La definició d’Economia i altres eufemismes capitalistes

Desconec en quin moment de la història recent un grup de voltors ultres sense cap escrúpol van assaltar les facultats de Ciències Econòmiques del nostre estat per convertir-les en criadors de depravats carronyers àvids d’astronòmics beneficis, disposats a qualsevol atrocitat per tal de generar guanys.

Una cosa és ben segura: han aconseguit imposar el seu model teòric a tots els mitjans de comunicació i, en conseqüència, el seu discurs i el seu vocabulari ha estat assumit sense cap mena de crítica per part del gruix de la societat. Sort que encara quedem alguns científics socials que, des de les trinxeres de les facultats de lletres, hem tingut accés a altres fonts del coneixement.

Per començar, la definició mateixa del terme “Economia”. Els gurus del capitalisme ens han venut la versió subjectiva, idealista i capitalista de l’Escola Marginalista de Lionel Robbins:

“La economia es la ciència que s’encarrega de l’estudi de la satisfacció de les necessitats humanes individuals mitjançant bens que son escassos, optimitzant els recursos”

Es a dir, l’ésser humà és una criatura egoista per naturalesa que sempre ha buscat el màxim benefici individual, amb el menor esforç. Us sona oi? Si, clar, és el que sempre ens han venut, com a veritat immutable.

Peró resulta que aquesta definició tan sols és vàlida per explicar el funcionament del mercat en les societats capitalistes contemporànies. El prestigiós antropòleg de l’economia, el vienès Karl Polanyi, va demostrar que en totes les societats pre-capitalistes aquesta definició no es correcte i que existeixen centenars d’estructures comunitàries i cooperatives enfocades a la solidaritat col·lectiva (al Paleolític i al Neolític TOTA la economia és col·lectiva) . I jo afegiria que inclús en el capitalisme més ferotge, aquestes estructures segueixen existint: ONG, associacions de voluntariat, esglésies…

Quina és doncs la definició objectiva del mot “Economia”. Doncs la que havia estat vigent des del segle XIX a totes les ciències socials, fins que van arribar els voltors neoliberals, la versió de l’escola de la Economia Política, plantejada per Friederich Engels:

“L’economia es la ciència que estudia les lleis que regeixen la producció, la distribució, la circulació i el consum dels bens materials que sacien les necessitats humanes.”.

I, de la mateixa forma que han aconseguit pervertir i tergiversar la mateixa definició del mot, ens han anat venent un seguit de termes, que no son més que una ridícula llista d’eufemismes ben sonants per tal de que la seva maldat avariciosa no soni com en realitat és i seguir així imposant la seva inqüestionable visió de la economia.

Aquí un petit diccionari d’aquests eufemismes:

“flexibilitzar el mercat laboral” = aprovar l’acomiadament lliure; una mesura que tan sols serviria per  augmentar encara més l’atur, creant un clima psicòtic d’inseguretat laboral total.

“reformar les pensions”= endarrerir l’edat de jubilació als 67, o als 70, basant-se en previsions demogràfiques falsejades i anti-científiques, per tal de beneficiar als plans de jubilació privats i impedir el relleu generacional.

“internacionalitzar l’economia”= deslocalitzar la producció a un país del tercer món, on els salaris siguin miserables i les condicions del treball infrahumanes.

“externalitzar un servei” = privatitzar una de les funcions de l’administració pública, per tal que els diners del contribuent vagin a parar a les butxaques d’un empresari i el treballador rebi una quarta part del sou d’un funcionari.

“regulació de plantilla”= acomiadar massivament als treballadors d’una indústria, ja que els astronòmics beneficis de la patronal han baixat unes dècimes.

“reajustament de personal”= vegeu “regulació de plantilla”

EN SABEU CAP ALTRE?