h1

TOP: Els millors films de la dècada *Contessa L.S. vs. Arqueòleg*

Desembre 29, 2009

Escollir els millors films de la dècada és una àrdua tasca la dificultat de la qual radica en la insuperable subjectivitat del autor en un art on, establir paràmetres racionals, resulta més complex que en tots els altres, degut a la infinita varietat on escollir.

Així doncs, i per demostrar com de diferent pot ser un Top de films de dos profans en la ciència cinematogràfica, us deixo amb dues versions ben diferents de la llista de les millors pel•lícules dels darrers deu anys, no sense abans convidar-vos a donar la vostre opinió al respecte!

EL TOP DE CONTESSA LIVIA SERPIERI

5.Conociendo a Julia (Being Julia) István Szabó
Una clara radiografia sobre el món del teatre i dels actors. La pel•lícula és una digna successora d’”All about Eve” de Mankiewicz .

.

.

..

.


4.- El ladrón de orquídeas (Adaptation) Spike Jones
Spike Jones barreja realitat i ficció en aquest relat sobre els guionistes de Hollywood,. Té una estética de videoclip en certs moments. El film conté una excel•lent interpretació de la marvelous Meryl Streep.

.

.

.

3.- Cuando menos te lo esperas (Something’s Gotta Give) Nancy Meyers
Amb aquesta pel•lícula Hollywood torna a la comèdia sentimental tan fructífera als anys 80’s, de la mà d’una de les artífex d’aquella època.

.

.

.

.

2.- Oculto (Caché)Michael Haneke
Haneke torna a transgredir amb un film que parla sobre el sentiment de culpabilitat de l’home. Amb unes bones interpretacions de Daniel Auteil i Juliette Binoche, aquest film no deixa indiferent a cap espectador.

.

.

.

.

1.- Hace tiempo que quiero (Il y a longtemps que je t’aime) Philippe Claudel
Considero que aquest es el millor film de la dècada present, ja que es un retrat realista de l’esser humà i de les seves emocions. Philipe Claudel és un artista versàtil, (a part de dirigir films escriu llibres) i és un dels pilars de la nova generació d’escriptors francessos. La interpretació de Kristin Scott Thomas és de les millors que hem pogut gaudir en els darrers anys.

.

.

EL TOP DE L’ARQUEÒLEG

10- Salvador Manuel Huerga ex aequo La vida secreta de las palabrasIsabel coixet
Els dos llargmetratges espanyols que més m’han fet plorar dels darrers deu anys. A Salvador, fins i tot vaig hiperventilar i marejar en mig d’un cinema de Blanes! Emoció extremada i empatia total amb els personatges a través d’un realisme social que de tan verídic espanta.

.

9.- Match Point Woody Allen
No podia faltar el geni americà en el meu Top, amb una història protagonitzada per la meva icona Rys Meyers, on se’ns planteja un irresoluble dubte shakespearià: es millor tenir sort o talent? Allen ho resoldrà a través d’un elegant assassinat a la classe alta de Londres.

.

.

.

8.- Mi nombre es Harvey Milk Gus Van Sant
Una vibrant i èpica hagiografia d’un heroi i màrtir que va aconseguir desafiar l’heterosexisme i la homofòbia americana, esdevenint el primer polític obertament gai de la història, essent assassinat poc després. La interpretació de Sean Penn, premiada amb l’Oscar, es absolutament magistral.

.

.

.

7.-Litttle Miss Sunshine Jonathan Dayton & Valerie Faris
La comèdia indie de la dècada!! Una desternillant road movie protagonitzada per una destartalada família de freaks que travessa nordamèrica per tal que la seva petita filla participi en un concurs de bellesa infantil!

.

.

.

6.-Réquiem por un sueño (Requiem for a dream)Darren Aronofsky
La droga eh mu mala! Ja ens ho deien els nostres pares, però fins que Aronofsky no ens ho va mostrar amb aquesta crua i visceral cinta, no ens ho havíem cregut! Amfetamines al•lucinògenes, prostitució i punxades intravenoses en primer pla es donen cita en aquest carnaval esfereïdor.

.

.

5. Bailando en la Oscuridad (Dancer in the dark) Lars Von Trier
Una impossible barreja entre el cinema dogma danès i la estranyíssima música de la islandesa Björk dona lloc a aquesta tragèdia postmoderna on s’ens expliquen les desgràcies de Selma, una treballadora cega que imagina musicals indiepop per alienar-se de l’explotació laboral en una fàbrica.

..

.

4.-Hable con ellaPedro Almodovar
De totes les pel•lícules que el meu director espanyol favorit ha fet aquesta dècada em quedo amb aquesta fascinant i raríssima història que, a càrrec de Javier Cámara, Lolita i Leonor Walting, ens narra una tortuosa història d’amor i obsessió entre un infermer i una pacient en coma. De nou la transgressió i la sorpresa son els ingredients escollits pel cineasta manxec per cuinar aquest film, mereixedor d’un Oscar al millor guió, tot i haver estat injustament ignorat per l’Acadèmia espanyola.

.

3- Olvidate de Mi (Etrenal Sunhine of the Spotless Mind) Michel Gondry
Mai hauria imaginat que una història protagonitzada per Jim Carrey em podria agradar, i molt menys que fos capaç de transmetre emocions tan bé, juntament amb Kate Winslet. Gondry es va convertir en tota una revelació amb el guió més brillant i original de la dècada, una veritable orgia de flashbacks, on se’ns explica el romanç d’una parella que ha oblidat, gràcies a una teràpia d’amnèsia voluntària, que ja havien sortit junts en el passat.

2.- Las Horas Stephen Daldry
Tres dives absolutes del cinema, Meryl Streep, Nicole Kidman i Julianne Moore, regalen als nostres sentits una demostració d’interpretació dramàtica absolutament brillant gràcies a un retorçat guió que aborda el lesbianisme a través de diferents èpoques del s.XX i que gira entorn al llibre “ Mrs. Dalloway” de Virginia Woolf.

.

.

1.- Mulholland Drive David Lynch
Obra mestra absoluta i la demostració més perfecta mai feta d’avantguardisme cinematogràfic contemporani on es dona cita el surrealisme oníric, el simbolisme críptic, l’automatisme dadaísta o el neo-cinema negre psicològic. Originalment concebut com el capítol pilot d’una sèrie impossible, el millor director viu, Lynch, ens explica les truculències del món de Hollywood a través dels somnis, els temors i les fòbies imaginàries de dues actrius perdudes dins l’embogit laberint d’odis i passions de la indústria cinematogràfica americana.

I ELS VOSTRES???

Advertisements

17 comentaris

  1. Ostres superd’acord amb el top 3 de l’arqueòleg! Mulholland Drive és la peli de la dècada, res més a dir. ÉS una peli que té tantes pel·lícules dintre, amb tanta riquesa de nivells… però a més fins i tot si et quedes a la superfície de la història sense voler indagar t’atrapa, i de quina manera. I m’encanta que les actrius siguin amateurs!

    Little miss sunshine trobo que no va més enllà de l’anècdota, que sí que a ser una peli feta amb pocs mitjans i tal i com a èxit indie de la temporada està bé, però tant com per posar-la en un top…

    De Lars von Trier esculliria DOGVILLE, que per mi és una absoluta obra mestra, una genial revisitació contemporània del teatre de Brecht. Nicole Kidman només per haver protagonitzat aquesta peli i “Eyes wide shut” mereix ser redimida de tots els seus pecats i figurar al pabelló de les dives del cine de tots els temps!

    De PEEEEEEEEEEEEEEdro em va agradar més “Volver”.

    Sí que estic d’acord en haver triat de Woody Allen match point, la peli que ens torna la fe en el director.

    Sobre les pelis de la comtesse, només he vist caché, que és fantàstica (us recomano també “la pianista” del mateix director). Així doncs, una de les properes coses que faré si tinc temps és veure el seu top 1!


    • No em puc creure tanta coincidència jeje!
      Et va agradar més Dogville que Dancer?? Ambdues estan molt bé, peró em quedo de lluny Björk en aquest paperás!


  2. He trobat a faltar “Lost in translation”, “Amélie”, “El hijo de la novia”, “Los Otros”…, per dir-ne algunes 😉 Tot i així, bona llista!


  3. Lost in translation?? Mai he entés q té de bó aquest film tan anodí i sobrevalorat!!


  4. He de posar-me las piles perquè moltes de les pelis no las he vist, per aquí cinc de les que jo recordaré:

    1 (el TOP): Malditos bastardos dirigida per el Rei: Quentin Tarantino, amb actuacions magistrals de Christoph Waltz, Diane Kruger

    Dues dirigides pel incombustible Clint Eastwood: Gran Torino i El intercambio

    Velo pintado dirigida per John Curran i protagonitzada en Edward Norton acompanyat de la Naomi Watts

    I espanyoles em quedaria amb Princesas dirigida per Fernando Leon de Aranoa i protagonitzada per Candela Peña

    I faig com en Rafel apunto el teu Top 1 com a deures per veure-la.


  5. Ostres!!!!
    que difícil…. deixa’m un parell de dies per pensar-m’ho però el primer i segon lloc el tinc clar!!!
    totalment d’acord amb tu : Hace mucho que te quiero i Las horas


  6. “Mullholland drive”: de vegades penso que David Lynch viu de les rendes de “Blue velvet”


  7. Veo por aqui mucho proselitismo gay… Es q no hay peliculas de acción, de guerra, de religion, vallores, familia… Q tal la Jungla de cristal, El reino…


  8. N’he vistes poquíssimes!


  9. Jo vaig tan poc al cinema que penso que les millors pel·lícules de la década són Citizen Kane i Death in Venice.


  10. Jo seria incapaç, fins i tot, de fer el top-5 de l’any, però vaja. De les pelis comentades n’hi ha unes quantes (no sé si les millors de la dècada) o no que m’han impactat força. Per ordre de veure-les em quedo amb ‘Adaptation. El ladrón de orquídeas’, ‘Réquiem por un sueño’, ‘Olvídate de mí’ y ‘Las horas’. Pensant, pensant… d’aquest 2009 crec que em quedaria amb ‘El secreto de sus ojos’. M’ha agradat l’entrada. M’ha fet pensar una miqueta. I sobre ‘Avatar’ només dir que m’ha semblat una extraordinària pel·lícula d’aventures i que arrassarà als Oscar. Potser la història és limitadeta, a l’estil, ‘Pocahontas’, però té moltíssimes coses bones. Una abraçada i Bon Any Nou.


  11. M’estimo més no opinar sobre cine perquè no hi vaig sovint.
    Sí vull fer de tiquismiquis i anotar que el director de Adaptation és Spike Jonze, no Jones.
    I per acabar una pregunta: com dimonis vos ho feu per recordar què és el que més us ha flipat de tota una dècada, amb les seves 525 setmanes??????????????


  12. Siiih!! Caché i Adaptation!!! M’agrada aquesta llista!! Bon any nou.


  13. De veritat que consideres Mulholland Drive la millor de la dècada? Doncs jo no la vaig ni entendre xD


    • Es un film que requereix diversos visionats per entendre tot el complexe simbolisme oniric i com s’enllacen les dues històries (realitat i somni). Mira-la un altre cop amb més deteniment!


  14. Bones!
    Com a cinèfil he sentit curiositat pel que deies sobre el top 10 de la dècada i he de dir que si ja em sembla molt difícil dir el top10 de l’any de la dècada… No obstant estic totalment d’acord en incloure-hi MULHOLLAND DRIVE i CACHÉ. Tots dos contenen interessantíssimes reflexions, d’una banda els somnis frustrats i d’altra el remordiment. Més que pel·lícules jo em guio pels directors així que si t’agrada descobrir nous directors et recomano alguns que m’han marcat en aquesta decada: Béla Tarr (el més fascinant), Albert Serra, Pere Portabella, Jose Luís Guerin, Werner Herzog, Lisandro Alonso, Corneliu Porumboiu, Pedro Costa, Aleksandr Sokurov i Gus Van Sant.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: