MOVIMENT OKUPA: llums i ombres
Març 16, 2010LLUMS
Jo era tan sols un tendre adolescent de 15 anys quan vaig anar a parar al Centre Social Okupat de La Vakeria, buscant un espai on sentir-me segur de les hordes de caps rapats nazis, que regnaven amb total impunitat el meu barri als foscos anys 90’s; un refugi on poder parlar en català i tenir ploma no fos motiu per acabar inconscient al terra (com em va acabar succeint).
I així va començar el meu periple, durant uns llargs vuit anys, buscant oasis de llibertat als diferents centres socials com la Vakeria, l’Eskola Enkantada, la Hamsa, la Lokeria o la Òpera, on vaig fer de màster en llargues partides de rol, recitava poesia, escrivia fanzines, ballava en desfasats concerts d’infames grups de punk-rock èmuls d‘Eskorbuto, moderava debats filosòfics o participava en múltiples tallers de tota mena.
En primer lloc cal dir que comparteixo plenament el principi teòric del moviment: col·lectivitzar per la força un bé immoble completament abandonat per tal de donar-li un ús social, ja sigui com a vivenda o com a ateneu juvenil. En cap cas defensaria, òbviament, que s’okupes una casa on hi visqués realment algú, ja fos com a primera o segona residència, fet que no succeeix quasi mai.
La mitologia demagògica escampada per la classe propietària i especuladora ha arribat a afirmar que tots els okupes son nens de casa bona que van a fer l’indi una estona. Doncs bé, us puc ben assegurar que no es gens cert! Si fos així el gruix del moviment estaria a Sant Cugat i no al cinturó vermell. Quan la dreta es posa a opinar de coses que no sap, li passa com a Alberto Fernandez Diaz, que fa poc va fer una llista negre de cases okupes de Barcelona… on hi estava inclòs un Casal de l’ Ajuntament!!
Tampoc es cert que siguin uns paràsits, o que no treballin: hi ha de tot, peró generalment m’he trobat amb persones molt actives i pencaires, capaces de transformar una fàbrica en runes en un macroconcert en poques hores!
Peró, clar, no tot el que rellueix és or, ni molt menys! I aquest paradís té més d’una poma podrida. Si jo fos un sectari idealista, amb l’únic propòsit de fer proselitisme, aquest post acabaria aquí, peró no és el cas!
OMBRES
Per què un moviment basat en uns principis ideològics tan bons com és la repartició d’habitatge en desús és vist amb tan rebuig per la societat general? Es per l’arrelat sentit de la propietat privada, o serà que el moviment està cometent algun error? Segons el meu punt de vista aquestes serien les seves ombres:
ASSEMBLEARISME MESSIÀNIC: Comja vaig explicar en un altre post aquesta és la forma política més inútil i lenta de prendre decisions; tan sols contribueix a crear auto-erigits lideratges messiànics supermegaokupisradikals que imposen el seu criteri davant la multitud incapaç d’aixecar la veu i participar, ja sigui per timidesa o per falta de carisma.
CONSUM DE DROGA: Digueu-me tiquis miquis, però a mi em genera repulsió veure com algú es fot una ratlla, no diguem ja que es punxa, mentre jo estic tranquil·lament de festa. No ho tinc perquè aguantar, gràcies. Desgraciadament moltes cases okupes han acabat degenerant en vulgars narcosales, sense cap altre principi ni fi. La droga ha estat molt més eficaç que no la policia en desarticular aquests centres socials; intenteu fer un taller amb algú tripat i m’ho expliqueu!
SECTARISME ESTÈTIC: Cal que tots els concerts siguin de punk rock? Cal mirar malament a algú que no segueixi l’estricte i purità dress-code de samarreta a ratlles vermelles i negres? No estimats, no, una persona que porta roba de Mango o Zara, no es un pijo, es un membre de la societat!
DESCONTROL ECONÒMIC: Que es fa amb els diners recaptats a la barra d’un concert? A on van a parar els recursos recollits per tal de sufragar els advocats dels detinguts en un desallotjament i que mai acaben arribant al seu destinatari? D’on surt la pasta per finançar tota la droga que circula? Perquè barata, barata, precisament no és…
RADICALISME IDEOLÒGIC: En comptes de buscar complicitats en associacions de veïns, sindicats, agrupacions culturals o partits polítics parlamentaris, el moviment s’ha atrinxerat en el seu fanatisme, acusant de quintacolumnisme a la menor dissidència. Creuen que ells tenen la raó absoluta i que la resta de la societat viu enganyada pel capitalisme, amb la qual cosa en comptes d’augmentar la seva base social de suport, la redueixen progressivament.
Com a conclusió tan sols afegir que el Moviment Okupa ha renunciat a transformar la societat, conformant-se amb crear minúscules bombolletes, cada cop més petites, on agafar oxigen. Quina diferència amb Holanda, parts de França o alguns indrets d’Euskadi, on s’han mig integrat al sistema, convertint-se en respectats i influents motors generadors de cultura i pensament!
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
Molt interessant l’article!, però escric més per comentar la capçelera 🙂 Aquesta és boníssima!!
Jo comparteixo la gran part de tot el que has escrit, com deia un professor meu les persones que viuen de forma tant radical un moviment (ja pot ser el nazi com l’obrer) són també les més fàcilment influenciables, molts dels teus companys se’n farien creus si es veiéssin quan entraven al casal okupa i al cap d’un parell d’anys com deuen haver canviat la gran majoria d’ells
Jo crec que una contradicció principal és la violència amb què s’enfronten obertament amb les forces de seguretat den determinades ocasions (els membres de les quals, no oblidem, pertanyen a la classe obrera tan per ells teòricament defensada, per molt classe obrera alienada que sigui segons ells).
M’explico, havent tantes cases per ocupar, el lògic seria que quan la policia els desallotja s’anessin sense resistència i de bon rotllo a ocupar la següent casa buida i amb la poli tan amics. Mai he entpes la necessitat d’enfrontaments cos a cos amb la poli si no és per excès adolescent de testosterona. Vivim en una democràcia i el 99% de vegades la poli actua sense violència si no els oposes resistència i a part hi ha unes garanties judicials pels detinguts.
Si no són capaços de convèncer la gent , doncs mira, s’ho han muntat malament. Les dones van ser capaces de convencer els homes per despenalitzar l’adulteri o l’avortament en la majoria de supòsits. Els gais i lesbianes hem estat de convèncer la majoria hetero per erradicar lleis infames com la de perillositat social. Si no convencen la gent per despenalitzar la ocupació, ho sento, però portem ja 30 anys de democràcia i diversos canvis de govern, no voleu dir que us ho esteu muntant fatal i no convenceu ningú?
Només dir-te que subscric pràcticament al 100% tot el que dius 🙂
Un bon anàlisi. El radicalisme deslegitima força, i tot i que és d’allò més comprendre què pesa més en la balança dels okupes, jo crec que sovint la incomprensió de la societat també duu a la incomprensió. És un cercle viciós. No se’ls entèn perquè són una colla d’exaltats. I són uns exaltats perquè no se’ls entèn.
M’ha agradat saber una mica més d’aquest món que la majoria desconeixem. Merci!
Totalment d’acord amb el que diu la Marta. Puc opinar poc perquè no coneixo gaire el tema però venint de tu, tot es força creible. Una abraçada!
Ui, avui m’has tocat la fibra, escriure poc que tinc feina, però no podia faltar,no?
Com voleu que s’en vagin a una altre casa sense resistència? És una mica absurd, quan tu entres i ocupes una casa no vius/convius amb la merda, sinó que l’acondiciones, organitzes tallers, fas una crida als veins, en el post es diu que això no es fa, però ves per on que hi ha cases que si que funcionen així, i que fins i tot els veins les defensen i que s’ajuden entre elles perquè es fa moving als veins vells del costat peruè marxin, i amb la casa ocupada al costat tenen més suport i una petita espurna de lluita retorna al seu cor.
Jo he vist gent de 60 anys preparant menjar i ballant dança del ventre a una casa ocupa, i creieu-me que era tan sols un veina, però molta gent que encuriosida s’hi acosta veure que allò té un significat, que no és dolent, i si queden.
També hi ha l’exemple de les cases ocupades pels mateixos veins d’un barri on no tenen locals, no se, hi ha molt tipus d’ocupes i gent de tot en totes elles: vivendes, centres socials, sala de concerts, tallers,…
I després de tota aquesta feina pot venir la polícia, dir-te adeu! i tu te’n vas tant feliç?
Darrera de tot això hi ha una ideologia, una manera de viure, i no diré que totes les cases ocupes la tenen, ni tots els que participen en elles, i és veritat que hi ha molts “caradures”, però també conec molta gent d’aquest moviment que lluita per una idea, per una manera de viure, i és clar que si cal la defensen amb violència, ja que veuen com enfonsen el seu treball i els seus somnis.
Jo personalment convido a tothom que no hi hagi anat mai, o que només hi hagi anat per un concert que s’atreveixin a entrar, a anar a alguna xerrada o taller, i que mirin més enllà de les crestes i les xupes per veure qui tenen davant realment, espero que sigui una persona plena de somnis i idees per les quals estigui lluitant allà dins.
Molta sort!!!
Per cert, a qui escriu la violència amb que s’encaren als polícies o alguna cosa així? Com és que tothom se’ls encara, els estudiants (vull dir els d’institut), els antibolònia, els ocupes, tothom que surt al carrer, que té una idea, no serà potser és que tenen la mà massa llarga?
I no em feu parlar de polícies, que el tema del kubotant ara està en boca de tothom, així que forces d’ordre? Però per favor, si són uns fatxes que només saben que fer servir la porra.
Tinc un parell de frases pensades, me les guardo per no ofendre a ningú, però si us plau, penseu avans de donar les culpes a ningú, penso que per fer-te mosso, antidisturbis no has de tenir massa bé el cap!
Estic acabant un treball, m’agradaria continuar parlant, però se’m fa tard.
Ho sento si el meu llenguatge ha estat agressiu, però hi ha coses que em toquen la fibra.
Demano disculpes per si he ofès a algú, i espero que no se’m vetí al blog!
Grácies pel comentari Arinmir! Efectivament no podia faltar! I com vols que et veti a TU al meu blog? Amb la de ganes que tenia que hi participessis!
I si hi han moltes cases Okupes que col·laboren amb associacions i altres moviments, peró tu i jo sabem perfectament que no es or tot el que llueix i que s’han comés errors gravissims.
Jo recordo la gentada que hi havia al desallotjamnet de la Vakeria: alló SI era una casa amb suport popular! Quin CSO en actiu avui dia pot dir el mateix? O recorda com va començar la Loke…i com va acabar! O l’Eskola!
A mi cada cop que vaig a una casa okupa em dona més la sensació de decadència i d’atrinxerament en el dogma o bé del “passo de tot i vinc aquí a fumar porros!”
La gent que crea els canvis és qui els mata.
Jo, com la Marta, desconec totalment aquest tema. M’ha agradat llegir el post i aprendre una miqueta. Suposo que, com tot, depèn del punt de vista amb què s’enfoqui. Una abraçada, ARQUEÒLEG
Ho sento però vivim en una societat relativament lliure i pròspera on recórrer a la violència física no té cap mena de justificació. Quan ocupes un lloc que saps que legalment no es teu ja saps que et poden fer fora en qualsevol moment, vaja que un dia et facin fora no t’arriba per sorpresa.
De fet avui dia un lloguer legal o un contracte de treball legal tampoc t’autoritza a quedar-te sempre al mateix lloc, ni tan sols una escriptura de propietat, ja que el govern te la pot expropiar!
És una paradoxa que els ocupes tinguin tant sentit de la propietat que hagin de defensar una casa ocupada recorrent a la violència. El moviment squatter precisament en un origen el sentit que tenia era reivindicar el nomadisme com a forma de vida i desprendre’s del sentit de propietat.
El problema és que el moviment ocupa està ideològicament segrestat per l’anarquisme radical idealista i irracional, l’única raó de ser del qual és l’enfrontament amb tota autoritat, no perquè estigui justificat, sinó perquè és l’autoritat i punt. Obliden, entre d’altres coses, que aquesta “autoritat” està legitimada per unes urnes.
Em poso als teus peu Glam. 95% d’acord amb el post, i per experiència pròpia.
Conec molt aquest món i potser tinc una petita matisació: Mai he anat “disfressat” i tot i així sempre he estat rebut amb les portes obertes. Ara que sobre el tema de les drogues, com a mínim abans (ja soc grandet) era al·lucinant, potser no hi havia pasta per menjar, però pel vici el que sigui.
Off-topic: Com portem el tema del “cameo”?, no et sentis presionat, eh!. Tan sols és un recordatori.
El sectarisme estètic i musical és lo pijor…. on està el glam al moviment okupa…. si els agradès Bowie i T-Rex igual m’ho pensava…. i si beguessin algo més que kalimotxo… no sé…. un martini de tant en tant…
Recoxeixe-ho glamboy, gairebé t’expulsen d’una casa ocupa per escoltar Madonna i Mónica Naranjo!
No va ser ben bé així pèró…. TU COM CONY SAPS AQUEST ANÈCDOTA??? em va passar fa dècades i no recordo haver-lo explicat mai en un post!!!
Literalment un líder autoproclamat va venir a un radiocaset on jo i un amic escoltavem no recordo que i em va dir “aquí només s’escolta punk polític” i m’el va apagar!
jaja, doncs l’he llegida d’algun post teu de la prehistòria
sento dir que el sectarisme s’esta perdent en segons quines cases… et recordo que tendeixes sempre a fer generalitzacions massa grans. L’Astilla, un centre social a L’H té un skatepark, fan tallers de fotografia, serigrafia, video. I concerts de rumba, ska, sessions de dj’s horteras, etc. De fet, últimament les festes de molts centres socials són “raves” on el punk brilla per la seva abséncia.
Potser els joves que de alimenten i fan evolucionar el moviment estan començant a sortir del dogmatisme… esperem-ho!
He de reconèixer que a l’Astilla només hi he estat un cop i de passada! Si es així me n’alegro i que duri!
No seria el primer CSO que comença amb molt bon peu i acaba fatal!
Com tot en aquesta vida acaba degenerant.
La idea és/era bona però quan es posa en ràctica es corrompt (en el sentit de desnaturalitzar). Les idees són perfectes, però el nostre món no.
El meu coneixement d’aquest moviment és petit i de forma molt ocasional, de tal manera que et duc dir, moltes gràcies per escriure’l i fer-nos conèixer un món desconegut.
Molt bon article, el subscric
Estic d’acord amb Met! la idea és molt bona i en tema de propostes culturals genial (si són realment culturals) perquè hi ha molts espais de la cultura que no troben lloc en aquest món, però el problema és que hi ha molt okupa que no sent la ideologia okupa i això ho corromp tot.A més, és irracional, ho sé, però almenys a Terrassa, emprenya molt que la majoria d’okupes fossin “fills de papà” i anéssin a rentar la roba a casa la mama. O ets okupa o no ho ets però mig i mig és de ser inútiles!
El problema no és l’assemblearisme sinó la gent amb afany de protagonisme. Les assemblees on vaig jo funcionen perfectament, no necessitem cap moderador, ni torn de paraula, i encara que sovint tinguem diferències acostumem a arribar a un acord. No puc dir el mateix d’altres assemblees que he estat, on hi han aprenents de polític professional, gent que no respecte les idees dels altres,etx
Amb el consum de droga i el sectarisme estètic estic bastant d’acord en tu. La gent confon llibertat per llibertinatge, això un dels principals problemes del moviment llibertari.
Descontrol econòmic a les organitzacions on estic no n’hi ha cap. aI conec cases okupes que porten perfectament bé l’economia i de droga no en circula, perquè qui es fot ralles al local li foten una patada al cul. Això segurament és el que tu has viscut, però no hauries de generalitzar.
Radicalisme ideològic: Totalment en contra amb el que dius. Depèn de quins sindicats i quines associacions de veïns. Si, cal buscar complicitats però no amb qualsevol. “Quina diferència amb Holanda, parts de França o alguns indrets d’Euskadi, on s’han mig integrat al sistema, convertint-se en respectats i influents motors generadors de cultura i pensament!” Què vols dir, que fora del sistema no hi pot haver cultura ni pensament? Aquí demostres el teu tarannà progre paternalista, en el qual segons tu i els teus qualsevol projecte cultural ha d’estar tutelat per l’administració, una manera més de controlar els moviments contestataris. Per exemple jo he anat a Can Pasqual a Collserola i viuen del que sembren, fan servir energies renovables i fan tallers el marxa de l’ajuntament o qualsevol altre administració.
http://unaminoriaradical.wordpress.com/
Doncs si, és una llàstima que no s’aprofiti per a res aquesta oportunitat d’integrar-se en el veïnat…
Hola, podries posar-te en contacte amb mí? M’agradaria fer-te una pregunta sobre quelcom… el meu mail és jacquesreilly@yahoo.es
Com sé que no ets un Troll i que busques el meu mail per intimidar-me o accedir a dades personals meves??
M’agradaria fer-li una pregunta sobre un dubte que tinc respecte al moviment okupa.
Doncs fes-lo aquí!
Considero la tesi que exposes bastant somera i manida. Una crítica molt maniquea, més que res pel fet que no apunta cap camí.
La okupació s’ha possat la soga continuament amb molts afers, dels que clar no en parla ningú públicament, ja que saps que si en parles t’arrisques a ser expulsat dels moviments socials sota una sèrie de sospites que es faran sobre teu. N’hi ha molts casos de linxament. I una elit que sempre està per sobre del bé i del mal i decideix a qui se li dirigeix la paraula i a qui no.
Jo de fet soc del club que no pot entrar en un bon grapat de centres socials i cases okupades de Barcelona sota pena de linxament pel fet d’haver iniciat una negociació amb l’ajuntament per l’Espai social Magdalenes. Ara ja me’n desdic però per altres motius que no la tan insulsa rèmora del negociació si, negociació no. Ho soc tot i haver participat en un bon grapat de grups d’okupació aquest últim any, i haver desenvolupat diversos projectes a dins.
Però ja n’hi ha prou. Canvio de tàctica. L’atmosfera que hi ha actualment no permet que la gent que s’ho curra estigui incentivada, de fet el comportament més incentivat és el del costra o del superintel·lectual, vull dir, de la gent que no fot ni brot i espera que els altres currin per ells. I mentre no hi hagi la valentia de fer-los fora dels espais seguiran estan allà i faran que la gent que si que intenta fer servir la okuapció com a forma política i social d’integració i/o confrontació no aguanti i marxi ja que assemblea rera assemblea troba la seva feina tirada pel terra amb l’única alternativa de discursos de Xibeca.
Jo he donat 10 anys. Ja en tinc prou. Per fer assistencialisme tinc als avis del meu barri que a la que et despistes els intenten expulsar de casa seva fent-los mobbing. Als pijoprogres que els hi facin assistencialisme a casa dels papàs.
Aquí et deixo una petita anàlisis que intenta ser un poc més innovadora.
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/401745
Moltes gràcies, Roger!
[…] Vies, tampoc puc oblidar-me de reiterar un cop més les crítiques envers el Moviment Okupa en si, com ja vaig dir fa temps. Mentre la PAH ha esdevingut un referent ineludible d’empoderament i transformació, rebent […]
[…] Vies, tampoc puc oblidar-me de reiterar un cop més les crítiques envers el Moviment Okupa en si,com ja vaig dir fa temps. Mentre que un col·lectiu similar com la PAH ha esdevingut un referent ineludible […]
[…] Vies, tampoc puc oblidar-me de reiterar un cop més les crítiques envers el Moviment Okupa en si, com ja vaig dir fa temps. Mentre que un col·lectiu similar com la PAH ha esdevingut un referent ineludible d’empoderament […]
[…] es cert) posar ordre a les violacions sistemàtiques dels drets humans dins els cossos policials. Prohibició del kurbotan, 100 càmeres a cada comissaria, codi ètic policial… I mentrestant, tots els mitjans de comunicació catalans i la resta de partits amb representació en […]