MASCLISME I ROCK
Abril 19, 2010
El Rock, i molt especialment el Heavie Metal, és el darrer reducte del androcentrisme patriarcal, un terreny vedat a la presència de fèmines on es reprodueixen els esquemes d’explotació sexual més decimonònics i passats de voltes; un club exclusiu per a la testosterona on la dona es veu reduïda a ser una mera groupie calenta-braguetes.
La guitarra elèctrica és un tòtem fàl·lic, una projecció psíquica de la polla, que garanteix la supervivència d’un ancestral ordre sagrat immutable a través dels temps.
Encara recordo quan tocava la bateria a un grup punk amb 17 anys: els músics érem tot tios i les novietes dels meus amics (molt hippies i alternatives elles) assegudes al sofà del local, veient-nos assajar i reproduint, sense saber-ho, el ritual androcèntric que garanteix la supervivència de la divisió sexual del treball i la consagració de la vagina com un mer mitjà de reproducció social de l’herència, al que cal controlar per tal que la propietat privada es perpetuï a través de les generacions.
El sistema masclista musical tan sols ha reservat dos rols possibles per a la dona dins del univers rocker, tal com ressenya Lucia Etxebarria en un dels capítols de la biografia de Courtney Love:
La maruja: Aquella esposa fidel sacrificada i submisa al seu popular marit, a qui esperen a casa a que acabi el tour, com una versió moderna de Penèlope. L’adoren cegament i li perdonen totes les infidelitats; sense ell, no es consideren persones. Exemple: Priscila Presley, es va morir de tristesa després de la desaparició d’Elvis.
La groupie: Es la femella que no aspira a rés més a la vida que a follar amb el mascle central del grup i pot seguir-lo de gira al voltant del món tan sols amb aquest objectiu. Exemple: Nancy Spungen, va anar fins a Londres amb l’únic objectiu de tirar-se al Sid Vicious (Sex Pistols); anys més tard apareixeria morta a ganivetades a l’habitació del hotel d’aquest. Un film que explica molt encertadament aquest fenomen és “Almost Famous”.
I que succeeix quan una dona s’atreveix a desafiar l’establishment patriarcal i pujar sobre un escenari violant aquest sagrat tabú? Doncs que immediatament la caverna masclista genera una etiqueta negativa on tancar-la, per tal de que esdevingui un exemple negatiu i no sigui capaç de qüestionar l’ordre establert:
La viuda negra o mantis religiosa: La dona alliberada sexualment amb talent i caràcter propi, a la que generalment se l’acusa d’acabar amb la carrera del seu marit o d’induir-lo al fracàs, talment com si de l’Eva bíblica es tractés. L’exemple més descarat, a part de Yoko Ono, és la meva adorada Courtney Love a la que se l’ha arribat a acusar de l’assassinat de Kurt Cobain i de que aquest havia composat totes les cançons del seu grup Hole.
La “front woman”: Solen liderar grups amb tots els components masculins i generalment se les presenta com un cos bonic amb veu, incapaces de compondre una sola nota per elles mateixes, tot i que la realitat demostri exactament el contrari. Exemples: Deborah Harris (Blondie), Gwen Stefani (No Doubt), Dolores O’Riordan (The Crawnberries) o Shirley Manson (Garbage), totes elles composen cançons i porten el pes del grup, peró se les segueix veient com meres nines inflables amb veu.
La “lesbiana cabrejada”: En alguns casos és indubtable que les cançons d’un grup les ha composat una dona, perquè aquest és íntegrament femení. Aleshores es fa servir el típic argument fàl·lic i homòfob per depreciar el feminisme: “bah, és una lesbiana cabrejada que odia als tios“, tot i que la heterosexualitat de la fémina en qüestió estigui més que demostrada. Exemples: Patti Smith, Bikini Kill, Babes in Toyland, L7, Le Tigre…
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
Boníssim post! Però t’has oblidat a la gran Madonna! En quina categoria entraria? Perquè a part d’acusar-la de copiar (una acusació amb poc sentit en plena era postmoderna del pastiche) se l’ha acusat que seduïa carnalment els millors productors perquè li fessin els hits, se l’ha acusat de potenciar la faceta extramusical i potenciar l’erotisme com si la seva música en sí no tingués valor (a l’època del Sex la van posar a parir), etc, etc…
Madonna juga en una altre lliga: el pop, on a ningú se li passaria pel cap tallar-se les venes cada cop que una dona ven més de 10 discos!
però… priscilla presley no va abandonar elvis i va fugir amb el seu professor de gimnàs?
Ostia, doncs si… en quan tingui un moment aniré a rebuscar el llibre de Lucia Etxebarria, a veure si ho vaig resenyar de pressa i corrents i vaig ficar la gamba! Aquest text el vaig començar al meu antic blog, allá per 2006…
és que mira que refiar-se de la lucia etxebarria…
Consti que a mi Yoko Ono em cau com el cul, i no per res, senzillament no ho puc evitar, en canvi m’agraden molt (en la seva vessant artística, no vull dir físicament, tot i que alguna també), les quatre “Front Women” que anomenes, i sobre tot Dolores O’Riordan, que és un pedazo d’artista.
I, efectivent, el pop és una altra lliga, on sempre hi ha hagut grups de dones o amb dones amb gran protagonisme sense que ningú s’estranyès, i de molts diferents gèneres, des d’ABBA amb Frida i Agneta, a Bananarama, Bangles, Ace of Base, TLC, …
També em sembla a mi força masclista el rap, no? A nivel d’Espanya sí que hi ha alguna cantant com la Mala Rodríguez, però sentint les lletres d’alguns (Porta, Violadores del Verso, SFDK) trobes força esterotips masclistes. Bé, en realitat sentit les lletres d’aquesta gent, veus que tenen més d’un problema (i consti que m’agrada sentir rap, eh?)
El hip hop es lo pitjor! Y quan es junta rap i metal la barreja ja es vomitiva! Limp Bizquit tenien les lletres més ultramasclistes q he llegit mai!
De Veritat estavem Consagrant Vagines als Lars Familiars? Coions Tio, jo encara no sabia quin sabor te una Vagina. I Prou em costava seguir el Ritme del Bateria com per anar pensant en Conys I Polles!!
Per Cert uns records molt bonics…merci!
ajajaj estic segur que deuriem ser el grup de punk més horrible de la història! Sort que vam parar abants de seguir contaminant acústicament la humanitat
És moooolt difícil ser el grup de punk més horrible de la història, la cosa va molt renyida.
Jjejeje!! amb aquestes “taxonomies” potser hi deuen combregar els qui realment hi creuen i/o van contribuir a la seva creació. Els qui al fet de pentinar canes hi sumem el haver estat aficionats al rock autèntic, no a les fotocòpies trivialitzades, és a dir els qui sempre hem escoltat SOUL, coneixem centenars de casos de DONES descomunals, vocalistes, compositores, fundadores de companyies de discs i caça-talents, “tot-en-una”, com la Sylvia Robinson (la del famós “Pillow Talk”)… si un cas així s’havés donat en el rock blanc, li havéssin donat un Nobel. El que passa és que en la música negra la MÚSICA té tanta qualitat que tot lo demés queda en l’anècdota i en la lletra petita dels crèdits (quan apareixen). La gran Patricia Godes les anomenà “les Foxy Ladies”.
Un 11 (puntuant de l’1 al 10) pel teu bloc, sanament sonat i gamberro.
P.D.: si em permets un suggeriment, fotel’s-hi + canya als indepes, que cony-forme s’apropa el 25 estan d’un insuportable…!
Més canya encara??? Dona’t un tomb pels arxius del blog i quedaràs saciat!!
Sí sí… fot-nos canya, que aquest pas la independència arribarà molt abans del que alguns es pensen…
PD: I ara que hi penso… què hi té a veure el Rock, el masclisme i l’independentisme?
Sorprenent tot el que he llegit aquí. Gràcies Arqueòleg. A la meva tendra edat, doncs no conec gaire a molts d’aquests que has anomenat, però l’essència del teu post m’ha quedat molt clara.Ara ja se d’on ve “la consagració de la vagina com un mer mitjà de reproducció social de l’herència”.
Doncs procura llegir (i experimentar) més, que l’arqueòleg (suposadament) glamurós aquest està generalitzant d’una manera totalment impròpia d’algú que representa a un col·lectiu suposadament anti-feixista.
doncs sí, he vist i’m not there. i em va decebre una mica. Ara la propera és el documental que va fer l’Scorsese, No direction home.
I per curiositat, quines paraules vas fer servir al cercador?
kuida’t!
elmuseudelainnocencia.wordpress.com
Evidentment, quan no es pot menysprear el metal a nivell estricatemnt músical, s’ha de trobar altres mecanismes per fer-ho, no sigui que arribi a posar en dubte la teva idilica supremacia del pop.
Es cert que les lletres i la cultura potser son màsclistes, però jo no escolto música per definir els meus principis morals, tu si?
D’altra banda, si no hi ha noies al metal, potser es perquè no els interessa o perque es deixen influir per prejudicis prejudicis com els que vas escampant. I si no treuen discos o tenen representativitat, potser és culpa de les discogràfiques, però això no fa que sigui culpa de la gent que ens agrada, ni et dona dret a tractar-nos de masclistes.
Quan vulguis et faig una crítica músical a aquesta obsoleta i casposa perfomance de la testosterona, amb el seu barroquisme musical i les seves veus guturals cavernícoles…
Em moro de ganes. Serà tant plaent com fàcil rebatre totes les teves fal·lacies demagògiques.
Tot va a gustos. El que ha de fer l`arqueoleg es entendre que la musica es variada. Si no li agrada el Metal, no li agrada, que hi farem, pero si que no hauria de simplificar quan parla de rock dur/metal.
“a aquesta obsoleta i casposa perfomance de la testosterona, amb el seu barroquisme musical i les seves veus guturals cavernícoles”
Una vegada més, un comentari TOTALMENT IMPROPI per algú que s’auto-defineix com a anti-feixista. Molt bé nano! T’estàs retratant!
veus guturals cavernicoles? tu no saps que hi han centenars de estils de metal sense veus guturals? informat una mica i despres parla
Totalment d’acord amb tu excepte en un punt essencial:
“Es cert que les lletres i la cultura potser son màsclistes”
En realitat sí que hi ha gent amb mentalitat masclista, però això no significa ni que TOTES LES LLETRES ho siguin, ni que TOTA LA CULTURA ho sigui tampoc.
Que poc que en sabeu de Meavy Metal companys. Aquest genere musical és massa ampli i variat com per encasellar-lo tant. Hi ha grups satànics, però també altres que llencen biblies als seus concerts (Stryper). Hi ha grups molt “testosterònics”, però molts son d’un glamurós gay brutal (Poison per exemple). Resumint i ha de tot, ara que cal reconèixer que el que domina darrere aquesta etiqueta és un conservadorisme extrem, i aquí el masclisme va inclòs.
Una curiositat, els mateixos (patètics per a mi) Manowar que poses a la portada, tenen fotos profundament gais, busqueu, busqueu…
I per acabar un link enriquidor:
http://vicisitudysordidez.blogspot.com/2007/09/los-diez-momentos-ms-gay-de-la-historia.html
Ostia molt bó el post!!!
Es curios, pero el Heavy, tot i que pot tenir una empromta masclista, en d`altres aspectes no es pas conservador. No estic d`acord amb “madebymiki”.
En realitat en certs aspectes sí que ho és de conservador. Però afortunadament el Rock i el Metal és un món suficientment ampli com per englobar-ho d’aquesta manera en tot el seu conjunt.
Per desfer una mica el prejudici conservador sería bo que examinessiu lletres de Mägo de Öz, Barón Rojo, Obús… Lletres ecologistes, temes socials… i quelcom de sexe.
I Sangtraït, i Dream Theater, i Helloween, …
I Lujuria, i Gra Fort, ja val, deixa de veure tot amb el filtre de les quatre barres. Jo era fan de Sängtaït, i flipava amn “L`últim Segell”, “Terra de Vents”, etc.
Això de que el rock i el metal són masclistes és una petita dèria teva, eh? El que jo he conegut no ho és gens. I bé, el post de Viscisitud y sordidez ho demostra… No em cal citar grups com Nightwish, Epica, Sirenia, Tristania, Edenbridge… tots ells liderats per DONES que mantenen la resta de músics en segon pla. Buscant per last.fm per Female fronted metal trobes meravelles.
