h1

El Codi de Hammurabi o la invenció de Deu

Agost 17, 2010


D’entre les 30.000 obres d’art que es troben exposades a l’antic Palau Reial del Louvre, a mi la que més em va fascinar és aquesta Estela de diorita negre, datada al 1760 aC, sobre la qual es troba tallat el quart codi legislatiu més antic documentat en tota la Història i, sense cap lloc a dubte, el millor conservat i estudiat.

I per que aquest fanatisme fetitxista? Doncs bé, aquesta obra arqueològica, trobada l’any 1901 en un jaciment babilònic a la ciutat de Susa (Elam) per Jaques de Morgan, és una peça clau per documentar materialment el procés de la invenció de Deu i la creació de les religions com a estructures de coerció psicològica al servei de la classe dirigent, dins el procés de l‘origen de l’Estat.

A la part superior de l’estela podem veure un baix-relleu amb una forta càrrega simbòlica iconogràfica on es troba representat el sisè rei de la primera dinastia babilònica, Hammurabi, de peu, rebent la llei de les mans del Deu Sól Shamash.

I, al pròleg, ja ens detalla com els deus varen convocar al monarca per tal que destruís el mal e imposes justícia en nom diví. Vaja, la típica fal·làcia absolutista de que l’home es dolent per naturalesa i cal ma dura per sotmetre els seus instints assassins (vegeu AQUÍ un post on desmunto científicament aquesta burda invenció). Una llei escrita sobre pedra per tal que fos inesborrable i immutable.

Es a dir, aquí ens trobem davant un monarca dictador que vol imposar la seva voluntat, emprant a Deu com a legitimador legislatiu: si algú osa desobeir les normes, no tan sols haurà de fer front a la duríssima condemna venjativa que imposa aquesta llei, basada en el Talió, sinó que també rebrà un càstig etern al més enllà. No es estrany doncs que els jutges fossin els mateixos sacerdots i que totes les normes estiguin orientades a protegir els interessos econòmics de la oligarquia i el Temple. Vegem un exemple:

Norma nº6- Si algú robés el tresor del déu o del palau, rebrà la mort i el que ha rebut de la seva mà l’objecte robat, rebrà la mort

De fet l’origen de l’Estat a Summer, l’evidència més antiga d’explotació classista de la Humanitat, es torba força lligat al Temple i al sorgiment de les primeres religions organitzades que regulen les supersticions pre-existents per tal de convèncer a la societat que entregués part de la seva collita a una casta sacerdotal que feia de mitjancera entre el poble i una divinitat que els podia castigar amb la mort o la malaltia davant la menor dissidència, generant així un mecanisme psicològic de coerció i alienació social col·lectiva.

Hammurabi era ben conscient que cap criatura metafísica li havia dictat aquelles normes, sinó que era tot fruït d’una planificada estratègia per tal d’apuntalar i ampliar el seu poder. I l’invent li va sortir tant bé que un poble veí, segles més tard, es copiaria fil per randa el mite i les normes: us sona un tal Moisès rebent les Taules de la Llei al Mont Sinaí? Doncs bé agafeu les normes del codi i compareu-les amb les articles del Torà, el qual encara avui regula els jueus més ortodoxos, i podreu trobar almenys sis plagis exactes fil per randa (tot i que els jueus endureixen algunes penes que trobaven light, com en el cas de l’incest en el que canvien l’exili per la lapidació).

Doncs si! Un element material que ens demostra racionalment, un cop més, com l’idealisme i la metafísica son SEMPRE un instrument de manipulació i explotació social en mans d’uns suposats Messies que son plenament conscients de que menteixen i roben posant a inexistents deus i nacions com excusa.

9 comentaris

  1. Ara si!!!, has tornat i ho has fet en plena forma. Avui he aprés una mica més d’aquesta farsa anomenada religió, si un dia ho apliques a la de la classe política estarem plenament d’acord.

    Salut company, ben tornat i gràcies pel bon post.


    • Em temo bastant, però, que aquest més no es gaire propici a a profunditat intel·lectual i dubto que tingui gaires comentaris més a part del teu…


  2. […] This post was mentioned on Twitter by Arqueòleg Glamurós, Arqueòleg Glamurós. Arqueòleg Glamurós said: El Codi de Hammurabi o la invenció de Deu: http://wp.me/paaYl-1rn […]


  3. Tot plegat és com aquell acudit del boig que va pel pati del priquiàtric cridant: “Jo sóc el rei perquè Déu m’ho ha dit!”, fins que un altre se li planta al davant i li etziba: “Jo a tu no t’he dit res!”

    (Primer va ser el Codi d’Hammurabi, i ja hem arribat a la versió digital del BOE…)


  4. Ull per ull i dent per dent. Malauradament, en alguns països del món encara tenen aquest funcionament. Porten més de 3000 anys d’endarreriment!!!


  5. Aquí teniu una versió actualitzada del codi en versió de taula periòdica😉 http://comoquerais.blogspot.com/2010/08/tabla-periodica-de-las-magufadas.html


  6. Això de que les religions es reciclen va bastant més enllà d’això d’Hammurabi i Moisés i fins i tot es divertit trobar paral·lelismes entre elles. Es veu que, corregiu-me si m’equivoco, es fa per a aconseguir que els adeptes de la vella es passin a la nova.
    És particularment interessant això que dius de regular les supersticions preexistents. Hauria estat possible il·lustrar-los amb una ciència que haguessin entès a tall d’una altra religió inmutable? A mi em sembla que hi havia un cert determinisme històric. I per cert, si l’home no és dolent per naturalesa, com coi apareixen aquests règims teocràtics?


    • L’home no es dolent per naturalesa (es a dir, per genètica), sinó per història, per les diferents circumstàncies socioeconòmiques les que el porten a sorgir règims autoritaris.

      Es a dir: l’home en el seu estat original, la prehistòria, viu en una societat igualitària i no violenta, règim que es trencat quan una minoria descobreix un sistema per alienar i explotar a la resta, creant així l’estat.

      Tampoc he dit mai que sigui genèticament bo, ni molt menys, però si que vull deixar ben clar que el mite conservador de l’individualisme egoista i assassí com a base del comportament humà és absolutament fals des d’un punt de vista històric.

      El comportament social humà es troba molt més influït pel seu context històric, que no per la genètica!


  7. Sempre m’ha resultat curiós com una peça tan important històricament parlant passa tan desapercebuda de cara al gran públic que visita el museu. Tothom que hi ha anat et parla de la Gioconda, alguns amb sort recorden la Victoria de Samotracia, els quadres de David i alguna coseta més, però fins ara no havia vist a ningú destacant com a peça el Codi d’Hammurabi.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: