h1

Postal de París

Agost 15, 2010

Estimats lectors:

Us envio aquesta postal, tot i sabent que arribarà més tard que jo, mentre assaboreixo un merescut cocktail de vodka amb fruites del bosc en una bonica terrasseta dels Camps Elisis on la nit parisenca queda enlluernada per la majestuositat de l’Arc del Triomf i l’espoliat obelisc de la Plaça de la Concòrdia.

Sens dubte he descobert la capital del Glamour en majúscules! Aquí es respira art en cada racó: als pintors de Montmatre, a les escultures al·legòriques amagades en cada jardinet, als barroquíssims i desmesurats palaus, als seus romàntics cementiris o en tots i cada un dels als seus impressionants museus on he contemplat embadalit algunes de les meves obres favorites de tota la història de la humanitat, des de l’antiga Mesopotàmia a les darreres avantguardes més paranoiques.

No en va Lluis XIV, el modestíssim Rei Sol, ja va ser el protector de l’Acadèmia de les Belles Arts, convertint a la cultura en una raó d’estat i al neoclàssic Panteó del barrí llatí, destinat a ser una il·lustre necròpolis dels personatges més importants de França, hi descansen Rosseau, Victor Hugo, Voltaire o Emile Zolà i no Napoleó o Charles de Gaulle, cosa que diu molt d’aquest país i de la seva visió del patriotisme, tan allunyat de la caspa provinciana del  futbol, les matançes de braus i la Moreneta.

Clar que en nom d’aquesta cultura tan exquisida s’han comés innombrables crims imperialistes per tal d’imposar-la a pobles suposadament inferiors, a qui explotar els seus recursos, i ara n’estan pagant l’efecte bumerang: una altíssima taxa d’immigració, que m’ha fet adonar que a Catalunya NO hi han nouvinguts, que son un detall anecdòtic en comparació al país veí. Aquesta és la factura d’Algèria, Indoxina i la resta de colònies: un mosaic de diversitat on els niqabs existixen més enllà de les fantasies de Rahola i Anglada.

En fi! Unes vacances on estic gaudint en bona companyia de l’Amor, aquest nou company de viatge, i en el que no ha faltat la meva llibreta de reflexions, on he capturat al vol un seguit d’àcides idees que de ben segur inspiraran els meus propers posts!

Arqueòleg Glamurós

Advertisements

10 comentaris

  1. Ben retornat. El pròxim post, reportatge fotogràfic?


    • Em temo que això ho reservo per a cercles més privats! jeje Igualment tinc material fotogràfic per emprar en molts posts!


      • Ja és això; tampoc no esperava primers plans, hehe… On va visiter Paris de chez toi, oh la la!


  2. Doncs trobo que ho mitifiques molt. I que menysprees molt el d’aquí. Una llàstima, sincerament.

    A més, el patriotisme francès és dels més corrosius que s’han arribat a inventar. Ves a qualsevol poble gran o ciutat francesa i t’hi trobaràs els seus monuments als morts per la pàtria, i un gruix incomptable de banderes franceses. El seu menyspreu pels regionalismes ha matat molta cultura. No només els filòsofs i escriptors són cultura; també hi ha la del poble. París és molt maco, però per ells és l’únic que hi ha: França, París i el Francès.

    Trobar carca tot el d’aquí i espectacular tot el de fora demostra un grau d’ignorància i de poca cura en el judici que espanta.


    • En la única cosa en que Barcelona guanya a París és en art medeival: el MNAC és força superior al Museu Cluny. En la resta estem a segles lluny! El MACBA sembla una maquesta a escala del Charles Pompidú!

      I si ja sé que per a tu tan sols importa el folclore rural, però comprendràs que després de veure el Codi Hammurabbi, la Victòria de Samotràcia, els urinaris de Duchamp, l’Esmorzar a la Herba de Manet, els jardins de Versalles, l’autorretrat de Van Gogh o el Pensador de Rodín, la sardana me la sui pel davant i pel darrere, no?


  3. Aquí un francòfil moderat: tot i que repugno el centralisme com a mètode d’assimilació cultural als diferents pobles de l’Estat francès (un genocidi fred en tota regla; a Occitània, l’Iparralde, la Bretanya, la Catalunya Nord, Còrsega…) hi ha grans grandeses objectives que cal imitar: l’Estat republicà, la laïcitat estricta i coherent, la raó i il·lustració profundes a nivell social, el centralisme econòmic ben entès (la majoria de regions poden desenvolupar-se correctament, amb solidaritat però sense espoli – tret de certes excepcions).


  4. La taxa d’immigració espanyola ACTUAL (i catalana no diguem) és major que la francesa (pràcticament el doble).

    El que et deu haver confòs és que com a França la immigració d’origen estranger ja té 60 anys d’història (no com aquí que només té 10-15 anys) hi ha molts fills i nets d’immigrants (que com que han nascut a França des del naixement tenen la nacionalitat francesa), de forma que prop d’un 25% de la població francesa és fill d’almenys un progenitor estranger. Aquí sí que se supera àmpliament a Espanya i a Catalunya.


    • Siguin de primera o segona generació, el fet es que París viu immersa en una multiculturalitat tan elevadíssima que si es dones aquí Anglada seria President de la Generalitat i a la Plaça de Vic hi haurien forns crematoris i càmeres de gas!


  5. Espero nous i àcids posts per tornar a debatre com sempre.


  6. Quina meravella de post!!! Ens has transmés a la perfecció les sensacions d’aquest viatge que veig que està sent una passada i amb bona companyia a més. Aprofita’l al màxim. Tenc pendent conèixer una mica més a fons França.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: