h1

No a les Llistes Obertes!!

Novembre 25, 2009

Sembla que per fi el nostre Parlament s’ha decidit a crear una llei electoral per a Catalunya, després d’estar tres dècades sense, ja que CIU es negava a tocar un sistema caciquil heretat del franquisme, segons el qual, a les províncies on la federació conservadora té els seus feus electorals el vot val al quàdruple que a la metròpolis progressista, esgrimint com a coartada per a tal trampa, un suposat desequilibri territorial imaginari.

Un dels temes en boca de tothom son les “llistes obertes” presentades com la màgica solució a l’abstenció endèmica del nostre sistema democràtic, quan en realitat seria un veritable suïcidi polític.

Segons el meu punt de vista, si poguéssim escollir als candidats a diputat d’una llista, aquestes serien les desavantatges més importants:

1.- Bipartidisme absolut: Per triar un diputat concret vinculat a un territori caldria limitar molt les circumscripcions i tan sols les grans formacions polítiques podrien aconseguir que un dels seus líders fos escollit, per tant el parlament estaria format per CIU i PSC. A més, una campanya personalista sempre fomenta el bipartidisme.

2.- Es votarien persones, no idees: Amb la qual cosa la teoria política perdria encara més pes davant aspectes fútils com l’aspecte extern, la simpatia, la dialèctica en un debat, la participació en mitjans de comunicació…

3.- El Parlament seria ingovernable: Cada cop que el poder executiu hagués d’aprovar una llei, hauria de negociar amb els diputats un a un, ja que no existiria la unitat de vot al partit,doncs cada diputat tindria el seu propi programa. Un exemple d’això el trobem amb la difícil aprovació de la Sanitat pública a EUA, tot i la majoria absoluta demòcrata en ambdues càmeres.

4.- La campanya electoral seria infinitament més cara: cada diputat hauria de fer mítings i cartells pel seu compte! Suposaria unes 100 vegades més volum d’actes, cartells, anuncis… Òbviament això significa més poder per a lobbies que financen campanyes i volen rèdits econòmics i que, de nou, els partits petits queden marginats.

5- El transfuguisme seria la ordre del dia: Recordeu el cas de Rafael Simancas a Madrid i els trànsfugues que li van robar la presidència? Doncs imagineu que els diputats no haguessin de donar suport forçosament a un Govern i poguessin fer-li xantatge de càrrecs públics per tal de donar-li suport. Segur, però, que la dreta no té aquest problema!

6.- No augmentaria la participació: Els països amb mes abstenció d’Europa, com Suïssa o Finlandia, tenen llistes obertes.

7- No hi haurien mecanismes correctors de gènere: Es a dir, la Llei d’Igualtat que assegura un 50% d’homes i dones seria impossible d’aplicar, tornem doncs al Patriarcat polític.

8.- No s’acabaria amb el poder de la burocràcia dels partits: Els aparells seguirien decidint a qui podem votar i ja s’encarregarien d’eliminar dissidents de la tria. Simplement es farien sistemes de fidelitats polítiques a petita escala, com els que existeixen a nivell local, lligats als diputats amb més carisma.

Hi ha, però altres coses que la nova Llei Electoral SI hauria de regular:

-No a la llei d’Hont, una persona un vot. Votem els ciutadans, no els territoris. Perqué Arcàngelo, que viu a Lleida, té el quadruple de poder polític que jo? Si hem estudiat tots dos a la UAB!

-Transparència total del finançament dels partits, publicació de les llistes de donants.

-Eliminació del percentatge mínim per entrar al Parlament, si amb un 0,8% tens un diputat, tens dret a ser-hi. La pluralitat mai és perillosa.

Anuncis

22 comentaris

  1. Jo també estic en contra de les llistes obertes, però també de les tancades ja que després els únic que decideixen són les cúpules dels partits i només van a les llistes els que els segueixen la beta…

    Jo apostaria pel vot doble com a Alemanya: un unipersonal amb llistes desbloquejades per acostar el polític als electors i un altre pel partit per garantir la proporcionalitat.

    En el que dius, uns peròs:

    2.- “Es votarien persones, no idees”: La gent podria votar les persones que defensen unes idees… això que dius seria pressuposar que la gent no pensa i vota només pel color de la corbata (alguns ho fan, però no cal pressuposar que tots som tontos…)

    3.- “El Parlament seria ingovernable:” Això que dius entra en contradicció amb l’eliminació del percentatge mínim per entrar al Parlament, no? No dius que la pluralitat no és mai perillosa?

    7- “No hi haurien mecanismes correctors de gènere:” I? La cúpula dels partits no posaven dones a les llistes, però si ja no fessin llistes, el 50% de l’electorat ja s’encarregarà de que hi hagi paritat i qui entri, homes o dones, ho faran per la seva vàlua i no pels seus genitals. Al cap i a la fi, el 90% de les direccions dels partits són homes mentre que el 50% de l’electorat són dones.

    “No a la llei d’Hont, una persona un vot.” Dius que el desequilibri territorial és imaginari? Si el teu vot val igual que el meu perquè jo només puc aspirar a 1MG de velocitat d’internet i els barcelonins 10 o 20? La sobrerepresentació de la gent que viu en llocs menys poblats ha de procurar corregir la llei del lliure mercat, ja que sinó, les carreteres de comarques encara serien de grava i sauló…


    • Si votes llistes votes un partit, es a dir, una idea, si votes candidats votes persones! Com a les primaries americanes! A més personalisme, menys ideologia!

      Una cosa es que hi hagi un grup mixt variat i una altre 168 partits!!

      Ja hi havia un 50% de dones electores quan no hi havia quasi cap diputada! No llei, no igualtat!

      Actualment els diputats no rerpesenten els territoris… així doncs pq cony n’heu de tenir més? Estem parlant d’organs legislatius no executius! El Conseller d’Obres Públiques el seguirà posant el president a dit! La llei d’Hont és una trampa de dalt a baix!

      Dit aixó, dono suport al teu model Alemany, semrpe i quant es respecti la proporcionalitat dels partits amb el % total de vot sense circumscripcions!


  2. PD. Estàs a punt d’arribar a la visita número 111.111 !!


  3. increïble. qui t’entengui et compri.

    vosaltres, que voteu, sabreu, però em sembla tan clar i nítid que això de les llistes obertes fóra un pas democratitzador, que ja no entenc res. crec que l’afany provocador et venç, de vegades, Arqueòleg.

    crec que aquest afany teu venç el teu rigor.

    sobre la frase “votem els ciutadans i no els territoris”, sense ànim de discutir l’article -confesso que no tinc ànims-, dir que s’assembla perillosament al discurs jacobí, el de la dreta del psoe, que ja es dir, i el del pp.

    bona nit, bona sort


    • Jo estava convençut que tu estaries en contra de la llei d’Hont!
      Ara dones suport a una llei que sobrerrepresenta a la dreta???

      I vols llistes obertes, com als EUA? Amb un bipartidisme CIU-PSC??? Qui es el contradictori???? Perdona?????

      El PP es el principal beneficiat de la llei d’hont a les eleccions espanyoles, dubto que ho critiqui mai.


      • RESPONC:
        no em vols entendre. perfecte.
        òbviament, estic en contra de la llei d’Hondt, com de totes les lleis que no reconeguin la sobirania de la Classe Treballadora, que serveixin interessos diferents als de la Classe Treballadora. això és així, sempre.
        també he de dir que no he dit res en contra de la frase “1 persona, un vot”, amb la qual estic més d’acord impossible.
        he parlat de jacobinisme i de la teva frase sobre persones i territoris perquè qüestiono l’àmbit estatal espanyol de sobirania. crec que els pobles ténen el seu àmbit propi en què la Classe Treballadora és sobirana.

        no vull bipartidismes CIU-PSC, ni CIU-ICV, ni ICV-ERC… vull la desaparició de tots aquests partits pro-burgesos que no configuren, ni ho han fet mai, cap antagonisme al Capitalisme.

        això vull. socialisme. anarquia


  4. El “sistema caciquil heretat del franquisme” té el suport d’alguns socialistes, com l’alcaldessa de Girona. Hi admeten canvis, però entenen el fons de l’assumpte; hi coincideixo.

    El punt “Es votarien persones, no idees”, no s’entén. D’on creus que surten les “idees” que defensen els partits, sino de les persones que els integren?

    Els partits polítics són la cosa més fosca i menys democràtica del sistema democràtic. Evidentment, un sí enorme a les llistes obertes i transparents. Vull poder donar suport a una persona amb nom i cognoms, que defensi unes idees que comparteixi amb ell/a; un partit és una massa abstracta on hi caben federalistes, unionistes, catòlics, ateus, militaristes, pacifistes… buf, quina mandra!


  5. M’estàs dient que Suïssa o Finlàndia son països ingovernables, plens de trànsfugues i sense dones a la política?. Ho podem modificar tant com ens sembli, res substancial canviarà, has vist alguna diferència en el teu dia a dia entre els teus estimat “progressistes” i els odiats “conservadors”?. Doncs et felicito, a mi em semblen tots iguals, massa iguals.


  6. A veure fans d eles llistes obertes, us explico com funciona el vostre model al lloc on es va inventar: EUA.

    El sistema es diu “the winner takes it all”, es a dir, en una circumpcripció el candidat que guanya per un vot es diputat, la resta no han existit mai. Per tant es matemàticament impossible que existeixi un 3r partit!

    Resultat: a les eleccions americanes el partit (demócrata/republicà) no pinta res, la ideologia queda en un segón pla per discutir que si la dona, que si la filla etc… Es a dir: personalisme.

    Arriba el Congrés i pam! Cada cop que s’ha d’aprovar quelcom un laberíntic procés de negociacions senador a senador que pot durar mesos, tot i tenir majoria absoluta. Es a dir: ineficacia i burocràcia


  7. En això de les llistes obertes, l’altre dia vaig tenir una discussió força interessant sobre el tema i des de llavors no tinc una posició definida. En principi, crec que hauriem de poder triar a la gent, però també a les idees, per això aquesta proposta alemana de l’Higini em sembla molt rebé.

    Pel que fa a la Llei d’Hont i als superpoders dels que tenim a Lleida, voldria fer una petita reflexió. A la província i circumscripció electoral de Barcelona s’escolleixen 85 diputats, mentre que a la de Lleida només 15. Lleida està sobrerepresentada? Potser sí. Però si el criteri població determinés els vots de forma absoluta encara seria pitjor. De fet, si ara matieix tots els diputats per Barcelona es posessin d’acord podrien tirar endavant per majoria absoluta qualsevol proposta que així ho requerís. D’acord que a Lleida som uns tres-cents mil i a Barcelona aquesta xifra es multiplica per 10. Així doncs defenses que a Barcelona s’haurien d’escollir 150 diputats si a Lleida se n’escolleixen 15? Això suposaria la impossibilitat total (més que ara) de tirar endavant un projecte que interessés a Lleida. Però no parlar d’un centralisme bastant perillós que no faria més que perpetuar la despoblació de la província de Lleida, restant encara més raons per invertir-hi. I tampoc em sembla una bona opció que gent de Barcelona acabi decidint arbitràriament què es fa a Lleida sense ni tan sols necessitar el suport dels diputats de la circumscripció.

    La sobrerrepresentació no és bona, perquè molts ciutadans perden un petit marge de poder. I potser que no sigui petit segons tu, però encara és més gran la pèrdua de poder que hi hauria amb la teva solució.

    I estudiar a la UAB, més aviat ens hauria de restar poder polític que sumar-nos-en… i està per veure si jo acabaré d’estudiar.

    Ara, una entrada interessant. Que el debat es centri en l’obertura de les llistes i no en la Llei d’Hont!


    • Tal com ha dit el Rafa més abaix: si els de Lleida teniu me´s poder per estar discriminats, haurien de donar més diputats a dones, LGTB, inmigrants…

      Els diputats obeeixen al partit i no al territori. No tinc res contra lleida, peró crec que la Llei d’Hont no està pensada en absolut per beneficiar un territori, sino una ideologia: la dreta.


  8. Però glamboy una cosa és el sistema de una circumscripció = 1 diputat i una altra que les llistes siguin obertes o tancades. Als USA es donen totes dues coses però una cosa no té res a veure amb l’altra: podria haver un sistema de circumscripcions amb llistes tancades o un de llistes obertes amb circumscripció única.

    Jo crec que hauria d’haver diferents circumscripcions i que dins cada circumscripció el repartiment dels diputats fos proporcional al nombre de vots de cada partit… però en una segona papereta tu triaries quins serien els teus diputats preferits. Una mica com ja passa amb el senat.

    I per suposat cada circumscripció tindria representació estrictament proporcional al nombre d’habitants. De fet, lúnic motiu perquè no hi hagi circumscripció única hauria de ser per triar en la segona papeleta els representants d’aquella circumscripció fent que representarin els habitants d’aquella circumscripció i els seus interessos: si per obediència de partit votessin en contra dels interessos d’aquell territori, ho tindrien magre per ser reelegits.

    Els interessos dels diferents territoris i l’equilibri territorial s’han de garantir d’una altra manera, no restant antidemocràticament pes polític a persones només perquè viuen en un lloc.

    De fet, si catalunya funcionés per vegueries i les vegueries tinguessin autonomia (fossin com microcomunitats autònomes), això ja contrarestaria les decisions que prenguès la “centralista” generalitat. En definitiva, és la divisió de poders territorial el que garanteix l’equilibri (estat, comunitat autònoma, província-vegueria, comarca, municipi), i no el penalitzar els habitants de les zones més poblades restant-los escons.

    El principi una persona un vot el trobo sagrat!


    • Aix, que ho he posat malament. A USA cada estat té un nombre de diputats i tots els diputats d’aquell estat se’ls emporta el partit guanyador. De tota manera com he recalcat una cosa és com es reparteixen els diputats i una altra és si les llistes són obertes o tancades


    • Un ssitema de una sola circumcripció i llsites obertes seria un kaos!!
      Seria com el Senat pero a lo bestia! Que jo treballo de representant de l’administració i et puc assegurar que fer el recompte del Senat és infernal, la gent posa les creuetes a boleo, i aixó q tan sols son 3! Imaginat si fossin 168!!!


  9. Felicitats pel blog!


  10. El tema em motiva i aquí t’exposo el que en penso del teu post:

    1- Que les circumscripcions siguin petites no entenc com ho lligues en que tansols els grans podran tenir representació.
    Sobre l’altre punt dir que més aviat es tracte que els partits es deixin d’ambigüitats i siguin escollits els membres dels partits que més agaradin a la població, per exemple en el tema nacional probablement els més independentistes tindrien major representativitat a ERC i els escalfa-cadires menys, a CiU 3/4 del mateix i el PSC com que hauria de decidir a quin bàndol es posa patiria pels 2 cantons (catalanista-espanyolista) i (pogre super guai – socialista), resumint s’haurien de mullar, altrament continuaran dient el que volem sentir segons el lloc que estan i fent el que els hi doni la gana, com ara.

    2- Es votarien persones que estan en partits amb idees (i hi són per alguna cosa) i aquestes persones tenen les seves pròpies fòbies i filies personals que accentuen les seves idees que exposades al públic permeten escollir amb un menor marge d’error, no com ara.

    3- La situació de llibertat de vot dels diputats i la seva dependència als seus electors que serien més pròxims farien que el diputat es treballés més la seva feina havent de retre comptes amb els seus electors i no amb el “cap” del partit de turn.
    Per altre banda si bé és cert que hi haurien 168 diutats suceptibles de votar el que vulguessin, la realitat dels partits als quals formen part i que tenen una ideologia comuna en tots els seus diputats donarien una idea inicial de com és el diputat, si que es crearien però alguns subgrups dins dels mateixos partits o transversalment (segons com posessin els accents a les lleis els diputats) dins d’una mateixa idea, cosa que em sebla perfecte i més fidedigne de la realitat plena de matisos.

    4- Si seria més cara no ho sé, però una bona llei podria ajustar el gasto en campanya igualant així les oportunitats dels que es presenten, encara que fos amb diners insuficients, actualment les diferències de mitjans dels partits són molt grans.

    5-Això també s’arregla amb una llei que obligui al transfuga a lliurar l’acte de diputat si per exemple el 75% dels diputats del seu partit en una votació creuen que està venut.

    6-Previsiblement la qualitat del vot (no mesurable) augmentaria ja que el vot no seria del pal “yo voto a los mios” tipo votant del PSOE del cinturó roig o el mateix pels de poble (d’una certa edat ja, les noves fornades ja són més crítiques amb el seu vot) de la catalunya profunda que voten CiU per defecte.
    La gent hauria de votar la persona de la contrada,barri,carrer,poble més escaient a les seves idees i potser inevitablement aquesta lleugera dificultat en el vot faria que algú no votés com es demostra quan es vota al govern Central i al Senat, on el Senat sempre hi han més vots nuls i menys vots (gent que vota només al Congrés i passa del Senat) això és així perquè hi ha gent molt burra, no hi ha més i aquests potser si que algun es perdria pel camí, però vaja no seria la mort de ningú, crec jo.

    7- És que les mesures correctores de gènere i d’altres tipus com minories ètniques, religions,etc es donarien de forma espontànea probablement, menys en els casos en que hi hagués alguna estigmatitzacio del col.lectiu en aquests casos la societat ja té els eus propis medis (institucions, el propi govern i administració per reajustar els desequilibris irracionals, no?)

    8- És veritat que algunes vegades es crearien complicitats entre els escollits pels electors i els que el van tirar en el partit per representar-los a la zona, un cop triats i escollits els diputats ja no depenen dels que els van triar del partit, tenen les mans lliures i només han de treballar pels que els van escollir, o sigui el poble i tothom sap que la tendència natural de l’home és la de deslliurar-se del que ja no li serveix.

    -“No a la llei d’Hont, una persona un vot. Votem els ciutadans, no els territoris. Perqué Arcàngelo, que viu a Lleida, té el quadruple de poder polític que jo? Si hem estudiat tots dos a la UAB!” Ho trobo impossible, Catalunya és un país petit amb una capital molt gran, a conseqüència d’això si apliquessim la teva teoria les diferències s’accentuarien encara més i acabariem tenint un rera-país mort, descuida’t i sense cap mena de futur, i resulta que Barcelona encara que no t’ho creguis necessita aquest rera-país de la mateixa manera que aquest necessita la Capital, pensa una mica arquèoleg segur que ets capaç d’entendre-ho encara que suposi desigualar el vot dels catalans de cara als seus electors que també és injust, però jo crec que és necessari. (sóc del Maresme o sigui de la Prov. de Barcelona)

    -“Transparència total del finançament dels partits, publicació de les llistes de donants.” Totalment d’accord, és bàsic per sortir de les ambigüitats que ens tenen acostumats els partits i per entendre moltes de les seves actuacions i fins i tot per saber quins són els seus objectius a curt/mig i llarg termini.

    -“Eliminació del percentatge mínim per entrar al Parlament, si amb un 0,8% tens un diputat, tens dret a ser-hi. La pluralitat mai és perillosa.”
    Em sembla correcte.

    PD: espero que si tens temps em donis la teva opinió Arqueòleg (espero també que te la curris més que l’anterior resposta que me vas posar…)

    PD2: Com que sé que aprecies molt l’Heribert Barrera et poso un link que sense voler-ho he trobat, on el feliciten pels seus 92 anys després de fer un discurs prou bo segons la meva opinió (i ben clar que té el cap per cert a la seva edat)


    • D’acord amb tot menys amb el questionar “1 persona 1 vot”. ¿Vols dir que els diputats de Lleida representen al seu territori o obeeixen a les seus dels seus partits que estan a Barcelona o a Madrid?

      Gràcies a les llistes obertes es podrien representar els interessos dels diferents territoris sense inflar artificalment el vot.

      A més, per molta discriminació positiva que ara hi hagi, la provincia de BCN continua tenint majoria absoluta de diputats al parlament de Catalunya.

      Ho sento però el país és dels ciutadans, no els ciutadans del país. Jo mateix puc moure’m de BCN a un poble de l’Urgell i segueixo vivint a Catalunya i segueixo pagant impostos a Catalunya i Espanya! I al revès un de lleida que se’n vagi a viure a Barna no té perquè perdre vot!

      Sovint s’oblida que els que vivim en grans capitals tenim relació personal i familiar amb els altres territoris (les grans ciutats són fruit de la immigració no han crescut demogràficament de forma espontània). Jo quan voto a les eleccions també penso amb familiars i amics que tinc en altres ciutats i provincies de Catalunya i Espanya i en les seves problemàtiques…

      Per altra banda, jo o en glamboy en qualsevol moment per circumstàncies de la vida podem passar al bàndol dels lleidatans… així que per si de cas no ens discrimineu ara, la venjança serà implacable, us desterrarem a BCN i tindreu menys pes polític :p

      Ho sento però és que jo del “una persona un vot” no em penso moure! Ni tampoc de què els escons han de ser directament proporcionals als vots totals en la totalitat del territori! Ara bé, per què tants diputats? Potser amb 100 al congrés espanyol i 50 al parlament de catalunya n’hi hauria prou.

      Els desequilibris territorials (com els de les minories sexuals).. o és que ara atorgarem al vot de les dones més pes que al dels homes perquè les primeres? El vot dels gais i les lesbianes ha de valer més que el dels heteros perquè els primers encara patim discriminació i agressions homòfobes de forma quotidiana? Doncs no, no i no. Igual que estic en contra de les llistes paritàries. Si una llista està feta només per homes allà ells, jo per exemple ja d’entrada em semblaria sospitosa i no la votaria… igual que a un partit que de 100 persones no tenen cap gai o lesbiana sortit de l’armari em semblaria sospitós d’homofòbia més que casualitat, donat que 1 de cada 10 persones són gais o lesbianes, i per tant tampoc el votaria per principis…


      • Ui el darrer paràgraf no s’ha entès, coses de l’editatge, el passo corregit:

        Els desequilibris territorials (com els de les minories sexuals) s’han de resoldre per altres mecanismes diferents d’inflar el vot: ¿o és que ara atorgarem al vot de les dones més pes que al dels homes perquè les primeres etsan més discriminades? ¿El vot dels gais i les lesbianes ha de valer més que el dels heteros perquè els primers encara patim discriminació i agressions homòfobes de forma quotidiana? ¿la gent d’altres races hauria de tenir més pes electoral? Doncs no, no i no. Igual que estic en contra de les llistes paritàries. Si una llista està feta només per homes allà ells, jo per exemple ja d’entrada em semblaria sospitosa de masclisme i no la votaria… igual que a un partit que de 100 persones no tenen cap gai o lesbiana sortit de l’armari em semblaria sospitós d’homofòbia més que casualitat, donat que 1 de cada 10 persones són gais o lesbianes, i per tant tampoc el votaria per principis… i tampoc votaria una llista de 100 persones on tots són nascuts a catalunya…


    • Narcís, acabo de veure el video del baby Harribera i el trobo patètic! Aquest home ens vol dur a derrogar la legislació vigent per una ínfima i escueta majoria per tal que Espanya ens ataqui!
      I diu que té rpessa, suposo, pq veu vindre inmigrants, que ja sabem tots de quin peuet calça el Führer!

      En quant al teu comentari, et contesto bàsicament al punt 1:

      Per triar un diputat proper, significa que una circumscripció molt petita tria un diputat, bé, doncs si aquests sistema s’hagués aplicat a les darreres catalanes, tan sols CIU i PSC tindrien representació electoral.

      En quant al punt 7: En un sistema majoritari i de circumscripcions petites, tindrien el poder la majoria social:homes blancs heterosexuals.


  11. Quanta raó… podies formar un partit, jeje.


  12. Ostres,

    Crec que mai he estat tan en desacord amb tu. Punt per punt:

    0. L’actual no és un sistema heretat del franquisme. En el franquisme no es votava.

    1. La bipolarització no té res a veure amb les llistes obertes, té a veure amb si el sistema és proporcional o majoritari. Un sistema de llistes obertes pot ser proporcional.

    2. Seria un sistema més personalista, però no és cert que es votarien persones i no idees, o és que les persones no representen una idea? Al Regne Unit, quan votes un membre del Parlament el votes per moltes raons, però especialment per les seves idees, o no?

    3. Les majories serien més difícils d’articular, cert, però això garantiria que calgués negociar, esmenar i transaccionar molt més, i no com ara que tot depèn del dit que aixeca el diputat de torn. Les llistes obertes em semblen infinitament més democràtiques.

    4, Potser sí, però dependria de que la llei de finançament de partits i candidats fos clara i transparent.

    5, El transfuguisme senzillament no existiria perquè el diputat representaria directament els interessos dels seus electors i si aquests interessos van en contra dels del partit el diputat es deu a qui l’ha votat. Hi hauria transfuguisme si per votar a favor del partit el diputat traís els interessos dels electors, just a la inversa del sistema actual.

    6. Estàs fent futurisme. No saps què passaria.

    7, Exacte! Els que sortirien escollits serien simplement els millors independentment que fossin homes o dones. Un govern de gent excel·lent. Quina diferència!

    8, Els partits perdrien tan de poder que per això no volen ni sentir a parlar de llistes obertes, i si el que dius en aquest punt fos cert serien falsos els anteriors.

    Finalment, el vot d’un lleidatà val més que el teu perquè si no fos així els interessos del lleidatà no els representaria ningú, o una minoria tan exigua que no tindria cap influència. És la mateixa raó que la de que un vot d’un Sorià val 21 vegades la d’un barceloní. La proporcionalitat no té perquè ser justa si no és equitativa.

    Salut!


  13. Estic d’acord amb els teus darrers tres puntas… però dubto que les llistes obertes fomentin el bipartidisme.

    Si una persona pot triar directament el seu representant… aquet hurà de donar explicacions de la feina que fa i no fa. I segons això guanayr-se la reelecció o no. La gent sabria a qui reclamar les p`romeses incomplertes.

    La doctrina de partit seria relativa i el Parlament seria aleshores una autèntica cambra per parlar i posar-se d’acord, que és la feina dels polítics…
    Parlamentar sobre assumptes que afecten la ciutadania, que per això els ha escollit, per a que es posin d’acord. I mentre els polítics fan la seva feina, la resta de la societat fa la seva… excava en jaciments arqueològics, condueixen un tramvia o fan pastissos…

    Massa interessos pel mig, i la pressa que els ha entrata per fer la llei electoral no em fa ser gaire optimista. Veuen les orelles a un abstenció galopant o a la possible entrada de nous grups parlamentaris minoritaris… I això no és culpa de la llei actual sinó a la manera de fer fins ara dels partits polítics.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: