h1

Haití: Desmuntant el determinisme geogràfic

gener 27, 2010

Davant tragèdies d’origen natural com el sisme que ha destruït Haití, poc temps després de rebre també el pas de diversos huracans i devastadores tempestats tropicals, hom podria pensar que la pobresa que viu aquesta illa es provocada exclusivament per les àrdues condicions climàtiques i ambientals caribenyes i que res hi pot fer l’esforç humà.

Aquesta corrent de pensament, dintre de les Ciències Socials, s’anomena “determinisme geogràfic” i va ser desenvolupada per l’alemany Friedric Ratzel i radicalitzada per la nord-americana Ellen Churchill. Aquesta teoria va influir molt en els enfocs capitalistes americans, que veien als països africans com a intrínsecament empobrits per culpa de les seves àrdues temperatures, exculpant així al imperialisme colonial decimonònic.

Peró… ha estat Haití sempre pobre? Doncs no!! Ni molt menys! Com sempre, hem de recórrer a la arqueologia prehistòrica per entendre el present: fins a l’arribada dels espanyols el 1492 allí hi vivien tranquil·lament 300.000 indígenes de la ètnia taïna, que practicaven sense dificultats una agricultura excedentària de la iuca i el blat de moro. Tenint en compte que el medi ambient i les condicions sísmiques de la terra no deuen haver variat excessivament en 500 anys, és evident que aquí hi ha quelcom que no quadra. Igual els 300 anys de conquesta, colonització, esclavisme i extermini per part d’Espanya i França hi han tingut alguna cosa a veure.

Per més sarcasme les poques zones riques haitianes han sortit indemnes del cataclisme. Quins capricis més curiosos té la natura, no?

Actualment a Haití pràcticament no es cultiva, ja que la política de subvencions agrícoles dels EUA ha fet que comprar arrós d’Arkansas sigui més barat que adquirir el producte local. Peró resulta que el 98% dels seus boscos han estat arrasats per plantar o bé emprats com a combustible. Això sí, ara correm tots a donar caritat, per tal de netejar la nostre consciència judeocristiana!

Us imagineu que aquest terratrèmol hagués succeït en una economia poderosa com la japonesa? Doncs amb prou feines l’haurien notat, ja que disposen d’una avançadíssima arquitectura anti-sísmica des de que el 1924 Tokio fos arrasada pels tremolors de la terra. Peró es que resulta que aquests coneixements arquitectònics… ja els tenien els perses el segle IV aC i els Inques pre-hispànics, que havien dotat a tots els seus edificis d’unes bases de pedra seca per fer front als nombrosos sismes que sacsegen Perú habitualment!!!

Es a dir, el clima i la geografia natural poden condicionar lleugerament una societat, peró son les seves forces productives les que acaben determinant la supervivència enfront una tragèdia. Entre el medi i l’economia s’estableix una relació dialèctica: a més desenvolupament dels mitjans productius més capacitat per superar les inclemències naturals.

 Clar que sempre hi hauràn els típics freaks conspiranoics i anti-racionals que pensaran que el terratrèmol ha estat provocat pels EUA, així com els demagogs  ultracatòlics  que donaran gràcies a Deu per castigar els pecats dels poligàmics haitians.

23 comentaris

  1. Mira, avui la droga no t’ha anat tan malament perquè m’agrada el teu post, i, si m’ho permets li posaré un enllaç a Facebook. Salutacions!


  2. si lo que yo le digo siempre es que no se droga y sus hormonas discurren a<legremente cual abejita entre las flores patum,patum…droguese ya señor arqueoleg,pero no de tripi porque no quisiera yo ver los resultados….o ….quizas sea esa la secreta razon,donde esconde usted los cartoncitos de colores?…..


  3. Per condicions geogràfiques no pot ser quan comparteixen illa i a l’altra banda les condicions no són tan dolentes… Així que queda buscar altres motius.

    No conec massa el cas d’Haití, però generalment, i per desgràcia, en aquest món la misèria porta misèria. Els qui menys tenen cada cop tenen menys, i evidentment a Haití no tenen edificis anti-terratrèmols.

    Ara, la culpa és històrica? Cal anar als conqueridors? Segurament part de culpa n’hi hagi, però crec que això és una combinació de factors externs i interns al país. Com tot, difícil de trobar un sol culpable.


    • Com a historiador, comprendras que busqui les raons sempre a la història! Més recent o més llunyana, es discutible, si. Peró el passat es la única eina per entendre el present, believe me!


      • Ho sé, vaig estar a punt de decidir-me a fer història com a carrera… però al final vaig tirar pel món de la tècnica i les enginyeries.

        Al que em referia és que probablement la culpa la tinguin tant aquests factors que cites com d’altres de moderns no menys importants (deute extern, governs inestables o no gaire operants, etc.).


  4. Ho has fet per obligar-me a comentar? hehe
    El Gran Terratrèmol de Tokyo va ser el 1923 exactament, i la majoria de víctimes es van produir no a causa del terratrèmol, sinó a causa dels incendis posteriors.
    Les cases al Japó es fabriquen de fusta des de fa centears d’anys bàsicament perquè la fusta té certa flexibilitat i permet fer construccions resistents als sismes. Encara avui en dia les casetes unifamiliars es segueixen construint de fusta, i només s’utilitzen sofisticadíssims sistemes antíssísmics en edificis d’oficines o grans blocs de pisos.
    A Tokyo ja fa anys que esperen un altre gran terratrèmol, i el que es tem més és els efectes devastadors que poden causar els focs en els barris de casetes.

    Aquí es poden veure algun dels experiments que fan per comprobar la resistència als terratrèmols de certes estructures. Tot i que ja feien servir estructures reforçades amb el terratrèmol que patiren a Kobe el 1994 s’adonaren que els grans edificis s’esfrondaven pel trencament de les columnes de formigó dels primers pisos. Actualment s’empreen estructures metàl·liques que permetin que l’edifici oscili amb el moviment sísmic.


    • Wow! gràcies per l’aportació audiovisual Biel!!
      Per quan el teu mític i esperat cameo??


  5. El colonialisme i la descolonització franceses es barallen en el rànquing de quina va ser la més desastrosa amb els portuguesos. Això d’Haití ara commou moltes consciències. Curiosament les mateixes consciències no són mai commogudes abans de veure sang i fetge. Un bon post, amb informació precisa.


  6. El determinisme geogràfic podia ser més o menys creible fa un segle, però avui dia… no, no cola. Vaja, segur que hi haurà qui encara el defensi com a causa de la pobresa en moltes parts del món, però dubto que sigui una línia de pensament que compri gaire gent.

    Existeix alguna cosa com “determinisme geopolític/geoestratègic”? Per aquí van els trets, com molt bé apuntes.


  7. Crec que en el cas d’Haití un factor determinant degué ser l’aïllament en què va quedar el país durant molt de temps com l’única república negra del món: això era un vertader malson per als blancs, que de cap manera no estaven disposats a tractar les autoritats haitianes d’igual a igual, i no com a inferiors per naturalesa, que és el que per a ells eren tots els negres.

    Si a això afegim la superpoblació d’Haití (provocada pels colonitzadors francesos, que no paraven de portar-hi esclaus des de les costes africanes per tal de traure el màxim suc possible a aquesta colònia, una de les més rendibles que tenien al món) i un cert autoaïllament dels haitians, que temien -no sense motius- que els blancs pogueren intentar tornar a dominar-los, no costa gaire d’entendre que el país no aconseguira alçar el cap al segle XIX i l’altra meitat de l’illa (la República Dominicana) acabara passant-li per davant, quan originàriament era més pobra.


  8. “Qui està de pega amb els collons s’ensopega”. Amb aquesta sàvia frase la meva àvia es referia al que els hi ha passat als pobres Haitians.
    Respecte el determinisme, em costa de creure, la veritat. Estic força d’acord amb el post.


  9. Molt bon article, hi estic molt d’acord.
    Sobretot em va sobtar molt com no encaixava el discurs que ens estan venent amb el fet que les zones riques de les mateixes poblacions han quedat molt ben parades en comparació… molt sospitós!


  10. Sort que el líder de l’esquerra mundial [arqueòleg dixit] els ajudarà…

    Els factors culturals, polítics i demogràfics sí són determinants en tot cas. Haití tenia un problema de violència endèmica i inestabilitat política, però suposo que ara com que al nord tenen al “líder de l’esquerra mundial”, l’entorn geopolític els serà més favorable d’ara endavant.


  11. Totalment d’acord. Un país organitzat i preparat pot afrontar amb garanties qualsevol emergència. Un país com Haití on l’Estat ja estava en precari el terratrèmol només ha fet que evidenciar les mancances.

    Com bé dius, el determinisme geogràfic és una visió massa paternalista de les antigues potències colonials per seguir exercint de metròpolis. De fet a França hi ha malestar per l’excessiva presència de Marines nordamericans en un territori que consideren “seu”.


  12. Per altra banda no és que República Dominicana estigui bé precisament (és un dels països més pobres de llatinoamèrica), és que Haití estava ja pitjor impossible!

    Sobre el determinisme geogràfic entenc que no és un absolut en el sentit que cal comptar amb el decisiu element cultural, però sí existeix, ja que de no existir els condicionants geogràfics, l’antàrtida i la lluna estarien poblades, i el desert del gobi, sahara o kalahari estarien igual de superpoblats que les valls del Nil o de l’Indus!!!

    En definitiva, la cultura pot ser vista com una forma d’adaptació a l’entorn físic a través de pràctiques transmeses de generació a generació.

    I a més si mires la història, el fet que l’agricultura aparegués al creixent fèrtil de l’orient mitjà en una etapa interglacial no és casualitat, tampoc ho és que els primers estats apareguessin en valls fluvials totes elles amb unes condicions geoclimàtiques i ambientals similars -valls del Nil, Tigris-Eufrates i Indus i fins i tot Mesoamèrica (Xina per això sí va tenir unes condicions ambientals un pèl diferents).

    Més factors ambientals “determinants”: que el bipedisme de la nostra espècie segurament arribés també com a adaptació a un nou entorn climàtic i paisatgístic també està força comprovat.

    Fins i tot podríem parlar de determinisme a Europa occidental, que un cop va adquirir la civilització de forma prestada i per tant, purament casual, via orient mitjà (i amb grècia i roma com intermediàries), va tenir després la sort al llarg del segon mileni de no patir grans catàstrofes naturals, ni extrems climàtics, i de ser un territori sense grans barreres però a la vegada amb petites fragmentacions i subunitats que han impedit que un sol imperi dominés mai o envaís la totalitat del continent (els romans no van passar del rin i el danubi, les hordes asiàtiques no van passar de centreeuropa, els àrabs no van passar de poitiers, els turcs no van passar de Viena, l’imperi de Carlemany va durar el que va durar, ni Hitler ni Napoleó van arribar a Moscou ni van aconseguir envair Gran Bretanya… Ni tan sols l’església catòlica ha aconseguit dominar el continent sencer i el cristianisme ha estat condemnat a tenir 3 versions!

    Diguem que l’entorn va fer que a Europa (a diferència de Xina, Índia o Àsia central) no reeixís del tot cap gran imperi unificat, o que es desenvolupessin diferents estructures estatals amb certa estabilitat i continuïtat històrica que, sense estar aïllades, competien entre elles mantenint una dialèctica entre unió i disgregació.

    Per altra banda, sobre Japó hi ha qui diu que és a Àsia el que Gran Bretanya a Europa… Però no m’enrotllo més! En definitiva: algun factor físic (interactuant sempre amb factors demogràfics, socials, polítics, culturals…) hi haurà en la història!

    O és que la història de la península ibèrica no s’explica en part per ser el pont entre Àfrica i Europa i entre la mediterrània i l’atlàntic?


    • Jo no he dit que l’entorn geogràfic i climàtic no condicionin, he dit que no determinen.
      Entre el medi i la societat s’estableix una realció dialèctica, la síntesi de la qual seria l’economia, o capacitat per explotar un medi.


  13. Señolito, señolito! Trabajal? Para ke? Tu sabes mi amol!


  14. si, si, viviem de puta mare, sense escoles, hospitals, amb un 100% de analfabets, els xamans fins al cul de drogues, falta de proteines cròniques, huracans periodics, guerres amb els veins, submisió a l’aristocracia guerrera… Era idilic, després van venir els espanyols i ho van espatllar tot.


    • sense gana, amb vivendes dignes, una mortalitat infantil inferior, amb menys hores laborals, amb menys desigualtats económiques, excedents agrícoles, una cultura pròpia…

      La població taïna es va EXTINGIR completament després de dues décades d’ocupació espanyola. Si, un xic si ho vàren espàtllar, si!


  15. Todo es culpa de los colonizadores y de los neocolonizadores? Haití es independiente hace 200 años, para empezar, los esclavos escogieron un emperador después de expulsar a los franceses, tb fue culpa de los yankis?! Ellos tb tienen una clase política y dominante q ha vendido el pais a los extrangeros, hay paises como Cuba q no lo han echo. Basta ya de culpar a todo el mundo, españa, eeuu, cambio climático, capitalismo… Algo de culpa tendran ellos, no?


  16. No crec que faci falta anar tan lluny fins arribar a l’època precolombina o a la colonització. Fa relativament pocs anys, la OMC (Organització Mundial de Comerç) va gairebé obligar Haití a rebaizar els aranzels dels productes agrícoles que importava (van passar del 25-30% a un paupèrrim 3,5%). Això va provocar que el blat de moro i l’arros importat inguessin preus molt baixos, expulsant als petits camperols de les seves minces explotacions agràries. A on van anar? A la capital, clar! a Port-au-Prince, una ciutat que no va poder asimilar en tant poc temps una arribada masiva d’immigrants del camp que malvivien en cases construïdes de qualsevol manera. D’altres van anar a suburbis com Carrefour, en que les condicions de la vivenda encara eren pitjors.
    I tot això ha succeït en els darrers 25 anys!
    Si tota aquesta gent hagués estat al camp, com havien estat tota la seva vida, ara, molt probablement serien vius… probablement haurien de reconstruir les seves pobres cases de camperol, però res més!


  17. A veure, sincerament, q són tantes palles mentals sobre l’Haití? El 90% dels catalans no sap ni el nom de la capital ni situar-lo en el mapa… Això és com el tsunami, les protestes a l’Iran o Honduras… Què ens importen? Només pq surten als diaris? D’aquí a un mes ja tornarem a parlar del canvi climàtic o del q els media pensin q ens interessa. Mentre hi ha milers de petits conflictes, situacions de pobresa extrema, desigualtats q provoquen molts mes morts q un terratrèmol. Així ens tenen distrets, tots amb una teoria superior a les altres, ara resulta q van morir pq vivien als suburbis de la capital… No crec q visquessin en edificis de ciment precisament, ni crec q com a pagesos visquessin gaire b, eren braçers amb un salari de misèria. Això de ser anti americà és una nova religió!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: