h1

Nacionalisme Sexual i l’Independència Marica

Juliol 24, 2010

Els enemics de la Pàtria

Les persones que tenim una orientació sexual diferent a la majoria, som una nació? Els patriotes catalans creuen que pel sòl fet de parlar un idioma diferenciat, encara que aquest sigui una mera vulgarització de l’imperialista llatí, ens hem de considerar una “nació” amb dret a formar un estat en el cas de que un tribunal dicti una sentència que ens ofengui.

Doncs bé, jo em pregunto:No és, potser, més important la polla i el cony que la llengua? Sens dubte jo passo molt més temps pensant en genitals masculins que no en cap altre part de l’anatomia humana i em sento molt més identificat i proper amb una persona homosexual de Madrid, Múrcia o Àvila, que no amb un homòfob que s’expressi en el mateixa parla que jo, com Duran Lleida, que creu que som uns malalts, o l’ex-conseller convergent Miró i Ardèvol que ha fundat una secta homofòbica, per exemple.

Doncs bé, el mateix Tribunal Constitucional que ha dictat la sentència, suposadament tan injuriosa cap a Catalunya, dintre de poc s’haurà de pronunciar també sobre la llei de Matrimoni Homosexual. I aquí no es tracta de matisos interpretables ni de retallar un article, si no d’un aspecte més maniqueu: o ho aprova o ho deroga, expulsant així a un 5-9% de la població dels marc legal vigent.

Que hauríem de fer el col·lectiu GLTB en aquest cas? Doncs si ens hem d’atendre estrictament a la lògica i a l’evolució dels fets als darrers dies a la política catalana, els passos serien els següents:

1.- Posar banderes de l’arc de Sant Martí a tots els balcons

2.- Convocar una macro-manifestació, amb les habituals carrosses,drag queens, partits, sindicats i patronals que tinguin membres homosexuals. Seria inevitable discutir acaloradament si posem una tela multicolor abans o després d’una pancarta amb el lema “Som una nació sexual. Tenim dret a la igualtat legal” i a on anirien Pedro Zerolo, Santi Vila, Àngel Colom o Miquel Iceta.

3.- Que Sitges i Chueca es declaressin “moralment exclosos de la Constitució

4.- Que alguna diva retirada (Rafaella Carrà, per exemple) fes pública la seva intenció de dedicar-se a la política, proposant una coalició entre les sectorials GLTB de cada partit, amb l’únic objectiu de proclamar la Independència de l’Estat Marica. Un bon nom seria “Solidaritat Petarda“. Es molt possible, però, que altres dives volguessin fer la seva pròpia escissió dividint així el moviment entre diferents projectes personals (Alaska podria fer “Reagrupament Sodomita“, o Mónica NaranjoDemocràcia Queer“).

5.- Fer referèndums de mentida a totes les discoteques d’ambient, per tal de saber la opinió de tot el col·lectiu GLTB, sobre la possibilitat de crear un estat diferenciat de l’Espanya Heterosexual

6.- Titllar d‘homòfob i feixista a qualsevol persona que poses en dubte algún dels passos anteriors. En el cas que un gai o lesbiana es mostres a favor d’intentar buscar alguna alternativa “federalista” dintre de la legalitat vigent, per tal d’aconseguir els nostres drets per altres vies menys radicals, evitant fer del sexe una confrontació social, se’ l’anomenaria “unionista”, “botifler” o “maketo”.

Doncs res! En l’improbable cas que aconseguíssim un Estat Marica independent, jo em postularia com a Ministre del Glamour pel “Partit Mariculte“, que seria l’arxienemic del “Partit Musculoca”. La meva principal proposta seria que, per tal de fomentar el patriotisme, un cop abolides les absurdes trifurques futbolístiques, sortíssim al carrer per victorejar els Oscars de Pedro Almodovar, els Grammys a Fangoria o els Premis Nobel als nostres científics LGTB!

A veure com sobreviurien els heteros sense maquilladors, poetes, actors, tenistes femenines,  directors de cine i teatre, conservadors de museus, escriptors o glamurosos arqueòlegs!

43 comentaris

  1. Tant sols una pregunta, company, et sents més identificat o et sent més a prop d’un homosexual d’extrema dreta o d’un independentista d’esquerres?


    • D’un independentista d’esquerres, of course!
      De fet em va encantar la resposta de les CUP a la esperpèntica proposta d’Alianza por la Unidad Nacional de Laporta:

      “La invocació del mite de la Solidaritat Catalana de 1906 ens serveix d’exemple adient per recordar com va acabar aquella aliança, que va trencar la dreta per l’oposició a l’avenç de l’escola pública. Participaríem en un compromís d’aquestes característiques sempre que no hipotequés el nostre programa en defensa dels interessos de les classes populars”,

      Quina pena que l’independentisme extraparlamentari que té més rebombori sigui el de la dreta que somia amb exèrcits propis de Reagrupament i no aquesta!

      I la meva opinió sobre els homosexuals nazis la vaig expressar aquí: https://glamboy69.wordpress.com/2010/06/25/top-homosexuals-nazis-famosos/


      • Dons així és la cosa, jo crec en la independència i em sento tan a prop de Laporta com tu d’Ernst Röhm. Que siguem independentistes no vol dir que ens sentim una sola ‘nació’. A mi m’agrada menjar una bona ‘almeja’ en el seu suc i si a Joan Carretero també, que ho desconec (ja que darrere de cada bigotut podem trobar fàcilment un paio que no ha sortit de l’armari, i no crec que sigui un tòpic en la majoria de casos) ell a casa seva i jo a la meva. Així que de fet no és un tema només d’identificació lingüística sinó un tema de delimitació territorial, de política de proximitat. Resumint encara que a tu t’agradi més una bona pastanaga que un bon conill no és impediment que jo, en general em senti més a prop de tu que no de Laporta o Carretero, malgrat que tu no sigui independentista i Laporta i Carretero sí, tanmateix tal cosa no és impediment perquè continuï sentint-me independentista, igual que tu no deixaràs de ser homosexual perquè un nazi ho hagués estat


        • “no vol dir que ens sentim una sola ‘nació’”

          Completament d’acord! Catalunya no és única i uniforme! Per aixó no entenc el lema de “Som una nació” que vol fer desaparèixer desigualtats estructurals i ideològiques fent anar a patronal i sindicats sota una mateixa bandera, així com gais i homòfobs, feministes i maltractadors, com si tots forméssim part d’un mateix ramat liderat per un messies.

          No seria més lògic dividir la societat en un eix esquerra dreta, com ala resta de països d’occident, que no segons la seva adscripció lingüística? No seria més lògic emprar la llengua i la cultura per unir-nos dins la diversitat global i no per enfrontar i dividir?


          • La nostra forma d’enriquir la cultura global és no uniformitzar-nos com a poble, és a dir, no diluir-nos en en l’espanyolitat. La problemàtica nacional és aquesta, no es vol dividir, sinó cohesionar la societat en la catalanitat. I una cosa no treu l’altra, perquè la lluita social SEMPRE hi serà, paral·lela a la qüestió nacional. El mateix manifest de les CUP contra SC ho posa de manifest.

            Jo veig bé una renúncia temporal a la ideologia per aconseguir més ràpidament la independència, la que donarà eines reals per a poder aplicar polítiques profundes en la direcció que es vulgui, i d’aqui s’anirà a la polarització normal (dreta/esquerra). I tinc ben clar que a la República Catalana apostaré per una esquerra materialista que intervingui objectivament (en infraestructures, polítiques socials redistributives, marc legal, etc.) sense relativismes culturals ni hipoteques morals.

            Però ara com ara, sense poder de decisió i subordinats a interessos aliens (sovint radials i que ens marginen estructuralment)… de què ens serveix l’adscripció ideològica més enllà de la coherència personal? Des de Madrid ens retallen pensions i sous, però ep, vam votar esquerra!

            A Lleida porta temps governant el PSC. Amb tot no entenc això de mesurar modernitat-progrés amb vot a certs partits. CiU està a ANYS llum de la dreta espanyola, només alguns a títol individual desvariegen a l’espanyola, com l’unionista fanàtic wanna-be ministre de’n Duran. De fet CiU s’acosta molt més al democratacristianisme liberal europeu que no a la caverna del dogma.

            I ser una nació no és ser un individu. Una nació uneix a tot un poble… però no l’unifica! Inclou de per sí interessos contraposats i en lluita. O no hi ha empresaris fills de puta homosexuals, t’hi sents més proper que a un obrer homòfob? No fotem, que les reduccions a l’absurd són fal·làcies! Nacionalment parlant (cerca de tenir poders de decisió propis) de la mà dels burgesos no vol dir que un cop tinguem les eines les vulgui fer servir pel mateix que ells, sinó que fotré canya per a portar-les al meu parer. Amb Espanya, tal com és i vol seguir sent, MAI tindrem accés a les eines per transformar res!


  2. Bravo! Un gran post!
    Per persones que ens hem donat de baixa de comentar la política perquè es millor viure en la ignorància abans de llegir i escoltar certes coses (estic moralment exclòs de sentir bajanades dels polítics i dels que van de polítics, com dirien aquells) està bé seguir el teu blog!
    Tinc una altra proposta per la teva neopàtria… que et sembla que de ministe d’assumptes exteriors hi hagués un bisexual? jajajaja.


    • Als bisexuals els deixaríem tenir la doble nacionalitat hetero i homo!


  3. Bona comparació, si no fos perquè certs aspectes grinyolen una mica. Vull dir que el mite de l’Espanya carca té part de veritat: A Espanya li treus la perifèria i la comunitat de Madrid i el que queda és un feu del carquisme. Em remeto al mapa del porcentatge de bodes homosexuals sobre la resta que jo mateix vaig elaborar: http://mesvellquelanarapeu.wordpress.com/2009/06/05/les-provincies-mes-gayfriendly-i-les-mes-homofobes/

    QUe sí, que a Catalunya tenim els nostres feixistes i els nostres homòfovbs, però francament, si Espanya va aprovar el matrimoni gai (o el divorci exprès o l’ampliació de l’avortament) va ser gràcies al que van votar els catalans a les eleccions generals de 2004 i 2008 (i si el PP va guanyar per majoria absoluta el 2000 va ser per l’alta abstenció a Catalunya: Ana Botella va saber que el PP perdia el 2004 quan va conéixer les dades de participació a Catalunya, crec que no hi ha massa més a dir).

    De fet conec molta gent d’esquerres de fora de Catalunya que té por que Catalunya un dia es separi d’Espanya precisament pel que això significaria en el trencament de l’equilibri esquerra-dreta a nivell espanyol!


    • Catalunya…. o la Provincia de Barcelona??
      Pq veient el teu mapa, Girona, Lleida i Tarragona tenen uns colors bastants semblants als de Espanya!
      Evidentment que Barcelona és s’esquerres, com que és una macrourbs industrial plena de proletaris i immigrants, que no sé jo si estan gaire per la labor de enfrontar-se per la llengua, per cert.
      I la Catalunya rural, catòlica, folklòrica i profunda, no crec que tingui gaire a envejar a la Castella rural!

      Jo tb sé si CIU ha guanyat o no les eleccions autonòmiques veient la participació al Cinturo Roig! I a Andalusia i Extremadura la dreta mai ha guanyat unes eleccions! Serà que l’esquerra catalana son els “xarnegos”???

      I encara que fos així: si ens independitzéssim en un suposat estat progressista… significaria això abandonar a la seva sort a l’esquerra espanyola??


      • Dades del 2009 (més actualitzades)

        Porcentatge bodes mateix sexe sobre el total:

        Espanya (total): 1,94
        Prov. Barcelona: 3,76
        Prov. Girona: 2,25
        Prov. Lleida: 1,51
        Prov. Tarragona: 2,00

        Girona i Tarragona estan lleugerament per sobre de la mitjana, Lleida per sota.

        Barcelona supera amb escreix Madrid (només 2,77% front al 3,76% de Barcelona).

        Desglossat per sexes:

        – A Barcelona 5,05 de cada 100 homes que es casen ho fan en un matrimoni del mateix sexe, mentre que a Madrid 4,04 de cada 100 homes que es casen ho fan amb algú del mateix sexe.

        – En quant a dones, a Barcelona 2,76 de cada 100 dones que es casen ho fan en un matrimoni del mateix sexe, mentre que a Madrid 1,66 de cada 100 dones que es casen ho fan amb algú del mateix sexe.

        Per cert andalusia i Extremadura tenen uns resultats força dolents amb excepció de la prov. de Màlaga…

        Com t’expliques el diferencial d’un 1% entre Barcelona i Madrid??? (perquè fins i tot afegint les bodes del “poble gay” de Campillo de Ranas a Guadalajara com si fossin de Madrid em surt un diferencial d’un 1% entre BCN i MAD).


        • Per cert LLeida tot i el mal resultat, té un resultat millor que les províncies limítrofs de Saragossa (1,34%) i a anys lluny de la d’Osca (0,47%). Ho dic perquè comparat amb BCN i fins i tot amb Tarrgona, LLeida és carca però comparat amb les províncies veïnes de Saragossa i Osca és molt gaifriendly. Saragossa ciutat té 700.000 hab. i la província 1.000.000. Lleida sent molt més rural és més gaifriendly que Saragossa…


        • En tot cas es el retrat d’un moment en concret! Estaria bé veure com evoluciona diacrònicament cada província, si la tendència es manté estable o no.

          I, en tot cas, si Catalunya és tan progressista, cosa que no dubto, que algú m’expliqui per que redimonis sempre acaba manant la dreta, mitjançant argúcies patriòtiques, a excepció de breus períodes turbulents i turmentosos!


          • Les dades des de 2005 són força estables!


  4. […] This post was mentioned on Twitter by Jose, Arqueòleg Glamurós. Arqueòleg Glamurós said: Nacionalisme Sexual i l'Independència Marica: http://wp.me/paaYl-1qo […]


  5. Jo sempre he anat molt sovint a Sitges (demà mateix hi aniré), tinc una tovallola de platja amb l’arc de Sant Martí (mira, em va agradar), soc lector compulsiu dels teus posts, veia Queer as Folk sempre, soc florista (una professió a priori no massa de mascles), però soc hetero… em puc demanar un consolat a Sitges o algun endoll al teu nou país.

    Si això tira endavant ja m’ho diràs, estic a l’espera de notícies…

    Salut ministre!!!


    • Veies Queer as Folk?? Ajaja no ho hauria dit mai! A que era una sèrie genial??


      • Moooolt bona!!!, home, tampoc soc tant estret de ment… i aquella sèrie va ser molt maltractada, com totes les bones.


  6. Per cert, si compares l’assistència a missa dominical o el porcentatge de bodes pel civil, la diferència entre BCN i MAdrid encara és més gran. Si una cosa conec de Madrid és que és una societat molt polaritzada ideològicament i on la dreta catòlica és molt forta i, sobretot, visible: la visibilitat de creus, abrics de pells, uniformes de coles privats, etc. pels carrers depassa molt el que puguis veure per Sarrià-Sant Gervasi, per no parlar de l’assitència a la missa dominical, que depassa àmpliament la de Barcelona o qualsevol metròpoli europea com París o Londres.

    Ara si madrid et segueix semblant “cosmopolita”, endevant. A mi em sembla més cosmopolita Berlin, el Randstad holandès, la gran àrea metropolitana del Rin-Ruhr, Londres, París o Estocolm. Això sí, sempre preferiré viure a Madrid que a llocs més carques com Sevilla, Lisboa, Roma, Saragossa, Lleida o Moscou.


    • Dades sobre les bodes:

      % Bodes catòliques

      BCN: 23,64% MAD: 43,6%

      % Bodes civils

      BCN: 75,58% MAD: 56,08%

      % Bodes altres ritus

      BCN: 0,78% MAD: 0,31%

      A mi em sembla que les xifres indiquen que BCN és objectivament més cosmopolita que Madrid…


      • Per tant la burgesia catalana havia d’inventar alguna cosa alienant per impedir el retorn del pistolerisme i la Setmana Tràgica: el patriotisme.

        Per cert: a on ha anat a parar el Madrid que donava majories ambsolutíssimes a Tierno Galvan i Leguina?


    • Home, prefereixo Duran Lleida que Losantos i Esperanza Aguirre. Per un motiu: Convergència està, afortunadament, acomplexada. Sap que Catalunya és un territori molt a l’esquerra dels seus plantejaments cacrundio-folclòrics i que ha d’anar en compte amb el que diu, no fos cas que desperti a l’esperit del PSUC de sobte i el seu cap acabi en una guillotina.

      Espe i Losantos, no tenen cap mena de complexe, ni màscara, no tenen que recórrer a la hipocresia de cap mena per mostrar-se com son de cavernaris i seguir guanyant eleccions còmodament!

      Ara que també existeix Vallecas, Lavapiés, IU, Rivasvaciamadrid o Chueca!


  7. Molt bo, Roger! Trobo molt possitiu que algú posi negre sobre blanc reflexions que surtin de la línia del pensament únic actualment vigent. I si a sobre ho fa de forma divertida, com tu, molt millor.


  8. […] va aparèixer al blog de l’Arqueòleg Glamurós un post anomenat Nacionalisme Sexual i l’Independència Marica. Qui sap, potser en un futur el dilema no serà si estar governants des de Madrid o des de […]


  9. M’encanta arqueòleg, m’encanta. Lúcid, molt lúcid.

    Tot això de la nació i el pensament únic que ho rodeja necessita articles com aquest. Jo encara vaig més enllà. Fa poc vaig veure els docs ‘Benvinguts als 80’, del canal ARTE, i al 3r tocava el tema de la ‘nació negra’ nordamericana. A NYC vaig poder assistir a la desfilada de l’orgull afroamericà… i francament ¿quina diferència hi ha entre la nació americana i la nació catalana? ¿quina diferència hi ha entre els seus símbols? I el més important ¿què ens fa diferents? ¿la llengua? No, llavors els vascos o els frisons a Holanda no ho serien pas. No t’oblidis que el nacionalisme català entén Catalunya sobre 3 pilars: llengua, religió i cultura. Neixer a Catalunya, però ser musulmà t’exclou, neixer a Catalunya i no saber català, també o com jo no saber ballar sardanes també m’exclou, no?

    Salut!


  10. SI QUIERES TE COMPONGO EL HIMNO NACIONAL DEL PAIS.MIRA A VER SI CONSIGUES QUE TE CEDAN PEREJIL Y LO REDISEÑAS PARA QUE SEA EL MIKONOS PATRIO Y TU COMO REINONA VITALICIA ALTAMIRA I LA INCUESTIONABLE.


  11. a casa nostra solem ser més burros que ningú…un que frivolitza sobre no saber ballar sardanes,l’altre que proritza a en Duran sobre en Losantos…a veure,o no sóm prou madurs com per poder opinar sense demonitzar amb el que no convergim? així ens va…


  12. com sempre, impagable, li gires la truita a tot el que pensa la majoria benpensant, ets vaselina vitriolica


  13. Jo no frivolitzo, ironitzo sobre una realitat que s’està convertint en ASFIXIANT: o estàs amb l’independentisme o ets, simplement, un butifler traidor.

    Tot està polititzat, si parles català i creus que s’ha de defensar ets indepe, si vas amb el Barça no pots anar amb ‘la Roja’ perque el FCB és la selecció catalana, si parles castellà llavors deus ser del PP… o pitjor, del PSOE!!!… Els que dirigeixen el debat NO permeten que hi hagi ‘tonalitats de gris’ entre el ‘blanc’ i el ‘negre’. Qualsevol dia començaran a enviar a casa els carnets de bons i mals catalans, jo espero el meu de ‘malo malísimo subversivo… i marica’.

    Repeteixo: la realitat és asfixiant, o ens n’enriem una mica o acabarem malalts.


    • Perejp, també és força asfixiant en sentit contrari, no et sembla? Vaja, com si el nacionalisme espanyol no existís. Jo per exemple no tinc cap problema a identificar-me com administrativament espanyol, perquè ho sóc, però sí tinc problemes i penso donar guerra a qui m’obligui a emocionar-me amb la “roja” (en molts àmbits si no t’alegres del triomf d’espanya tirant petards i dient oeoeoe ets un “roí separatista indolidari de merda”) o a qui em digui que he de fer servir “la lengua común” quan l’única llengua comuna i rellevant al segle XXI és l’anglès. Bé, de la mateixa manera que no estic disposat a que m’obliguin a emocionar-me amb la selecció catalana, eh? Reivindico el dret a renegar del futbol i a no emocionar-me amb cap bandera i a no cantar CAP himne (tampoc l’espanyol).

      Ho sento, si hem d’acabar amb els nacionalismes, acabem amb tots!!! Jo vull una Barcelona SENSE banderes al balcons, ni catalanes ni espanyoles! Única bandera permesa: la bandera marica, que per això el post parla de nacionalisme GLBT😉

      Bromes a part, el cert és que l’independentisme té molt de boqueta i després la majoria de gent que s’identifica com nacionalista catalana vota a un partit autonomista com CiU (que previsiblement és el que creixerà més en les properes eleccions). Només ERC és independentista i d’aquella manera!

      No et deixis enlluernar pels referèndum-botifarra! o per com els polítics marquen paquet sobiranista! Tot plegat no deixa de ser una partida de poquer on tothom farda molt sobre les cartes que té…


      • Vull dir amb tot això del mundial, la notícia era: “el nacionalisme espanyol surt de l’armari”.

        Amb el tema del constitucional: “el nacionalisme català fa una demostració de força”

        A mi el que m’encantaria és que espanyolistes i catalanistes es fiquessin tots a l’armari nacional i en canvi sortissin de l’armari sexual!

        Come on, join the queer nation!!! Fuck Spain, fuck Catalonia (or better, fuck with as much Spanish and Catalans as you can). One only nation, one only people: our QUEER nation.

        Repeat with me: Our nations are our bodies!

        Potser el post de l’arqueòleg anava en broma però la sexualitat (entesa en sentit ampli) és més universal que cap sentiment nacional. De fet, precisament precisament la gent que disfruta la seva llibertat sexual és vilipendiada pels nacionalistes de tots colors!

        Repeat with me: my nation is my cunt, my nation is my pussy, my nation is my asshole, my nation is my dick!!!


  14. T’entenc perfectament, he generalitzat un pel massa i sí: és asfixiant en ambdós sentits: nacionalista català i espanyol.

    Sobre lo de la ‘Roja’ jo ho tinc molt clar. Ser de ‘la Roja’ perque s’és espanyol és tan ridícul com la obligació de ser del Barça per viure a BCN. A mi m’agrada el futbol i sempre animo a 3 seleccions que m’encanta com juguen: Holanda, Alemanya i Espanya, amb el que aquest any he disfrutat molt del mundial.

    Futbol a part. El nacionalisme, català i espanyol, ha aconseguit que el debat estigui on ells volien: en el maleït debat indentitari, que permet fer baralla de banderes com si fos una baralla de tites (a veure qui la té més grosa, la bandera, s’enten) i no parlar de política i de projectes de futur.

    Tant de bo poguéssim deixar les banderes i convergir en una UE unida de veritat, supranacional i supranacionalista de veritat i no aquesta baralla de pagesots en que està inmersa Europa.


  15. I, en tot cas, si Catalunya és tan progressista, cosa que no dubto, que algú m’expliqui per que redimonis sempre acaba manant la dreta, mitjançant argúcies patriòtiques, a excepció de breus períodes turbulents i turmentosos!

    Doncs els motius són diversos. L’abstenció, la divisió política i la mala estratègia els principals motius. És la diferència entre el PSOE i el tripartit: el PSOE sol perdre el poder sempre com a vot de càstig per crisis econòmiques (als 90 i d’aquí 2 anys), igual que els grans partits d’esquerres europeus. En canvi, el tripartit perdrà per haver-se cavat ell solet la seva pròpia tomba regalant governs a CIU. De fet, si no s’espavilen no només perdran la gene sino que perdran també l’ajuntament de BCN!

    També ajuda que CiU són més sibilins i intel·ligents que el PP espanyol. Vull dir que amb la mateixa estratègia de CiU, Rajoy ja hauria guanyat les eleccions del 2008. Per sort nostra, el PP és bastant mal estratega. Amb una bona estratègia del PP no haurien perdut el govern el 2004 i seguirien governant ininterrompudament des de 1996. Repeteixo, per sort, són uns mals estrategues. Això no treu que amb la magnitud actual de la crisi el 2012 tenen totes les papeletes per guanyar per majoria absoluta, però repeteixo, no haurà estat per mèrits propis sinó pel vot de càstig.


    • És més sencill que tot això, crec jo. A CiU mai, i ho marco en negreta, li ha interessat fomentar la participació a Catalunya. És sabut que una alta participació a Catalunya entrega la victoria electoral als partits d’esquerra i especialment al PSC. Una alta abstenció fa que CiU guanyi comodament, i en això estem.

      Les eleccions catalanes sempre han estat en una clau absolutament nacionalista des de sempre, provocant que les autonomiques siguin una cosa ‘de catalanes’ i fent que molts catalans no se les sentin seves. La participació sempre ha estat entre el 45% i el 55% a Catalunya. Per això l’estrategia de CiU, a part de tapar amb la senyera els escàndols de financiació il·legal, és desmobilitzar a l’electorat del PSC de nou.

      ¿I la del PP? Igual: desmobilitzar a l’electorat del PSOE sabent que una alta participació és una derrota segura per la dreta. ¿Això és sa? No, ja veiem el que està passant a Catalunya. Jo m’hi jugo un pèsol a que la participació a les eleccions autonomiques d’aquest any serà d’un 35%.


  16. No tinc cap inconvenient a acceptar que els homosexuals sou una nació perquè, de fet, els fetitxistes… SOM UNA GALÀXIA!!!

    Jo també m’entenc perfectament comunicant-me virtualment en una llengua franca internacional amb altres fetitxhistes de qualsevol racó del món i veig que em sento més identificat amb ells que amb la majoria de catalans.

    Per tant, si la Nació GLBT necessita el suport dels grups Fetish, i àdhuc dels BDSM, no crec que us el neguin pas.

    De fet, em consta que hi ha individus que tindrien doble i àdhuc triple nacionalitat.

    Per l’alliberament sexual del poble! No al sexe monòton!!!


  17. Us recomano a tots la lectura de l’article d’opinió que avui han publicat Carme Chacón i Felipe Gonzalez a El País, que resumeix perfectament el meu punt de vista sobre el tema d’una forma molt ben argumentada jurídicament i que bàsicament incideix en la mateixa valoració positiva que vaig fer de la sentència:

    http://www.elpais.com/articulo/opinion/Apuntes/Cataluna/Espana/elpepuopi/20100726elpepiopi_11/Tes

    He de reconèixer que en aquest tema concret, per mi irrellevant, em sento més proper al PSOE que a cap partit català!


    • Si t’he de ser sincer, aquest matí he pensat el mateix. Tot i així comparteixo algunes matitzacions que en Josep Ramoneda ha fet al ‘Hoy por hoy’ de la Ser. No estic d’acord en que tota la culpa sigui del PP en el cas de la sentència del TC contra l’Estatut. No cal recordar a quin partit pertanyen polítics com Leguina, Ibarra o Bono, molt interessats en ‘mejor financiación para Extremadura, Andalucía o Castilla-la Mancha, pero desde luego para Cataluña no’. Ni amb que el 5% de coses negatives fan malbé el 95% de coses positives. Els problems de finançament de la sanitat o l’educació, dèficit en infraestructures (amb matitzacions: dèficit ferroviari, perque autopistes convers de BCN a les pistes d’esquí n’hi ha unes quantes), atosigament sistemàtic contra la inmersió lingüística (que existeix també a Galícia i es vol instaurar a Euskadi)… no es un 5%

      Ara, estic d’acord amb ells que el sobiranisme ha dramatitzat una situació que, tot i ser difícil, no és dramàtica. Segueixo pensant que tot i la sentència del TC, l’Estatut segueix sent una via federalista molt clara i que és en l’Espanya federal on està el millor marc per Catalunya.

      Per cert, demà al meu bloc parlaré dels toros. Hi esteu tots convidats a dir-me el nom del porc, si ho necessiteu.

      Ens llegim.


      • Si, però Leguina i Bono (Ibarra no és diputat) van votar SI a l’Estatut mentre el PP boicotejava el cava i recollia 4.000.000 de signatures en contra d’un text que comparava amb la Constitució de Corea del Nord!!

        La retallada de la sentència en cap cas incideix en temes d’infraestructures i finançament! Simplement dona llibertat governamental a l’hora de fer els Pressupostos de l’estat, que ja veig bé.

        No es tracta d’un tema econòmic o material, sinó de pura metafísica sentimental, d’orgull patriòtic pur i dur!
        Evidentment que l’Estatut és una bona eina i en el mateix moment que CIU toqui moqueta i ja tingui l’únic que vol, el poder, tot aquest souflé de voluntats del poble ofeses s’esvairà per art de màgia i l’Estatut serà fantàstic.


        • L’estrategia del PP ha sigut sacrificar l’electorat català per esgarrapar 4 vots a Zamora i 5 a Asturies encara que el preu sigui dinamitar la convivència. El problema és que al 2008 van descobrir que si a Catalunya s’estavellen, a Espanya no guanyen, és així. Suposo que ara canviaràn de parer i ens haurem de fer a la idea d’un altre pacte ‘en minoria’ CiU + PP a Catalunya. En aquest moment s’acabarà el debat identitari o en tot cas quedarà reduït a treure la senyera (o l’estelada) cada cop que a CiU li esclati un cas de corrupció o finançament il·legal o tràfic d’influencies, o cobrament de comisions… bé, com sempre.

          Et deixo els meus apunts sobre els toros😉 http://wp.me/pXeSq-2z


    • Ens diuen que hi ha un sector del sobiranisme que amplifica els greuges i minimitza els valuosos avanços que es fa de l’autogovern. Uns avanços que costen molt d’aconseguir i que després es menystenen.

      D’acord.

      Però el problema és precisament acceptar com a normal que hi hagi greuges i que els avenços costin d’aconseguir. És aquí on grinyola la cosa.


  18. Senzillament increible, no tinc paraules…jo voldria ser un arqueoleg glamuros pero no puc, més aviat seria l’antropòleg glamuros, cubrint d’altres aspectes de la vida del gay comu…del mariculte, que m’ha agradat molt el concepte, com tant d’altres en altres articles. Jo soc un gay comú, excepcional en mi pero comú. Un antropòleg, entre molts pero glamuros. Diuen que enciso amb les meves paraules i que allò comú esdevé excepcional, només pq ho he explicat jo. Jo, jo, jo. To be or not to be? que va Be yourself!


  19. Tot i el temps transcorregut respondré:

    desprès de llegir el text i comentaris encara no he trobat la relació entre independentisme i homosexualitat, “neither” la relació de l’independentisme amb aquest halo crític; així que la meva conclusió serà tan breu com la mateixa connexió gratuita i incoherent que encara no he pogut trobar: si encara no has entès que l’independentisme i tots els projectes que l’acompanyen -tan fora com dins- són cosa de cadascú i de la visió transversal de molts aspectes ideològics, que l’independentisme és un projecte que cadascú crea a la seva manera i que té l’oportunitat de fer-lo i compartir-lo és que ets tan generalista, demagog, infantil, ximple, ignorant i retret com qualsevol a qui has anomenat. I la darrera cosa que vull esclarir i demanar és que no empris la meva part d’homosexualitat (Puix es veu que se’m manté la doble “nacionalitat”.) per adjudicar a l’independentisme i a les persones que hi apostem el que tu -d’aquella manera que ja he esmentat- creus que és l’independentisme, si al senyor primer ministre li plau, és clar.


    • Un gai que osa desafiar i ridiculitzar la Nació Homosexual?? En fi, sempre hi hauran renegats botiflers! Segur que estàs a sou del Imperi Hetero!!


      • És gaire demanar que deixis de banda la generalització? Em sap greu però jo aquesta frase no l’he emprada mai ni en tinc la intenció, així que si creus que has de replicar quelcom t’aviso que no sóc la persona que caracteritzes en els teus comentaris.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: