Cinc minuts amb Delibes
Març 14, 2010
Et semblarà maco morir-te així de sobte, no Miguel? Just ara, en mig d’una brutal crisi, quan resulta més necessari el talent, tu vas i marxes, com si la cosa no anés amb tu, deixant a mig país amb un pam de nas. Quina poca vergonya!!
Clar, com anem tan sobrats de genis literaris, oi? Que ens podem permetre el luxe de prescindir del gran darrer referent de la narrativa espanyola del segle XX. I ara, a qui se suposa que hem de llegir? A la bleda assolellada de la Maria de la Pau Janer, potser? Per favor Miguel, no em facis riure!
De càncer! On s’és vist una mort tan poc glamurosa? Si com a mínim haguessis optat per una original tuberculosi, com Bequer, o un romàntic afusell
ament a mans dels feixistes, com Lorca, doncs mira, encara. Peró no, el senyoret s’havia de morir d’un vulgar càncer a un llit de Valladolid. Jo de veritat que aquestes pocasoltades teves mai les entendré.
Si, si i no em vinguis ara amb els teus noranta anys que, segons les previsions demogràfiques del Celestino Corbacho hauries d’estar viu fins als 120! El que et passa a tu es que viure et feia mandra! Com tot! Mira que no presentar-te al merescudissim Premi Novel! Clar, com s’està tan còmode escarxofat al teu seient de la Reial Acadèmia, oi? Quina peresa anar fins a Suècia a recollir els diners!
I no dissimulis que sé, perfectament, que tot ho has fet per fotre’m a mi: primer m’injectes el vici de la lectura sota la ombra d’un allargat xiprer, després m’incites a la passió per l’escriptura i quan em giro… apa! El Miguel amb un peu a la tomba! Com qui marxa a comprar el pa! Ni un trist comiat, ni un “vagi bé”. Si es que de veritat eh Miguel!!
PD: Aquest és el meu humil obituari al gran Miguel Delibes, fent la meva pròpia versió de la seva obra mestre “Cinco horas con Mário”
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
“Clar, com anem tan sobrats de genis literaris, oi? Que ens podem permetre el luxe de prescindir del gran darrer referent de la narrativa espanyola del segle XX. I ara, a qui se suposa que hem de llegir? A la bleda assolellada de la Maria de la Pau Janer, potser? Per favor Miguel, no em facis riure!”
Clar exemple de fals cosmopolita.
Ara per ser cosmopolita cal llegir a fracassades conselleres de cultura d’un govern balear del PP més corrupte??
Clar exemple de folclòrica de barretina i sardana!
Evidentment a la Maria de la Pau Janer no cal llegir-la, però resulta que la cultura i llengua catalana té un munt de escriptors vius i morts per poder llegir de gran categoria i anomenar la tia aquesta com a comparació amb el Delibes està clar que està fet amb una intenció maniquea i afegiria que a més o tens, o busques, una idea molt provinciana i reduccionista del que respresenta la cultura catalana a favor d’una suposada cultura superior (cosmopolita?) que evidentment ha de ser l’espanyola d’arrel castellana. (fals!)
PD: a mi m’importa ben poc el folklore català. Salut.
Ara m’assabento que Janer forma part de la cultura catalana, tenint en compte que el Planeta el va guanyar en espanyol rojigualdo!
Així doncs el PP es el símbol de la cultura catalana? Ah … vaja…
No, Janer es una folclòrica cutre, cutre i punt! Sabies que el seu pare és catedràtic de la UIB i que ella, curiosament també té una plaça en aquesta universitat? Quines coses!
De la literatura catalana, que té coses interessants, no n’he dit pas res! De folclóriques cutres si!
http://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_de_la_Pau_Janer_Mulet
El que dius de la Janer no lliga amb el wikipedia i les seves obres estan majorment en català i per un públic catalanoparlant.
Em sembla que hi ha hagut un malentés ja que si tens la Janer com a presona que fa obres castellanes(¿?) i així comparaves la mort d’un escriptor castellà amb la Janer llabors potser tens raò però no m’ha semblat pas que comperessis 2 persones sinò 2 cultures/llengües i posaves la Janer com a “Cap” de la catalana, per això m’ha semblat una manipulació barroera, un malentés però.Salut.
Em sumo al dol per la lamentable pèrdua d’aquest gran escriptor. No tenim recanvi per a persones com en Miguel.
Un pastitx! No he llegit Delibes i per tan no puc jutjar ni la seva qualitat ni la del teu apunt, però em sembla ben original. Ara que, de Delibes, se’n parlava més aviat poc darrerament. Si vols tenir raó demà, mor avui.
Rafa – Umm… un post-relat + a sobre parla de la mort d’un escriptor: aventuro que sertà el teu post amb MENYS audiència de l’any, fins i tot superant els de cinema!
Preciós i molt emotiu. Realment mereix el Nobel, encara que no es pugui donar pòstumament.
Roger…aquest cop…de debò…et felicito de tot cor…de tots els teus escrits….aquest és, amb diferència, el que més m’ha agradat.
Una forta abraçada.
Una pèrdua important, sens dubte. Però… c’est la vie! I sempre tindrem les seves obres per a recordar-lo.
No se si ha fet bé l’home… amb l’edat que tenia i els temps que ens venen al damunt… potser el millor era fotre el camp.
Simplement, felicitats per un post fantàstic. Una abraçada.
Se’n va un dels grans de la literatura espanyola. El més sorprenent però, i que ha passat molt aquests dies, és com molta gent que mai s’havia interessat per aquest escriptor (també passa amb altres), ara tothom el llegeix. Trist que s’hagi de morir algú per realçar i parlar bé de la seva obra.
Exacte, no se’ls reconeix fins que no hi estan. És llastimós però és així.