AVATAR: On és la revolució?
gener 7, 2010
James Camerón s’ha omplert la boca dient que el seu darrer film, Avatar, es una revolució dins la Història del Cinema. Si? De debò? Doncs bé, a mi la única cosa que em sorprén d’aquesta mediocre cinteta és la infinita estupidesa de l’èsser humà.
Quan Lars Von Trier, Thomas Vinterberg, Kristian Levring i Soren Kragh-Jacobsen van signar l’any 1995 el Manifest Dogma ja van denunciar llavors la decadencia de Hollywood, posant de manifest com la infinita avarícia de la indústria havia convertit aquest art en un mer espectacle d’efectes especials que donen lloc a històries artificials amb nula profunditat argumental i poblades per personatges plans sense cap mena de trascendència.
Quinze anys més tard descobrim com d’encertats van estar aquell grup de directors danesos que, a diferència de Cameron, si van fer una Revolució.
Avatar és una mera masturbació visual plena de colorins i efectes 3D que dificilment enmascaren un guió nyoyno i patètic, plagiat de Pocahontas (canviant indis per gats blaus), ple contrediccions, amb els tics maniqueïstes americans (bons vs dolents, sense cap marge pel matís) i un final més previsible que el curs de la òrbita terrestre. Per postres la cançó de Leona Lewis és exactament igual que “My hearth will go on” de Celine Dion, que també va popularitzar el mateix Cameon a Titanic.
Un film es una HISTÒRIA i una INTERPRETACIÓ. Punt i final!! La resta son confetis i serpentines per enteretindre aquells que defugen de tota profunditat intel•lectual.
Us imagineu valorar un llibre per la qualitat de la seva portada? O un quadre pel seu preciós marc? Doncs aixó…
On és la Revolució Mr Camerón? El cinema en 3d fa dècades que existeix! O potser es tracta de la quantitat de calerons que vostè s’embutxacarà amb la cinta?
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
Per una vegada estem d’acord. Això sí, els ocellets, els païsatges i els colorins, molt bonics…
Aleluia!!! Tu i jo d’acord en quelcom!!
Oops, doncs el meu nebot m’obliga a portar-lo al cine a veure-la. Mmmm… m’enduré l’mp3; en mig de la foscor, ningú no se n’adonarà!
A ver los premios a cada cosa se dan para algo.La gente que solemos ser meros espectadores solemos considerar una pelicula buena o mala segun el guion y ya esta.pero una pelicula puede ser muy mala de guion pero buena en efectos ,especiales o en vestuario o en las 15 millones de cosas que la componen.A ver Avatar no es que se parezca a pocahontas,es que tb se parece a Pequeño gran hombre,a bailando con lobos,a Un hombre llamado caballo en cuanto a la de una persona que entra en contacto con una tribu ,especie o lo que sea y luego cambia interiormente siente empatia y los defiende ,eso no es nada nuevo,es una historia como cualquier otra.Pretender ver Avatar como algo innovador en el argumento es como hacerse pajas con El acorazado potemkin.Evidentemente que hay que mirar otras cosas y ponerla donde le corresponde,ahora tacharla de mala porque el argumento no es innovador y no es como una buena novela o un gran trhiller pues tampoco.Ahora….,a mi me entra una mala leche cuando se cargan el arbol madre que pa que….Sayonara baby.
No tens cap tipus de raó, no crec que el camp tècnic de l’audiovisual sigui el teu.
Bé que a un llibre se li valora la qualitat de l’escriptura, doncs el mateix amb els efectes especials.
De totes maneres, tu no llegeixes un assaig de plató al metro sinó que llegeixes una novela barata, de butxaca i que sigui amena. per tant, el cinema d’entreteniment (i com més efectes especials millor) també té la seva raó de ser.
I, per acabar, és millor efectes especials que decorin una història i un argument potser plans i superficials però amb quelcom d’interessant tot i que mínimament ecologista, que no pas trets i explosions per un carregament de droga.
però clar, com no és una crítica-documental extrema de la pobresa al tercer món, la colonització i les seves conseqüències i la desertització, doncs no ens agrada. ja et dic jo que “más vale pájaro en mano, que ciento volando”.
me’n vaig a madriz demà, ens veiem next week? (next weekend in budapest, sorry! ^_^)
Vaja, encara no la he vist. Ara que en “Cameron de la Isla” em mereix tant poca confiança…
Respecte a Dogma, aquell si que és un moviment potent!! hi ha cada trunyo que no vegis, però com a mínim quedes “gafapasta”, que de tant en tant ja interessa.
Aviam de pel·lícules boniques visualment n’hi ha hagut sempre. No he vist Avatar i m’imagino que serà la hòstia, però no sé fins a quin punt serà res de nou. No és cap revolució. Ho ha dit el Camarón i ha quedat com el puto perquè preguntar que vol dir una revolució aplicada al cinema rebelaria una distinció sociocultural tirant a justeta.
Llavors, que faig, hi vaig o no? em tempta el 3D però em fa mandra poc menys de 3 hores de peli…
A mi em va fer venir ganes que els dolents (molt dolents!) acabessin d’una vegada per totes d’aquells barrufets crecudets.
Tens tota la raó amb el que dius, és una pel·lícula dinga de la botiga Natura… només li faltava l’encens per ambientar-la tècnicament!
Doncs a mi no em va semblar pas malament en termes mitjos. Ni una cosa ni l’altra, més aviat. Com bé es diu aquí, consta de dues coses molt diferenciades: L’apartat tècnic, que és espectacular (tot i que el digital 3D no sigui pas per a tant) i el de guió, que no deixa de ser l’eterna adaptació de l’arxiconegut patró de l’indi bo i el cowboy empàtic.
Entretinguda, no és tampoc un malgastament dels calers, tot i que pequi de previsibilitat i excés de moralisme.
El guió és fluix, tens tota la raó, però una pel·lícula són moltes més coses. La comparació amb la portada d’un llibre o el marc d’un quadre no és gens addient, efectista, sí, però equivocada. Jo quan vaig a veure una peli passo de si el director promet això o allò i mai llegeixo cap crítica abans d’anar al cinema. Sé que no ens posarem d’acord, però m’agrada el debat. Com a pel·lícula d’aventures està bé. I, visualment, és al·lucinant.
L’altre dia vaig anar al videoclub on agafo les pelis habitualment i el seu propietari -que veu TOT el que surt al mercat-, per motius obvis, em comentava que feia anys i anys que no veia res que l’impressionés tant com ‘Avatar’. Va tornar al cinema, DEU ANYS després de l’últim cop (ho veu tot a casa), i encara li cau la baba. Això sí que és una revolució!
Doncs res, aprofito per saludar-te, GLAMBOY. I m’encanta Von Trier.
EL pitjor de tots aquests fenòmens socials és haver d’aguantar tota una plèiade de tarats que em bombardegen dia si i dia també per a que la vagi a veure. I molts d’ells ho fan amb mala llet perquè saben que sóc cinèfil!! Malparits!! Son la nova generació de trolls del cinema.
“Plèiade de tarats”. Queda clar que, sense “aquests fenòmens socials” tu no podries escriure a cap lloc. Això ho tinc claríssim. Salut, “cinèfil”.
Jo no tinc ni ganes d’anar-la a veure!
Per cert, sí es pot fer cine comercial amb efectes especials i gran profunditat en la història i els personatges, l’exemple més de llibre és Blade Runner. Però en les sèries de TV actuals també hi ha molts exemples de produccions de gènere bàsicament comercials (i algunes amb efectes especials) que no renuncien a tenir una coherència interna i diverses capes de significat: Lost, Dexter, Roma…
En definitiva acció i profunditat argumental no tenen perquè estar renyides!
Avatar és una caqueta amb bons efectes especials, i? Per veure imatges espectaculars prefereixo veure un clip animat sense argument (hi ha grandíssims creadors de videoclips com Cunningham, Gondry…) i que només duri 5 o 10 minuts i, sobretot, que no hagi de fer servir una història fluixa i plana com a pretext.
Una pel·lícula és bona quan no sobra res i tot té sentit en per sí sol i combinat en el conjunt. Avatar no és bona senzillament perquè l’argument és una mera excusa per introduir efectes especials.
Per cert, en un altre blog he llegit una idea molt interessant sobre Avatar.
Avatar és un retorn als orígens del cine en el sentit en què les pelis dels germans Lumière només buscaven l’espectacularitat. La consideració del cinema com a art va venir dècades després amb Eisenstein, Murnau i altres. A l’època de Lumière el cinema no pretenia rivalitzar amb la literatura o el teatre, en canvi, un melodrama molt comercial i molt espectacular com Gone with the wind, de 1939, sí pretenia superar la novel·la en què s’inspirava i això era no només gràcies als efectes especials (que en té moltíssims), sinó gràcies al guió, als diàlegs, a les situacions, a la interpretació dels actors i a la genialitat d’adaptar una novel·la de sèrie B al món ple d’incerteses i terrabastalls de finals dels any 30 donant-li un significat que la novel·la original no tenia.
Dios mio,yo que esperaba encontrar en Avatar El sentido de la Vida,que decepcion….mira que con spiderman y los 4 fantasticos se veia venir…..aiva que….
Jo no l’he vista encara i ni crec que la vegi. Però sí puc dir que, llevat de petites excepcions com alguns films europeus, alguns americans, les d’Allen i para de contar, preferesc molt més el cinema d’abans. Cada cop es fan més pel·lícules per a ments infantiloides…
Bon post!!!
Salut i bon any
El guion de avatar era previsible… pero aun eran mas pateticos las peliculas de dogma , sinceramente
Cinema en IMAX 3D no fa anys que els consumidors podien distrutar. IMAX portvell no, pero a estats units han tingut 3D de veritat.
Historia: Es repetitiva? (Indis i blancs) Entesos, pero no per això menys impactant.
Interpretació: La carecterització dels navi és genial. A qui no li agradi el cinema del genere de ciencia ficció que no s’hi posi.
Ai que bé arqueòleg, no podria estar més d’acord amb tu, i això que no he vist el famós film! Ni ho penso fer.
I de fet si no ho he fet és perquè al meu parer poca cosa bona es projecta a les sales de cinema, i l’Avatar aquest tenia tota la pinta de ser un vodrio del copón. El més trist és que a Tarragona, aspirant a Capital de la Cultura 2016 (jajaja), no hi ha una sola sala de cinema d’autor alternatiu. Bé, de fet ara ja no hi ha CAP sala de cinema a Tarragona ciutat.
(no sé si això tenia res a veure amb el post, però un sempre es queixa del que pot)
Si, de fet és bastant indignant haver d’agafar el cotxe per força per tal d’anar al cinema, però és el que tenen les decisions apresurades i les gestions dubtoses (Lauren Cinemas ja va estar un estiu sencer sense posar estrenes en pantalla per falta de calers).
Si et sevreix de consol Hospitalet (300.000 hab) tenim una sola sala de cinema alternatiu que tan sols emet els dimarts a la nit!
Doncs no és per portar la contraria però han estat dues hores i mitja que han passat volant!
Diria que si la pel•lícula fos dolenta no haguéssim aguantat tant de temps asseguts a la butaca, no?
Penso que dir que Avatar és la revolució del cinema possiblement és masa, però és una pel•lícula de ficció genial!
A mi aquesta pel·lícula no em crida gens i no penso veure-la.
Hollywood ofereix espectacle, tenen els calers per a fer-ho. Saps que quan pagues l’entrada et garanteixen hora i mitja (a vegades més) d’efectes especials… I no cal buscar-hi els tres peus al gat.
Tota història ja estat explicada, sempre són refregits amb personatges i ambientacions diferents. Canviar-ho tot per a què tot segueixi igual.
És el cinema taquiller que necessita d’encefalogrames plans per recuperar la inversió. El cinema és un negoci, si vols veure’l com un art; que et faci refleionar i millorar com a persona cal saber destriar la cartellera.
Jo entenc que a alguns no us agradi la ciencia ficció. Sóc de la opinió que Avatar és una revolució dins del genere de la mateixa manera que ho va ser Star Wars. Quants dels que critiqueu Avatar vareu criticar també Star Wars?
Star Wars té un guió 1000 cops més original i desenvolupat que Avatar-Pocahontas!!
No l’he vista, però dels coneguts que l’han vista i coincideixen amb mi en gustos cinematogràfics puc dir que es tracta d’una pel·lícula plana, sentint-ho molt també tenen el seu públic, però és un assaig general d’una tècnica cinematogràfica que fins ara s’havia agafat amb les puntes dels dits.
El color i el só van ser criticats també al seu moment, igual que l’animació més volumètrica com la que fan servir a Pixar (per diferència de la clàssica tipus Rei Lleó).
No, no és l’hereva d’Odisea 2001 però potser sí de La guerra de les Galàxies.
[…] a l’espai, q diuen pels intertubs), pro no es tracta de ser un dogmàtic elitista (ahem) si no de poder gaudir de les qualitats específiques en les q es centra una peli (revolucionaria) […]
[…] (Ho dirà per Avatar???) […]
[…] meva aposta: “Avatar” guanyarà de carrer tot i que no s’ho mereix en absolut ja que, com vaig dir, té un guió patètic i previsible plagiat de Pocahontas. Si jo fos membre de l’acadèmia apostaria per “Up in the air”, una excel·lent història […]
Una cosa es que Avatar tenga un guión plano y sólo destaque por los “efectos especiales”.
Con muchas cosas que se han dicho estoy de acuerdo y con otras no (he de decir que yo no apostaba por esta película antes de verla, de hecho no quería ir a verla, y cuando la vi me gustó mucho).
En cualquier caso, lo que quería decir es que absolutamente todas las veces que he oído hablar de “revolución” respecto a esta película es única y exclusivamente por el proceso de producción y haciendo referencia a que, especificamente para esta película, se han creado y desarrollado tecnologías que a partir de ahora serán utilizadas también en otras películas.
[…] -AVATAR: ON ÉS LA REVOLUCIÓ? […]
[…] en que el cinema sembla haver-se oblidat de la originalitat i la transgressió, més enllà del buit confeti de colorins que representa la onada de 3D post-Avatar, Buried és un flotador al que agafar-se en aquest desolador oceà de vulgaritat, guions […]