h1

AUTOEPÍSTOLA: Els temps estan canviant

Març 3, 2010

Estimat Arqueòleg:

Disculpa la meva imperdonable falta de celeritat en la resposta la teva carta! Sé que no és excusa, peró has de saber que els temps estan canviant. La meva vida quotidiana s’ha sumit en una vertiginosa voràgine laboral que ha eliminat completament qualsevol espurna d’oci o vida social de la meva agenda. Peró no em puc queixar pas! Tinc feina i això és més del que poden dir molts dels meus companys de professió.

I ja em veus a mi, (qui ho havia de dir!), independitzat en un dúplex i compartint pis amb un hetero futbolero! No et pensis, té les seves avantatges: sap arreglar ordinadors o electrodomèstics i el seu caràcter de tranquil·litat absoluta és la perfecta compensació al meu ansiós nerviosisme histèric que em caracteritza. No entenc com no se n’adona que per molt que cridi, els jugadors de futbol no el sentiran mai a través del televisor… peró, en fi, si ell és feliç així…

No sé si sabràs que aquest dissabte es compleix un any de la meva monogàmia!! Si, si, com ho sents 365 dies, 525.600 minuts, 31 milions de segons! Una veritable revolució sexual. Et preguntaràs si trobo a faltar les àrdues jornades de cacera nocturna que fèiem plegats en busca de carn fresca que dur-nos a la boca… doncs no! Aquell capítol de la meva vida em sembla com un borrós conte mal explicat, com un somni esbiaixat i enfosquit.

Si, els temps estan canviant… i molt! M’agradaria entretenir-me explicant mil anècdotes succeïdes en els darrers mesos, recrear-me en detallar cada minúcia de la mudança, ressenyar mil ensucrades nyonyeries de la meva feliç vida de parella o assajar un cop més el meva sobreactuada postura dramaqueen per tal que et compadissis del meu esclavatge professional.

Peró no! He decidit que el meu passat no m’interessa, ja em costa prou esforç estudiar els remots temps prehistòrics com per afegir-hi els meus propis records. La nostàlgia és una perillosa i falsa amiga que et sedueix per tal que miris enrere i et converteixis en estàtua de sal, atrapat en un laberíntic bucle infinit sense sortida.

Atur, poligàmia, borratxeres de kalimotxo al parc, correfocs, campaments, cases okupes,frustracions superades i anhels inasequibles… quedeu-vos on sou, convertiu-vos en restes de la meva arqueologia personal, tancats en urnes de cristall en el museu del oblid, on fer fugisseres visites llampec. Ja no formeu part del meu equipatge vital!

Els temps estan canviant i jo no m’ho vull perdre! Vull ser la flama fugissera a la que mai podrà enxampar la ma del passat, l’encarnació de la modernitat, la revolució permanent, la inasequible transgressió eterna.

Doncs res Arqueòleg, et deixo de nou, doncs el breu parèntesi que m’ha concedit el jaciment toca a la seva fi!

Fins a la pròxima!

Advertisements

12 comentaris

  1. Veo que por fin aprecias una belleza musical de cancion.igual si los tiempos estan cambiando en ti.


    • Es que acabo de ver la biografia de Dylan que ha hecho Todd Haynes (I’m not there) y me he enganchado brevemente al cantautorzuelo juvenil este!

      Parece prometedor!


  2. pero donde este la version antigua antigua http://www.youtube.com/watch?v=01r_ftIzEIU


  3. Però què és això que el passat ja no t’interessa? Que has deixat de ser historiador? Felicitats per aquest canvi, i m’alegro que et vagi bé, però els canvis té els portaràs a deixar el bloc? això no pots fer-ho!!


    • jajaj NOOO! No deixaré pas el blog no!
      Havia pensat en fer un parèntesi en quan em van comunicar la nova feina q estic fent ara, peró al final no es tan dur com em pensava i acabo trobant temps per actualitzar!
      Hi han coses que no canvien mai!


  4. Iep! Espero que com diu pep no deixis el blog eh? Que encara que no comparteixi el darrer post i d’altres no vol dir que puguis fer cap bogeria d’aquest estil!

    I felicitats per la nova vida si t’omple, benvinguda sigui.


  5. Sento portar el toc catastrofista però tot aquell que oblida la seva història està condemnat a repetir-la. Pots assumir-la i entendre que és part del que tu ets ara mateix perquè t’hi ha dut. De fet, el que tu consideres la teva existència és en gran essència record, perquè el moment actual quan escric això ja és passat. Per bé o per mal, els teus records són massa importants com per decidir si són bons o dolents.


    • No es tan oblidar-la com donvertir-la en arqueologia i deixar-la en una vitrina d’on no pugui escapar, peró jo si la pugui visitar!


  6. 🙂


  7. El teu blog serà estudiat pels tecno-arqueòlegs del futur, i ben segur que alguna urna o altra tindràs.


  8. La lectura d’aquest post m’ha deixat amb la sensació que les coses et van realment bé: espere i desitge que siga així.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: