h1

Que veure a París?

Juliol 31, 2010

Doncs si estimats lectors, en pocs dies… I’m trowing my arms around Paris! Per primer cop des de que al 2008 vaig visitar els cèlics paisatges Irlandesos, finalment tinc unes vacances estivals de més d’un cap de setmana! I realment ho necessitava, després d’hores i hores al sòl, amb la suor gotejant sobre els plànols que intentava dibuixar, necessito urgentment escapar de la rutina i desconnectar de l’arqueologia i l’humida xafogor barcelonina!

I que millor per oblidar la fosca Espanya de xaranga i pandereta, amant d’obscures tradicions obsoletes, així com  l’ombliguisme victimista del nacionalisme català,  que escapar-me a la capital de les llums i la raó? Aquell país si que va saber arrancar des de l’arrel a l’Antic Règim i tota la seva Familia Real, sobreposant el racionalisme de l’Il·lustració a la tradició, als privilegis feudals i al romanticisme medieval, tot i que darrere el seu republicanisme sempre hi hagi lloc per a napoleònics imperialistes i auto-proclamats salvadors de la Pàtria. La ciutat de Focault, Sartre, Proust, Guidé, Levi Strauss, Victor Hugo, Moliere, entre tants i tants genis que van fer d’aquell indret l’epicentre del glamour i la cultura durant uns quants lustres.

L’únic cop que hi vaig estar, de passada tornant de Suïssa, tindria uns 12 anys i tan sols recordo que em vaig negar a  anar a Eurodisdey, per sorpresa dels meus pares, doncs en aquella tendre edat ja sentia aversió per la nyonyeria infantiloide i vaig preferir visitar els monuments més emblemàtics de la capital francesa.

Podria haver-hi tornat en el viatge de final de curs de 3r de BUP, però com em duia bastant malament amb la resta de garrules ordinàries del meu curs, vaig anar posposant el retorn fins a una millor ocasió que mai acaba d’arribar!

I bé, durant una setmana tindré temps de sobres de gaudir amb calma i deteniment el Codi de Hammurabbi,  donar un petó a la tomba d’Oscar Wilde, recrear-me en la majestuositat barroca de Versalles, dinar a la sisena planta del Museu Charles Pompidú

Peró no em vull perdre cap experiència en aquest esperat viatge, doncs a saber quan tinc la oportunitat de tornar a passejar pels seus romàntics carrerons! Així doncs, estic obert a tot tipus de recomanacions turístiques d’aquells que hi hagueu estat; estalvieu-vos, això si aquelles referències més òbvies de les postals, ja sé que existeix la Notre Dame i la Torre Eiffel gràcies! Però de ben segur que hi ha algun racó imprescindible molt millor que els monuments evidents! Vinga, no sigueu tímids!

Anuncis

18 comentaris

  1. Recomanació bàsica: cal voltar per Paris com a mínim un dia sense cap objectiu, senzillament per passejar i endinsar-te a la veritable ciutat, no tot ha de ser cultura institucionalitzada…

    Que gaudeixis molt amb l’experiència.

    We will miss You!!


  2. ben propera a la tomba d’oscar wilde hi ha la de l’edith piaf, fes-li un peto per mi i si tens temps fes un cafe al cafe flore a saint germain, escolta un concert d’orgue, sempre son gratuits a l’eglise de saint eustache a les halles, es un dels millors orgues del mon, paseja al vespre per les voreres de la seine agafant la ma del teu xicot i seu una estona a un banc de la place de vosges al antic barri del marais, que ara és el barri gai


  3. http://ca.wikipedia.org/wiki/Pont_Marie

    El Pont Marie, un dels més antics de París… hi has de passejar per sota i fer-te un petó amb el teu company, allà, sota el pont. Amor garantit pels propers 250 anys.

    Bon route!


  4. la crêperie d’au petit grec, al quartier latin
    unes crêpes immenses i boníssimes!
    i no sé què més… t’has de perdre… xD


  5. – La zona de carrerons del barri llatí (vora el bvd. st. michel), també hi ha moltes llibreries per allà.

    – El Marais, barri gai, a la riva dreta, tranquilíssim i elegantíssim (abans era una zona una mica artistòcrata, són tot cases amb pati interior com les del carrer montcada de barna!). La place des Vosges no queda massa lluny d’allà.

    – La Sainte Chapelle. Im-pres-cin-di-ble.

    – El centre Georges Pompidou (i l’ambient de la plaça que dóna al centre les 24 hores del dia). Im-pres-cin-di-ble.

    – El museu d’Orsay. Una mariculta com tu no se’l pot perdre!

    – El canal de St. Martin, per anar a un lloc menys cèntric i menys turístic.

    A mi em van quedar tantes coses per veure…


  6. La biblioteca del Centre Pompidou és de lliure accés (bueno, has de passar les teves pertinences per un control de raigs x) ho dic per si t’agafa el mono mariculte…


    • Per cert, menjar a París és caríssim. Nosaltres vam usar i abusar d’una cadena de self service que es diu Flunch i no està del tot malament (relació qualitat/preu) i sempre és millor que anar a una hamburgueseria. Al costat del centre Pompidou hi ha un Flunch.


      • Menjar a Paris és car, és veritat. Però sempre es pot fer de més i de menys. Al migdia: millor anar ràpid (Flunch, Hippo, i llocs d’aquests et posen carn a la brasa amb amanida a un preu raonable).
        Per sopar, jo crec que val la pena currar-s’ho una mica més (i gastar-se a vegades una mica més de diners).
        Jo sempre vaig a un restaurant que es diu Le Reminet. És minúscul i cal reservar taula. Menjaràs en una taula que a Barcelona només la faríem servir per jugar a escacs, mentre els teus colzes xocaran amb els del veí. Et costarà car (uns 30 euros), però menjaràs de p… mare!!!! Està en un carrer petitet (no recordo el nom) que fa cantonada amb la Rue du Maitre Albert, aprop del pont du Archeveché (costat barri llatí).
        A tocar de la Sorbona a la rue des ecoles (em sembla) hi ha la braserie Balzar, un lloc tipicament francés i no molt car per dinar (a la hora de sopar ja és un altra cosa perque no tenen menu, al menys el caps de setmana).
        Ara està molt de moda la Place de la Contrescarpe i els seus voltants (rues moufetard, cardinal lemoine, lacepede, etc.). Jo no hi estat, però també pots provar.
        Per menjar bé i no car, cal allunyar-se dels llocs més transitats com la rue de la Harpe o de Saint Severin.


  7. Jo et recomano especialment voltar per Paris sense rumb definit com diu madebymiki, especialment per les zones de Montmartre i el barri llatí, que tenen un especial encant (com a mínim per a mi). Personalment, hi he estat tres cops diferents a la ciutat, i crec que encara no n’he vist suficient, no em canso mai de tornar-hi!


  8. com es perdi montmartre se’n penedirà tota la vida.


    • Per als fetitxistes a Montmatre hi ha el bar de la peli Amélie. Jo i el meu xicot vam estar donant voltes 1 hora fins trobar-lo (i mira que en realitat no estava tan amagat…). Això sí trobo que Montmatre està un pelet mitificat…


      • Per als fetitxistes: Montmartre va ser un gran alberg i punt de reunió d’artistes bohemis a finals del s. XIX i principis del XX. Picasso, Modigliano, Matisse, Van Gogh… Li sonen, senyoreta Amélie?

        Sí, és cert, ara el que hi ha són restaurants i botigues de souvenirs, però continua sent un lloc preciós, amb unes vistes magnífiques de París, sobretot de nit, i amb ambient juvenil a les escales de davant la Basílica del Sacré Coeur.


        • El Sacré Coeur és un candidat a edifici més kitsch del món. Això sí, les vistes no te les treu ningú.

          El bo que té Paris és que cadascú es queda amb el Paris que li agrada.

          Tot i que el metro parisí és un must (i per cert, fa la mateixa i evocadora olor a goma calenta que feia el metro de Barna fins als anys 80, ja que en algunes línies les rodes són de goma), jo aconsello a l’arqueòleg si no fa massa calor que vagi a peu tot el que pugui, sobretot per les parts més cèntriques París és una delícia per passejar (més o menys el triangle entre la Place de la Concorde i la place des vosges a la riva dreta i els jardins de luxemburg a la riva esquerra).

          També per mitòmans hi ha el teatre-sala de concerts Olympia prop de l’església de la Madeleine, ah i les joieries de la Plaça Vendôme per si t’agafa un arrebat pel luxe kitsch (estan totes: Cartier…)

          I ho sento si sona snob però per mi Montmatre em va semblar sobrevalorat (tot i que a dalt de tot del barri hi ha unes cases baixes encantadores), com també em sembla sobrevalorada l’av. dels camps elisis.


  9. Els cementiris de Pere Lachaise (ja has comentat la tomba de Wilde, però n’hi moltes altres d’interessants: Moliere, Pere Abelard i Heloïse (no hi son enterrats però dona “el pego”), Rossini, Bellini, Bizet, Chopin, Poulenc, Musset, Proust, Beaumarchais, Thiers al costat dels homes que va fer fusellar de la comuna de 1871, Yves Montand i Simone Signoret un al costat de l’altre, Mèlies, Balzac,… i de matemàtics està Monge) i de Montparnasse (Gainsbourg, Cortàzar, Simone de Beauvoir amb Jaen Paul Sartre, … i de matemàtics: Pierre Simon de Laplace (un dels meus preferits)).

    A veure si trobes la tomba de Manuel de Godoy!!!! Això ja és per nota alta! hahahaha


  10. EL museu de Marmottan (on hi ha una col·lecció de MOnet que caus de cul), EL sexodrome de Pigalle, el restaurant-cabaret de Monsieur Michou (transformisme i transvestisme amb tota la classe del món), les putes transexuals que campen pel Bois de Boulogne de nit, les manifestacions imprescindibles dels funcionaris de a república… Paris c’est magnifique ! Oh la la!!


  11. Espero que no et trobis això: http://www.youtube.com/watch?v=Z-3-EAbF2G8&playnext=1&videos=ombBysO2V4k&feature=sub


  12. Passejada pel quartier du Marais y estona de calma i meditació a la Place des Vosges (allà residia en Victor Hugo). Per dinar: Restaurant Au sergent recruteur, a l’île de Saint Louis (menjar casolà, rural i a dojo).


  13. Passa-ho bé!!!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: