
La definició d’Economia i altres eufemismes capitalistes
Abril 7, 2010Desconec en quin moment de la història recent un grup de voltors ultres sense cap escrúpol van assaltar les facultats de Ciències Econòmiques del nostre estat per convertir-les en criadors de depravats carronyers àvids d’astronòmics beneficis, disposats a qualsevol atrocitat per tal de generar guanys.
Una cosa és ben segura: han aconseguit imposar el seu model teòric a tots els mitjans de comunicació i, en conseqüència, el seu discurs i el seu vocabulari ha estat assumit sense cap mena de crítica per part del gruix de la societat. Sort que encara quedem alguns científics socials que, des de les trinxeres de les facultats de lletres, hem tingut accés a altres fonts del coneixement.
Per començar, la definició mateixa del terme “Economia”. Els gurus del capitalisme ens han venut la versió subjectiva, idealista i capitalista de l’Escola Marginalista de Lionel Robbins:
“La economia es la ciència que s’encarrega de l’estudi de la satisfacció de les necessitats humanes individuals mitjançant bens que son escassos, optimitzant els recursos”
Es a dir, l’ésser humà és una criatura egoista per naturalesa que sempre ha buscat el màxim benefici individual, amb el menor esforç. Us sona oi? Si, clar, és el que sempre ens han venut, com a veritat immutable.
Peró resulta que aquesta definició tan sols és vàlida per explicar el funcionament del mercat en les societats capitalistes contemporànies. El prestigiós antropòleg de l’economia, el vienès Karl Polanyi, va demostrar que en totes les societats pre-capitalistes aquesta definició no es correcte i que existeixen centenars d’estructures comunitàries i cooperatives enfocades a la solidaritat col·lectiva (al Paleolític i al Neolític TOTA la economia és col·lectiva) . I jo afegiria que inclús en el capitalisme més ferotge, aquestes estructures segueixen existint: ONG, associacions de voluntariat, esglésies…
Quina és doncs la definició objectiva del mot “Economia”. Doncs la que havia estat vigent des del segle XIX a totes les ciències socials, fins que van arribar els voltors neoliberals, la versió de l’escola de la Economia Política, plantejada per Friederich Engels:
“L’economia es la ciència que estudia les lleis que regeixen la producció, la distribució, la circulació i el consum dels bens materials que sacien les necessitats humanes.”.
I, de la mateixa forma que han aconseguit pervertir i tergiversar la mateixa definició del mot, ens han anat venent un seguit de termes, que no son més que una ridícula llista d’eufemismes ben sonants per tal de que la seva maldat avariciosa no soni com en realitat és i seguir així imposant la seva inqüestionable visió de la economia.
Aquí un petit diccionari d’aquests eufemismes:
“flexibilitzar el mercat laboral” = aprovar l’acomiadament lliure; una mesura que tan sols serviria per augmentar encara més l’atur, creant un clima psicòtic d’inseguretat laboral total.
“reformar les pensions”= endarrerir l’edat de jubilació als 67, o als 70, basant-se en previsions demogràfiques falsejades i anti-científiques, per tal de beneficiar als plans de jubilació privats i impedir el relleu generacional.
“internacionalitzar l’economia”= deslocalitzar la producció a un país del tercer món, on els salaris siguin miserables i les condicions del treball infrahumanes.
“externalitzar un servei” = privatitzar una de les funcions de l’administració pública, per tal que els diners del contribuent vagin a parar a les butxaques d’un empresari i el treballador rebi una quarta part del sou d’un funcionari.
“regulació de plantilla”= acomiadar massivament als treballadors d’una indústria, ja que els astronòmics beneficis de la patronal han baixat unes dècimes.
“reajustament de personal”= vegeu “regulació de plantilla”
EN SABEU CAP ALTRE?
Dinamitzar el mercat. Subornar, manipular, liberalitzar. Sona maco, però.
Interessant introducció. Em vaig començar a familiaritzar amb aquesta economia crítica gràcies a un professor de l’any passat i realment t’obra prou les mires.
Perdona però les dues definicions que has posat són pràcticament idèntiques! Si totes dues parlen de béns que satisfan necessitats!
Crec que confons el concepte necessitat amb la forma de satisfer la necessitat. Necessitats tothom en té, ara i al paleolític, i no han canviat gaire. Ara bé, hi ha necessitats que se satisfan sense recórrer al mercat (respirar), d’altres mitjançant l’autoproducció, i fins i tot n’hi ha que directament no se satisfan (un pot tenir fred i aguantar-se) o necessitats que no arriben a derivar en desitjos ni demandes (un està brut i fa pudor, però ja li està bé i no es dutxa ni es canvia de roba). Evidentment la forma com les necessitats humanes es transformen en desitjos i demandes sí està influïda culturalment. No descobrirem la sopa d’all ara. L’altre condicionant de les necessitats és diguem el pròpiament econòmic (ningú, ni la persona més rica del món les pot satisfer totes donat que vivim en un univers finit) i és aquesta vessant la que li interessa a l’economia.
Has de tenir clar que les dues definicions que has posat diuen que l’economia estudia com se satisfan les necessitats que acaben derivant en un intercanvi econòmic. No neguen pas que hi ha moltes altres necessitats que no deriven en un intercanvi econòmic (perquè se satisfan d’una altra manera, o queden insatisfetes o no s’acaben de formular en una demanda concreta, i evidentment, aquí hi ha condicionants culturals que ni un neoliberal extrem et negaria). Simplement en totes dues defincions s’afirma que el motor de l’intercanvi econòmic és la satisfacció de necessitats.
Això sí com bon historiador sabràs que la proporció de necessitats satisfetes pel mercat / per l’intercanvi econòmic ha anat augmentant a mesura que les societats humanes s’han fet més complexes.
Una cosa molt diferent és com es redistribueix la riquesa generada a partir de l’intercanvi (la famosa plusvàlua marxista). Però d’intercanvi i, per tant, d’economia, n’hi ha fins i tot en una societat de caçadors recol·lectors del paleolític. I, per altra banda, no hi ha una relació definitiva entre nivell de complexitat i nivell de redistribució.
En definitiva, només volia dir que les dues definicions que has posat d’economia valen per una societat postindustrial i per una paleolítica.
P.S. Quan parles de les facultats d’economia sembla com si parlessis d’ESADE. A les universitats públiques catalanes i espanyoles predominen els keynesians (i fins els anys 70-80 hi havia molt marxista).
A veure!
L’escola margialista, potser no queda molt clar a la definició que he copypastejat de wikipedia, el que planteja es que l’home és egoïsta per naturalesa i que tota l’economia va enfocada a saciar les seves necessitats individuals, optimitzant uns recursos escassos.
Es a dir: l’economia marginalista és la teorització del mercat capitalista. Única i exclisvament.
No estudia la producció, no estudia el consum, no estudia les desigualtats al intercambi.
Estudia exclusivamen LA OBTENCIÓ DE BENEFICIS.
Després resulta que et trobes estudis de la societat paleolítica des de les facultats nordamericanes (estic pensant el Clive Gamble) on intenten plantejar un individualisme surrealista en la repartició de la carn dels mamuts…
No es un debat baladí: es la base de la discussió teòrica fonamental dins l’antropologia econòmica!
Pd: Tu has passat davant una facultat d’econòmiques? Has fullegat un diari econòmic?
És que l’intercanvi existeix perquè hi ha necessitats… Una cosa és que la senyora Pepa quan va a comprar el pa sembla que la necessitat de petar la xerrada pesi més que la seva necessitat de menjar, però sense la darrera no aniria a comprar el pa!
No veig que la senyora Pepa sigui una egoista individualista insaciable, però té les seves necessitats i l’economia estudia com satisfà una part de les necessitats (o com satisfà les d’altres), aquelles on ella juga el rol de consumidora o productora.
Quan la senyora Pepa, que té les hormones alterades, es tira a mig veïnat, aquí satisfà les necessitats mitjançant un intercanvi no econòmic (bé, el seu veí Ramon si que va de putes i acut al mercat per satisfer la mateixa necessitat que la Pepa satisfà només amb la seva cara bonica i la seva làbia…).
jajaj es molt divertit Rafa, peró no entenc en absolut a que ve a cuento.
Jo no dic que la definició marginalista sigui errónia, sinó que dona per universal la economia capitalsita. No sempre es busca saciar una necessitat individual! Molts cops les estructures econòmiques busquen el bé col·lectiu! De veritat que els caçadors recol·lectors no tenien cap mena d epropietat individual, ni acumulació de beneficis!
Les ONG, el voluntariat o les esglesies busquen el benefici individual? No? Doncs ja no ens serveix la definició marginalsita, mentre que la definició de l’economia política es ABSOLUTAMENT UNIVERSAL.
A veure, unitats de consum pot haver moltes… una persona, una família, un grup…
Per altra banda la definició que has donat no parla d’obtenir beneficis sinó de satisfer necessitats com a motor de l’intercanvi econòmic i aquí no veig diferència entre el paleolític o l’actualitat o entre una empresa privada que busca el benefici o una ONG altruïsta.
La ONG busca satisfer necessitats: les més òbvies, les dels destinataris de l’ajuda; però també satisfà les necessitats socials, d’afiliació i autorrealització i dels voluntaris i donants!
A veure rafa, de veritat no veus CAP diferència entre estudiar el cicle econòmic producció-distribució-consum a limitarse només a veure com es poden saciar les necessitats d’un individu?
La definició marginalista parteix de la premisa que tots els recursos son escassos, que cal optimitzar esforços por obtenir beneficis individuals. Unes condicions que es donen en ALGUNS casos comptats!!
Tornant als eufemismes:
Liberalitzar o privatitzar una empresa pública: regalar una empresa pública a un amiguet, continuant el monopoli de facto però amb un augment dels preus i un empitjorament de la qualitat del servei per al consumidor.
Jo estudie economia i puc dir que són certes algunes d’estes afirmacions. És cert que es ven el mòdel neoliberal com el millor model possible i el que més benestar genera.
Fins i tot hi ha alguns profes formats a bones escoles del neoliberalisme que diuen que als economistes el que ens importa és la “eficiència” però no la justícia social. Estic totalment en desacord, com a futur economista, m’importa tant l’eficiència com els efectes socials de la mateixa.
Us recomane un article que vaig escriure fa un temps sobre l’aplicació de la democràcia al sistema econòmic que crec que també és interessant: http://picam.info/picaocou/economia-democratica/
No m’agradaria pensar que ens movem cap a un capitalisme etern. La balança cada cop està caient més cap els estats poderosos, i els pobres, es fan més pobres.
No tinc clar quin sistema seria el millor, si comunista, socialista..o el que fos..però de moment el capitalisme m’ha demostrat com l’home pot ser tan egoista. Ens ensenyen i ens inculquen una mentalitat egoista des de petits, on l’ajuda i la cooperació queden allunyades. Millor tenir unes bambes de100, que unes de 50 i gastar els 50 restants en ajudar els més necessitats.
El gran problema de les desiugaltats són els diners. Però per exigir que millorin els dirigents, primer hem de fer el millor de nosaltres, i predicar el màxim possible amb l’exemple.
Visca!!, un altre article sobre economia, i molt bó per cert, sobretot per les cíniques definicions d’economia.
Passo a suggerir-te el meu eufemisme preferit:
Augment de la productivitat: Treballaràs com un cabró, més barat iens donaràs les gràcies.
Probablement totes les escoles tenen una part de raò. jo crec que les 2 definicions no tenen molta diferència, ja que entenc que “optimitzar els recursos” = “estudia les lleis que regeixen la producció, la distribució, la circulació i el consum” = assignar els recursos limitats EFICIENTMENT, ja que és l’única manera d’evitar malbaratar recursos i per tan que una part d’aquests es quedin sense assignar a ningú.
Probablement l’home sempre ha tingut una lluita interna entre ser egoista i ser generós, quan l’home era nòmada imagino que la generositat era més habitual, sobretot perquè eren béns d’ús inmediat la majoria (carn/fruits) i no conservables (d’inversió?), el que està clar però és que al viure de forma sedentària un cop descoberta l’agricultura i amb els primers excedents el camí més utilitzat ha sigut l’egoisme.
Això no vol dir que l’egoisme sigui sempre la millor opció, per exemple amb el dilema del presoner es veu clarament com l’egoisme el que fa és reduir els pretesos beneficis dels “presoners”, per altre banda si el dilema del presoner és una metàfora del que passa amb el mercat real de qualsevol producte, llavors estariem dient que gràcies a aquest egoisme de tots i sota el vel de l’ignorància per part dels competidors del fet que si sapiguessin que col.laborant podrien aconseguir majors beneficis, de tot això s’obté un mercat amb uns béns a uns preus en competència reduits al màxim i creats de la manera més efcientment possible del moment, suposo que això es referia Adam Smith amb “la mà invisible”.
És doncs l’egoisme la major font de motivació de l’home per avançar? A mi sincerament m’agradaria que no fos així, però el món no és el que voldriem sinò el que és. (o el que ens sembla que és)
Bueno un comentari amb el que puc estar mes o menys d’acord! Per fi!
Discrepo de la associació que fas entre sedentarisme i egoïsme: una cosa son els excedents (que et sobri producte i l’enmagatzemis per la seguent colllita) i una molt diferent la plusvalia (que una part d’aquest producte sigui apropiat per una part de la població que no participa de la producció).
Al neolític, en termes generals, hi ha una economia col·lectiva, tot i trobar casos puntuals d’una explotació social intensiva, com a les Mines de Gavà (la història no es lineal).
No trobarem indicis d’una veritable economia basada en la plusvalia fins a l’edat del bronze, on apareix una divisió social del treball, especialistes a temps complert, apropiació dels mitjans de producció…
Es a dir, la economia basada en l’egoisme amb prou feines te 4.000 anys, mentre que la humanitat en té 4.000.000, es a dir un 0,1%!!!
M’has donat una idea per un post futur!
El món n’es ple! Però crec que els més destacats els has reunit en aquest post tan àcid. Salutacions, ARQUEÒLEG.
En tot cas glamboy, confons “satisfacció de necessitats” amb egoisme o cobdícia.
L’intercanvi econòmic existeix perquè la necessitat el motiva. Si visquessim tots en un mar d’abundància no tindríem necessitats, cadascú viuria com un marajá en la seva bombolla autosuficient i no hauríem de produir o consumir (=intercanviar) béns o serveis.
Les dues definicions (la que t’agrada i la que no) quan parlen de necessitat no parlen d’egoisme o cobdícia, sinó que simplement diuen que el motor de l’intercanvi econòmic és la satisfacció de necessitats humanes (més vitals o més supèrflues, però necessitats al cap i a la fi).
Altra cosa és si aquest intercanvi és més o menys just, quina dimensió ha de tenir i quins principis l’han de regular. Aquí hi ha diferències entre escoles econòmiques, però totes coincideixen en què la base de l’economia (ara i al palolític) és l’existència de necessitats i l’existència de recursos limitats per satisfer-les.
De fet, cada vegada que s’ha passat a un mode de producció més complex ha estat fruit de la necessitat. Si la humanitat fossim només 200 individus per repartir-nos tot el planeta, segur que no hauríem inventat ni l’agricultura ni la indústria! I seria la opció més intel·ligent (qui vol conrear si pots recollir fruits en abundància? qui vol alimentar, cuidar i vigilar un animal tota la vida si hi ha caça abundant? qui vol currar 8 hores en una oficina o una fàbrica si visqués en una illa deserta on hi hagués de tot?).
A veure Rafa, varies coses, que se m’acumula la feina:
1) El motor del canvi de model deproducció no és la pressió demogràfica exclusivament, aquesta es influent, peró no determinant, com sempre hi han molts factors, com el desenvolupament dels mitjans de producció o les relacions socials i polítiques. No caiguis en el reduccionisme del processualisme americà que sempre ho redueix tot a una sola variable d’origen no social, com si fossim nútires o cangurs.
2) La definició marginalista basa la economia en EL CONSUM (que es un acte individual) i obvia la producció (que és col·lectiva) o la distribució (que és política, per aixó a la segona escola se l’anomevava “economia política”, ja que creia que economia i política estaven relacionades dialècticament)
Parles molt del intercambi… doncs bé L’INTERCANVI TAN SOLS S’ESTUDIA PER L’ECONOMIA POLÍTICA ja que el marginalisme ho basa tot en el consum individual i l’egoisme com a motor de l’economia, obviant el paper de la producció i la distribució.
Ha quedat clara ja la diferència entre les dues escoles? O al final resultarà que marxisme i neoliberalisme diuen al mateix…
D’acord però el consum no és sempre un acte individual. Les empreses compren primeres matèries i maquinària. Els governs també compren (armament, per exemple). I de fet la majoria d’actes de consum privat són decisions familiars, no a nivell individual (per exemple, la compra setmanal o comprar un pis o un cotxe).
I això pel que fa a l’economia productiva, en l’economia especulativa una ínfima part dels “compradors” o “venedors” són individuals…
Quan una indústria compra material, no es un acte de consum, sinó una fase de la producció, ja que aquell material serà emprat com un instrument de treball (o una matèria prima) per tal d’elaborar-ne un altre.
El mateix per part de l’especulació bursàtil: es un acte de distribució, no de consum, ja que si especulessin amb cereal, no es per menjar-se’l sinó per tornar-lo a vendre.
D’acord amb tu. El problema és que l’empresa pública és mal vista per culpa de la insta·lació de certs paràsits. I no només hi ha l’alternativa empresa privada, empresa pública. Sinó que també hi pot haver-hi l’empresa col·lectivitzada que pot conviure amb l’empresa pública i amb la petita empresa privada com va passar a aquí, la col·lectivitzada que conviu amb la Pública, com a la Iugoslàvia de Tito.
L’eufemisme de departament de “recursos humans” de les ETT’s. Quan en realitat volen dir: – escollir el millor pringat per explotar.
Hola Arqueòleg! En les facultats d’economía hi deu haver professors i alumnes de tots els colors. Suposar que el neoliberalisme és la ideologia predominant em sembla una simplificació. I val a dir que l’escola marginalista (Lionel Robbins o no havia nascut o era un crio) va ser crucial en el desenvolupament de la teoria econòmica, disciplina que pretén ser ideològicament neutra. Pobreta ciència econòmica! És la política econòmica dels governs de torn la que ha de dur l’adjectiu que millor encaixi.
I on sosn els economistes no-neoliberals? No publiquen res? No tenen cap diari? No escriuen articles? No surten per la tele? Estan amagats en un bunker?
Perqué jo només veig economistes a la òrbita de Sala i Martín, Intereconomia, Financial Times etc.. parlant de liberalitzar-ho tot!
Citam economistescatalans actuals que demanin una banca pública i una regulació mercantil!! Els llegiré encantat!
Sala i Martin ensenya a una universitat privada dels Estats Units, no a catalunya. I per cert, tu llegeixes els suplements d’economia del país? Doncs hi ha força profes d’economia de la UB i la UAB i no són precisament acòlits d’Aznar o Thatcher. I tinc un vell amic economista i periodista que fa les ressenyes de llibres d’economia al suplement dinero de la vanguardia i t’asseguro que sempre ho fa amb un to superprogre, altermundialista i keynesià. Molts autors catalans i espanyols dels manuals d’economia més usats, com Joan Tugores (UB) o Francisco Mochón (UNED) no són precisament neoliberals.
Això sí no són marxistes, de la mateixa manera que tampoc segueixen Adam Smith ni l’economia clàssica. El problema que tenen molts marxistes ortodoxos i ofuscats és que tot el que no siguin les seves tesis (la socialdemocràcia, el keynesianisme o l’economia mixta estatal i de mercat) automàticament és titllat d’ultraliberal i neoconservador!
Prometo donar-lis una oportunitat en futurs posts, si realment existeixen clar
ha quedat ambigu el redactat. Dic que per molts marxistes tot el que estigui fora de la col·lectivització pura i dura (com per exemple la socialdemocràcia, el keynesianisme o l’economia mixta estatal i de mercat), és anatemitzat i titllat de neoliberal i neocon.
Sectaris ultres n’hi han a tot arreu!
Vicenç Navarro, Santiago Niño Becerra, Alfredo Pastor,Joaquín Leguina,…
Fa gràcia com tothom desconeix del tot el que ès el capitalisme, i utilitzen la paraula simplement com si fos el diable culpable dels mals del mòn, començant per la crisis. Quan ès sense dubte, el keynesianisme que regne fa moltes decades sobretot a l’occident que ha portat el mòn al borde de l’abisme. Estem visquent ara mateix els resultats de les economies planificades i la redistruibució “justa” de la riqueza per un mòn de països socialistes.
El veritable capitalisme, llibertat de cadascú de existir, treballar, e intercanviar sense agressió no s’ha probat mai. Sempre hi han hagut polítics, funcionaris, economistes, i criminals que s’han fet amb el poder de gastar els diners dels altres.
Ara què? ja han gastat tot, el món occidental está a la bancarota i la solució dels keynesians regnants és crear més diners falsos que pagarán els nostres fills i nets. Prepareu-vos pel gran crac financer mundial que ens espera, i els keynesians no tindrá ningú més per expoliar per pagar els seus sous.
La crisi l’han causat les desregularitzacions neoliberals i la especulació amb TOT que han marcat l’economia des de Regan!
La crisi la heu causat els rics, especuladors sense escrupols com tu!
Eufismos
Vamos a pedir un pequeño esfuerzo a la poblacion: vamos hacer una subida brutal de impuestos a la clase media y baja .
Los servicios sociales no tienen nada que temer: se va seguir dando ayudas al cine español y demas chupopteros que nos hacen la pelota, mientras lo que demanda el ciudadano sigue sin estar satisfecho.
Austeridad: a mi amigos y yo, nos subismo el sueldo o las subvenciones.
Vamos a luchar por la industria: vamos a impedir que el consumidor pueda disponer de productos de calidad de otros paises, para que la oligarquia local siga siendo rica, sin esforzarse ni invertir y desarrollo.
Vamos a luchar contra el neoliberalismo: vamos a quitar dinero a los pobres e intervenir estatalmente para que empresas de la oligarquia local que reparten beneficios , reciban cuantiosas ayudas publicas y luego estan nos ayuden a mantener el chiringuito
Vamos a invertir en energias renovables, vamos a poner una excusa para malgastar 1500 millones euros para dar dinero a empresas que estan ere’s pero que son amigos de los politocs, mientras hacemos que el consumidor pague 250 euros mas al mes..
Tenemos un mercado financiero regulado : osea que el 40 % de los consejeros de las cajas de ahorros los ponen los politicos y toda decision financiera de estas , esta mas destinada a financiar proyectos ruinosos para la megalomania del politico del turno.
Mira que a los neocons os gusta odiar todo lo que suene a justicia social, estado del bienestar y redistribución de bienes eh! Os amarrais a vuestra propiedad privada como una gata a sus crias, no vaya a ser que el estado redistribuya vuestra codiciada e inmerecida riqueza, obtenida gràcias a herencias y especulaciones, a quien no tiene ni para comer pese a trabajar des de los cinco años 12h al dia.