h1

FETS DE MAIG DEL 37: Hem aprés la lliçó?

Mai 4, 2010

Aquest més de Maig fa 73 anys ja d’un dels més foscos episodis de la història política de l’esquerra catalana: En plena guerra civil, dins el bàndol republicà, es va recrear un altre conflicte armat a la rereguarda, trencant així la unitat que havia parat el cop d’estat feixista del 36.


Per una banda el bàndol “oficialista” que prioritzava la destrucció del feixisme a la revolució, format per ERC, PSUC, UGT i Estat Català, volien posar fí a la incontrolada i brutal repressió contra la burgesia i membres del clergat. Des de que a l’Agost de 1936 el diari anarquista “Solidaridad Obrera” demanava que es matés a tot sospitós de feixista, s’havia instal·lat un veritable Règim de Terror on més de 10.000 persones varen ser executades sense cap mena de judici previ, sota acusasions com “ser llicenciat” o “haver anat a missa”. Els oficialistes, liderats per Eusebi Rodriguez, Comissari d’Ordre Públic (PSUC) i Artemí Argeler (Conseller d’Interior, d’Estat Català) pretenien recuperar per la força l’armament en mans dels Comités Revolucionaris a la Telefónica i posar-les en mans del Govern legal.

Per altre banda, aquells que pretenien fer una Revolució Social com si Franco no existís, el sindicat majoritari CNT i els marxistes dissidents de l’stalinisme (POUM), van entendre que aquest atac pretenia estatalitzar una de les fàbriques que s’havien posat en mans de comitès auto-gestionats (per llei, totes les fàbriques amb més de 100 treballadors ho estaven). Durant els dies 4-7 de Maig del 1937 varen convocar diverses manifestacions, tirotejos i barricades i finalment es va arribar a un suposat acord de pau CNT-UGT.

Aquest fet, peró, va suposar el declivi definitiu de la CNT i l’anarquisme ibèric, que mai més tornaria a gaudir de l’hegemonia sindical que havia tingut fins al moment. El comunisme stalinista pren el control del govern central, amb l‘aliança del socialista Negrín amb el PCE i empren una caça de bruixes envers el POUM i els dissidents suposadament troskistes, creant un servei secret de cheques per tal de localitzar i torturar possibles dissidents, amb la total passivitat de la ERC de Companys.

Més enllà de buscar culpables, és evident que es va fer fatal per totes bandes, aquest episodi ens hauria de fer reflexionar sobre la importància de la unitat progressista davant una amenaça major, com el feixisme o la crisi econòmica. Cal recordar també, que si comunistes i socialdemòcrates no s’haguessin barallat a Alemanya, Hitler mai hauria estat investit Canciller. No podem perdre més temps en disputes internes i estèrils discussions bizantines sobre la puresa teòrica mentre l’enemic truca a la porta.

La dreta sempre ha estat unida a casa nostre: el catalanisme conservador de la Lliga Regionalista va córrer a sufragar al bàndol franquista, per tal de recuperar les seves fàbriques, de la mateixa forma que a CIU no li ha fet mandra amagar la seva senyereta a l’hora de pactar amb el PP més espanyolista, per tal de mantenir el poder i els seus negocis corruptes.

Com s’ho fan els conservadors? Es evident que a l’hora de defensar els seus privilegis econòmics son capaços de renunciar a tot principi, funcionen sota disciplina marcial i defugen tot debat a cop de talonari, imposant els principis de Maquiavel com a únic dogma: la finalitat justifica els mitjans. Clar, ells van crear l’estat i el poder polític, en saben totes les trampes i ressorts!

Advertisements

19 comentaris

  1. Deixa’m ser una mica estricte, amb això de Hitler: que arribés a canceller va ser una suma de molts factors, des de la ruïna absoluta (econòmica i moral) en què va quedar el país després de la I G.M., passant per la poca habilitat política de la República de Weimar i, per suposat, el propi “puterio” dels nazis, que van saber bellugar Hindenburg com si fos un ninot.

    Però sí, el tò general del post el comparteixo, i diria que no, que no hem après la lliçó. No anem pas bé.


    • Evidentment que la pujada de Hitler al poder té una infinitud d’altres causes, peró la suma de KPD i SPD superava a la NSDAP a les eleccions del 1933

      Peró els comunistes de la KPD van pensar que com pitjor millor, que amb Hitler al poder al cap de dos dies Alemanya hi hauria una revolució social… i van acabar il·legalitzats, acusats falsament d’incendiar el Reichstag i tancats en camps d’extermini!


  2. La dreta és molt més disciplinada i tendeix a unir-se contra qualsevol moviment contrari. De fet és lògic que sigui així, és més senzill convergir en el món conservador que en el de les utopies vàries.

    Estic totalment d’acord amb el flac favor que li van fer aquestes desunions a la república, tot i així crec que la guerra va estar perduda abans de començar.


  3. L’esquerra no pot estar unida perquè l’esquerra nega la pròpia esquerra. Quantes vegades hem sentit a dir als comunistes que els socialistes són la dreta?

    L’esquerra no està unida perquè pretén ser pura i immaculada. L’esquerra no es pot barrejar amb aquells que no considera dels seus, purs, d’esquerres de pedra picada. L’esquerra nega l’esquerra. I si l’esquerra arriba a algun acord amb la “dreta” la resta de l’esquerra li nega la consideració d’esquerra. L’esquerra som nosaltres i els altres són o traïdors o directament feixistes.

    L’esquerra porta a la divisió per raó de puresa ideològica. Ho dèieu ahir mateix en aquest blog, el nacionalisme no pot ser d’esquerres, doncs si algú té la gosadia de repartir carnets d’esquerra els altres també ho poden fer i així cada u farà la seva petita esquerra.

    L’esquerra que es creu autèntica utilitza adjectius tan lícits i autèntics com “liberal” o “neoliberal” per desacreditar l’esquerra que pensa diferent.

    L’esquerra és dogmàtica i no admet la crítica ni des de la pròpia esquerra. Un debat sobre immigració no es pot mantenir perquè si algú gosa qüestionar el dogma es titllat de reaccionari encara que tota la vida hagi militat a l’esquerra.

    I mentre l’esquerra es perd en baralles fraticides i guerres ideològiques sense cap ni peus, la dreta no només no té aquests problemes sinó que a més a més aconsegueix imposar la seva lògica i el seu paradigma.


    • No nego que tens raó! Les crítiques més dures dels trolls més embogits i emfarlopats han estat sempre de stalinistes o anarcoides que m’acusaven de traïdor per donar suport a la democràcia, a Obama o a ICV.

      Peró no em negaràs que en la darrera dècada a Catalunya l’esquerra s’ha sabut unir per governar mentre el nacionalisme català ha entrat en una divertida i gratificant lluita caïnita:

      -CIU acusa al PSC de traïr la pàtria
      -ERC acusa a CIU de tarïr la pàtria
      -RCat acusa ERC de traïr la pàtria.
      -CUP acusa…

      I aixó que, segons els referèndums convocats per ells mateixos, en còmput global, el nacionalisme català més pur és una ideologia seguida per una remota part minúscula de la societat!!


      • Quanta raó tens, i quanta raó té també RS! Crec que un dels que millor representava això era el Julio Anguita, i la seva teoria de les dues ribes (las dos orillas), segons la qual, com ells estaban a una riba, i els altres (PP i PSOE) a la contrària, tant era pactar amb un que amb l’altra (i això li va servir d’excusa per la seva famosa pinça).

        Curiosament, aquesta teoria de que PP i PSOE són el mateix també la fa servir CiU, tot i que no té res a veure amb Julio Anguita (crec).


  4. tinc 32 anys, i em sap molt greu tot el que va passar i no ha de tornar a passar,però honestament,a cap dels meus amics ens treu la son aquest tema…atur,futur,tecnologies…això si…


    • Jo en tinc disset anys i a mi , sí que em treu la son. Molt maco tot això de les TIC, frustrant l’atur i incert el futur, però si no donem un cop d’ull enrere,estem condemnats a repetir el passat.


    • Compendrás que, com a historiador i arqueòleg, a mi el passat si em treu la son… més que res pq em dona de menjar i aquestes coses…


      • jajaja of course t’entenc! a mi em dona de menjar una altra cosa(algo que fas servir tu per a treballar) i clar,em treu la son 😉
        zillah, a la meva edat, m’ha de treure la son el que em dona per a dormir sota un sostre i fer ñam ñam.lo altre,m’importa,pero no em treu la son
        petons


  5. Mira Roger d’això no et comentaré res que a mi la Guerra civil m’aburreix mogollón!!!!!!!!!!!!!!!
    perquè era obligatòria que sino ni ho estudiu!!! jajajajajajajajajjaaj
    però m’ho he llegit eh??????
    petons maco!!!!!


  6. res mes que una observació, no se com us lo munteu però a la guerra civil sempre acaben com els dolents el franquistes a primer lloc, els comunistes (stalinistes) al segon i els anarquistes al següent, però curiosament dels milers de catalans assassinats a la carretera de la Rabassada i al castell de montjuit pels membres de ERC (autèntics feixistes) ningú ens parla, oi?, que ho teniu prohibit?

    Respecte a Company

    Decret de Company
    “La rebel•lió feixista ha estat vençuda per l’heroisme popular i el de les forces locals. Precisa, doncs, acabar d’aniquilar a tota Catalunya els últims nuclis feixistes existents i prevenir-se contra els possibles perills de fora. Per tant a proposta de la presidència, i d’acord amb el Consell Executiu, decret el següent:

    1º Es creen les milícies ciutadanes per a la defensa de la República i la lluita contra el feixisme i la reacció …
    2º En tota Catalunya es constituiran els Comitès locals de defensa que haurien d’obrar d’acord amb el Comitè Central”

    Amb aquest decret els se’ls hi donava la llibertat als membres mes radicals d’ERC, i resta de organitzacions antifranquistes del assassinat impune de qualsevol persona pel sol fet de anar a missa. Es van assassinar a més de 8000 catalans dels quals Company va ser el màxim responsable de les seves morts.

    Desprès com tothom saben, quan el vaixell feia aigua va fugir com una rata de bodega deixant tras de si a milers de morts tant per les seves ordres de execució com per demanar-li als lluitador republicans que donessin la vida al front per Catalunya, la mateixa que ell no va estar disposat a donar fins que la gestapo no el va enxampar a França

    Que volia? El perdó de un altra criminal com ell?


  7. I si! Jo soc dels que pensa que es tindria que revisar la deriva de la esquerra i sobretot la acomodada en la poltrona, en la pijoprogresía i el nacionalisme.

    La socialdemocràcia no te res ha veure amb els comunistes encara que tots dos es diguin de esquerres, Els comunistes no volem una societat on el motor d’ella sigui el merament economicista, i la socialdemocràcia es troben contentíssims fent de gestors del sistema capitalista fent veure a la gent que gracies a ells el sistema s’ha humanitzat i per això es el mes bo que n’hi ha al món ,,,, Ja estem veien com acabaran a grecia amb els socialdemòcrates i com podem acabar aquí amb aquets inútils que per no tenir ja no tenen ni les mans netes.


  8. El principi d’aquest post és manipulador a més no poder. Típic de tu quan tractes l’anarquisme. Els d’Estat Català també atacaven les seus de la CNT, el govern central va acabar amb les mílicies i qui s’hi oposava el pelaven. La guerra no es va perdre per la divisió de “l’esquerra” sinó per la no intervenció dels aliats, ja que els governs europeus (entre ells els del front popular de França) veien un perill la revolució anarquista; i perquè Franco tenia el suport de la Itàlia feixista i l’Alemanya nazi, a més de les tropes mores. A més et recordo que els anarquistes són els que van deixar més vides el front, apart de tot el patrimoni de la CNT que encara es continua demanant que es retorni. Franco no només va intentar acabar amb la cultura catalana sinó que va acabar amb la cultura obrera autònoma (ateneus, grups naturistes, sindicats, biblioteques, escoles racionalistes,etc). El PSUC amb l’arribada de la democràcia es va encarregar d’institucionalitzar un sindicalisme de base com era el de CCOO i part del moviment veïnal.

    “Des de que a l’Agost de 1936 el diari anarquista “Solidaridad Obrera” demanava que es matés a tot sospitós de feixista, s’havia instal·lat un veritable Règim de Terror on més de 10.000 persones varen ser executades sense cap mena de judici previ, sota acusasions com “ser llicenciat” o “haver anat a missa”

    10000 persones, però si fins i tot els historiadors nacionalistes com Solé i Sabater parlen de com a molt 8352 morts! Sobretot, entre juliol i setembre. Quan la CNT va entrar a la Generalitat això es va aturar dràsticament.

    Per què no parles dels morts que va fer el General Líster, acabant amb les col·lectivitzacions d’Aragó? O els morts a les txeques comunistes del SIM soviètic? O els assassinats i tortures de sindicalistes que feia Miquel Badia com a cap de la policia de Barcelona?

    No, clar. És més fàcil dir que els anarquistes violents i incontrolats es dedicaven a matar la gent de bé, a cremar esglésies i violar monges.

    Però per què aquesta violència revolucionària? Doncs perquè abans els anarquistes havien estat durament perseguits, s’havien tancat les seves publicacions diverses vegades: Solidaridad Obrera i la revista naturista Ideales. S’havien assassinat anarquistes a Casas Viejas, només per voler acabar amb el brutal caciquisme i controlar ells mateixos la producció (amb un govern d’esquerres, per cert). La brutal repressió sobre la insurrecció d’Asturies (on també hi havien socialistes) i la del Baix Llobregat,etc.
    I la persecució contra l’església no era perquè els anarquistes els hi agradés cremar esglésies sinó perquè l’església controlava totalment la vida de les persones, deia quins actes éren immorals, com havia de ser el sexe, l’escola (la majoria éren de l’església, tot i que s’ha de reconèixer que la República va fer un esforç per construïr escoles públiques) es basava en el càstig i la recompensa.
    Està clar que els anarquistes van cometre assassinats totalment injustificables, però és injust i manipulador encoloma’ls-hi totes les culpes a ells i sense mirar d’entendre el perquè d’aquesta violència.

    Et recomano un llibre de Xavier Diaz que m’he llegit fa poc: “Venjança de classe” on explica els motius d’aquesta violència revolucionària, explica, no la justifica.

    Els marxistes (tot i que jo ho sóc en part, com a forma d’analitzar la societat) sempre parleu d’unitat, però la vostra unitat és a canvi que us votem, que acceptem els vostres governs i que a més ens mantinguem callats davant les injustícies. No anem el mateix vaixell, ni tampoc fem el mateix viatge. Almenys nosaltres som sincers i no parlem d’unitat quan aquesta en realitat vol dir vassallatge.

    Per cert, la CNT i els anarquistes per aturar l’extrema dreta ja vam votar el 36 i ho tornaríem a fer ara.


    • Home, ja trigaves a donar resposta, estava començant a dubtar dels teus reflexes!

      “empren una caça de bruixes envers el POUM i els dissidents suposadament troskistes, creant un servei secret de cheques per tal de localitzar i torturar possibles dissidents, amb la total passivitat de la ERC de Companys.”

      COm haurás vist al text, he criticat també la violència stalinista i les chekes!
      Que si, que si, que la CNT va ajudar a parar el cop i va ser un sindicat molt important als anys 20-30, no ho nego!

      Peró siusplau ara que feu el centenari, no seguiu venent una inmaculada hagiografia com si mai haguessiu trencat un plat, que no cola! Aquí tothom porta uns quans morts a les esquenes!

      Calia posar-se a cremar convents i nacionalitzar industries en mig d’una guerra?? No hi havia un moment més oportú??
      Jo ho veig com si, en mig del esfonsament del Titànic, algú es dediqués a canviar les cortines…


  9. Pensa que amb les col·lectivitzacions es va augmentar la producció, sembla mentida però és cert. Els obrers estaven tan conscienciats que treballaven millor per si mateixos. Clar que és veritat que era una situació de guerra, per vèncer el feixisme, s’hagués hagut de veure què hagués passat després.

    Els convents jo no hi estic d’acord perquè és part del nostre patrimoni, però entenc que després de tants anys de repressió van aprofitar el moment per passar comptes. Tot i això, no ho justifico.

    Crítiques la violència stalinista, però no tens en compte que la major part d’aquesta va ser contra els anarquistes, també contra el POUM i Andreu Nin, està clar.

    Si, gent que s’anomenava anarquista va fer moltes animalades. Està clar que una guerra tothom mata i a vegades a persones que no tenen res a veure. Com l’assassinat d’alguns jesuïtes. S’han de reconèixer també les barbaritats que van fer “els meus” per tal que no es tornin a cometre.


  10. […] amb ERC, PSUC, POUM, CNT i USC, arribant a un grau d’enfrontament tal que acaben a trets i amb 500 morts el Maig del 1937. Montilla pacta amb PSC, ERC i ICV-EUIA, amb fortes tensions i enemistats internes arran de […]


  11. […] han d’estar per sobre dels càrrecs i les cadires. No pot ser que just 80 anys després de la tragèdia caïnita dels Fets de Maig, estiguem reproduint els mateixos errors sectaris que ens van dur a perdre una guerra contra el […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: