Immanuel Kant em posa calent.
Juliol 20, 2010
No ho puc evitar! Es sentir un fragment de “Crítica de la raó pura“ i el meu entrecuix s’endureix i humiteja, mentre un convulsiu calfred sacseja tot el meu cos. Qualsevol referència a la filosofia d‘Immanuel Kant desperta en mi una irrefrenable orgia de passió salvatge i voracitat sexual sense cap mena de control possible.
Vaig descobrir aquesta fal·lera pel criticisme racionalista il·lustrat a la classe d’Història de la Filosofia al ja desaparegut curs de COU. En quant el temari va abordar al teòric prussià, vaig sentir un desbordant impuls de treure’m la roba i llençar-me apassionadament en braços del professor, demanant-li entre gemecs que em recités “La metafísica de les costums” a cau d’orella. Per sort vaig a aconseguir sortir al lavabo, on desfogar la meva calentor.
A partir d’aquell dia amagava sota el llit exemplars de “Prolegómenos a toda metafísica futura que pueda presentarse como ciencia” per tal de saciar les meves diàries fantasies onanístiques. Entre salvatges orgasmes tot el veïnat em podia escoltar cridant “Que puc fer?” “Que puc esperar?” “Que he de fer?” “Que és l’home?” “Quines són les condicions de possibilitat de la ciència?”.
I si, un text de Kant va aparèixer a la Prova d’Accés a la Universitat. Jo, evidentment, vaig girar el full ben de pressa per tal d’agafar la opció de Marx, amb qui mantinc un amor més platònic i menys carnal. Peró la temptació estava allí, a un cop de full… i malgrat els meus esforços inhumans contra la luxúria, aquell examen va acabar entre suors i altres humitats més denses, que no van despertar la curiositat dels altres alumnes concentrats en el seu text.
Per mi les seccions de filosofia de les biblioteques públiques són com un Bingo per a un ex-ludòpata. Procuro evitar-les i demano als escèptics bibliotecaris que allunyin de mi tot possible volum o novetat en relació a l’autor alemany. Reservo una selecció des seus textos folrats i plastificats al mateix calaix que els preservatius o el lubricant: qui necessita viagra quan pot escoltar la impossibilitat de la metafísica com a ciència?
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
No m’apedreguis, però no he llegit mai a Kant, ara que desprès d’aquest post m’ho plantejaré.
Doncs has tingut sort perquè al temari de la selec mai va entrar Hegel. Jo vaig haver d’estudiar Hegel (i els altres idealistes alemanys: Fichte i Schelling) per una assignatura d’Humanitats (Pensament Contemporani I). Pots imaginar-te com va millorar la meva vida sexual aquell quadrimestre…
Tot plegat no va fer sinó reforçar les meves conviccions materialistes, positivistes i pragmàtiques!
Ara com Kant res! Jo al llit encara practico la postura del gir copernicà!
Per cert quan vaig anar d’Erasmus a Alemanya ara farà 11 anys vaig saber que els propis estudiants alemanys de filosofia llegeixen traduccions de Kant a l’anglès per entendre’l millor!
Hegel és el fistfucking de la filosofia!!
Arqueòleg, t’he de felicitar pel fotomuntatge, dels millors que he vist en aquesta web XD.
Bah, a mi llegir la fonamentació de la seva ètica em fa vomitar. Menys mal que ens queda Nietzche…
Nietzsche és un llunàtic actualment sobrevalorat pel postmodernisme! Com pots decretar la mort d’una cosa que no existeix????
En definitiva, Nietzsche refuta una cosa falsa (la religió) però ho fa utilitzant arguments falsos (el superhome, la voluntat d’ésser i tota aquesta merda pseudomística).
Em quedo amb la crítica de la religió basades en el materialisme, l’empirisme i positivisme. Feuerbach ja va posar al seu lloc la religió anys abans de Nietzsche! I, a la pràctica, la ciència dos segles abans ja va començar a caminar al marge de la religió (i precisament per això va avançar).
La critica de Nietzsche a la metafísica ( Història d’un error ) no utilitza “aquesta merda pseudomística” per rebatre-la, sinó que fa un joc metafòric … si t’ho llegeixes ho veuràs.
Nietzsche en absolut està sobrevalorat: un gran pensador i un gran escriptor, té el lloc que es mereix.
No sé pq em sorprèn que un nacionalista cregui en la superioritat de la voluntat per sobre de la realitat objectiva o en superhomes que guiïn les masses.
Totalment d’acord en que és molt millor la crítica de Feuerbach i Marx a la religió que no la d’aquest pirat que delirava a “Ecce Homo” capítols titulats “Pq soc tan intel·ligent?” quan estava a un pas del psiquiàtric!
Quin paio, mai deixaràs de difamar?
El “nacionalisme” (a dia d’avui es fa servir com a etiqueta superficial que vol englobar massa coses, diverses entre sí) i les esquerres (objectivitat, cientificitat, col·lectivisme) són plenament compatibles. De fet quan van correlacionades és quan més arrelen.
La teua obsessió nacionalisme-dretes és absurda i va a criteris circumstancials, no de fons. De fet l’època en que el nacionalisme català va ser hegemònic va ser de la mà d’Esquerra Republicana (66% del vot, abans de la Guerra Civil).
Fent el joc a l’unionisme amb arguments falsos i de nul·la qualitat epistemològica només allargues l’agonia sota el jou espanyol, la de no arribar mai a la majoria d’edat com a societat. D’acabar amb la subordinació i començar amb la sobirania plena. “Sí” a la independència no és “sí a la barretina” sinó “sí” a la plena sobirania pel nostre poble. “No” no és “sí al flamenco i als toros”, sinó “sí” a la submissió a un Estat enquistat en estructures decimonòniques que ens impedeixen el progrés i que ELLS NO VOLEN CANVIAR, i per tant no som qui per imposar-los res, i ells tampoc per imposar-les a nosaltres.
Exemple paradigmàtic: objectivament la millor forma de connectar la península amb Europa és l’eix Mediterrani, via Catalunya. Doncs no, cal fer-ho pel pirineu d’Aragó pel pur idealisme de l’Espanya radial, la d’una capital ficada a dit al centre geogràfic i que ha de ser el centre econòmic i logístic de tot per dret digital (només per voluntat, ignorant que l’eix mediterrani i l’eix atlàntic-vall de l’Ebre, que conflueixen a Catalunya, són de llarg els més dinàmics per població i geografia, però no, aquests es dessagnen per pur quixotisme castellà de centrar-ho tot en un artifici, és demencial!).
Espanya és misticisme i valors carques (el reflex contemporani dels “hidalgos”), Catalunya és sentit pragmàtic, economia productiva… i el nostre deure és canalitzar-ho en igualtat i justícia social, i ens cal l’Estat propi per aconseguir-ho. Portem un segle intentant canviar Espanya i ha quedat clar que NO VOL. Per tant, bon vent!
PS. Fins i tot a ICV-EUA se n’han adonat, noi. Clar que ells són rigorosos i objectius analistes, no opiniòlegs emocionals que han d’anar de progres per semblar res!
I per cert, gran Kant, i gran Marx.
“Espanya és misticisme i valors carques”
Aixó es el PP! EM pots dir que tenen de carca Almodovar, Cayo Lara, Alaska, Pedro Zerolo Amenabar, Bardem o Lucia Etxebarria? Jo estic molt orgullós de viure al 3r país del món en aprovar el matrimoni gai!
I carques catalans te’n puc dir un bon munt: Duran Lleida, l’ultracatólic Miró i Ardèvol, el racista nazi Heribert Barrera, els hitlerians d’UNC, Salvador Sostres, el mafiós corrupte de Laporta… segueixo?
La única resistència al franquisme que hi va haver a Catalunya va ser d’emigrants andalusos i extremenys comunistes i PUNT.
PD: Jo penso per mi mateix. No he delegat encara les meves facultats intel·lectuals a cap partit ni secta política!
Ep! contra el franquisme, també van lluitar molts maquis faieros molts dels quals originaris de Múrcia (d’ací vé lo de “murciano” en to despectiu per part de catalanistes xenòfobs, de quan la primera fornada de vinguts de Múrcia, majoria a la CNT, treien “La Soli” en castellà, pq es distribuïa per tot l’estat)..
D’altra banda i canviant de terç, quan jo vaig estudiar Filosofia i Història de la Filosofia (a 3r de BUP i COU, opció ciències, respectivament), tot i q “vaig aprovar amb molt bona nota”, la filosofia no em deia gran cosa. Sols havia llegit a Proudhon, Réclus i altres ideòlegs llibertaris. La cosa va canviar quan vaig descobrir Cioran a “La tentación de existir” i va ser com una droga. Més enllà del nihilisme.
(Després, Kant, Spinoza, inclòs Nietsche em semblaven “massa edificants”, jejeje!!).
I a mi, més que Immanuel, em posava Emmanuelle (tant la blanca com la negra).
Salut!
I? Les individualitats es representen a elles mateixes, no al conjunt.
Fets? Catalunya, per estructura social (inherentment col·lectiva), va engegar i culminar una revolució industrial profunda, amb el canvi social conseqüent, que ens apropa a la modernitat i a la resta d’Europa (i la rev. ind. es va fer per un substrat cultural que la va propiciar, no ens enganyem – i encaixa amb el pragmatisme de voler transformar la realitat amb supòsits i mètodes científics per a millorar la situació humana).
Espanya va seguir amb el model “hidalguesc”, el de l’economia no productiva i les essències basades en valors premoderns (“orgullo, nobleza, bla bla…” = misèries). Amb excepcions que confirmen la norma (vàlid en les dues direccions). Per cert, el fanàtic ultracatòlic de’n Duran és un unionista acèrrim. Que se’n torni a Espanya i el facin ministre d’un cop, sobra a la República Catalana, laica i redistributiva!
I encara és hora que delegui res, ets tu que diposites la teua fe en partits com ICV. Jo tinc clar que CiU és regionalisme espanyol, PSOE i PP el mateix, ERC una gran opció perduda… força desolador tot plegat.
Però bé, ets ben lliure de voler seguint canviar Espanya. Sort, jo el que vull és que facin la seva i nosaltres la nostra.
PS. El mite de “català petit burgès de dretes” i castellà obrer és força odiós. Si la classe obrera va ser espanyola fou per la mà d’obra, però també hi havia milers d’obrers catalans obrers. I moltíssims més a classes mitjanes i també treballadores. Però bé, no val la pena discutir això aquí i ara.
A mi el que me pone es Wittgenstein
a mi tots aquests barbuts morts em fan una al·lèrgia que ni te cueng! I el senyor Kant es devia regirar a la seva tomba la temporadeta que em va tocar estudiar-lo a la uni 😦 i encara donant gràcies que no em va “tocar” el seu parent Hegel. Quilsvafotre! pocs llits per fer tenien aquests, com diria la meva àvia. 😉
… curiosa pregunta final en els temps que corren…
Fins ara els imperatus categòrics no m’havien despertat els imperatius biològics, però s’agraeix.
Aixx l’imperatiu categòric mai falta en les meves sessions BDSM!!!
MOMENTSIUSPLAU! Comentari de mascle hormonat:
A mi la que em posa berraco és la Scarlett Johanson!
Ja està. És que trobava indignant que en aquest post ningú ho hagués dit.
Eh, doncs a mi m’ha encantat, que vols que hi faci!