h1

Matem als solidaris? Cremem les ONG?

Agost 24, 2010

Aquests dies estic contemplant esparverat com, des dels mitjans de comunicació de la ultradreta independentista i espanyolera (quin dubte hi ha que son caps de la mateixa hidra?), en comptes de sumar-se a la joia i les celebracions per l’alliberament dels dos cooperants catalans segrestats a l’Àfrica s’han dedicat a esputar  la seva irredempta rancúnia contra tot allò que ensumi a ONG, progressisme o solidaritat.

Xavier Rius, director de l’immund pamflet ultranacionalista català E-Noticies, a part de les seves habituals  fel·lacions matutines als messies de la demagògia populista Anglada i Laporta , ha escrit una editorial on titlla les ONG  d’agències de viatges, insinua que tan sols anaven a divertir-se, els compara excursionistes perduts a la muntanya i fa una llista negre de membres del PSC implicats a Barcelona Acció Solidària, ja que en el fons d’això es tracta: de demonitzar al progressisme. Clar que si aquesta ONG en comptes d’anar a portar aliments i material de primera necessitat s’hagués dedicat a ballar sardanes, vexar dones islàmiques amb vel, i fer referèndums-farsa el senyor Rius hauria anat a rebre els segrestats vestida de cheer-leader i amb dos pompons!

Jo vaig estar amb 16 anys un més a Brasil treballant amb una campanya de solidaritat amb infants del carrer de les faveles de Brasilia i puc parlar de primera mà com aquell viatge va significar un punt i a part a la meva vida i, espero, a la d’aquells a qui vàrem ajudar posant la primera pedra per fer nuclis de base” una espècie d’esplais-centres d’acollida per a nens que no tenien absolutament res. Peró sobretot el més important va ser la incansable campanya de conscienciació que vam fer a la tornada, fent desenes de xerrades als nostres instituts, o esplais, als diaris locals, a ràdios i televisions, intentant així difondre la vergonyosa situació de pobresa infantil extrema en que es trobava aquest país abans de l’arribada de Lula al poder. Haguéssim pogut fer tot això sense anar-hi en persona?

Als éssers amb una mentalitat neoliberal els costa molt d’acceptar que algú sigui capaç de treballar voluntàriament sense esperar rés més a canvi que la satisfacció d’un col·lectiu social. Això trenca els seus perversos i psicòtics esquemes dogmàtics segons el qual l’ésser humà és individualista i egoista per naturalesa i no busca res més enllà del seu propi plaer. Quina pena que els científics socials haguem documentat com quasi totes les societats pre-capitalistes anteriors al segle XIX tenien mecanismes econòmics de cooperació col·lectiva, oi?

I pel que fa a la caverna espanyolista, aquesta no es queda pas enrere: el Grupo de Estudios Estratégicos (GEES), vinculat a la FAES d’Aznar, ha regurgitat un seguit de bajanades a Libertad Digital segons la qual existeix un complot entre el PSOE i Al-Qaeda (com no!) i tenim un Govern sotmès i rendit al islamisme terrorista.

Clar! Ells haguessin preferit veure en directe la decapitació dels cooperants, celebrant amb una bona orgia putera que ja hi havien dos solidaris i catalans menys al món. O potser volien com a alternativa una acció militar digna del Mio Cid, plena de virilitat i testosterona, que tan mal resultat va donar a França?

En fi, sort han tingut Albert i Roque que ENCARA no manen els enemics de la Solidaritat!!

Anuncis

24 comentaris

  1. Estic content per l’alliberament, però potser si que caldria una mica d’autocrítica per mirar d’evitar nous segrestos. Això no vol dir que cregui que aquests voltors haurien de tenir més respecte.

    Respecte les ONGs, el que em sap greu és que sovint se les utilitza per cobrir les vergonyes als estats.


    • Les ONG fan la feina que els estats no fan, d’acord! Peró mentre no l fan que fem… res?


  2. Del que es tracta és de no caure en l’engany d’aquests col·lectius que intenten buscar, com sempre, la part negativa de tot. Tots estem contents amb la notícia de l’allibrament dels cooperants malgrat el que ens vulguin fer creure.

    Quina gent tant desgraciada, no??


  3. Em sembla que els dones massa importància, Arqueòleg. Em refereixo als “anti-ONG”, per dir-ho d’alguna manera. La immensa majoria de catalans i espanyols estan encantats amb la notícia de l’alliberament, la immensa majoria s’ha sentit alleugerida per aquests cooperants i les seves famílies.

    Tants caps, tants barrets, diuen. Per això també hi ha qui opina que les coses no es fan bé, des de les ONG; o qui opina que és una temeritat dur a terme segons quines accions (que són humanitàries!); o… o… o… Però jo no els donaria més importància; queden retratats per sí sols.

    El que no acabo d’entendre és com t’ho fas per lligar-ho tot amb l’espanyolisme i el catalanisme. I encara menys com t’ho fas per dir unes coses en el teu blog i deixar comentaris en sentit contrari en altres blogs. Però aquest seria un altre tema, esclar. Ara, celebrem l’alliberament dels cooperants, que és el que toca.

    Salutacions.


    • “I encara menys com t’ho fas per dir unes coses en el teu blog i deixar comentaris en sentit contrari en altres blogs.”

      Quin misteri! Ara no sé pas a que et refereixes! No es que doni gaire valor a la coherència, però acostumo a defensar sempre postures d’esquerres, democràtiques i catalanistes no-independentistes, vaja, a menys que hagi tingut un brot psicòtic i no me n’hagi adonat!!!


      • Hauria d’haver guardat el link d’algun blog on havia arribat navegant sense rumb per la catosfera. Em va sobtar llegir coses en aquell parell de comentaris, ben diferents del que defenses aferrissadament des del Reflexions.

        No els vaig guardar, no puc “provar” res!


  4. A veure. Progressisme és una marca que de l’esquerra capitalista. Ajudar als països del Magreb a lliurar-se del jou post-colonialista, SI. Fer el gran acte, tan sols un cop l’any, sentir-nos millor amb nosaltres mateixos i enarbolar la bandera de la compassió i la condescendència, NO. Una d’aquestes dues coses és d’esquerres. L’altra, és progressista.

    I sincerament, és d’allò més lloable que en Roque Pascual i l’Albert Vilalta dediquessin el seu temps lliure per a tractar de paliar la pobresa de l’Àfrica nord-occidental (em costa que repartien aliments i no pas que ajudessin a aconseguir-los), però què hi fan dos empresaris sense el perfil professional d’un cooperant repartint ajuda humanitària? Està de puta mare que els hagin alliberat, fins i tot al preu d’haver pagat el rescat, però crec que no cal ser expert en cooperació internacional per adonar-se que certes zones del Magreb no garanteixen la seguretat, sobretot pel que fa als occidentals.

    Suposo que una cosa és criticar la solidaritat i una altra de molt diferent, els mitjans pels quals s’expressa aquesta solidaritat.


    • D’acord! he utilitzat el terme progressista pq es evident que el PSC de revolucionari no en té res!

      Clar que seria preferible una revolta que transformés les estructures socials de dependència post-colonial… però mentre això no succeeix millor la solidaritat que res!


  5. Hola, Arqueòleg. Això de l’e-notícies és un escàndol. L’únic que fan és copiar les informacions dels ‘grans mitjans’ i donar-li un caire polèmic. Els agrada, ja ho saps, tot allò que pot enfrontar els catalanets més patriòtics amb els españoles más duros. A mi, em repugna. I sobre això dels cooperants, què vols que et digui! Estic content que ja estiguin a casa, però si no hi vas no t’agafen. Hi ha moltes possibilitats de col·laborar més aprop de casa. I això de raptar i cobrar després és un negoci que els de fora ja saben que, a les Espanyes, es paga. Una abráçada.


    • “Hi ha moltes possibilitats de col·laborar més aprop de casa.”

      Si. Peró algú HI HA D’ANAR físicament, per fer de pont! La cooperació internacional és una xarxa que tan sols uns pocs fan el viatge mentre molts d’altres, la majoria, treballes des d’aquí!


  6. A veure el que hem d’aprendre d’aquest segrest és prendre mesures de precaució en zones perilloses. Evidentment que m’alegro que els segrestats siguin vius i hagin tornat a casa, però no m’alegra precisament que els terroristes d’Al Qaeda avui tinguin molts més recursos econòmics per plantejar nous atacs a víctimes innocents…


    • Hauries preferit la solució Sarkozy?? Entrar a matar arriscant la vida dels segrestats?? Ja hem vist el resultat que ha donat!!


      • No, critico els cooperants per la seva actitud imprudent. Avui no es poden enviar caravanes a la zona del Sahel de la mateixa manera i amb les mateixos procediments com es feia fa 20 anys quan no existia Al Qaeda. Un cop s’ha produït el segrest es paga el rescat… però millor no haver de pagar cap rescat, no?


  7. Arqueòleg, t’he ficat un enllaç en el meu blog entre els blogs que seguisc. El teu és estimulant!


  8. No has contemplat en cap moment tot el mal que ha fet a les innombrables ONG’s que treballen al territori i sense tants escarafalls aquest assumpte. Em sembla que hi ha prou veus, i que passarien la teva prova del cotó en això de ser d’esquerres i bla bla bla, contra l’actuació d’aquesta organització i el sidral en què ha ficat al govern espanyol.

    T’imagines el que s’hagués pogut fer amb la pasta que ha costat tot plegat si aquestes persones s’haguessin quedat a casa seva i s’hagués invertit el capital correctament al país que, teòricament, anaven a ajudar? Siguem seriosos que parlem de vides humanes, no només de les dels cooperants (turistes?).

    Pel poc que he vist del Tercer Món, el problema no és que els calgui roba, els calen diners per comprar-la. De botigues ja en tenen allí, sempre he pogut comprar de tot. No els cal caritat, els cal que des del Primer Món es forci un canvi en el tracte cap els governs d’aquells països.

    La resta si, és molt bonic, i és terriblement incorrecte criticar-ho, però només cal parlar amb els cooperants que estan sobre el terreny i amb els habitants del territori per copsar l’enorme error que són algunes d’aquestes fantabuloses associacions.


  9. Molt bones les declaracions de Monsieur Sarkozy: «l’única estratègia [amb Al-Qaida] no ha de ser la de pagar rescats i acceptar l’alliberament de presoners a canvi de persones innocents». Senyor mister sabut, mostre’ns el camí correcte. Deixem morir a tot els qui segresten? És increïble que unabona notícia dga una cua tan poc apropiada, però n’estem acostumats a aquestes manipulacions estúpides.
    Arqueòleg, gràcies per estar en contacte amb el nostre minúscul bloc. Esperem que les fotos de Paul Kooiker no t’hagen esverat massa.
    Salut!


  10. Bé, discrepo en que e-merdícies sigui la caverna catalanista. Més aviat em sembla un femer tan absolut que és inclassificable, ja que fa quedar malament a tothom i estèn el mal rotllo arreu. Tot plegat sense comptar l’hiper-fecal sostres.


  11. Arribo una mica tard, però “chapeau”, Roger. Cal dir les coses pel seu nom.


  12. La ultra-dreta catalana està movent l’artilleria pesada. No poden tolerar que hi hagi qui té diners i no és un neo-liberal (també dit feixista) com en Laporta, Sala i Marti…

    Tampoc entenc per què ens mirem tant, o per què ens agrada mirar tant els canals de TV d’ultra dreta. Jo, per sort, a la meva escala no puc veure Canal Català BCN (que és com Libertad Digital TV però en català) i estic a un pas de desintonitzar Intereconomia.

    Salut i ens llegim!


  13. Com fa temps, m’afegeixo tard i prego disculpes.

    Ho sento, però sóc dels que pensen que, desgraciadament, s’ha creat una situació on moltes ONG, lluny de ser organitzacions serioses que saben al que s’arrisquen, són un grup d’amics amb molt bones intencions i molt poc seny.

    No critico el que vulguin ajudar sinó l'”alegria” amb que ho fan, una festa quan surten, una altra quan arriben a lloc i aun altra a la tornada.

    Però sovint obliden que no tots els llocs on es pot ajudar són igual i no és el mateix anar amb algú que coneix la zona que muntar-s’ho amb el Goolgle Maps o el Via Michelin.

    Tampooc no és el mateix anar amb vehicles discrets que amb les fires amb rodes que sovint es fan servir.

    Recordo el comentari d’algú, fa anys, explicant que a una zona on hi treballaven (no em feu dir on ue no ho recordo), havien d’anar armats, a diferència de la resta de zones.

    Volguem o no, diem-li màfia o Al-Qaeda, la veritat és que anar a determinats països a ajudar s’ha de fer amb moltes mides de seguretat i sabent al que un s’exposa. La resta és filosofia Cumbaià.


  14. Caravanes, segrestos i riscos
    06/09/10 02:00 – Xavier Rius
    El Punt

    Xavier Rius

    El feliç desenllaç del segrest d’Albert Vilalta i Roque Pascual, aconseguit gràcies a l’alliberament del seu segrestador, i del probable pagament d’un rescat, ha plantejat no només el debat sobre l’acció d’ONG en zones de risc, i del cost econòmic que afronten els estats per aconseguir l’alliberament de cooperants, sinó, també, de les conseqüències amb vista al futur del pagament de rescats.

    No és cap secret que aquesta caravana era vista amb recel per algunes ONG, per la vinculació d’alguns dels seus membres a diversos ajuntaments i organismes. De fet, aquesta iniciativa va sorgir després del pont humanitari, liderat pel llavors Districte 11 de Barcelona, a Kosova, on bombers, urbanos i conductors d’autobusos i responsables d’emergències de diferents municipis conduïen uns camions que, sota la direcció de les Nacions Unides, transportaven els carregaments d’ajuda humanitària des dels ports d’arribada fins als camps de refugiats. Alguns dels camions i dels conductors que anaren a Kosova són els mateixos que un any rere l’altre han anat fins al Senegal. Però tan cert com aquesta crítica per la vinculació d’alguns dels seus impulsors a diferents institucions era que moltes de les ONG catalanes que tenien projectes a l’Àfrica subsahariana utilitzaven la caravana per enviar els materials per als projectes propis, amb la seguretat que no es perdrien pel camí com passa tantes vegades.

    També s’ha criticat la caravana per anar a llocs poc segurs. Això no és cert, pel fet que la carretera on van ser segrestats, via obligada per a qualsevol vehicle que des d’Europa hagi d’anar a l’Àfrica subsahariana, era una carretera totalment segura. Jo mateix ara fa un any era al lloc on van ser segrestats Pascual i Vilalta, i hi vaig coincidir amb molts europeus que viatjaven pel seu compte. El fet que Al-Qaida del Magrib Islàmic actués allà va ser una sorpresa per a tothom, si bé hi va influir el fet que el govern de Muhammad Uld Abdelaziz empresonés dotzenes d’islamistes, i va animar Al-Qaida a actuar per negociar el seu alliberament i fustigar en dos fronts cabdals: el turisme i la cooperació internacional.

    El govern espanyol, que fins ara no s’havia vist involucrat en segrestos de cooperants, quan va regular fa cinc anys les indemnitzacions a soldats morts en missions de pau va estendre aquestes indemnitzacions a periodistes, diplomàtics i cooperants. I ho va fer retroactiu a l’any 1989 –quatre anys abans que el primer soldat espanyol morís a Bòsnia–, perquè se’n pogués acollir la família de Juanchu Rodríguez, fotògraf mort a Panamà. El següent seria el fotògraf Jordi Pujol Puente, mort a Bòsnia. També rebria aquesta indemnització la família de la cooperant Flor Sirera, morta a Ruanda. Era una manera amb la qual el govern mostrava el seu suport, pòstum, a periodistes i cooperants compromesos.

    Però l’escenari que s’ha obert amb el segrest és nou. I d’entrada ningú no pot negar que el cost econòmic d’enviar-hi agents ha estat superior a l’ajuda que haurà repartit la Caravana en tota la seva història. Es van enviar agents i intermediaris a Mauritània, Mali, Senegal, Líbia i Burkina Faso. Es va trobar una sortida amb pagament de rescat via Líbia que es va truncar per la prohibició de la Unió Europea a la família Gaddafi d’entrar a Europa per la causa pendent que té el fill de líder libi a Suïssa. Tenir agents i diplomàtics movent-se per l’Àfrica durant nou mesos té un cost. I el fet d’haver aconseguit l’alliberament dels cooperants havent pagat un rescat i havent alliberat membres d’Al-Qaida és donar el precedent que Espanya paga.

    De cap manera dic que la solució sigui no pagar, pel fet que governs com els de Londres i París, que en casos recents s’han negat a pagat, altres vegades han pagat. Tampoc no es tracta de prohibir les caravanes i el turisme a l’Àfrica, pel fet que si fa nou mesos els segrestadors anaren a una carretera segura de Mauritània, demà poden fer-ho a Egipte o el Marroc. Però sí que hauran de canviar els protocols d’actuació per no posar-los-ho fàcil.

    Però tinguem clar que si un grup islamista vol fer mal, sempre ho podrà fer. Sigui a una caravana humanitària, sigui als trens de Madrid. És un signe dels temps que vivim.
    Xavier Rius


    • Vaja, veig que el senyor Xavier Rius diu una cosa al Punt i tot al contrari al seu propi mitjà de comunicació E-Noticies, com pots llegir aquí: http://opinio.e-noticies.cat/la-punteta/lagencia-de-viatges-del-psc-43866.html

      Deu ser com Grouxo Marx “Aquests son els meus principis, si no li agraden en tinc uns altres”


      • DE QUIN RIUS PARLEM?
        RIUS O JAVIER TEJEDOR Rius?

        El nom del director d’e-noticies és Xavier (o Javier) Tejedor Rius. Qui escriu al Punt, Periódico, El País i fa uns anys a l’AVUI és Xavier Rius Sant. Explicanven molt bé aquesta confusió a e-brutices.
        Jordi


  15. Rius o Tejedor?
    Mira aquí i ho entendràs
    http://ebruticies.blogspot.com/2006/02/perilla-xavier-rius.html

    I mira aquí, a la foto de sota, quan treballava a La Vanguardia a qui presenten com “Xavier Tejedor”
    http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1989/10/03/pagina-50/33083658/pdf.html



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: