h1

Islàndia i el suicidi d’Europa

Setembre 22, 2010

Aquest passat diumenge vàrem poder assistir impassibles al nou capítol de la nova autodestrucció d’Europa: A Suècia, paradís de la socialdemocràcia, arrasava la dreta liberal i entrava el parlament un partit obertament nazi. Tot i que la situació encara no és comparable a 1914 o 1933, la cosa va pel camí: tots els partits socialistes, que han tingut una força imparable des de finals del segle XIX es van enfonsant lentament, al mateix temps que la ultradreta racista avança sense pausa per arreu.

Primer va ser l’històric alemany SPD, en aplicar mesures dràstiques contra l’Estat del Benestar i en desaparèixer fulminat del mapa polític, poc després va ser el torn del socialista francès PSF, quedant per darrere del ultra Le Pen a la primera volta de les eleccions presidencials, el PDI d’Itàlia vindria al cap de poc, culminant la feina el patètic laborisme anglès. Avui dia, dins la UE, ja tan sols queden governs en mans de socialistes a Grècia, Portugal i Espanya, tot i que en aquests dos darrers estats s’espera una patacada de campionat a les properes eleccions.

Mentrestant el càncer de la demagògia populista i xenòfoba ja ha fet metàstasi a la dreta majoritària de França, Itàlia, Àustria o Suïssa .

Tota Europa avança cap a la destrucció definitiva de l’Estat de Benestar i els drets dels treballadors… tota? NO! En un fred i aïllat racó del nord on incansables volcans posen en perill l’aviació mundial, increïblement les coses van just en direcció oposada…

La Revolució Islandesa

A l’Octubre de 2009 els tres principals bancs d’Islandia es van declarar en bancarrota, la borsa va tancar després de perdre el 70% dels seus valors i la moneda pròpia (la corona) va devaluar-se un 50%. Que va fer la població? Quedar-se asseguda fent l’esquirol? Anar a veure un partit de futbol? Donar la culpa als immigrants? Doncs, no exactament…

Unes 2.000 persones van sortir a manifestar-se, per primer cop des de 1949, davant el parlament i d’una policia atònita que mai havia realitzat una càrrega contra la població civil. Un jove anarquista va canviar la bandera del país per la d’una guardiola-porquet. El Govern, conservador, de David Oddsson va decidir que la millor sortida a tot aquell sidral era demanar ajuda al FMI, deixar que Anglaterra apliqués la llei antiterrorista per rescatar els seus diners dels bancs i, finalment, proposar la entrada a la Unió Europea.

Com la immensa majora de la població va dir rotundament NO a l’entrada a la UE, va convocar eleccions anticipades i… sopresa! Una coalició de socialistes i verds liderats per la sindicalista Jóhanna Sigurðardóttir, la primera cap d’Estat obertament lesbiana de la Història, va arrasar a les urnes, mentre que a l’alcaldia de Reikiavik s’imposava una candidatura formada per humoristes i actors còmics:  la seva proposta estrella era fer un vaixell presó per banquers i corruptes a alta mar.

Des d’aleshores a Islàndia:

-Ha donat una ordre internacional a la INTERPOL per capturar tots els banquers i empresaris corruptes que van causar la crisi, fent una profunda investigació sobre les seves causes i els fluxos de capital britànics i holandesos.

-Ha modificat per lleis per blindar la llibertat d’expressió, especialment per aquells mitjans que difonen secrets d’estat com Wikileaks.

-Ha donat suport a una assemblea ciutadana per modificar la Constitució

-Va sotmetre a referèndum s’havia de tornar els diners perduts a la crisi als especuladors d’Holanda i Anglaterra. El NO va obtenir un 93,1% i el SI un míser 1,6%.

-Ha legalitzat el matrimoni homosexual

Actualment el Govern té un suport del 73% de la opinió pública i a les recents eleccions legislatives va obtenir una àmplia majoria absoluta.

Farien bé els líders de totes les esquerres europees de fer una estada a Islàndia a veure si es posen les piles abans que algú envaeixi el corredor de Polònia o atempti contra un arxiduc austríac… que ja ens van fallar el 1914 i el 1933!

Advertisements

18 comentaris

  1. Doncs això d’Islandia és tot un exemple!!!. Si a Suècia, els ultradretans han avançat en detriment dels socialdemòcrates deu ser per alguna raó. Alguna cosa no funciona.

    No sé si aquest canvi d’ideologia política es produeix a causa de l’augment de la xenofòbia o bé al pensament de “aquests no solucionen res, provem amb els altres”. Hem de tenir en compte que una part important de la població ni es mira els programes electorals, sinó que voten el que més els hi convé.


  2. Doncs ja ens cal anar demanant asil polític a Islàndia, perquè la resta del món sembla ben bé que vagin a l’inrevès. I ja em diràs tu quina importància geoestratègica té aquesta illeta 😦 Per cert, no entenc la mania de magnificar les tendències sexuals de ningú, dubto que sigui més bona lider pel fet de ser lesbiana que perquè no ho sigui, com què ho sigui pel fet de practicar la petanca en comptes del tennis. Al món hi ha un munt de gent competent estimat i alguns, fins i tot, són heterosexuals. 🙂


    • No magnifico la seva tendència, tan sols poso de manifest un fet històric, doncs mai abants havia succeït. I crec que pot ser molt positiu de cara a la visibilitat lèsbica, la gran assignatura pendent!


  3. Grècia, Portugal i Espanya … sempre acaben fent el mateix que la resta d’Europa un temps més tard. No vull ni pensar-ho.


  4. Home, no fem demagògia. Quants habitants té Islàndia? Quin porcentatge d’immigració té? Per altra banda, a pesar de la greu crisi que ha patit el país, no ha arribat a la situació de Grècia i continua tenint prou riquesa acumulada com perquè la crisi no es noti, almenys pel que fa a què la gent en la vida del dia a dia (per moltes polítiques socialistes igualitàries que facis, si hi ha poca riquesa a repartir i molts habitants, toca a poc per càpita: és el que passa a Cuba)

    En definitiva: És igual de complex gestionar Islàndia que gestionar França, UK, Alemanya o Espanya? Els islandesos serien tan progres si estiguessin enganxats al continent i rebessin pasteres i gitanos romanesos?

    Comparar amb 1933 em sembla absurd. Evidentment som en un moment delicat i pot passar una catàstrofe si les coses van per mal cami. Però senzillament les circumstàncies són diferents i tot fa de molt mal predir.

    I, per cert, el perill no només és a la dreta, està en tots els totalitarismes (de dretes, d’esquerres i religiosos islàmics i cristians). ¿Limitar la llibertat d’expressió està bé si ho fa Chávez o si ho fa un país amb un règim islamista? Pregunto…


    • No és per la gestió que son d’esquerres, sinó per l’actitud davant els banquers, la corrupció i l’FMI i aixó no té absolutament res a veure amb el nº de persones que viuen al país: o ets d’esquerres o no ho ets!

      L’any 1914 i 1933, son anys simbòlics en els que la socialdemocràcia es va ensorrar davant el sorgiment del nacionalisme imperialista bèl·lic o el nazisme. També el 1933 van haver-hi Chamberlain (1r ministre d’UK) que minimitzava la figura de Hitler i deia que el millor era no intervenir davant l’anexió d’Austria o els Sudets.

      Hugo Chavez simplement no va renovar la llicència a Globovisión, canal de televisió que va organitzar un cop d’estat militar contra ell per imposar una dictadura liderada pel president de la Patronal petrolera Pedro Carmona. Em sembla justificadíssim!


  5. Emigrem ara!


  6. Busca la neutralitat de Suècia a la II Guerra Mundial i quedaràs garratibat. Venien ferro als nazis com qui ven xocolata al carrefour.


  7. Això d’Islàndia és un misteri… sí. Ahir mateix em vaig adonar dels anuncis al metro “Visit Iceland”. A més ara estan aconseguint augmentar el turisme desprès de la història dels volcans. Tot i que sincerament no sé encara si s’ensortiran. Fa uns dies la presi va tenir un problema amb el presi de les illes Feroe… va declinar la invitació del dinar de gala amb ella perquè hi estaria la seva dona i allò li semblava inmoral… literalment… molt fort!


  8. Si la dreta creix tant és simplement perquè ha sabut fer seu el discurs del populisme, mentre que l’esquerra no hi ha volgut entrar o ho ha fet massa tard. Només cal veure el numeret del PP a Badalona fa uns dies…

    Desconeixia el cas d’Islàndia, però sembla prou interessant. Potser haurien de prendre nota els líders d’esquerres continentals…


  9. Jo tenia pensat d’anar a passar uns anys de la meva vida a Islàndia, però no per raons polítiques, sinó pel clima. N’estic bastant cansat de la calor de per aquí.

    Els canvis esquerra-dreta són cíclics ja que ambdós sistemes són absolutament imperfectes. Que a Islàndia s’apliquin polítiques vertaderament d’esquerres serà bo durant uns anys però segurament que aquest govern que des d’aquí idealitzes acabarà tenint altres problemes tot i tenir una gestió excel·lent d’aquest aspecte.

    A part, és fàcil mantenir la ultradreta fora sense problemes d’immigració. Islàndia no és un país com la resta: la població és molt pacífica (aquest detall que esmentes de la manifestació és molt significatiu) i la riquesa del territori és tal que ningú paga llum o aigua gràcies a l’energia geotèrmica, així que, en molts aspectes no està sotmés a les derives polítiques d’un país continental i amb escassetat relativa de recursos com França.


  10. Collons!!!


  11. Ja se sap, amb la por i la crisi el populisme puja com l’escuma. És com una llei que no falla mai, respecte a Islàndia, no em sembla malament com van encarant les coses, a veure si en prenem exemple.


  12. No hi ha res que no solucioni una bona guerra mundial…redueixes població, buides l’estoc armamentístic i després amb la reconstrucció es reactiva l’economia!!!


  13. Potser s’ha de tocar fons per emprendre “revolucions socials”. N’hi ha unes quantes al llarg de la història que s’inicien en moments de profundes crisis.

    Fa uns dies, un diari mostrava una foto del mapa d’Europa en el qual es veien els països amb governs de dreta destacats amb un color i els que tenen governs d’esquerres amb un altre color. No cal dir, que predomina clarament en l’Europa actual el primer color. Avui Europa és de dretes i això dona ales a la dreta espanyola.

    Islàndia és un país especial, allunyat, petit i que ha patit una profunda crisi econmi`ca, molt més profunda que la que nosaltres vivim. També ha influit el fet que estaven instal•lats en un model econòmic que els funcionava, pensaven que vivien en un paradís al resguard de qualsevol perill i ningú va voler o saber adonar-se que el seu model tenia els peus de fang. Potser, en part, perquè no tenien el paraigua de la unió europea.

    En tot cas, és avui en dia es una esperança i si ho fan bé, un model en el qual mirar-nos-hi


  14. És més genuí “fer fallida” que bancarrota, certament, et recomano que ho esmenis. Un català net i polit aquí i arreu. Gràcies.


  15. […] #9.- Perquè la seva política econòmica, lluny de caure en pàrvules utopies kalimotxeres, es basa en una brutal coherència socialdemòcrata de persecució de la corrupció, el frau fiscal, els paradisos financers, així com les polítiques impositives progressives (que pagui més qui més té i qui més contamina), necessàries per defensar les polítiques socials i l’administració publica. Empresa privada? Si, però respectant els drets dels treballadors i socialitzant part dels beneficis. La proposta de la dreta, Irlanda, ja sabem com ha acabat. Molt millor el model ecosocialsita d’Islàndia, sens dubte! […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: