h1

ERASEHEAD: Es l’art contemporani elitista? *Arcàngelo vs Arqueòleg*

Juny 20, 2010

Es l’art contemporani elitista i burgés? Parla David Lynch en un idioma incomprensible per a les grans masses? O, pel contrari, planteja un desafiament intel•lectual a la odiosa vulgaritat hollywoodiana? Avui us convido a participar d’aquest debat apassionant, sorgit arrel de l’estrena mundial del remake del final de “Cabeza Borradora“,de Lynch , que ha realitzat Arcangelo i que aquest blog us ofereix en exclusiva mundial.


ARCANGELO

De vegades, quan hom admira qualsevol manifestació artística de seguida vénen al cap molts dubtes del procés que ha seguit l’autor per acabar codificant un significat sota una determinada expressió. L’art ha transcendit els significats accessibles a la gent comú i es mou en un univers abstracte on, a més, tot pot prendre formes d’allò més diferents.

Agafem com exemple aquest remake de les darreres escenes d’Eraserhead, el primer llargmetratge de David Lynch. És surrealista, però no perquè recorri a l’absurd, sinó perquè d’alguna manera tracta d’explicar quelcom amb d’altres símbols i, sovint, és molt difícil entendre-ho sense interpretacions externes (cosa que, dit sigui de passada, el director no facilita). Llavors, el problema en fer-lo, més enllà de no haver rebut cap curset d’efectes especials, era establir el significant i el significat de cada símbol per tal de poder-ne fer un tractament el més proper a l’original possible.

Ja no es tracta tan sols d’intentar descriure bé una realitat evident, sinó de tenir en compte la seva representació en aquest món de les idees que ens planteja l’avantguarda artística. I per això, arriba un moment en que, per interpretar una obra, calen manuals: instruccions, targetetes a la vora o, exagerant, traducció simultània. On hem arribat que l’art avui en dia és una fugida tant vehement de la realitat que la majoria de gent n’està desconnectada?

En aquesta situació, tot plegat s’assembla més a un mecanisme elititzador que no pas a un d’integrador i res em sap més greu que titllar la gran majoria de l’art contemporani de burgés. I és que em nego a pensar que siguem tant diferents com perquè les pors de David Lynch a la maquinització de la societat o a ser pare no les pugui patir algú amb menys cultura a les espatlles.

ARQUEÒLEG

Aún durante siglos, será surrealista en arte todo lo que apunte a una mayor emancipación del espíritu.
André Breton

Avui dia ha perdut tot sentit buscar un missatge senzill i fàcilment entenedor darrere d’una obra artística. Ja hem superat les etapes on l’art estava al servei de l’església, i tan sols servia per fer pedagogia bíblica; la fotografia ha alliberat la pesada càrrega de representar la realitat senso sctricto i l’aparició de la psicologia ha obert una quarta dimensió a l’expressió de l’art.

Quin sentit té seguir representant tan sols allò que hem vist o escoltat? On queden tots aquells temors, traumes, anhels, dubtes, inquietuds, aprensions o perversions que mai ens atrevim a formular en veu alta? Ha de ser l’artista un simple mirall que reflexa allò que passa al seu voltant o ha de ser creador que reinterpreta la realitat, fora dels límits de la lògica i la coherència?

Pensar que tan sols la classe explotadora serà capaç d’apreciar aquest art és, en primer lloc, un menyspreu cap a totes les persones que tenim un alt bagatge cultural i universitari, sense disposar d’un elevat nivell d’ingressos econòmics i, en segon lloc, una sobrevaloració dels burgesos: m’agradaria saber quants convergents d’escola privada i missa dominical son capaços d’apreciar un film de David Lynch.

Hollywood s’ha dedicat massa temps a tractar als espectadors com a subjectes passius, semianalfabets a qui s’havia de donar tot mastegadet, sense donar la oportunitat a plantejar-se reptes intel•lectuals. El cinema contemporani és elitista, si, però no referit a una elit econòmica, sinó a una minoria cultural, glamurosa i mariculta que es resisteix a seguir la corrent de borreguisme i vulgaritat que impregnen tots els racons de la nostre societat.

I AQUÍ L’ESTRENA MUNDIAL!!

Anuncis

14 comentaris

  1. A mi la “The Straight Story” de’n David Lynch em sembla molt convergent!, i respecte a l’art contemporani, certament demana un plus d’obertura mental i d’esforç, potser això és massa demanar…
    Visca el surrealisme!! és la millor manera de connectar amb el que ens envolta.


    • “The Straight Story” és molt convergent! Podria estar protagonitzada per tries o pujol!! ajaj
      Jo crec que va ser un exercici de realisme per demostrar als seus crítics que era capaç de fer-ho, peró que li divertia més endinsar-se al onirisme!


  2. Respecte al cinema no puc estar més en desacord amb l’arqueòleg! Precisament el cinema contemporani excepte quatre creadors bojos titllats d’elitistes (Lynch entre ells) ho dóna tot mastegat i, per contra, el cinema clàssic dels anys 30-50, fins i tot en els gèneres més comercials com el melodrama, té l’elegància de no explicar-ho tot i de jugar amb la suficient ambigüitat dels personatges, amb els significats ocults, amb els símbols i metàfores, amb el que s’explica i el que no s’explica, amb els personatges presents i amb els absents…

    De fet, encara que a l’època clàssica de Hollywood les pel·lícules per exigències comercials havien de tenir un final tancat, la majoria de directors (penso en melodrames estil els de Douglas Sirk o estil “Gone with the wind”) se les arreglaven per deixar-te aquella impressió tan chejoviana de final irresolt, de final que és un principi que portarà nous conflictes, de que la vida dels personatges continuarà més enllà del narrat en les dues hores de celuloide, sense solució de continuïtat, en definitiva, de què els seus conflictes no moren perquè mentre hi ha vida no hi ha final tancat que valgui.

    Per cert, Lynch, surrealisme marca de la casa apart, fa moltíssimes picades d’ullet al cinema clàssic (el cinema negre, el Hitchcock de Vértigo…).

    Crec que més que un tema de classes socials és un tema de velocitat. Avui dia el públic vol fast food i em fa la impressió que antigament es tenia més paciència i, sobretot, més atenció al detall i a les subtileses de la història.


    • No veig en que estem en desacord! Ôbviament em referia al hollywood d’avui dia, el d’Avatar, no el de “All about Eve” o el de Hitchcock, que per cert té una de les millors obres del surrealisme, amb una escena ideada pel mateix Dalí: “Recuerda”


  3. Malpaso… 😉
    es de centre,té un fill(kyle) demòcrata i no se quants mes fills de tots colors.i ara fà una peli crítica amb l’Edgar Hoover…al Clint mai li podràn dir que sigui un tio d’esquerres,en canvi,no se li cauen els anells.ho dic per si se’t ocurreix la gran tonteria de dir que el Sr Eastwood és d’esquerres


  4. si guanyés en trias, oi que em deixaràs que et faci un shop de la pàgina?little shop,paraula


    • Cada cop entenc menys els teus comentaris Shane! Que cony és un Shop???

      Si empres terminologia inventada agrairia que incloguessis una definició!


      • Jo tampoc he entès res de res… shane perquè no ens obres els ulls…


        • Fer un shop? Serà alguna pràctica sexual de prostitució simulada?


  5. Ep! El video falla! No recordo ben bé la peli del Lynch, fa anys la vaig veure. Però que era “rara rara”, sí.


  6. mmmm…photoshop.ulls oberts?


  7. jo és que flipo en colors i sense prendre’m res, que és més econòmic. Des de quan l’art és comprensible pels no iniciats? una cosa és que miris una obra d’art i sàpigues definir què hi ha: un cavall, una senyora despullada, un senyor vestit … potser el problema rau en la definició d’art i en com som capaços d’encabir-hi qualsevol cosa. És art un jeroglífic egipci destinat al mort en el més enllà i a no ser vist per ningú més? És clar que si fiquem Lynch i la dona que va pintar Altamira en el mateix sac aleshores qualsevol opinió val.


  8. No em crucifiqueu perquè només és una opinió: l’Art sempre és elitista, i aquest elitisme és directament proporcional al papanatisme del públic a qui va adreçat.


  9. EL VIDEO JA TORNA A FUNCIONAR!!
    per algun estrany motiu s’havia trencat l’embded, ara ja el podeu veure!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: