…i ara a Twitter!
Desembre 13, 2009
Era evident que la meva desmesurada addicció a les xarxes socials no trobaria el seu aturador a Facebook, ni molt menys! I, com els lectors més astuts ja haureu observat, des de fa una setmana el widget de Twitter es troba penjat a la cantonada dreta d’aquest mateix blog.
Calia una enèsima font de comunicació virtual? No!! Es evident! Però un bon dia hi vaig entrar a tafanejar i no vaig poder evitar la diabòlica temptació de fer-me un perfil (cliqueu aquí per visitar-lo), tot ben decorat amb el fons de la glamurosa Lògia Negre de Twin Peaks, com no!
I per que serveix aquest Twitter? Jo al començament n’estava un xic perdut, però de seguida n’he trobat unes quantes aplicacions:
1.- Revista de premsa i de blogs: Tinc agregats a “Público”, “El País”, “Menéame” “3/24”i “La Tafanera” que em van informant en temps real dels principals titulars de la premsa i els blogs!
2.- Comunicar-me amb vosaltres, donant informació massa breu com per fer-ne un post i que no tindria sentit deixar-la a la secció de comentaris! I d’aquesta forma reservo Facebook estrictament per assumptes personals, a salv dels meus arxienemics (trolls, walpurgis, etc).
3.- Democràcia 2.0: Puc saber minut a minut com Raül Romeva, el meu eurodiputat favorit, segueix les sessions al europarlament, participa en una comissió o es reuneix amb col•lectius diversos. Així conec de primera ma quin rendiment té el meu vot. Altres polítics molt actius son la diputada socialista i feminista Lourdes Muñoz, o la meva arxienemiga Sarah Palin, que aprofita Twitter per riure’s constantment dels biòlegs que defensen el canvi climàtic i promocionar el seu nou llibre “Going Rouge“
4.- Xafarderies musicals: Lady Gaga s’està menjant un gelat a Los Angeles, Madonna participa en un acte contra el VIH i Patrick Wolf es banya a un jacuzzi de Melbourne després d’acabar la seva darrera gira. Tenir a NME agregat es també una font inesgotable de rumorologia indiepop!
5.- Seguir processos polítics i socials a temps real, mitjançant milers d’aportacions individuals, com la manifestació sindical d’aquest cap de setmana (brutal discurs del Gran Wyoming aquí) o, com no, el polèmic procés de simulacre de referèndums independentistes, amb llistes negres d’abstencionistes i votants del NO, incloses. Una veritable festa de la democràcia!
6.- Seguir fent propaganda del meu blog, allí on calgui, coneixent nous lectors i potencials comentaristes! De moment el meu blog ja figura a la llista de webs sobre el Patrimoni Català (n’haurè de parlar més sovint per fer-me’n mereixedor!)
I doncs res, us anuncio que a les properes dates aquest blog es veurà immers en un extens repàs analític sobre la dècada que estem a punt de deixar enrere, tan a nivell històric, social, musical o cinematogràfic. Ja compto amb dos col•laboradors externs per tal de realitzar-ho! Algú més s’hi anima?
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
interesant
sempre amunt !!
Jo, si vols, puc fer les meves aportacions sobre l’adolescències als primers dos mils. Tampoc sé fins quin punt puc dir alguna cosa interessant.
Pel que fa al Twitter, jo ho vaig intentar (http://storyville.depen.net/2009/10/05/piuler-que-fas-res/). I ara ni tan sols recordo la paraula de pas… Igualment la idea, més o menys, m’agrada i et desitjo sort en els macromón dels microblogs.
No he pogut evitar de mirar si hi havia un enllaç al Facebook, ja que d’aquesta comunitat si que en formo part. Després he llegit que el reserves a amistats i he entes perquè no en fas difusió.
“Llistes negres d’abstencionistes i votants de no”.
Per què utilitzes el plural si només es tracta d’una llista amb un abstencionista i d’un vot contrari?
No es diu cap nom, a més. S’hi fa conya perquè fa gràcia que en un poble petit on tothom es coneix i hi ha un règim obert a l’Ajuntament (tots són regidors i aproven les coses per assamblea) només dos votin de forma diferent, i això enceba el morbo de saber per què i tal.
Què n’és de delicada la nostra floreta, o molt demagògico-propagandística. O una mica de cada, tu.
I per cert, són consultes per saber l’opinió de la ciutadania sobre un tema determinat, no “referèndums”. I tenen suficients garanties de fiabilitat (com si el ser o no vinculants anés lligat amb la legitimitat, transcendència o validesa donades).
Se’ls hi posa a ou als rancis per posar-hi pegues (no és vinculant, no és democràtic (¿ein?), bla bla bla…) però sí, fot que la societat civil se la pugui manegar per dir el que vol dir.
Independència, Constitució i Estat propi. Tot hi va!
Els patriotes teniu un problema… i es diu 73% d’Abstenció!!!
Això és problema dels menfotistes, ‘qui no hi és no hi és comptat’, coses de la democràcia.
Els independentistes vam deixar clara la nostra voluntat mobilitzant-nos força pel sí, o no som ciutadans?
Si creus que el sí o el no depèn de si una zona és “obrera”(xD) o “nacionalista” vas beeeen errat. El vot ètnic és en els dos sentits (sociates com a catanyolisme neutre pel culturalment espanyol que es veu aliè a un nacionalisme marcadament cultural que el deixa implícitament fora -¡com si fossin d’esquerres al PSOE!- i CiU pel català de la ceba; ERC pel cebacatalà més polititzat o republicà de pro).
No pretenc que ho entenguis, un dogma és un dogma.
No si encara resultarà que l’obejectiu d’arribar al 40% de participació m’el vaig inventar jo!
Des d’ara mateix tens una nou seguidor al twitter!
Salutacions!
arqueoleeg!! com pots tenir temps per fer post tant documentats, estar a facebook i twitter i tenir vida personal?? ets el meu idol!!!!!!
I treballo entre 8 i 11 hores (sense ordinador al davant), visc sol i tinc parella! Que et sembla?
glamour cada cop més omnipresent… aix, quin perill…
per cert, el glamour, quan esdevé popular i quotidià, no es converteix en vulgar, cosa del populacho? ;p
btw: pregunta trivial, com s’anomenen les dues décades inicials d’un segle? els anys zeros… els anys primers? els anys desens… els anys adolescents?
reflexionem-hi…