h1

IDEOLOGIES INCOHERENTS (I): El Carlisme Socialista

Desembre 3, 2009

Estimats lectors, aquest blog té l’honor de presentar un petit especial, format per tres capítols, dedicat a analitzar breument les teories polítiques més absurdes, incoherents i contradictòries existents a la vinya del Senyor

La era del postmodernisme no ha acabat amb les ideologies, com erròniament profetitzava Fuckuyama, sinó que ha donat lloc a esperpèntics poti-poti formats per un esquizofrènic recull de postulats provinents tan de l’extrema esquerra com de l’ultradreta, creant veritables monstres filosòfics que, afortunadament, tan sols serveixen per entretenir quatre freaks.

Avui la primera part: el carlisme socialista!.


DIOS, REY, PATRIA, FUEROS…. Y MARX!!

Els dia que vaig descobrir que el Partit Carlista havia estat una de les organitzacions que havia donat lloc al naixement d’Izquierda Unida em vaig quedar amb cara de moniato rebullit. Que cony feia una corrent defensora de la monarquia absolutista, el tradicionalisme feudal del antic règim i el catolicisme més ranci en una coalició d’esquerres?

Per tal de treure l’entrellat en aquest enigma ens hem de remuntar a l’any 1962 moment en el que el pretendent carlí al tro d’Espanya, Carlos Hugo de Borbón-Parma, decideix fer un viatge per Astúries i es queda a en una mina per experimentar la sensació de “treballar”, cosa que òbviament mai havia fet.

Doncs resulta que en aquell entorn entra en contacte amb el sindicalisme obrer i veu la llum, convertint-se al socialisme revolucionari, però sense renunciar a les seves aspiracions dinàstiques i convenç al Partit Carlí que es sumi a la seva estranya revelació.

Al seu germà petit,un violent falangista com tots els carlins de l’època, i nº2 al tro carlí, Sixto de Borbón, no li va fer gaire gràcia la idea i els seguidors d’ambdós personatges es van enfrontar en un brutal tiroteig durant la tradicional romeria a Montejurra (Navarra) de l’any 1976. Això va provocar una escissió irreconciliable al carlisme, sent el marxisme de Carles Hug la corrent majoritària.

Tot i que actualment son una corrent política pràcticament inexistent (a les darreres eleccions que es van presentar, les europees del 2004, amb prou feines van tenir 1.000 vots, un 0.01%), disposen de pàgina web i manifestos diversos on m’he submergit per intentar comprendre com lliguen a Lènin amb Zumalacàrregui.

– Es presenten com una ideologia rural i antiglobalitzadora que defensa els interessos dels pagesos, al estil de Josep Bové a França,

-Defensen un federalisme total del estat espanyol, tal com estava organitzat al Antic Règim, però amb una autogestió socialista. Van donar suport al independentista Pacte de Lizarra subscrit també per Batasuna i el PNV.

-Son demòcrates i anti-autoritaris i els hi es igual monarquia o república sempre que es passi per referèndum. I jo em pregunto: quin sentit té llavors seguir mantenint la línia paral•lela al tro borbònic??

-En una imaginativa revisió de la història, segons ells les guerres carlines van ser uns moviments populars de les comunitats pageses contra la imposició del capitalisme liberal. Si, d’acord, però l’alternativa que llavors presentaven els requetés era l’absolutisme feudal, gens democràtic per cert!! Citen nit i dia un breu article de Karl Marx (de tres paràgrafs), que va publicar a New York Daily Tribune, on el filòsof alemany veia a les guerres carlistes un moviment popular contrari al liberalisme. Però …si tan anti-capitalsites eren… perquè dimonis van donar suport entusiasta al bàndol franquista a la guerra civil?

-Es porten a matar amb “Comunión Tradicionalsita”, els carlins fatxes de tota la vida, a qui tenen un odi visceral des de Montejurra i acusen de traïdors a la causa.

(continuarà…)

Advertisements

27 comentaris

  1. Sí… estic desitjant que continuis amb les següents… però que sàpigues que a Ardales (poble malagueny de l’interior) governa IU amb el recolçament d’un falangista!!!! Clar… el més fort, és que el falangista s’autoproclama d’ultra esquerrà!!! La veritat és que la falange és tot un mòn en sí mateix que caldria fer-li un estudi històric-antropològic… perquè d’allà han sortit moltes coses (començant per Aldofo Suárez, qui va promolgar la llei del divorci, va legalitzar el PCE…).
    Per cert… recomano la lectura de Anatomía de un instante de Javier Cercas… un raig de llum (per no dir un sol sencer) per a tot l’entramat del 23 F i de tots els seus protagonistes.
    I pels escèptics… sí… i també critica al Rey.


    • El tinc pendent!
      En quant a pactes polítics locals esperpéntics… un dia en faré un post també!


  2. Tens raó Roger…hi ha ideologies ben rares i absurdes…entre elles el “nacionalisme”…”d’esquerres”…nacionalisme i socialisme al mateix temps? hem d’entendre doncs que el resultat d’aquesta unió seria el Nacional socia….? en fi…deixem-ho aqui abans que els d’ERC s’enfadin amb mi.

    Una abraçada

    Martí


  3. Mare meva!! A això se li diu evolucionar el pensament d’un partit, canviar completament el discurs polític i canviar la historia… i tot per aconseguir uns quants vots i fer despres el que vulguin!

    No m’estranya que despres a les eleccions hi hagi dos partits carlins, tres de falangistes, uns quants de catolics… això que la dreta esta unida és una llegenda urbana!


  4. al nostre poble la regidora del PP també és de CCOO, o sigui que ja m’ho crec tot 😦 Molt bo l’article! espero el següent 🙂


  5. Molt bona l’idea, he aprés molt al primer capítol, no coneixia aquesta curiosa vessant del carlisme.

    Espero amb ànsia les noves entregues d’ideologies incoherents.


  6. A veure, no em sembla una ideologia especialment incoherent. No els votaria, però el federalisme no és mala idea i tampoc el que proposa Josep Bové.

    Les revoltes carlines s’entenen en clau que no van canviar el règim de propietat de les terres i que a sobre convertien als serfs en arrendataris, cosa que afegia inestabilitat a la seva situació. A més, sociològicament no em costaria gaire d’explicar la unió de dues forces oposades entre si que s’unirien per fer front a un enemic més gran. Qui sap. És una curiositat política, si més no.

    A veure les següents parts de la sèrie…


  7. Quin partit polític avui dia no té una ideologia incoherent en els temps líquids en què vivim?

    Per altra banda coherent no sempre és igual a bo o correcte. Hitler, Pol Pot, Stalin o Pinochet eren molt coherents…


    • Aquest especial tan sols pretén ser una reflexió teòrica sobre els postulats polítics més exageradament incoherents. En cap moment entro a valorar la bondat/maldat de les ideologies, tan sols pretenc entendre com s’ho fan per resoldre el seu cacau mental!


  8. Interessant, ja tinc ganes del següent. Ànims!


  9. El que desconeixia del tot és que l’origen fos aquesta visita de Carles Hug a una mina asturiana! Vols dir que hi va anar de debó a treballar? No me l’imagino amb la boina vermella pels soterranis!


  10. Aps… s’em oblidava!!! Per saber més sobre el Carlisme (en concret sobre el Carlisme català) et recomano un llibre d’en Jordi Canal, antic professor de la Universitat de Girona (crec que ara està a la Sorbonne) “El carlisme català dins l’Espanya de la Restauració (1888-1900)”. Si un dia ens veiem ja t’el deixaré… no té pèrdua, sobretot la aliança amb els republicans de l’època!!!


    • eps… matisaré… aliança contra el sistema polític de la restauració, no aliança en cap dels ideals, eren mòn radicalment diferents amb un únic objectiu comú…


  11. Molt bon post! I què et sembla ser d’esquerres i nacionalista?? Sempre m’ha paregut una tremenda incoherència…


  12. De fet tant el carlisme com el falangisme en arribar el final del franquisme van tractar de “reconcil·liar-se” amb les forces de l’oposició llavors clandestina.

    Afortunadament no van enganyar a ningú.


  13. Ser d’esquerres i nacionalista (de quina nació?) no és cap incoherència. Un pot sentir un determinat sentiment de pertinença a un país i alhora ser d’esquerres, de dretes o de centre. Són dos apunts a diferenciar.


  14. Albert: cert, però una cosa és sentir-se d’un país i d’altra considerar-ho una entitat divina, com en el cas de la Falange, o creure que algú te dret a ser el sobirà d’un o varis pobles, cas dels carlistes. A més cal recordar que la branca Borbònica que defensa el carlisme és la més reaccionària.


  15. Nacionalisme i esquerra no és una incoherència sempre i quan:

    1.- No creguis que la teva nació es superior a la resta i no vulguis envaïr o anexionar territoris nous.

    2.- No creguis que els fonaments de la teva cultura es basen en mesures cranials, gens, races, etc..

    3.- No t’aliis amb la teva burgesia local per alliberar la teva nació de suposats espolis fiscals que, en realitat, serveixen per donar serveis socials en territoris més pobres.

    4.- No creguis que és millor fer un pacte polític amb un partit de dretes nacionalista que amb un d’esquerres internacionalsita.

    PD: tot aixó serà tractat amb més detall en un futur post!


  16. Únicament el desconeixement de la història pot arribar a dir això. El carlisme com a moviment polític va sorgir de la defensa dels Furs, contra les desamortitzacions o privatitzacions de les terres comunals i pel repartiment de les terres entre els camperols. Durant la guerra de successió espanyola 1701-1714, els carlins austriacistes van defensar amb el general Joan Baptista Basset la monarquia hispànica, amb la defensa de la monarquia valenciana i el repartiment de terres entre els camperols. A pairtir de 1833 hi va haver un altre conflicte dinàstic. Els liberals van tractar d’aniquilar les escletxes dels Furs Bascos i Navarresos, privatitzar els béns comunals, i la propietat de la terra va passar a mans dels rics burgesos i latifundistes. Durant l’Antic Reégimen la terra estava compartida, ja que la pagesia tenia el dret d’usdefruit, i el noble era amo de uire, el que per al cas camperol era ser amo de fet de la terra, i per al noble propietari de dret. Quan la burgesia capitalista va donar el cop d’Estat el 1833 proclamant la nena Isabel “II” com a reina d’Espanya, aquesta classe social celebrava el desmantellament de l’Antic Règim i els usos comunals. significava la privatització dels recursos en poques mans, la sobreexplotació de les masses treballadores, que van sorgir d’una pagesia obligat a abandonar casa ancestrals, convertint-se en assalariats

    http://elcarlismocontralaglobalizacion.blogspot.com.es/2010/11/el-socialismo-feudal-de-carlos-marx-en.html


  17. “Amb semblants disposicions, se comprèn que les doctrines proclamades per l´Aparisi i sa escola venien a omplir un buit de mon esperit, i la carta, programa de D. Carlos a son germà, seguida del decret de restauració dels Furs havia d´aparèixer a mos ulls com lo verb de la nova idea. Era la doctrina regionalista que em seduïa. Encara que no la comprenia pas bé, portat per un intens amor a les coses de casa, presentia la reconstitució de la nostra antiga nacionalitat i la resurrecció d´una federació espanyola com a única reparació de punyents injustícies i desastrosos erros polítics. Així concebia jo el carlisme, i així vaig acceptar-lo”.

    Marià Vayreda, Records de la Darrera Carlinada, 1898


  18. http://www.legitimistadigital.com/



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: