h1

Pedro Álvarez: història d’un assassinat

Desembre 16, 2009


15 de desmbre de 1992

S’estava fent fosc i Pedro Álvarez va decidir acompanyar a la seva novia Yolanda a casa, al barri de la Torrassa (l’Hospitalet). Ja s’havien acomiadat i ell havia girat cua, quan de sobte, un Opel Vectra blanc, circulant a tota velocitat, es llença a sobre de Yolanda i quasi l’atropella.

La noia increpa instintivament al temerari conductor que, fet una fera, baixa del cotxe iniciant una violenta discussió i colpeja a Yolanda llençant-la per terra. Pedro escolta els crits i torna cap enrere per ajudar a la seva parella.

El conductor obre el vehicle, agafa un revòlver i apunta en direcció al cap de Pedro; la seva dona surt del cotxe intentant impedir la imminent tragèdia, però no hi es a temps: tres bales impacten sobre el cos del jove treballador de només 20 anys, una de les quals li causa la mort immediatament.

L’assassí i la seva esposa arrenquen el cotxe, marxant precipitadament i abandonant a Pedro, que arriba cadàver al Hospital de Bellvitge.

A partir de la descripció de Yolanda es deté al poc temps a un Policia Nacional, José Manuel S.F, adscrit a la Brigada de Seguridad Ciudadana, una persona conflictiva, habitual del barri, però amb molta influència dins el cos policial. La matrícula, el color i el model del cotxe coincideixen,  la dona del policia confessa que ell és l’autor dels trets i els anàlisis balístics així ho confirmen.

Tot i les  nombroses proves, es va sotmetre a Yolanda a una sessió de reconeixement maratoniana i plena de irregularitats procedimentals que van acabar amb l’alliberament i la impunitat del Policia al cap de dos dies. La jutgessa ni tan sols va analitzar les empremtes digitals. L’acusat no tenia ni coartada.

Des d’aleshores la família de l’assassinat no ha parat de fer intents davant les diferents administracions per intentar fes justícia: Ajuntament, Síndic de greuges, Congrés de Diputats, Generalitat, Parlament… ningú ha mogut un dit. L’entorn del assassí encara ha tingut la malícia de posar denuncies per injuries a la família d’Àlvarez.

Després de 17 anys l’assassí continua exercint de Policia tranquil•lament.


Anuncis

24 comentaris

  1. Quin fàsic.

    Mossos (que Déu n’hi do -eks) o Guardia Civil, la mateixa merda coorporativista.

    Justícia espanyola (i/o catalana) és un oxímoron.


  2. […] Pedro Álvarez: história de un asesinato […]


  3. Tot monopoli de la violència per part d’una sola institució desemboca en situacions així.


  4. Missió acomplerta, ja és a meneame, ara qui vulgui, ja ho sap, a votar!!

    Per cert, és una història molt colpidora, els hi veig fotut a la família de la víctima, els còmplices de l’estat gaudeixen de moltes aventatges.


  5. Qui vulgui votar:

    http://meneame.net/story/pedro-alvarez-historia-asesinato


    • Mil gràcies!! No servirà de res, peró com a mínim el nostre silènci no serà cómplice!


  6. No coneixia aquests fets; o no els recordo, vaja. Llegir com va anar tot m’ha posat de mala hòstia.


  7. Quin fàsic.

    Mossos (que Déu n’hi do -eks) o Guardia Civil, la mateixa merda coorporativista.

    Justícia espanyola (i/o catalana) és un oxímoron.

    Doncs parlant amb gent que sap del tema m0han dit que el cos més corrupte i violent no és ni els mossos ni la guàrdia civil ni la policia nacional sinó la guàrdia urbana de Cutrelona! Suposo que és normal és l’únic cos policial important que des de la transició ha estat ininterrompudament sota el mateix govern!


    • I aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid, deixem caure alguna cosa contra l’Ajuntament de Barcelona, que sempre va bé. Gran raonament: mateix govern molts any = cos policial corrupte i violent. Per la mateixa regla de tres, els mossos fins 2003 devien ser molt corruptes i violents, i ara ja no tant, oi? O depén del color del govern? Quina llàstima que davant un tema tant indignant com aquest, alguns només pensin en la lluita partidista.


      • Els mossos porten molt poc desplegats, així que la cosa és fora del debat.

        No tinc cap problema en dir Cutrelona, Catetalunya o Ejjjjssspaña. No sóc patriota, ja veus. Intento ser objectiu. Premsa, testimonis personals i la meva pròpia experiència dóna la casualitat que han tingut males experiències amb la urbana. No tinc especial tírria contra cap administració, només intento explicar perquè un cos acumula més incidents que altres cossos.

        Per exemple amb el col·lectiu gai a Barcelona les úniques agressions homòfobes que em consten són de la guàrdia urbana. Per exemple, una detenció il·legal a un noi a qui van insultar dient “mariconazo” i es va atrevir contestar creuant un semàfor al costat de la plaça urquinaona. Adjunto text de la sentència judicial:

        HECHOS PROBADOS:
        “UNICO.- El día 3 de julio de 1999, sobre las 2 horas, Fermín y Eloy , mayores de edad, sin
        antecedentes penales, pertenecientes a la Policía Local del Ayuntamiento de Barcelona, con carnets profesionales nº NUM000 y NUM001 , SE ENCONTRABAN DE SERVICIO CON VEHÍCULO POLICIAL, el cual detuvieron, para respetar un semáforo en fase roja, en la calle Ronda de Sant Pedro, confluencia con la Plaza Urquinaona. En aquellos momentos cruzaba el paso de peatones Luis Pedro , llamativamente vestido, dándose la circunstancia de que en la zona existe una discoteca dedicada a público Homsexual, al empezar a parpadear el semáforo de peatones, EL ACUSADO FERMÍN , ENTRE RISAS, LE INDICÓ A LUIS PEDRO “VENGA DATE
        PRISA MARICÓN”, ÉSTE SE VOLVIÓ E HIZO CON EL BRAZO UN GESTO DESPECTIVO, ANTE LO CUAL FERMÍN , BAJÓ DEL DEL VEHÍCULO DIRIGIÉNDOSE A LUIS PEDRO , QUE HABÍA TERMINADO DE CRUZAR LA CALLE, DICIÉNDOLE “ESPERA MARICÓN” aquel, se asustó y comenzó a correr hacia la calle Trafalgar, siguiéndolo Fermín a pié y el otro acusado con el vehículo al que puso en funcionamiento las señales de emergencia, tomando contradirección. En la calle rafalgar, Luis Pedro se detuvo, DICIÉNDOLE FERMÍN “MARICÓN AL SUELO”, AGACHÁNDOSE, Y AL LLEGAR FERMÍN JUNTO A ÉL, LO TIRÓ AL SUELO, ESPOSÁNDOLE Y DÁNDOLE UN “RODILLAZO” EN LA ZONA LUMBMAR, CUANDO LO TENÍA EN ESTA SITUACIÓN, VOLVIÓ A LLAMARLO “MARICÓN” Y LO GOLPEÓ CONTRA EL SUELO. EL OTRO ACUSADO, LLEGÓ AL LUGAR Y ENTRE LOS DOS SUBIERON A LUIS PEDRO AL COCHE POLICIAL, obligándole Fermín a permanecer tumbado, diciéndole “que los maricones no tenían derecho a ir sentados”. En las dependencias de la Guardia Urbana, el acusado Eloy le comunicó que estaba detenido por la comisión de un delito de atentado e insultos a Agente de la Autoridad, así como los derechos que le asistían.
        Centro de Documentación Judicial


        • Ara Manuel, et repto a trobar exemples de vexacions homòfobes a Barcelona per part de mossos o policia nacional. Jo només conec casos de la guàrdia urbana. Se siente. Ara em direu que els jutges i els gais us tenim mania…

          Jo per altra banda sempre he sigut educat amb els cossos policials i les úniques contestacions grolleres i faltes de respecte m’han vingut de la urbana, en canvi tinc molt bona experiència amb la policia nacional i els mossos. Mira, potser és mala sort, però és la meva experiència.


          • Un altre cas d’homofòbia de la urbana a Barcelona:

            http://lascarasdelahomofobia.blogspot.com/2006/10/097-guardia-urbana.html


          • Sento inundar d’offtopics. La cosa és que no és que la urbana sigui més homòfoba o violenta per se, però sí que té més impunitat donat l’entramat de poder que hi ha en cada administració de què depèn cada cos policial.

            Eugeni Rodriguez del Front d’Alliberament Gai de Catalunya reconeix per exemple que la urbana és la que té més impunitat en els casos d’abusos policials:

            http://www.libertadsexual.es/?p=203


          • Això no t’ho discuteixo, rafel. Discuteixo la relació entre que un cos sigui més o menys corrupte i violent i el nombre d’anys que un mateix partit polític governa la institució. Em sembla que el silogisme que fas no té cap base.

            I això no treu que la GU pugui ser violenta, corrupta o homòfoba, o més o menys que d’altres policies.


  8. A mí lo que más me agrada de todo esto es lo fácil que es para quien tiene el poder hacer y deshacer lo que le viene en gana… que si ahora mango 300 millones por aquí, y me paso por la cárcel unos días y después me las piro…

    La verdad, hay veces que pienso que no pasamos nunca la barrera de los patricios y los esclavos… mejor… lo reafirmo… nunca en la historia ha habido ni tantos esclavos ni tantos patricios (también es cierto que ahora la tierra está más sobrepoblada, pero supongo que el porcentaje será parecido…).

    En fin, aunque valga de poco, toda mi solidaridad hacia este muchacho y su familia… y toda mi bilis para los aprovechados, los mangantes con licencia, y, sobretodo, para los 007 con licencia para matar.


  9. Jo quan vaig anar posar la denuncia per que uns skins m’havien agredit la policia nacional del Hospitalet em va donar una enganxina amb el seu nº de placa i es van negar a prendre’m denuncia! Em van dir que si em tornaven a agredir els entretingés i els truqués!!!

    Peró encara més que la policia el que em sembla veritablement surrealiste es el paper de la jutgesa: com es pot deixar en llibertat a una persona amb proves balístiques, dos testimonis, cap cohartada, descripcions, matrícula del cotxe… que més volia???
    La justicia al servei de la policia i la llei violada per qui s’encarrega de guardar-ne la seva virginitat. Fantàstic!


    • Jo estic preparant un post amb una experiència personal del funcionament de la justícia. És un cas purament eonòmic, però molt simptomàtic de com els advocats llestos poden arribar a confondre la maquinària judicial fins e extrems insospitats. Espero tenir-lo per abans de fi d’any.

      El tema que planteixes és molt important. No ´se com és possible que els polítics siguin tan insensibles a aquestes situacions i el polícia encara estigui fent de policia. NO ES UN PROBLEMA DE PRESUNCIÓ D’INOCÈNCIA! És el problema de la dona del Cèsar!


      • Sovint tinc la sensació, que tant la justícia com la policia ens porten mes problemes que solucions. N’estic tant decebut com del polítics, i això és dir molt.


  10. Amb casos com aquest és quan la gent diu que per què serveix la policia? I realment hi igualtat en justícia o hi ha diferents justicies segons qui ets? Realment caldria que la Justícia, els cossos policials i els polítics s’ho fessin mirar i reflexionessin una mica, però en saben d’això?


  11. Cada any reapareixen les pintades arreu de l’àrea metropolitana recordant l’assassinat.
    Qui ens protegeix d’un sistema que no funciona?
    La justícia espanyla té més d’espanyola (protegint un poli) que no pas de justa.


  12. Et pots arribar a creure que fins ara no sabia com havia succeit?? És una vergonya que això segueixi així, però la justicia ja es veu que a voltes no funciona com hauria de funcionar.

    El que trobo patétic és que et denunciin per dir la veritat. Jo em moriria dels remordiments.


  13. Jo conec casos, diversos, d’agressions homòfobes per part de Mossos a gais, pel simple fet de fer-se un petó, enmig del Carrer Gran de Gràcia. Atemptat a la autoritat, concepte de la multa que van posar a dos amics. Van ser convidats a “apartarse de enmedio” quan es trobaven, recolzats contra una façana -sense interrompre ni molt menys el pas-, petonejant-se al carrer que dic. Quan ells van preguntar què se’ls demanava, i perquè, multa que te crió… Apa, demostra que no vas atemptar contra la autoritat. Demostra-li a un escèptic jutge que l’agent democràtic català de manteniment de l’ordre constitucional espanyol és en realitat una bèstia com els grisos, torturador i feixista (que és el que són i em quedo curt).

    Tornant al cas de Pedro Álvarez:
    Montserrat Tura, quan era Consellera d’Interior -sempre ho explica, això, en Juanjo Álvarez, pare de’n Pedro- va accedir a concedir audiència la família. durant la visita, en la que sembla que la Consellera va adoptar un to condescendent i resignadament comprensiu-, aquesta Puta Porca va gosar afirmar que l’assumpte de’n Pedro no la concernia ni hi havia res que ella pugués fer:

    el cas afecta agents de la nacional i es va produïr amb anterioritat al desplegament dels Gossos a Catalunya, per la qual cosa, en efectuar-se el corresponent replegament de Nazi-onals (el dimoni se’ls endugui, malnascuts), aquells van endur-se els seus arxius, i en conseqüència, segons aquesta Puta Porca, no hi ha manera que ni tan sols ella pugui saber ni el nom de l’agent ‘sospitós’.

    D’altra banda, molt important ha de ser -dic jo- aquest agent, per tal que la Policia Nazi-onal es molesti en anar untant de pasta la nòvia per a que no garli, i impedint -a nivell polític, judicial, etc…- qualsevol via de investigació, qualsevol tipus de transparència.

    No devia ser un agent ras, dic jo.

    Apart, i lamentant no recordar detalls de com acabà la cosa, dir que fa uns tres anys -ho dic de memòria- des de no sé quina instància, es va voler iniciar un procés, mitjançant legislació antiterrorista, contra Juanjo Álvarez, la lluita del qual, exemple immens per a qualsevol militant (si en queden), ha estat incansable, duríssima, desatesa totalment i boicotejada per les institucions. També les institucions regides per partits d’esquerres. Ni ICV, ni EUiA, ni PSC han complert els seus compromisos amb la família. Mai. Quan havien de quedar bé, van parlar. Quan els focus de l’actualitat s’apagaren, ells van tornar a ser els porcs traidors que sempre han estat. Fins que el Poble els faci pagar, cosa que no dubto que passarà, abans o després.

    No recordo com estava aquest tema de l’encausament de’n Juanjo, aquest home admirable, exemplar, treballador, sindicalista, sensible a temàtiques com la tortura (aquest fenòmen que a Espanya ja no es dóna, diuen) i els presos. Recordo que les costes del diferents procesos oberts l’ofegaven econòmicament i recordo que, malgrat les desenes d’entitats de tot Catalunya que el recolzen, la seva lluita em produïa una imatge d’infinita soledat i desemparament. El tractaven de terrorista…

    Em cago, des d’aquestes línies, un cop més, en l’Estat Democràtico-burgès i en els progres de merda que el legitimen.

    JUANJO ÁLVAREZ ÉS UN GRAN HOME.
    ELS MOSSOS/URBANS/NAZIONALS, POLICIES ESPANYOLES TOTES, SÓN GRANETS DE POLS, BESTIOLES, BEN POCA COSA: EL QUE ESTÀ CLAR ÉS QUE DE PERSONES NO TÉNEN RES DE RES. SÓN PURA MERDA.


  14. Aquest post és fantàstics

    http://cicomunica.blogspot.com/2010/12/flores-para-pedro_30.html



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: