h1

Susan Boyle: una Diva Punk!

Novembre 27, 2009

Us imagineu que un bon dia la vostre tieta del poble, solterona, entrada en anys, verge als 48 i més aviat lletjota, es presenta al càsting d’un concurs televisiu, cent milions de persones veuen la seva actuació via You Tube i treu un disc de versions de balades trillades (com “Silent Night” o “Amazing Grace”) que bat el rècord històric de ventes d’Amazon.com, despatxant més d’un milió de còpies en 4 dies? I que fins i tot productors de porno posin preu a la seva castedat??

Doncs aquesta és la història de Susan Boyle, una barreja del frikisme de Tamara Seisdedos i el talent de Barbara Streisand, que trenca tots els esquemes haguts i per haver. Pot existir una transgressió més radical que una cinqüentona esperpèntica arrasi amb un àlbum absolutament previsible, entonant himnes de fa 20 i 30 anys, passant la ma per la cara a superventes com U2, Black Eyed Peas o Lady Gaga?

Com és possible que jo, que odio OT amb tota la meva ànima i especialment els artistes que fan mera gimnàstica vocal d’orquestra de barri amb popurris de clàssics del pop, estigui enganxadíssim al seu disc “I dreamed a dream” i no pugui deixar d’escoltar-lo un cop i un altre al meu ipod?

Doncs perqué Boyle té quelcom que la fa peculiar: quan canta no desganyita les seves cordes vocals amb un patró preestablert, no es gens “academicista”com tots els triumfitos, és una veritable artista punkdo it yourself” que ha modulat al seu aire el seu incommensurable talent, fent seves cançons clàssiques, implicant tota la seva ànima en cada vers, eriçant-te el vell a cada nota, arrencant-te violentament les llàgrimes a cada estrofa.

Però sobretot Boyle és un personatge que representa a la perfecció mite de l’anaguet lleig o el de la ventafocs per sorpresa que tots anhelem: un bon dia un cop de sort ens converteixi en una superestrella, capgirant les dècades on la soledat i el fracàs han estat les millors amistats.

Sens dubte una veritable revolució musical contra la estètica i tot patró comercial establert! El temps dirà si aquesta soprenent anti-diva Punk ha vingut per quedar-se o tot era un “hype” sense fonament! Doneu-li una oportunitat!

Aquí la seva  magistral versió del clàssic dels Rolling Stones “Wilde Horses“, que és el seu primer single. INONMENSURABLE


Anuncis

15 comentaris

  1. però aquesta tia no va acabar en un manicomi. Tenia entés que s’havia tornat boja i havia tingut una crisi molt bèstia


    • Doncs si! Típic de les dives punk, passar per un psiquiàtric! Afortunadament per la al Història del Art, tan sols vàren ser uns dies!


  2. Guau, la veritat és que canta molt bé, però només havia escoltada la cançó aquella que va eixir en tots els informatius, aquella amb la qual va guanyar… Vaig a posar-me a escoltar el seu disc a Spotify… 😀


  3. Aquest video és abans o després de la crisi?


  4. Li donarem una oportunitat, odio la gent que versiona hits, però faré una excepció.


  5. De moment no passa de ser una artista de karaoke, com qualsevol triunfito. Ser artista no és només (ni tan sols necessàriament) tenir bona veu, és tenir coses a expressar, oferir una visió del món a través de la teva estètica… En el pop no hi ha ètica (o discurs) sense estètica (o forma) ni estètica sense ètica i Susan Boyle ni té ètica ni molt menys estètica pròpies! És el grau zero de personalitat!

    Com goses comparar a genis de la cultura pop com Madonna, David Bowie o Prince amb aquesta garrula de províncies semianalfabeta????????????????????????????????????????


    • precisament el que més té és personalitat!! De fet la seva estètica es trash radical i transgressora!! Quantes cienquentones unicejis i nefandes son dives del pop?? CAP!

      Es un personatge amb una història apassionant al darrere! Una veritable icona del punk! Es la Nancy Sprugnen del s.XXI!


      • No confonguis aparença física o excentricitat amb personalitat. La personalitat en un artista pop és la capacitat per crear i fer créixer un personatge artístic i defendre’l a l’escenari, en entrevistes, en les lletres, en les portades…


        • ha tingut una crisis d’histèria, ha estat en una clínica psiquiàtrica.. que més neecssita per ser una Diva?

          I lo del productor porno proposant-li una peli es ja lo últim!

          Encara es d’hora per dir si serà un hype o una estrellona, peró apunta maneres!


  6. Jo no dic que aquesta dona canti malament, que no ho fa. Tampoc me fic amb el seu físic, cadascú és com és i està bé que de tant en tant surti gent imperfecta fent el mateix que fan altres artistes i que sembla que si no tens un bons pits o bones cames no triomfes. Ara, si per versionar cançons que han fet altres, la gent embogeix (no sé fins a quin punt deu resultar morbós veure aquesta dona), doncs ja dic ara que la música també sofreix una gran crisi, però gran gran…


  7. El que és innegable és que gran part del planeta n’ha sentit parlar. A molta gent sen’s ha posat la pell de gallina amb el seu casting i la interpretació dels miserables. La seva estètica peculiar, el seu talent cantant(o algu tatxaria a la Caballe de personatge sense etica ni estetica per no ser atractiva i no ser compositora sino cantar cançons de l’any de la pera), la seva història de looser que s’agafa a l’ultim tren i esclata davant de tots brillant. Té ganxo i potser s’apagui tant ràpid com ha sorgit aquest estel però a vegades es esperançador veure que encara existeixen els contes de fades i la esperança.


  8. No he seguit gens el fenòmen, però si fins i tot tu t’hi has fixat i t’agrada, hauré de fer un esforç.
    Quina mandra! Amb la de coses que tinc per fer…


  9. La veritat és que té una bona veu i sap transmetre sensacions amb les seves cordes vocals… és màgic. Evidentment no pot estar sempre versionant, però això no és capproblema, perquè molts cantant no escriuen ni componen les seves cançons, així que que si realment aquesta dona és rendible econòmicament no us preocupeu que podrà treure un segon disc sense versions perquè ja hi haurà gent que s’encarrregarà de fer la feina que ella no sap fer, de la mateixa manera que ella s’encarregarà de posar una veu espectacular que molts compositors no tenen, … com succeeix en moltes ocasions. Ho comento per alguns comentaris anteriors, dels quals es podria extreure un nou debat sobre què és un bon artista/cantant…

    Desprès, m’ha sorprès (i negativament per part teva) la quantitat de vegades que compares la seva “bellesa” amb el fet extraordinari que tingui una veu angelical i que hagi aconseguit moltes vendes. No trobes estrany que la bellesa i la venda de CDs estigui relacionada? O si més no, no trobes estrany que t’hagi sorprès com pot haver suceeit i et vegis obligat a fer tantes referències sobre l’estètica? calia? tan lligat als cànons estàs? quina decepció…


    • precisament n’he fet referència per que m’ha sorprés gratament que algú s’atreveixi a desafiar l’imperatiu del look Barbie imposat des de la indústira musical! Vulguis o no, aixó es noticia i cal destacar-ho

      Un altre bon exemple seria l’altre gran diva de la que en soc devot: Beth Ditto!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: