les […]