I als 90’s hi va haver un moviment musical de grunge femení anomenat riot grrls del que ho tinc tot!
Que hi hagin dones al rock no significa que el masclisme hagi desaparegut!
Ningú està dient que el masclisme hagi desaparegut, però d’aquí a generalitzar com tu ho has fet, hi han molts molts molts matisos…
Digueu-me obsessiu (quan en realitat ho soc), però insisteixo en què confoneu ROCK amb “rock blanc” (des de què la crítica pijo-progre i la indústria van decidir que el soul era “race music” i els blancs eren els qui feien “rock”; en romano paladín: els qui feien fotocòpies s’auto-erigien en originals). Si repassem la història de la música, trobem Ann Sexton fundadora de Stax, feministes disparant metralla com Ann Peebles o Millie Jackson; liders femenines de bandes com Chaka Khan amb Rufus… massa MÚSIQUES (que es femení de “músics”), massa qualitat vocal i musical perquè es prestés atenció a la lletra (i a la seva autoria).
Salut!
P.D.: Arqueòleg, justament perquè em vaig donar un volt pel “núbol” del blog (etiqueta “nacionalisme”), perquè veig com les gastes i amb quins contundents arguments, és perquè ansio (aquests dies en concret!!), que tornis a la càrrega amb aquests repartidors / denegadors de carnets del súper 3
A mi això de la guitarra com a símbol fàl·lic m’ha deixat molt flipada, Arqueòleg! 😮
Millor el flabiol, oi? 😉
Sí noia… jo tinc quatre guitarres i fins que he llegit aquesta animalada no m’ho havia ni plantejat.
Soc un fan del Hard/Heavy Rock, i si be reconec que hi ha masclisme en bona part, es quelcom mes important i ample que no pas una simplificació. Ho sento, pero MANOWAR no en son un bon exemple. El barroquisme musical no es dolent en si mateix, a mi m`expressa moltíssimes coses. Es un génere molt ample. Si et fixes a la foto, porto una samarreta dels KISS. Les lletres del Heavy Rock van des de la violència, la fantasía, la crítica social, el feixisme i l`antifeixisme, sentiments personals… es tot un mon dins del Rock. Com tot, te virtuts i defectes.
Crec que parles dels trets mes tòpics del rock dur i, tot i que tinguin alguna part de veritat, no ho pots reduir a una visió absolutament negativa.
A mi l`exemple que m`has portat dels MANOWAR no em val, em semblen cavernícoles i ridículs.
Òbviament no tot el heavie i el rock son iguals, però a mi sempre m’ha tramés una sensació de masclisme, heterosexista. Igual m’he quedat amb la imatge de mascles melenuts berrejant Sepultura per intentar reafirmar la seva superioritat masculina…
Si vols participar en els comentaris del blog, que em sembla genial, endavant! Jo normalment tan sols llegeixo els comentaris dels darrers articles que he escrit ja que no puc estar controlant els 600 posts alhora!
Aqui tens diversos exemples que es surten de la idea del metal extrem:
Yngwie J. Malmsteen es un dels guitarristes mes considerats del mon del Rock. Ajunta el poder del Hard Rock amb les escales clàssiques.
Iron Maiden tambè surten d`aquesta idea. Porten mès de 100 milions de discos venuts arreu del mon. Aquesta cançò reflexa moments dramàtics de la humanitat.
I els meravellosos Scorpions:
Com veus, no tot es igual. De tota manera, Sepultura te una bona base rítmica, tot i que per a la major part de public li es difícil. Sepultura no es un grup que pugui agradar a tothom.
Continua amb el teu blog, i felicitats per l`èxit(600 posts?).
M`ha agradat molt el del Adolph Barrera(JUASJUASJUAS).
Salut.
Com sempre, no tens ni puta idea de què va el tema. Recordo haver llegit un article en termes similars al diari El Mundo. Cada cop m’està quedant més clar el concepte d’anti-feixisme que teniu des d’aquesta pàgina.
No, si encara resultarà que la portada de Manowar és un fake que he fet jo amb photoshop! Que fàcil és ridiculitzar el feminisme quan mai has estat víctima de cap agressió ni discriminació.
Per cert, no se pq em parles en plural si això es un web PERSONAL que expressa exclusivament el MEU punt de vista, no el de cap col·lectiu del qual he format part en el passat o present!
La portada de Manowar no és cap fake però per res del mon és significativa de tot el conjunt.
I sobre aquest comentari…
“Que fàcil és ridiculitzar el feminisme quan mai has estat víctima de cap agressió ni discriminació.”
… això de que no he estat mai víctima de cap agressió o discriminació no és altra cosa que una opinió teva.
Priscila Prestley, Yoko Ono, Courtney Love, Blondie, No doubt, cranberries, garbage patti smith, bikini kill… Nombra a una, que se haya dedicado aunque fuera por una sola nota al Heavy Metal, ni una. No tienes NI PUTA IDEA DE LO QUE ES EL HEAVY METAL, asi de claro te lo digo. Pero ni puta idea.
Donde esta la doro, la diosa del metal? Las Vixen?, Girlschool tocando con motorhead (motor girls school)?, la bajista de white zombie? Lita Ford? Mejor cierra la boca y no hables de lo que no sabes, encuentro mucho más machista un concierto rollo “establishment” como el justin Bieber, o payasos así, que no cantan nada, solo están ahí por la estética y las coreografías (como las danzas pre-coito para atraer a la hembra) o Madonna (puta o virgen segun convenga, como una buena ramera).
Te has tragado de pleno la propaganda conservadora de la PMRC, que si somos sexistas, que si las mujeres son objetos de deseo y prou, que somos puteros, que si sus letras llaman a la rebelión y la obscenidad…
Y pones de ejemplo a Manowar, los auto-proclamados reyes del metal. Que son lo más falso de lo falso que te puedes encontrar en el heavy metal, que hacen unos conciertos de pena y solo venden imagen a chavales, porque los que son veteranos en esto saben bien lo que valen: nada. Mucha cuerpo, pero pocos huevos.
Y, ¿Que me dices de Ronnie james Dio(R.I.P.).? Pequeño, bajito, feo, pero con una voz y una presencia en el escenario q flipas, ese sí es el icono del heavy metal, ese sí es el ejemplo.
Ojalá te hubieras documentado un poco más en lugar de rascar solo en la superfície, como demuestra este artículo paniaguado.
Por cierto, las féminas se auto-excluyen en gran parte, gracias a cosas como esta propaganda barata que has colaborado en difundir, pero bueno, siempre es mejor tener en el punto de mira a individualistas marginales como los heavies, que no meterse con la musica reaggeton o el rap, donde ya las mujeres simplemente son putas todas y ya está, más igualitario. No vaya a ser que te tachen de racista…
Y por ultimo, la cita que pongo siempre a los enemigos y agoreros del rock y el heavy metal:
“qué risa me da esa falsa humanidad,
de los que se dicen buenos
no perdonarán
mi pecado original
de ser joven y rockero
si he de escoger
entre ellos y el rock
elegire mi perdición
sé que al final tendré razón
¡¡Y ellos no!!
MI ROLLO ES EL ROCK”
Barón Rojo “Los Rockeros van al infierno”
Estoy perfectamente documentado sobre el trogloditismo casposo, gutural y barbudo en el heavie: soy arqueólogo y mi trabajo de fin de carrera lo hice sobre los neanderthales.
rpito, ni puta idea, pero tampoco te creas que me importa lo que un payaso con aires de superioridad escriba sobre cualquier cosa, máxime cuando ni se ha documentado lo suficiente como como para encontrar buenos ejemplos.
¿neandethales? ¿Trogloditismo?¿de que coño hablas? si hay muchisima gente que tiene más nivel y cultura que tu payaso, y con titulos mucho más útiles e importantes que no una sudada carrerita de arqueología.
Machismo en el heavy, claro que lo hay como en todos los aspectos de la vida, pero todo lo que has dicho es falso y lo sabes, más machismo hay en el reggaeton o el rap, pero con ellos no te metes, vaya a ser que un ñeta te meta un puñalón.
Perfectament documentat? Ja ho veig… ¬¬’
Lo primer es que precisament el Heavy es un estil de musica molt melodic on no s’utilitzen els guturals. Si et fiques al death metal y coses aixi ja cambia la cosa, a mi els guturals NO m’agraden tampoc, pero respecto al menys. Y m’encanta tot el metal excepte els estils que utilitzen guturals, hi han cançons precioses de metal, no pots parlar si no les coneixes, ho sento.
A una crítica, acertada o no, se responde mejor sin insultos. ¿No crees?
Tienes razón en parte de lo que dices, de que muchas mujeres se autoexcluyen, pero no me negaras que hay un cierto machismo en bandas como MANOWAR, y en otras, por ejemplo, del Hard Rock americano…
Y no me digas que el Hard Rock esta fuera del ámbito del Metal, como hacen muchos revisionistas hoy…
Sens dubte, un argument molt inconseqüent tractant-se d’algú que en el fil a on l’amic arqueòleg insultava a l’Heribert Barrera m’acusava A MI de GENERALITZAR…
Una crítica, hay que responderla sin insultos, estoy de acuerdo. Pero una crítica se hace documentandose. Esto nada más es una muestra de los prejuicios del autor, o dicho de otra forma, propaganda barata antimetalera.
El respeto, como el dinero, hay que ganarselo, y una persona que no respeta, como demuestra la falta de documentación, la carencia de contenido, y la forma frívola en que está escrito este panfletillo, no merece ser respetada.
Claro que hay un cierto machismo en la musica heavy, como en todos lados, pero hay muchisimo más machismo en otros géneros de música más populares, como el reggaeton o el rap, o el pop si nos ponemos tmb, de hecho la múscia pop basa todo su atractivo, en la estética y la coreografía, y muy dificil es que alguien que no se ajuste a los cánones estéticosque la industria de la moda ha marcado triunfe. dicho de otra forma, si hay una mujer, que se quiera dedicar al pop, cante como los mismisimos ángeles, pero esté gorda, o no sepa bailar, lo tiene crudo, porque por su cuerpo ya esta fuera.
Encima el jambo este va de antifascista, y es el primero en tener estar lleno de prejuicios y querer imponer su criterio al mundo, discriminando así a los que no piensan como él, o no visten segun sus canones estéticos, muy propio del fascismo y la derechona más rancia y conservadora.
En el fondo tienes bastante razón en cuanto a lo que dices del pop y el rock.
Mira Jordi, odio el racisme, la xenofòbia i la marginacio en qualsevol sentit, i l`Heribert Barrera ho era de racista. Crear un grup a Facebook en honor seu es donar-li reconeixement, I PROU. He acabat amb el tema.
Algú em pot explicar d’on ve aquest allau sobtat de visites i comentaris a aquest post que vaig escriure a l’Abril de 2010???
Si es per això, ho sento…
Doncs perquè jo m’he encarregat personalment d’anar distribuint aquesta “joia” que tens aquí escrita; ja que n’estàs tant convençut del que dius (encara que en realitat continuïs sense tenir-ne ni puta idea) confio amb que no t’importarà que la gent llegeixi el que has escrit 😉
Home la veritat es que 300 visites no venen gens malament! Doncs res, gràcies per fer-me de publicista i engrandir el meu ego, consolidant el meu status de superstar i divaqueen de la blogosfera en català, estimat subdit, però si no us importa us deixo discutint i vaig a seguir amb els articles més recents del blog!
Ni hi ha de què. El més probable és que no puguis aspirar a res més en aquesta vida 😉
potser per que he entrat utilitzant el meu compte de facebook.
Ah genial! Doncs si no t’importa, estimat subdit mesell, podries anar penjant els altres 580 artícles, si no és molt molèstia? Es que el meu ego comença a donar senyals de desinflament! Vinga!!! JAA!! Es una ordre divina i glamurosa!
¿¿¿SUBDIT??? ¿¿¿QUE DIUS????
XXXXXDDDDD
Mira noi, em sembla molt interessant el que dius en molts posts, tot i que amb el Rock vols correr abans d`aprendre a caminar. No t`he faltat el respecte per que em diguis subdit.
Au revoir!
ironia
1 1 f. [LC] [FLL] [FL] Figura retòrica que consisteix a dir alguna cosa amb una expressió o un to que indueix a entendre el contrari d’allò que aparentment és dit.
1 2 f. [LC] [FLL] Forma d’humor que es tradueix en l’adopció d’aquesta manera de parlar.
2 f. [LC] Esdeveniment contrari al que hom tenia dret a esperar. Ironies de la sort: quan ja no necessitaven els diners, els va tocar la rifa.
Ok. entesos ara, continuo amb el blog.
Si es per això ho sento…
Estic encantat amb que em doneu audiència i em convertiu en una superstar de la blogosfera, en una diva blogger i una reina absoluta de les audiències, però normalment jo i la resta de comentaristes del blog tan sols participem activament en els debats més recents!
En el fons és un debat interessant… però de curt abast.
Anar de mascle per la vida, és ser masclista? Si la resposta és que sí, aleshores efectivament Manowar i la immensa la majoria del moviment Metal ho és. S’obre aleshores una nova qüestió. Acceptant que masclisme i feminisme són simètrics -que no del tot, però déu n’hi dó- aleshores anar de femella per la vida, és ser feminista? Penso que deduir els valors morals d’altri per mitjà del judici de les seves preferències estètico-artístiques és un reduccionisme que indueix a error, i en que en qualsevol cas no és gens progressista.
Per ilustrar això, es dóna la paradoxa de que en els paisos amb més tradició Metal com UK, França, Alemanya o els països escandinaus es registren taxes molt més baixes de violència masclista que no pas en el nostre pais, amb molta menys tradició que els esmentats.
Has deixat de contar amb els USA, l`Amèrica llatina, Japó i d`altres. El Heavy Rock es mès extens.
Sinceramente se nota que el que ha echo esta entrada entender del tema no entiendo hay cientos de grupos liderados por mujeres y no son explotadas sexualmente, vease Iron Maidens que es un grupo de mujeres haciendo tributo a Iron Maiden, Epica Nigthwish, etc… pero bueno todo consiste en poner este tipo de musica por los suelos cuando va mas alla de su estetica, Y por cierto Rock no es Heavy Metal
…pero Heavy Metal si es Rock. Y mira que soc del ram del Heavy.
Si be es cert que hi ha dones en el Heavy(Que si es Rock, escolta “I`m a Rocker”, dels Judas Priest, “Rock and Roll Angel”, dels Heaven And Hell (trassumpte de Black Sabbath), cantada per en DIO, “Los Rockeros van al Infierno”, dels Barón Rojo…¿que dius, home?
Una altra cosa es que el masclisme en el Heavy Rock s`ha de matitzar. Fes-te un bon repàs de la història del gènere.
Sal·lutacións metál·liques i roqueres.
Ho sento, pero tot aixo em sembla una tonteria… si que pot ser veritat que hi hagin alguns grups que toquin cançons sobre dones una mica despectives pero… no se, jo sempre he tocat en grups, amb nois, amb noies, em composat tots per igual. Y tinc amigues a les que els hi agrada el heavy y no per aixo s’han de voler follar a ningú. Hi han molts temes de cançons no només sobre ties… pero bueno. Y creume que si aquestes noies es volen follar a aquets pavos es perque elles ho volen y les que no volen no ho fan y s’ha acabat, cadascú es lliure de fer el que vulgui.
[…] […]
Pero vaya una mierda de blog…desde cuando una guitarra es una polla??? Vas un poco salido
Que no me toquen los huevos, si estas en contra del patriarcado hazte ecologista, o anti-capitalista, o anti-sistema…pero esto son chorradas.
El jevi puro es opuesto a lo comercial, es rebeldia, no convencional, rompedor, libre…por eso los fachas quieren dañar su imagen.
\m/
Tienes muy buena parte de razón. El Heavy Metal es la veriente más dura y cañera del Rock and Roll. Si bien es certo que hay bandas machistas en el Rock, también lo es que mi querido arqueólogo participa de muchos prejuicios contra el Rock, a no ser que se trate de David Bowie (porque fué andrógino), de Hole(por tratarse de mujeres ricas que van de rebeldes) o de Madonna(un producto comercial que desde hace décadas que aprovecha los roles femeninos derivados del machismo para lanzar su ataque al patriarcado, por ejemplo, querer parecerse a Marilyn, un puro objeto, querer aprender la Cábala actuando en un estado MUY PATRIARCAL como Israel o decir que quiere acostarse con machos morenos españoles, de esos que imagina Hollywood, hace años), por lo cual, creo que lo poco que le atrae del Rock es mas relacionado con la imagen que con la música en si.