ARQUEOLOGIA I FEMINISME: Un homenatge a Encarna Sanahuja
gener 15, 2010
Avui descobria sorprés l’esquela de Encarna Sanahuja Yll al diari. Sens dubte un dia molt trist per a l’arqueologia catalana, al predre una de les grans teòriques de les desigualtats sexuals a la prehistoria, així com del feminisme i l’arqueologia marxista, corrents en les que personalment milito.
Aquells que vàrem tenir l’inmens plaer d’assistir a les seves classes al Departament de Prehistòria de la UAB difícilment oblidarem com , asseguts en rotllana, discutiem plegats sobre les diferències entre gènere i sexe, les metodologies per analitzar el paper de la dona en el passat més remot a partir de les restes materials, així com del moment exacte en el qual s’origina el patriarcat.
Amb ella vàrem descobrir com les desigualtats que viuen les dones a la societat actual no tenen cap mena de raó biològica o genètica, sinó que son un profund i antic cosnstructe social i històric per tal de controlar la reproducció demogràfica i la transmissió de l’herència i que, per tant, es perfectament possible tornar a viure en una món sense explotació sexual, com el que ja existia al Paleolític.
Gràcies als seus estudis sobre els jaciments talaiòtics o argàrics (Edat del Bronze) ens va demostrar com es possible sexuar el passat, analitzant científicamentament les tombes, els aixovars o les patologies esquelètiques, desmuntant així els perjudicis masclistes que els arqueòlegs (homes) ens havien venut, reproduïnt als seus llibres una inexistent i anacrònica prehistòria on les fèmines cuidaven els nens, sense participar de les activitats productives, com la caça, per exemple.
Doncs res! Tan sols recomanar a tots aquells que vulguin aprofundir en aquest apassionant tema el manual de referència en arqueologia feminista que ella ens ha deixat com a llegat: “Cuerpos sexuados, objetos y prehistória”.
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
Al Montseny tenim una deessa Artemis similar aquesta però amb 36 pits!
En serio?? COm es q no n’he sentit mai a parlar??
A quin lloc? Suposo que a Palau no. Dóna més detalls.
Pot ser un llibre interessant. És assequible? Vull dir, no és massa tècnic per als profans?
En quin moment exacte sorgeix el patriarcat?
Els prehistoriadors situem l’origen del patriarcat entre finals del Paleolític superior-mesolític i el neolític inicial, es a dir, entre el sisé i el desé mileni abants de crist!
El llibre es bastant assequible… crec jo vaja!
Hòstia! No sabia que havies fet Història a la UAB, jo l’estic fent allà ara. La Sanahuja pràcticament no la coneixía, només la vaig tenir un semestre el primer any, però es veia bona dona. A més es va preocupar i mullar molt pels expulsats i expulats de la UAB i en contra de l’EEES. Quan l’altre dia ens ho van dir ens vem quedar flipant.
Ostres! Quines coses! Per un casual no t’estarás especialitzant en prehistòria?
no, jo sóc més aviat de contemporània xD.
volia dir expulsats i expedientats xD (això em passa per escriure massa ràpid…).
Xafardejant pel google, he vist que aquest post teu surt el quart si busques “Encarna Sanahuja”. Sembla que com sempre no se li ha donat l’importància que es mereix a aquesta arqueòloga-historiadora.
Amb el que calen les persones que desmunten tòpics falsos…
és fantàstic llegir-te aquest post. Gràcies 🙂
M’afegeixo a aquest sentit homenatge. També dóno les gràcies a Encarna Sanahuja per ensenyar-me a re-pensar l’arqueologia des de la perspectiva femenina (cosa que no he deixat mai de fer, en la mesura que em deixen!). Recordo les classes (d’això igual parlo del 1995 o 1996) on com sempre hi havia aquelles discussions que no deixaven de sorprendre’m : les posicions patriarcals eren defensades també per dones!o si més no qüestionades. I recordo especialment fa uns anys quan vam coincidir un dia a Tiana, a una escola, fent papiropflexia japonesa!! Coses estranyes de la vida…. Gràcies per tot, Sana
PD: El llibre és petit i es llegeix bé. Té d’altres publicacions més “espeses” amb el seu equip.
no sabies que sota pressió no es treballa bé?
evidentment si no t’interessa el que escric a mi encara m’interessa menys que t’hi passis.
En sumo a l’homenatge. Una veritable llàstima a nivell personal i una gran pèrdua per a l’arqueologia catalana. Se la trobarà molt a faltar a la UAB.
ai no me donat conte l’anònim era jo
jo ja sóc gran … vaig estudiar a la UB i allà vaig tenir la sort de compartir classe amb l’Encarna Sanahuja. Ho recordo molt bé, perquè ara encara crec que va ser una de les professores que em va ajudar a obrir els ulls en molts aspectes. I aquesta, que crec que és una de les tasques dels professors, no és tan frequent com caldria. Gràcies. Ho lamento molt. I em dol que no se n’hagi fet ressò. Sort d’aquest blog, que, naturalment, he trobat buscant informació per la xarxa… gràcies!
Un bonic post homenatge a una professora que està clar que et va marcar, en el bon sentit, i avui en dia que sigui així és molt difícil. Perquè professors que aportin als alumnes, que els agradi ensenyar, que hi hagi bon feeling a l’aula, no és cosa fàcil. Jo tampoc la coneixia. Ara sí, alemnys una miqueta 🙂
No la coneixia pas i menys la seva corrent. Però em sembla que intentaré llegir-la, si dieu que no és gaire espesa. Jo i la prehistòria no som amics, pot ser que hi hagi influit el meu profe de prehistòria a la uni, que per cert, no ens va explicar res d’això.
Una gran perdua per l’investigació en prehistòria. Vaig ser alumne seu i m’ho passava molt bé a les seves clases.
Arqueòleg Glamurós,
Com podriem contactar amb tu personalment per comentar aquesta noticia? És important. Enhorabonma pel teu blog.
ja em poso jo en contacte amb vosaltres a través del mail privat que m’heu deixat!
Ayer supe ¡tan tarde¡ del fallecimiento de Sana y estoy verdaderamente impresionada. Fue mi profesora de Prehistoria en Pedralbes, porque Sana también fue profesora de la Central, una de las mejores. Y también, gracias a ella, asistí a las excavaciones de Gatas donde tanto aprendí. Sana, te fuiste demasiado pronto.