h1

Homoerotisme a l’Història de l’Art

Juliol 18, 2010

Els homosexuals hem estat presents a totes les cultures, civilitzacions i moments històrics, tot i que durant 1.600 anys el cristiano-feixisme homofòbic ens va intentar invisibilitzar fent creure a la societat amb les seves insídies que el sexe entre dos homes o dues fèmines era quelcom anti-natural, no com les seves dogmàtiques normes de castedat i repressió dels instints.

Però, tot i la mordassa de silenci, sempre ens ha quedat un resquill per on poder-nos expressar: l’Art. Gràcies a la iconografia sexual, més o menys explícita, tenim una incontestable evidència material que ens serveix de font d’informació sobre les relacions de gènere i sexe de les societat, tot i la censura imposada pels homòfobs que durant segles van ocultar aquestes peces als magatzems dels museus, per tal d’amagar-nos  als ulls de la societat i seguir mantenint la seva mentida.

Així doncs aquest blog es convertirà, per un dia, en un museu digital on podrem viatjar diacrònicament a través de les obres que he seleccionat! No he tingut temps ni espai per aprofundir en les innombrables representacions homosexuals de l’art asiàtic (xinés, japonès i indi) i queda pendent per una millor ocasió!

ART ANTIC

Gravat jeroglífic en una tomba d’una parella homosexual de dos alts funcionaris de la cort, Nianjjnum i Jnumhotep,  a Sakkara (V dinastia, 2.600ac)


Gravat homoeròtic en una ceràmica grega clàssica (s.VI- V ac). Museu del Louvre.


Copa Warren, Segle I dC, Corresponent del govern de l’Emperador Neró, British Museum

ART MEDIEVAL

Gravat d’origen víking, cronologia desconeguda.


Capitell d’una columna romànica a l’Església de San Nicolau, s.XI


Portada de Santa Maria Real de Sangüesa, Navarra, Segle XII, detall


Els prínceps bíblics David i Jonatan s’abracen, miniatura de La Somme le Roy, manuscrit francès (c. 1300), British Library.


Ceràmica de la cultura Chimú, s.XIII, Perú.

ART MODERN

Apol·lo i Jacint, gravat de Jacopo Caraglio, s.XV, Biblioteca Nacional de Paris


Bathers at Sant Niccolo, de Domenico Cresti (Passagiano), s.XVI, col·lecció privada.


Escola Fointainebleau, anònim ,Gabrielle d’Estrées (dreta) i la seva germana la duquesa de Villars, 1594.


El pastor Fido, 1630 Jacob van Loo. Rijksmuseum, Amsterdam

Zeus i Ganímedes, 1760, Anton Raphael Mengs, Galleria Nazionale d´Arte Antica, Palazzo

ART CONTEMPORANI

La Mort de Jacint, Mèrry Joseph Blondel, finals s.XVIII-començaments s.XIX


Plató i els seus deixebles. Jean Delville, 1818, Museu d’Orsay, París.


Cupido bufant la torxa a Himeneu, George Rennie, 1828, Museu de la Victòria


Safo i Erinna, aquarel·la de Simeón Solomón, 1864, Tate Modern, Londres


Els lluitadors, Thomas Eakins, 1899


Grup dels quatre nus, Tamara de Lempicka, 1925



Anuncis

17 comentaris

  1. Home, es que l’església no a tingut temps de tapar-ho tot. Ells sempre tant disposats a orientar…


  2. M’ha encantat el post! Per cert en la secció d’art contemporani jo afegiria el gran Jean Cocteau i els seus dibuixos homoeròtics, en podeu veure una mostra a http://www.google.es/images?um=1&hl=ca&safe=off&tbs=isch:1&sa=1&q=jean+cocteau+drawings&aq=f&aqi=g1&aql=&oq=&gs_rfai=


  3. Molt interessant! La veritat és que l’art ha sigut un refugi homosexual des de els temps en que va començar la persecució de l’esglèsia.

    Salut!


  4. bé, considerant que, segons el meu profe d’art, els museus són magatzems de pornografia i pederàstia, no hem d’oblidar totes les inclinacions sexuals humanes. 🙂


    • Vols dir que el teu profe d’art no te alguna malaltia? En qualsevol cas, un individu que diu aquestes coses hauria de ser expulsat de forma immediata de la docència: prou poc interés tenen els nanos pels mueseus pea que se’ls hi digui el que no son!


      • Benvolgut Ferran, el meu professor d’art, marxista convençut, no fa classes a les criatures i, amb tota la franquesa, després d’haver fet totes les assignatures possibles sobre museus i patrimoni cultural, hi estic força d’acord. Com les Guerrilla Girls, que diuen que per entrar en un museu una dona cal que vagi en pilotes, fins a tots els que advoquen per l’abolició d’aquests grans magatzems de l’expoliació que són els grans museus hereus del colonialisme. 🙂 Res és innocent i l’art tampoc.


  5. Ja fa més d’un segle que els il·lustradors especialitzats en fetitxisme i sadomasoquisme aprofiten per encolomar escenes lèsbiques.

    Són uns artistes amb molta fantasia…


  6. Vols dir que, a vegades, no tenim tendència a veure més del que hi ha? Algunes imatges son prou explícites, és cert, però d’altres poden tenir moltes explicacions diferents (em refereixo a les medievals i modernes, sobre tot; menys a les altres).
    En qualsevol cas… segurament és cert el que dius de l’art com a refugi enfront de les censures (no solament la clerical).
    Sonre l’art indi, hi ha uns relleus als temples de Khahuraho que son d’aló més curiós… (segles X-XI).


    • Reconec q algunes estan agafades amb pinces, cert!! Peró a veure qui és el guapo que em troba sodomitzacions explícites a l’art romànic-gòtic!! Joder!! No saps com m’ha costat de trobar ehhh!!


      • A l’art romànic en trobaries bastantes. És molt freqüent representar diables i besties de l’infern sodomitzant al personal a molts capitells d’arreu. Ara que recordi de memòria em ve al cap el claustre de la catedral de girona a un dels frisos entre els capitells.


  7. M’estranya que hagis tardat tant a tractar aquest tema!


  8. Benvolgut,
    deixaràs a en Francis Bacon per més endavant?


  9. QUan estava al Louvre amb un antic rotllo parisià visitant la secció de pintura italiana vaig comfessar-li que mirant alguns quadres em costava reprimir una erecció. Molta gent es va girar per a veure qui era aquell sonat que reia tant. Sempre que parlem m’ho recorda per a fotre’s de mi. Maleïts gabatxos!


  10. Ei! hi ha unes quantes fotografies on l’homoerotisme no hi és, ni agafat amb pinses! Reconec però que sense tenir-ne en compte el tema i mirant-ho des d’una òptica actual, pot arribar a semblar-ho. Per exemple a la portada de Santa Maria Real de Sangüesa aquests cossos nus no són pas els d’una orgia, ni molt menys. Són els cossos ressuscitats el dia del judici final, que estan esperan per ser jutjats o ja van camí de l’infern. A la dreta de la foto, a la part de baix hi ha la boca d’un animal (la boca de l’infern) que s’està empassant ja els condemnats i al seu costat hi ha l’arcangel Miquel, que pesa les ànimes. Això és la representació del judici final!

    Tot plegat és una mica sensacionalista… i que consti que ja m’agradaria que fos així!


    • Una cosa és el significat “oficial” i una molt diferent el subjacent o el que a tu et pot suggerir.

      Per exemple Sant Sebastià sempre s’ha considerat un mite gai per la seva pose, però es evident que el sant no tenia un pel de marica: era un soldat romà!


      • Ui, no, no. El que pugui suggerir només està limitat per la pròpia imaginació i no ha d’estar forçosament vinculat a res del que la persona o persones que van fer l’obra pensaven en fer-la.
        Pel que fa al significat “subjacent”, aquí hi ha un problema de fons que és considerar totes les imatges pintades, esculpides, etc., com a obres d’art en el sentit modern de la paraula i als seus artífexs artistes. Un significat subjacent presuposa un artista que cregui que la imatge és un vehicle d’expressió de la seva interioritat, i d’això en fa quatre dies.

        Pel que fa a sant Sebastià és evident que avui és considerat per molts el “patró” dels Gais per la seva iconografia i, pel que m’han dit, perquè la seva execució és la mateixa que practicaven a Roma als que tenien pràctiques sexuals no acceptades (no ho sé del cert). És igualment evident però que aquesta consideració té, a tot estirar, cent anys, i ja és massa.

        És legítim donar nous significats a les imatges, així s’ha fet sempre, però el que no es pot fer és assegurar que ja hi estaven intencionadament introduits, per exemple en el cas de la portalada, des del segle XII.
        Els teòlegs cristians del baix imperi reinterpretaren tota la mitologia hebrea en funció del nou testament, donant per fet que tota era una prefiguració del que vindria amb crist. Aquí, en certa manera, estàs fent el mateix paper, escombrar cap a casa.


        • No tinc cap mesura empírica per valorar objectivament el grau de vici de l’artista en el moment de la seva execució i per tant he pres de partida el meu propi punt de vista subjectiu!
          En tot cas gràcies pel teu encertat comentari sobre el significat de l’art al llarg del temps, tema en el que no pretenia inmiscuïr-me en aquest post i del que tú ben segur en saps bastant més que jo!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: