APOLOGIA DE LA JUVENTUT ACTUAL
gener 12, 2010
Sempre que algú comença un discurs amb l’apocalíptica sentència “Els joves d’avui dia…” ja começo a tremolar. El que ve a continuació és una trillada col•lecció de tòpics segons la qual la degeneració i posterior extinció de l’especie humana és un fet inminent.
Resulta que jo he estat monitor d’un esplai durant 8 anys i he treballat fent extraescolars en un col•legi de Primària, la qual cosa em dona una experiència empírica que em permet ser objectiu i desmuntar aquesta burda fal•làcia analitzant, de pas, el discurs que s’hi amaga al darrere.
Que volen dir realment els crítics de l’adolescència actual?
1.- Els nanos estan poc controlats a casa-> ergo: la culpa es de la independència de la dona
Es el patriarcat el que ha donat forja a aquest ressentiment en contra de la emancipació de la dona, a qui la veu culpable de la suposada degenaració juvenil. O, com diria l’escriptora Lucia Etxebarria, son “El club de las malas madres”, fèmines treballadores criticades visceralment per les marujes envejoses de la seva independència econòmica d’un falus.
2.- Les famílies ja no son el que eren -> ergo: la culpa és del divorci i les mares solteres.
Catolicisme ultra que veu en les noves formes de relació sentimental com el principi i la fi de l’existència humana i no conceb com un noi/a pot ser educat sense la figura d’un pare i una mare. No digem ja el que pensarien d’una parella homoparental.
3.- La culpa és de la ESO-> ergo: tornem a la educació memorística i fins als 14 anys
La ESO va treure a una veritable marabunta de quinquis, skins i gamberros d’entre 14 i 16 anys dels carrers que tenien l’edat suficient per no estudiar, peró encara no podien treballar. Aixó per no parlar de la nova pedagogia basada en valors i estuctures, no en una mera repetició memorística de conceptes. Peró clar, educar millor per tothom, i no per una minoria empollona, requereix de més esforç, amb la qual cosa alguns sectors de professors nostàlgics s’han apuntat al carro de que “la culpa és de la juventud”(no de la seva vagancia, FALTARIA MÉS!!).
4.- Tot ve del Maig del 68-> ergo: tornem al autoritarisme franquista.
La lletra amb sang entra. Que es aquesta mania progre d’abandonar els càstigs físics a l’escola, donar drets als estudiants o no reverenciar als mestres com si fossin cabdills? No, home, no! Copiar lliçons 50 cops si és pedagogia! De braços en creu!
5.- Els joves d’avui dia no tenen valors…
… catòlics, homòfobs, masclistes o racistes. Aquests son els únics principis que, afortunadament, s’han perdut! Es al•lucinant veure amb quina normalitat accepten els diferències i han acabat amb qualsevol perjudici vers els altres. Us ho diu un monitor que mai ha hagut d’entrar en un armari davant els seus nanos!
6.- La droga e mu mala!!
Segons el Ministeri de Sanitat el consum de marihuana entre menors és l’únic estadísticament significatiu: el consumeixen un 29% segons dades de 2003(es a dir un 71% no ho fan!). La resta de substàncies no superen en cap cas un paupèrrim 5%.
L’augment del consum de maria amb prou feines ha augmentat un 4% des de que jo era adolescent, la resta ha variat dècimes, així doncs no veig jo que aquesta pugui ser precisment una causa global de la decadència juvenil. En tot cas ara tenen al abast una millor informació per saber-ne les conseqüències i fer-ne un bon us.
7.- Els joves son uns hedonistes que tan sols pensen en satisfer el seu plaer-> ergo: el sexe es pecat.
Disfrutar de la sexualitat amb precaució no suposa cap perill, en tot cas, el que cal és més educació sexual i superar els tabús. Ara ja no resulta necessari un matrimoni per tapar un embaraç no desitjat: aquesta és la única diferència intergeneracional real!
8.- Els nanos son uns individualistes que no es relacionen entre ells i estan tot el dia al sofà.
Segons dades de 2002 de la Generalitat de Catalunya: Un 56% de joves fa activitats extraescolars entre setamana (un 30% cada dia!!), un 38% forma part d’un esplai o cau escolta, un 64% es membre d’un club esportiu, un 23% realitza activitats musicals, un 7% es membre d’una associació juvenil i un 14% d’un centre parroquial. Home… està prou bé no?
Resumint: cada generació creu que amb ells es va trencar el motllo i que la sang nova que els ve a pendre el relleu son uns infames esbojarrats. Han oblidat la seva pròpia juventut, o és potser l’enveja i el rencor amb la que la troben a faltar el que els fa adoptar aquesta postura?
Dedicat a tots els nanos dels que jo he estat monitor, i que avui son uns admirables joves que treballen àrduament per millorar la realitat, molt millor del que jo els vaig ensenyar!
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
El problema no és la joventut és la societat en conjunt, que sí està en decadència, ergo, la joventut també ho està. Vivim atontats en el consumisme i hem perdut els referents col·lectius, impera el campi qui pugui. I això afecta tant als de 60 com als de 15 anys! No és un tema de generacions, és un tema de l’esperit dels temps.
Per altra banda la joventut quan s’ajunta en manada sempre ha estat sorollosa, insuportable, insolent i força estúpida, ara i a la grècia clàssica. En canvi els joves individualment sempre han tingut empenta i idees genials, ara i a l’època de Sòcrates.
Els jubilats i els turistes japonesos en manada també són insuportables, que consti, eh?
LA societat es sonsumista avui i fa 20 anys! Si ha augmentat el consumisme global, es un indicatiu de que, forçosament, ha millorat la capacitat adquisitiva de la classe obrera i mitja, la qual cosa és una bona noticia!
Ha augmentat el consum gràcies a l’endeutament. Els treballadors han perdut poder adquisitiu real.
Quants anys de salari mitjà calien per pagar un pis petitet de segona mà fa 30 anys i quants calen ara? T’ho dic jo: fins a 4 vegades més!
Muy bién, muy riguroso. Para combatir los tópicos usas: 1- Tu experiencia personal con grupos de jóvenes de un entorno social y cultural muy determinado. 2- Las opiniones de Lucia Etxebarria. 3- estadísticas de la Generalitat.
No me creo ninguna estadística, principalmente q el 40% de niños estén en un Cau, esplai o amigos de Monbaten.
Las opiniones de Etxebarria són de un feminismno barato q asusta, todo són conspiraciones contra los hombres, y esos argumentos sobre las madres yo nunca los he oido. Al contrario, siempre se dicen q los tios no hacen nada en casa y las madres tienen q hacerlo todo, cuidar de la casa, hijos y
trabajar.
Tus opiniones son altamente subjetivas.
1.- Experiència durant 8 anys no és suficient???
2.- Lucia Etxebarria, Premi Planeta i Nadal, excel·lent escriptora, autora d’obres documentadíssimes que tu, óbviament no has lelgit!
3.- Estadístiuqes del Ministeri i de la Generalitat, amb mostrejos significatius i científicament rebatibles.
A Hospitalet hi ha un esplai amb més de 8.000 socis (i tenim més de 24 esplais!!)
4.- Una opinió és intrinsecament subjectiva, un argument estadístic no.
premio marketing-planeta… pero eso lo consideras un premio
Estic d’acord en tot el que apuntes. De fet, Sòcrates ja va dir que Els joves d’avui en dia són uns tirans. Contradiuen els seus pares, devoren el seu menjar i falten al respecte als seus mestres. Una mostra de que la qüestió no es restringeix només a l’actualitat.
Només voldria, però, qüestionar afirmacions del darrer punt. Que un 56% de joves faci activitats extraescolars i un 30% en faci cada dia es relacioona amb la inèrcia d’aparcar els fills en d’altres llocs (quan es continuen fent activitats de jove que ja es feien de nen) per tal de poder conciliar vida laboral i familiar. No és culpa de ningú i menys de la dona, que fa bé en prendre i exercir la seva llibertat, però si que és un factor que jo no llegiria en clau positiva. I és que, sovint, les activitats extraescolars no són oci, sinó que són més obligacions a complir que afegeixen cansament físic (esport) i intelectual (música o teatre) sobre el nen o jove. En qualsevol cas, que en facin no vol dir absolutament res sobre el seu compromís social o sobre els valors que puguin tenir.
Formar part d’un cau o un esplai no es garantia de res. JO he vist com porten en altres esplais als nens i fot puta pena. Passar a jugar al pica paret perquè els nens ho demanen demostra l’absoluta falta de projecte educatiu i amb la banalitat que es tracten molts temes seriosos. I ja parlant del meu esplai, els monitors no som professionals i la creació de ciutadans exemplars no es pas un fet comú. A més, hi ha nens que, a causa de que es triga molt a tenir fills o que per problemes a l’hora de tenir-ne, estan terriblement sobreprotegits. I n’hi ha per donar-se cops de cap contra la paret.
A manolo:
Es subjetivo porque es su blog, si no te gusta pues…
y el feminismo barato o no, no debería asustarte, sino es que poco has leido a la Etxebarria.
Básicamente que esten todo el día en el sofa es la conspiración y no al reves…
Arqueòleg, m’ha agradat sobretot per l’optimisme.
Doncs jo no estic d’acord. Jo crec que la joventut d’avui dia està podrida, gairebé tan podrida com ho està l’adultesa o la vellesa. Tota la societat està corrupte i degenerada: Apocalipsi, siusplau!!
Els teus arguments en són uns i en podríem fer servir uns altres, però estic d’acord amb tu. Sóc mare de dos tios de 19 i 21 anys i m’encanta com són, fins i tot quan em duen la contrària, perquè m’agrada que em demostrin que tenen criteri. Sinó em pensaria que hauríem fracassat en la seva educació. Ah! i em passen músiques força xules! Fins i tot el gran em va fer un recull de Ramones per regalar-me’l 🙂 no ho trobes dolç? 😉
Els Ramones… son dels 70’s!! ajajaj
si noi! tots tenim un passat i el meu duia cresta (de passat, vull dir) 😛
lau, doy mi opinión como arqueòleg da la suya. no he visto ningún aviso de prohibido discordar con el blog en los comentarios. no sabia q dios era blog y arqueòleg su profeta.
ahora entiendo q se trata de darse la razón unos a otros y subir el ego global.
tranquilo, no vuelvo a opinar aqui.
pd. felicidades arqueòleg, em encantó el post, has dicho exactamente lo q pienso y escrito de una manera intachable. sigue así!
Opina cuando quieras! Peró NO DES MI NOMBRE PERSONAL gràcias (és lo único que he censurado de tus coments)
Me encanta tener puntos de vista diferentes, pero si entras al trapo no te retires al primer embite cobarrrdee!
La meva àvia m’explicava que, quan ella era jove (anys 20), els seus pares i avis deien, del jovent de l’època, coses del tipus “Els joves d’avui dia…”. No tots els adults porten bé el trànsit a la maduresa!
Ben vist, arqueòleg.
Aquí crec que hem de separar dues coses:
1-Tots els qui han passat una certa edat tenen la tendència de criticar els qui ara la tenen (fins i tot els nens de 10 anys se’n riuen dels de 5 perquè són petits). Per tant, fins a cert punt és normal.
2-Hi ha coses que ens haurien de preocupar realment. Els ergos que has posat són d’un punt de vista propi dels mitjans neoliberals, però en podriem treure de més assenyats. L’educació està a la baixa i el comportament del jovent en alguns casos escapa al justificable (i sovint els pares ho justifiquen igualment). A més, els pares en aquesta inèrcia justificadora solen deixar de banda l’educació que haurien de donar ells perquè això ja ho fan a l’escola (que és on després es mengen els marrons).
La majoria dels joves de 20 anys que conec em semblen mes intel.ligents, actius i participatius que els de 30.
Tot i que l’ensenyament va en decadència (no ho dubtis).
Per la meva banda m’apunto a la teva apologia, tant de bo jo ara tingues 20 anys.
La joventut d’ara té la sort de disposar al seu abast de tota una sèrie d’elements que enriqueixen i faciliten la seva formació (en general, no només a nivell acadèmic). Potser és aquest desconeixement, el comprovar per part de la generació anterior que no els poden seguir, el que els espanta. Sobre el tema de la “decadència” que algú apunta, en aquest aspecte el jovent no es diferencia gaire de la resta de la societat.
ei!! que ja t’havies oblidat de mi eh? jeje
la veritat es que estic una mica despenjada recentment (el fotolog SÍ que està en decadència jejee)
el problema que li veig al jovent d’ara (entre el qual m’incloc) no és que sigui pitjor que abans (evidentment no puc comparar-ho pq jo era un fetus o no existia) però és la falta de reivindicació i d’esperit crític que jo crec que ve motivat per la manca d’un objectiu clar pel qual lluitar. Això no vol dir que tots els joves siguin uns apàtics que els i importi tot una merda, però és cert que si la situació que vius a casa (i la que et venen per la tele dien-te que la resta de societat tb està molt bé) és plaent t’és molt més dífil identificar al teu voltant les injustícies, els enganys, etc, etc. (el ser determina la consciència).
Jo crec que això canviarà pq penso amb més o menys seguretat que la nostra generació (crec que coincideix amb la que tu parles) tindrà unes condicions de vida pitjors que la dels seus pares i això se’ns dubte aixecarà pols, pq si t’has acostumat a un nivell de vida, les millores les acceptes totes, però si empitjora…
b, nosé si se m’ha entès però estic d’acord amb tu que tatxar la joventut és enveja pura i resignació i impotència d’aquells que veuen com les coses canvien encara que no ho vulguin!
podries fer un grup al facebook de “jo tb tremolo quan algú diu “la joventut d’avui dia” bla bla bla bla…” i jo m’apunto!
ah sí! i el fet que un percentatge tan alt de jovent (no sé de quines edats estem parlant) estigui apuntat en activitats extraescolars de tot tipus (les que has descrit abans) tb pot resulta d ela situació laboral dels pares que ja els hi va b que estiguin apuntats a llocs, i no tan per motivació personal…
ui si que m’ha sortit llarg.és la falta de costum que ja no tinc concepció espaial…
Benvinguda de nou!! I m’encanten els comentaris llargs, of course!!
Com saps tot argument està construit en base a unes premises i una conclusió. Doncs bé…comparteixo la conclusió i algunes de les premises, però crec que l’analisi que fas és simplista, reduccionista i que nega el fet de que tot i que cada generació té els seus pros i els seus contres, avui en dia tenim sobre la taula problemes que ja han existit en altres generacions, però multiplicats exponencialment.
Sobre els valors…jo defenso la idea de que el nostre model social podria ser explicat perfectament per Marx…el nostre model social redueix tots els valors al valor de canvi i totes les llibertats a la llibertat econòmica, per això vivim en un règim capitalista. Jo reivindico la necessitat de recuperar una ètica de valors, de valors progressistes, perque hi són. Els valors no són patrimoni de la dreta. Jo aspiro a poder contribuir a crear un sistema basat en l’imperi de la ètica i en un radical anticapitalisme.
Excel·lent comentari, Martí! El subscric completament. I només afegeixo que la Lucía Etxebarría, sisplau, no la llegiu. És tan perniciosa com l’església, encara que en un sentit completament diferent. Vade retro, Lucía!! 🙂
Manolo simplemente te contesto a tu última frase, la de altamente subjetiva, te digo el porque (porque es su opinión), no te digo que te calles…xd!
Ah! y porque me molesta bastante que se use la palabra feminismo despectivamente, sino usa el termino correctamente: femichismo.
Tienes q censurar el comentario de lau, el cuarto, allí aparece tu nombre, es de donde yo lo saqué. Perdona.
abrazo!
Estic massa d’acord amb tu, has fet un post molt light 🙂
“Han oblidat la seva pròpia juventut, o és potser l’enveja i el rencor amb la que la troben a faltar el que els fa adoptar aquesta postura?”
Ni una cosa ni l’altra. És que quan arribes a certa edat, és complicat entendre coses que MAI han cabut en el teu món. Per la majoria, és impossible canviar la concepció del món.
Matisant el que comentava la Lídia sobre la manca d’objectius i el que diu l’Albert sobre el coneixament a l’abast de la joventut, crec que precisament el problema està aquí. M’explico.
Durant tota la historia humana, la comunicació i l’intercanvi de coneixement han estat molt limitats geogràficament. Tu naixies en un poblet dels Pirineus i t’ensenyaven quatre coses, com ara que Déu havia creat el món, que als 15 anys t’havies de casar i fer una família, i ja està, ja tens la vida solucionada a nivell teleològic.
Ara la cosa ha canviat. Primer de tot, el que era vàlid fa 50 anys, potser ja no ho és tant ara, i més tenint en compte que llavors estàvem en una dictadura nacional-catòlica, amb el tradicionalisme que això comporta. Davant d’aquest buit cal buscar noves “coses”, hi haurà qui li dirà valors o coneixements de la vida o ves a saber què, que orientin el nostre trànsit per la vida. El problema no es que no tinguem un debat en aquest tema, el problema en que en tenim massa. Avui dia tenim els mitjans de comunicació i més últimament a internet, que per a mi és el mitja de comunicació per excel·lència, bombardegen amb valors 24 hores al dia. Com que lamentablement, com deia abans, les generacions anteriors no han conviscut amb això, no poden donar ajut i per això la joventut cau en un pou d’acritud deixant-se portar per modes i tonteries vomitades per la televisió. I a sobre son els culpables.
Una altra cosa que em sol fer gràcia del tema, es quan algú de la generació anterior es vanagloria sobre “Les grans coses que vam fer la nostra generació”, si claaaar. L’anterior a la nostra jo la titularia com la generació del ladrillazo i la banalització. Programes com ara GH i defecacions similars son fruit de les ments malaltes d’aquesta gent. Els lladres com ara el Bigotes o el Matas deuen tenir 40 anys.
Si tirem més enrere ens queden els franquistes. Sisi, molt maco lo de la transició, però la meitat eren txaqueteros. I desprès de tot, veient el que n’ha quedat, potser no va ser un èxit tan gran com el van vendre.
Si anem més enrere encara, la cosa ja es posa xunga de veritat, amb les generacions que van provocar les grans guerres i genocidis que ha patit el s.XX.
Pel qual, quan algú crítica iradament els joves, sobretot per part de sectors de la societat més aviat reaccionaris, sento una especie de congestió íntima que només s’alleugereix anant al wc.
Bé, ja m’he quedat a gust
Sense legir els comentaris pq tinc apunts que llegir, sols diré una frase d’un grup de Punk melodic america (Lagwagon): Every generation hates de next.
Em considero jove encara i si: sóc hedonista pq sempre que puc practico sexe, no paro mai per casa pq estic fent multitud de coses amb altres persones, quan estic a casa no em moc del sofà pq estic fet caldo, m’he drogat i em drogaré quan acabi examens, sóc producte de la ESO i no la considero tan dolenta (el problema que té és el nivell actual de l’educació, no el sistema), i si no tinc valors és pq sóc una mica nihilista… ostres pero això ja és un valor!!
Ah! I el maig del 68 va servir per retallar els drets i les llibertats de les persones. Va ser un error que ha portat a l’estat protector actual, però d’això ja faré un post quan pugui.
Salut!
¿¿¿??? Espero amb delit aquest post sobre la retallada de drets del MAig del 68 q m’ha deixat intrigat!
A propòsit de la joventut: un post d’Enrique Meneses sobre unes reflexions de 1945 del general Mac Arthur. L’enllaç:
http://www.enriquemeneses.com/2010/01/09/ser-joven/
M’hauria agradat veure’t per un forat fent de monitor! hahaha 😆
Molt d’acord en general, avui en dia hi ha de tot com n’hi ha hagut sempre i a tot arreu.
Amb el que no estic tant d’acord, per no dir gens, és amb la teva feliç visió de la ESO, la qual no dic que tingui la culpa de tot, però és una porqueria com cada reforma educativa que estem tenint d’uns anys cap aquí.
La segons tu “nova pedagogia basada en valors i estuctures” no és res més que una reducció de continguts, no ens enganyem. Òbviament i per sort, el discurs pedagògic de fa cinquanta anys ha canviat, i realment la gent surt de la ESO (en general) amb més coneixements dels que tenia un noi/a de la seva edat; però en la realitat del segle XXI, el segle de la informació “a punta pala”, la veritat no és aquesta. S’ha rebaixat molt el nivell educatiu per tal d’evitar el famós fracàs escolar que ens situa a la cua d’Europa, i no han pensat que potser és que un pla cada cop més acomodatici en l’era del tot és fàcil indueix a menys esforç. ESO, retallada de continguts al batxillerat cada any, reformes cada dos per tres… per a mi tot és el mateix.
A més, fixa’t en una altra cosa, les rebaixes són cada cop més importants en les assignatures d’humanitats, sobretot les llengues (ex. aquest any a segon de batxillerat ja no és obligatori saber fer anàlisis sintàctiques); i l’educació va cada cop més enfocada no pas a l’assoliment d’uns objectius (humans, òbviament) i uns coneixements sinó a la superació d’examens i proves.
No estic d’acord tampoc amb el que dius dels empollons. Si amb empollon et refereixes al pilota del profe que només memoritza i vomita informació als exàmens, et puc donar la raó, però no em discutiràs que la societat necessita futurs BONS mestres, científics, arquitectes, investigadors, antropòlegs, músics… i aquests “cerebritos”, bons estudiants o gent amb talent, do, o digues=li com vulguis, necessiten des del primer dia una educació com cal.
Menyspreu als altres? Ni de bon tros!, això és una fal.làcia. No tothom serveix per a estudiar, i negar l’oportunitat d’una educació millor a algú que s’ho mereix no ho trobo just. Rebaixar el nivell és un error, a la ESO, al BAT, i a tots els nivells, després ja veurem qui construirà ponts i qui disenyarà cases (bé, si, ho farà el qui tingui més calers a les butxaques, i després que caiguin).
El que passa és que en aquest país sembla que tothom ha de ser universitari per a sentir=se realitzat, i això és un gran error.
Ei Glam! Escolta que de moment no crec que continuiï el blog. De manera que si em vols treure del roll cap problema.
Del q no et lliuraràs tan facilment és del meu cameo q encara tinc pendent!!
Estic d’acord amb el teu text però et falta la crítica típica de vell cascaràbies jeje.
El problema de la joventut actualno és d’autoritat sinó de sobreprotecció dels pares. Jo afortunadament sóc de la generació de mitjans del 80, on encara sortíem al carrer a fer gamberrades i havíem de portar cada dos per tres genolleres. Ara els pares no deixen sortir els nens els carres ja que segons ells hi ha massa delinqüència, igual que no deixen tocar res als nens petits perquè podríen agafa qualsevol malaltia. Així els nens es passen davant la T V i els videojocs hores i hores, ja que els pares tampoc tenen temps per estar per ells i coneixe’ls més.
Després passa que els nens acaben totalment agilipollats i quan han d’entrar el món laboral veuen que la vida no és tan fàcil o, abans ja no es saben defensar solets i es foten la gran hòstia.
P.D: Acabo de generalitzar, però aquest crec que és el gran problema de la joventut actual i no la falta de la famíla “tradicional”, l’autoritat i tot el demés que has anomenat.
Salut!
Jo no he estat mai monitor, però també penso que aquest món es pot millorar i que, totes les generacions, tenen coses bones i dolentes. Per cert, ahir vaig anar a veure la peli dels Coen i m’ha semblat francament bona, molt millor que les anteriors. M’ho vaig passar molt bé. Una abraçada.
Cada dia es mas habitual que los jovenes voten a la derecha… ergo estan mejor formados y no son tan idiotas como sus antecesores.
Estic d’acord amb tu i la teva visió de la joventut actual i el seu diagnosis. Molts dels punts que dius són una realitat tant en una ciutat com en els pobles. La meva experiència personal d’haver sigut cap en un poble, i monitor en una ciutat com la teva m’han permès comprovar que les diferències entre uns i altres, en aquests moments, són molt poques. Segur que quan jo era nen del cau eren més grans.
I molts dels problemes que donem la culpa a l’escola, la família, són més d’un canvi social de valors, que altra cosa. Però, cap a millor.
Jo tampoc comparteixo el discurs pessimista sobre la juventut.
Hi ha de tot a tot arreu i sempre és més llaminer fixar-se sobre allò que sobresurt i no la majoria silenciosa com molt bé has dit en el tema de les drogues.
Tinc entès que ja en l’Egipte dels faraons la societat es queixav que els seus fills eren tots uns maleducats i respectaven res… Sens dubte aquest és un debat més vell que l’anar a peu
[…] uns dies vaig publicar un post que duia per títol “Apologia de la joventut actual”, on exposava que no existeix cap causa objectiva que ens porti a pensar que els adolescents […]