h1

Moda, masculinitat i identitat de gènere.

Agost 28, 2010

No us heu preguntat mai perquè és tan rematadament sosa i avorrida la moda masculina? No? Doncs us convido a que doneu un vol pel Passeig de Gràcia, contemplant els aparadors de les elitistes boutiques, on les fèmines tenen centenars d’opcions per combinar les seves indumentàries i abrigalls diversos, mentre els mascles es veuen resignats  a escollir entre una insulsa gama de grisos.

Més enllà de les modes underground i alternatives, on les combinacions son infinites, és evident que les vestidures destinades a ser consumides pels membres virils de l’oligarquia burgesa occidental reuneixen un seguit de característiques un tant preocupants:

  • Uniformitat: Jaqueta, camisa, armilla, corbata i pantaló, gris o negre. Fi de la història. Amb la qual cosa resulta veritablement difícil distingir el prestigi social i la categoria econòmica d’algú a simple vista per la seva roba. Meres fotocòpies indistingibles, destinades a esborrar la identitat individual i convertir la masculinitat en un ramat.
  • Previsibilitat: Mentre que els vestits femenins sempre són motiu de comentari per la premsa rosa a cerimònies dels Oscar o bodes reials, dubto que ningú presti la menor atenció a cap embolcall masculí!
  • Anti-erotisme: Aquí no hi han escots ni faldilles curtes on insinuar pitregam o petxuga, ni cap mena de teixit arrapat per remarcar la silueta. Mentre la dona ha d’esforçar-se constantment per ser un objecte sexual en potència, sempre disposada a aixecar els fal·lus del seu voltant, l’home ha de semblar gris, monòton i asexual.

Però ha estat sempre així? Doncs ni molt menys!! Observeu per un instant aquesta imatge del Rei francès Lluis XV (1710-1774):

Perruca de tirabuixons, mitges de seda amb llacets, capa amb bordats daurats, sabates de tacó, maquillatge, collarets, joies i garlandes a dojo… vaja, que ni a la drag-queen més barroca i atrevida se li passaria pel cap emular a la monarquia francesa del segle XVIII.

Doncs si! La Revolució Francesa i la substitució de la noblesa per la burgesia com a classe dominant, va portar també un canvi de mentalitat estètica i de gènere, que va arribar a la seva culminació durant la puritanista època victoriana anglesa. Exceptuant el minoritari dandisme del perseguit Oscar Wilde entre altres, en aquest moment els burgesos es carreguen de perjudicis sexuals que els impulsen a aprofundir una divisió sexual de les costums i la homofòbia, expressant mitjançant el seu fons d’armari els rols als quals estaven destinats els diferents gèneres: les dones a seduir i els homes a gestionar el poder, de forma seria i formal.

Clar que la ment humana és superior a qualsevol convenció i sempre hi haurà qui desenvolupi les més perverses fantasies sexuals envers les corbates i les jaquetes…

Advertisements

24 comentaris

  1. Doncs mira, ara et dono la raó, com a mare d’un parell de mascles de l’espècie sempre em vaig sentir molt frustrada a l’hora d’anar-los a comprar roba 😦 i és que ni un trist pareo de talla 4 anys no trobava 😉


  2. T’has deixat la uniformitat en complements (rellotges o olleres de sol) i pentinats… 😉


  3. M’enteneu ara perquè no m’agrada anar a comprar amb noies?? Tenen molta varietat de roba per triar i naltros tan sols una merda de ventall per escollir!!
    Si és que…..


  4. Wow molt bon post, te’l comento quan torni a BCN!


  5. Ja tens raó, ja. Suposo que aquella cosa barroca, carregada es va voler superar i, ja se sap, sempre s’acaba anant als extrems. Ara, espero que un despertar de moda masculina variada i divertida no ens obligui a anar vestits d’Ágata Ruiz of the Prada!


  6. […] This post was mentioned on Twitter by GAY.CAT, Arqueòleg Glamurós. Arqueòleg Glamurós said: Moda, masculinitat i identitat de gènere.: http://wp.me/paaYl-1sw […]


  7. Et felicito pel post, és un tema molt més profund del que a priori sembla. Hi ha molt de sexista al món de la moda i sembla que no hi ha manera d’evolucionar, trobo interessant la teva teoria sobre la revolució francesa, però crec que el poble al segle XVIII tampoc vestia com Lluís XV de la mateixa manera que l’infanta Elena no vesteix com la gent del carrer (toreros a part…).


    • Òbviament a l’article em referia a la moda de la elit dominant, ejej Molt bo lo de la infanta!


  8. També podríem parlar de la roba que no es veu. Calçotets i bòxers amb dibuixets vomitius i amb el mateix disseny des de l’any de la picor. Per què la roba interior de les dones és tan variada i tan atrevida en quant a teixits i formes i la dels homes es tan previsible i avorrida?


  9. La veritat, no és un tema que em preocupi. No m’agrada la moda ni anar a comprar, però si voleu fugir de tota aquesta moda masculina que comenteu, passeu-vos per les paradetes de roba que envolten els mercats de barri i ja veureu la varietat de colors i roba que trobeu. Si voleu, podreu anar amb més colors que els tele-tabis!!


  10. Es pot fer la lectura de que el nou paradigma burgés és sexista… però és que la monarquia no ho era?
    No tinc elements per rebatre la teva opinió, però crec que la moda masculina ha estat sempre més uniforme que la femenina precisament per la submissió de la dona a l’home i que els vestuaris recarregats de la noblesa són hipertròfies puntuals derivades de l’ostentació (no crec que Lluís XV es fes retratar amb la roba d’anar per casa), no evidències de que l’home també havia de fer lluir el seu cos (al cap i a la fi, el gran embalum de la indumentaria de Lluís XV són capes).


    • Està documentat que Lluís XIV (imagino que el seu successor també) trigava dues hores en maquillar-se i vestir-se cada dia!!

      La noblesa centreuropea (la espanyola no!) era MOLT llibertina sexualment: les amants del rei Lluis XV, Madame Pompadur i Madam du Barry eren famosíssimes, molt influents políticament i podien destituir ministres!!
      T’imagines a Lewinsky destituint a un Secretari d’Estat???


      • De fet, Lewinsky va destituir el cap d’estat


        • Ah si?? A quin?? Que jo sàpiga Clinton no va ser sotmès a cap “impechment” ni va perdre mai cap elecció i avui dia Hilary és Secretaria d’Estat!


          • Sí, tens raó, ho deia en sentit figurat, pensant que el cas Lewinsky va desproveir en Clinton de part del seu poder.


  11. jo anava a escriure però veig que t’has avançat amb prejudici subjectiu i en vermell, . A mi em posen les corbates i els trajos, sÓc un pervers fantasiós. He!!!

    Mmmmmmm Un armani d’alpaca gris marengoooooooooo. yummy.


  12. avui a la platja de sitges pensava mentre veia una parella perque ella porta 10 centimetres quadrats en aquest mini bikini mentre que ell estant molt més mostrable porta uns bermudes que li arriven als turmells i a sobre porta a sota uns diessel de calçotets, quina fal.lera de fer desapareixer la pell als homes sota metres de coto humid, fongs i tot hi pot haver al entrecuix


  13. La moda segueix estant marcada per uns cànons estètics del segle XIX. L’home ha de ser gris, seriòs i dissimular el seu sexe i la seva sexualitat. EStigui més gras o més prim, més alt o més baix, la roba d’home pot ser el summum de l’aborriment. A més l’home només pot jugar amb 2 ‘joies’: la corbata i els mitjons, i alguns amb un bolso tipus bandolera.

    La dona, en canvi, sembla gaudir d’una absoluta llibertat per vestir-se de colors, amb pantaló o faldilla o mini-faldilla, si és més prima es vestirà diferent a si és més grassa… fa un temps es va intentar crear la faldilla per a home… i va ser un fracàs.


  14. Tema interessantíssim, això de la moda.

    Tenint en compte les diferències indumentàries per sexes, no és estrany que la immensa majoria de fetitxistes siguem homes heteros i ela immensa majoria de fetitxes coneguts corresponguin a peces del vestuari femení.

    Això sense oblidar que qualsevol cosa, per més inversemblant que sembli, pot esdevenir un fetitxe.


  15. […] I oft visit, the blog of the Arqueòleg glamurós, wrote a post about fashion in the world of men (moda-masculinitat-i-identitat-de-genere/ I like the post because it make me realise one thing I have not thought before: that woman usually […]


  16. No perdem l’esperança. Potser no mirem en la direcció adient. Et deixo una adreça web en la qual trobaràs una línia de la moda encara no massa explorada.

    L’esglèssia, una vegada més, ens aporta solucions.

    Aquest senyor, te més seguidors que no pas Lluis XV, en part potser per la vestimenta. Qui serà el responsable del màrqueting i del vestuari al Vaticà?


    • hahahaha!
      Mai m´havia mirat l´Esglèsia com quelcom de fashion!!!!!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: