h1

URSS: La Utopia es el primer pas cap al Totalitarisme?

Novembre 11, 2009

ELLS TENIEN UN SOMNI... EL MALSON DE LA HUMANITAT!Aquest mes de Novembre es celebren vint anys de la caiguda del mur de Berlín (el totalitarisme), així com 92 de l’assalt al Palau d’hivern del Tsar (la utopia) ,es un temps suficient perquè l’esquerra anti-capitalista hagi agafat una distancia prudent per tal de valorar quins temibles errors es varen cometre entre 1917 i 1989, reflexioni i s’autotransformi per tal de seguir sent útil per a la societat i no esdevenir una rèmora ideològica esclafada per d’inexorable pas de la historia, tal com va succeir amb el carlisme, el ludisme, l’anarquisme, o el socialisme utòpic.

En primer lloc no se’ns poden caure els anells per condemnar sense cap recòndit lloc a dubte la repressió policial, el totalitarisme absolutista, els camps d’extermini, les tortures a la dissidència política, els genocidis culturals, les matances indiscriminades (com la de Katyn a Polònia, on 20.000 polonesos varen perdre la vida com a conseqüència del pacte Hitler-Stalin), el culte a la personalitat de genocides embogits, la absència total de democràcia interna, la explotació laboral que va dur a la vaga general a Polònia, així com l’imperialisme cultural soviètic, la homofòbia i el masclisme.

Que es va fer tan terriblement malament? Com es va acabar pervertint una utopia transformadora en el pitjor dels malsons? Com es passa de la esperança del Palau d’Hivern a la dictadura assassina dels gulags siberians?

La resposta l’hem d’anar a buscar a l’any 1922, quan es produeix un veritable cop d’estat per part d’un fosc i desconegut buròcrata del partit, un habitant d’Ucraïna de Georgia, fill d’un pare alcohòlic i maltractador, que fins al moment no havia tingut cap rellevància política fora de càrrecs insignificants dins l’aparell polític bolxevic (havia estat membre del Comitè Central, editor del diari Pravda i comissionat polític a la Guerra Civil). El seu nom era Iosif Stalin

Doncs bé, aquest jove tímid, introvertit i maquiavèl•lic es nomenat per sorpresa Secretari General del Comité Central, en contra de la opinió d’un Lenin moribund. Tramant fosques conspiracions als passadissos moscovites aconsegueix amagar les testament de Lenin, on s’advertia al país precisament sobre l’energumen en potencia que ell es tractava. expulsa i assassina a Trosky i poc a poc aconsegueix eliminar a tots i cada un dels veritables revolucionaris del Octubre de 1917 (Bujarin, Kámenev i Zinóviev), instaurant un règim de terror i genocidi massiu, amb la única finalitat d’esborrar qualsevol rastre de poder en mans del soviets o de democràcia obrera per substituir-lo per una dictadura que res tenia a envejar al nazisme, règim amb el qual es va aliar per tal de conquerir i massacrar Polònia.

stalin-and-hitlerLa seva nova política econòmica, els “Plans Quinquenals”, que passaren a eliminar qualsevol rastre de propietat privada o comunitària al camp rus, va ser un absolut fracàs duent al país a la fam i, fins i tot, al canibalisme humà. Un exemple tangible de com un idealisme embogit que potencia la utopia sobre el pragmatisme de l’anàlisi empíric de la realitat aniquila a una nació sencera.

En quant als deus successors a la URSS, tan sols durant el breu periode de Nikita Jruschov, va fer un intent de condemna al culte a la personalitat.

Tot i que el PCE i el PSUC varen desvincular-se totalment de la URSS i la Tercera Internacional arran de la brutal repressió militar a Txecoslovàquia l’any 1968, com la resta de comunistes europeus, encara contemplo horroritzat com hi ha qui disculpa o fins i tot reivindica aquell embogit despotisme tirànic que va ser la URSS, que RES tenia a veure amb Marx i el pragmatisme del materialisme històric

L’esquerra ha de ser compatible amb la llibertat, el respecte als drets humans, la democràcia, la discrepància ideològica, el pacifisme i els drets de les minories. Mai es pot posar una ideologia per davant de les persones. Mai es pot massacrar a ningú en nom d’una teoria per bona que aquesta sigui. Aquesta es el veritable llegat del materialisme de Marx: pragmatisme realista sempre, dogmatisme idealista mai!

Advertisements

32 comentaris

  1. Stalin va dir que els enemics de la ravolució eren dins al revolució. No s’equivicava pas, ell era la prova.


  2. el somni de la raó et produeix monstres. relativismes, els justos.

    ICV no és cap via enlloc


    • “encara contemplo horroritzat com hi ha qui disculpa o fins i tot reivindica aquell embogit despotisme tirànic”

      El primer en fer un revisionisme de Stalin va ser Krjutxev, el seu successor, amb el dictador de cos present!


      • I no va durar ni quatre dies al càrrec.


  3. L’obra de Vassili Grosman retrata molt bé com es vivia aquest règim de terror des de dins del país.

    I bona idea citar els plans quinquennals per atraure els fans de Manel al teu bloc.


  4. Una bona passejada aèria per una època i un espai dificilment digeribles per l’esquerra del “nostre” món. El que es palesa és que, tant una banda com l’altra del mur, han fracassat en la idea de llibertat, democràcia i benestar. Si més no per la majoria, els de sempre, a banda i banda, mai han perdut rs.


  5. El problema és que dos quasi-analfabets com Hitler o Stalin tinguessin tant de poder. Clar que imagina’t tu que Bush hagués modificat lleis per allargar el seu mandat…

    En aquest sentit, glamboy, no creus que Chavez pot acabar com Stalin si es posa a allargar mandats i a acallar a l’oposició? L’infern és ple de benintencionats…


    • A Venexuela hi ha democràcia, llibertat de premsa i de mercat. Una altre cosa es el que expliquen els mitjans de comunicació europeus.
      El Pais va arribar a afirmar q s’havien prohibit els Simpson, noticia que directament va sortir de la fantasia de Cebrian, doncs la serie s’emet a diari per la tele pública!


  6. Stalin i Hitler éren igual d’analfabets, autoritaris, i feixistes??

    Que li diguin als habitants de Gernika, això, a qui l’aviació nazi els va concedir un gran pla de reforma urbanística i de superpoblament del cementiri… Mentre, Stalin, de qui no dic que fos el més gran governant d’esquerres possible, ni de bon troç, va ser l’únic, l’Unió Soviètica (i ara estic de genollons) va ser L’ÚNIC GOVERN D’UN ESTAT QUE -COM A TAL- gvan recolzar la República Espanyola.

    Podria haver ajudat més. Podria haver-s’hi esforçat: però és que cap altre govern europeu, CAP DEMOCRÀCIA BURGESA EUROPEA va moure un dit, fins que va caldre moure’l per saludar la victòria del Generalíssim.

    Com podríem els habitants de l’Estat espanyol apostar per la democràcia burgesa com a forma de govern? No proposo que optem tampoc per l’stalinisme, però em sembla repugnant l’assimil·lació Hitler-Stalin, poc rigorosa i obviadora de dades objectives com que, sota la direcció d’Stalin, l’URSS va arribar a ser la primera potència mundial. La pàtria dels Treballadors!

    L’ÚNIC QUE VA AJUDAR LA REPÚBLICA ESPANYOLA NO ÉS EL MATEIX QUE UN DELS MÉS GRANS ASSASSINS DE REPUBLICANS ESPANYOLS A CAMPS DE CONCENTRACIÓ ALEMANYS.

    O US HO SEMBLA DE DEBÒ?


    • recordo que a la guerra civil hi havien dues guerres alhora, a tot l’estat i al bàndol republicà.

      Que s’obris una guerra contra la CNT i el POUM per ordres de la URSS al PCE, no em sembla de gaire honra.

      Stalin va ajudar a la Republica igual que Hitler i Mussolini a Franco… tots tres països dictadures. I igual que Gernika va ser bombardejada pels alemanys, no va ser cap ciutat bombardejada per avios russos? Potser no va ser un gran assasí d’espanyols, però si d’homosexuals, intel·lectuals, artistes, polítics…

      Hitler i Stalin són assassins. Cal alguna semblança més? Mataven en nom d’una ideologia. Una altra? Els dos s’autonominaven socialistes. Potser atoritari per a vosté significa una altra cosa.


      • el terme autoritari només té un significat polític i, si jo considerés que em puc atribuir la capacitat de crear noves acepcions de les paraules fora tan impúdicament relativista com aquest post que comentem, ja des del mateix títol: “URSS: La Utopia es el primer pas cap al Totalitarisme?”

        tens raó en tot el que dius sobre les actuacions stalinistes a la Guerra Civil. no negaré, jo, allò que descriu l’Homenatge a Catalunya.


    • Assassinar Andreu Nin, expoliar l’or del Banc d’Espanya, fer una guerra civil a la rereguarda, enviar tancs tard i cutres… home, com a ajuda tampoc va ser la bomba!

      Tot i així si he d’optar per paper moderat, realista i pragmatic del PSUC, primant la lluita contra l’antifeixisme a la revolució, davant l’embogida venjança matacapellans de CNT-POUM, si Stalin encara va fer quelcom de positiu.

      Tot i així, segueixo sense trobar diferència entre els camps d’extremini nazis i soviètics.

      I pregunta als 20.000 polonesos que varen morir a Katyn com a conseqüencia del pacte HITLER-STALIN per repartir-se Polònia a veure que opinen de Guernica i si veuen ells cap difèrencia entre genocides.


  7. La idea de dividir Alemania en zonas de ocupación (y, por supuesto, la de dividirla luego en dos estados) no partió de los soviéticos, sino de
    Occidente. Stalin había propuesto, inútilmente, en Yalta que Alemania se mantuviera unida aunque, eso sí, totalmente desmilitarizada, como un estado tampón entre Europa occidental y Europa oriental.

    MIGUEL CANDEL. FILÓSOFO Y MILITANTE DEL PSUC viu

    ——————————————————-

    EDUARDO GALEANO: MUROS

    El Muro de Berlín era la noticia cada día. De la mañana a la noche leíamos, veíamos, escuchábamos: el Muro de la Vergüenza, el Muro de la Infamia, la Cortina de Hierro…

    Por fin , ese muro, que merecía caer, cayó. Pero otros muros brotaron, y siguen brotando, en el mundo. Aunque son mucho más grandes que el de Berlín, de ellos se habla poco o nada.

    Poco se habla el muro que los Estados Unidos están alzando en la frontera mexicana, y poco se habla de las alambradas de Ceuta y Melilla.

    Casi nada se habla del Muro de Cisjordania, que perpetúa la ocupación israelí de tierras palestinas y será quince veces más largo que el Muro de Berlín, y nada, nada de nada, se habla del Muro de Marruecos, que perpetúa el robo de la patria saharaui por el reino marroquí y mide sesenta veces más que el Muro de Berlín.

    ¿Por qué será que hay muros tan altisonantes y muros tan mudos?

    EDUARDO GALEANO

    Del libro “Espejos”.


  8. No crec que Stalin en fos la causa, Stalin no és res més que una conseqüència d’un règim que parteix de la negació de la llibertat. El comunisme posa al poble per davant de l’individu i en nom del bé comú ho justifica tot, començant per l’anihilació de la llibertat. Quan a un home li prens la llibertat li prens la seva dignitat i el converteixes als teus ulls en una bèstia, i a una bèstia se la pot exterminar en nom de la nació, de la ideologia, de la cultura, del líder suprem o simplement en nom de res. Ras i curt. Aquest és el veritable problema del comunisme, i el problema de l’esquerra és que ha obert els ulls i s’ha adonat que no té referents, que no sap quins són els seus objectius més enllà de vagues apel.lacions a la igualtat dels éssers humans, que no sap on va i que no troba alternativa mal que li pesi al sistema actual.


    • No hi estic gens d’acord!!!

      L’any 1968 hi va haver un gir radical dins la ideologia de l’esquerra, desvinculant-se per complert de la URSS (arran d ela Primavera de Praga) per abraçar el Maig del 68, el Feminisme, el pacifisme, l’ecologisme, l’antirracisme, les lluites de les minories…

      La dreta va creure que la caiguda del mur significava que tenia barra lliure per crear un neoliberalisme extrem que ens ha dut a la present crisi. Es a dir: la història ens ha demostrat que ambdues ideologies (socialisme i liberalisme) dutes a un extrem fanàtic porten a la fallida del sistema i que s’ha de buscar un equilibri entre igualtat i llibertat.

      L’esquerra democràtica europea i americana ha fet els deures, la dreta per quan?


  9. El problema amb de Marx és la gran dificultat que entranya dur a la pràctica la seva teoria. Si, de vegades, fins i tot se l’estudia és que la seva obra inclou capes i capes de complexitat… El sistema polític de Plató tampoc fou viable. El de Marx és totalment diferent, pero igual de complex per l’enorme diferència que proposa amb el paradigma actual. Crec que aquí rau tota la dificultat, en tractar d’adaptar una obra que condueix a aquest idealismes que molt bé retrates.


    • El problema de Marx es creure que la seva teoria es perfecte i dur-la a la pràctica com un dogma inquestionable i teològic, quan peecisament el materialisme històric plantejava que la ideologia havia de funcionar com la ciència: a partir de la observació empirica de la realitat, aplicant solucions pragmàtiques adients a cada moment!


  10. Jo tan sols vull “aparèixer” per aconsellar una esplèndida lectura a propòsit de la que va ser Unió Soviètica: “El Imperio”, de Ryszard Kapuscinsky. Salut.


  11. Molt bona la foto del dos grans genocides del segle XX. Respecte al mur de Berlín, no n’estic segur de que la seva caiguda hagi estat finalment 100% positiva. Deixar l’est d’Europa en mans del consumisme-capitalisme mes salvatge i la globalització mes cruel no em sembla gaire edificant.


  12. Quan vivia Marx, quants països amb sufragi universal hi havia??? Qualsevol pensador s’ha de posar en el context del seu temps!

    Jo, com glamboy, de Marx em quedo amb la metodologia empírica i materialista d’anàlisi de la realitat social que és plenament vigent, a pesar dels embats de neocons, postmoderns, multicultis i psicòlegs i sociòlegs pseudoevolucionistes amb una reaccionària agenda pseudodarwinista. Visca el materialisme cultural!

    http://en.wikipedia.org/wiki/Cultural_materialism_(anthropology)

    http://es.wikipedia.org/wiki/Materialismo_cultural

    En definitiva, si volem transformar la societat ho hem de fer des d’un profund coneixement de la base material i econòmica que sustenta les relacions humanes a els nivells. Sense déus ni interessadament exagerats determinismes biològics o culturals. I tot això evidentment no ha de passar per un estat hiperburocratitzat i ultradespòtic com el dels antics països comunistes que sota el pretext del materialisme, en el fons estaven governats per un ultraidealisme.

    En essència el que no comparteixo amb Marx és la idea de implementar els canvis mitjançant revolucions dirigides per una elit (aquests tics de despotisme il·lustrat que té), sinó mitjançant el reformisme i aprofitant les sinèrgies que només pot oferir una societat oberta (en aquest punt estic força proper al liberalisme clàssic). I òbviament tot aquest rotllo de la dialèctica tret de Hegel també el suprimiria!


  13. Hola, només volia puntualitzar que vaig nèixer a Gori, Georgia i no a Ucraïna. El meu pare era sabater i la meva mare cosia i rentava roba, no teniem res a veure amb la pagesia.

    Et felicito pel teu blog


    • Vaja! Un cop que un cèlebre personatge històric entra al meu blog i es per corregir una errada (que ara mateix rectifico)!!

      Home, aprofitant la benetesa ens podria acalarir com va manipular el testament de Lenin, pq va firmar el pacte Ribentropp-Molotov o on és l’or de Moscú!!

      I que em feliciti pel blog un dictador genocida, no sé si es motiu d’orgull o de vergonya, la veritat! Ho hauré de meditar!


  14. No té res a veure amb l’entrada però volia contar-te que avui m’he adonat que al meu top 10 de Fangoria n’hi ha quatre cançons de Absolutamente. Algo de raó tindries dic jo… 😉


  15. Hola, no vaig manipular el testament de Lenin, simplement no vaig deixar que els seus escrits arribessin al XII Congrés del Partit Comunista que vaig organitzar jo mateix. Com molt bé dius tu ell ja estava moribund i jo tenia molts càrrecs al Partit que m’havien permès nomenar gent de confiança en llocs clau.
    Després vaig organitzar el seu funeral i tb vaig enganyar al Trotsky pq no hi pogués assistir. Després tot va ser bufar i fer ampolles.
    Sobre el pacte de no agresió… era una manera de tenir les potències capitalistes ocupades en una guerra mentre jo potenciava la industria a Russia.

    Felicitats una altra vegada


    • I l’or??? On es l’or de Moscuuu?? Vaaa Stalin, no et facis de rogar!! Donan’s una pisteta!!


      • Les Vancara van ser convidades per fer una actuació provada a una festa secreta d’un milionari de la màfia russa i et podrien dir quelcom…


  16. Anava a comentar el post de dalt però he vist la foto d’aquest… D’on les treus aquestes imatges? O la dels fotomuntatges? Són la “pera”!!! jejeje 😉


  17. Jo no crec (no puc creure, em nego a creure) que les utopies portin la llavor del totalitarisme, encara que, com molt bé dius, l’idealisme “dogmàtic” pugui portar repercusions d’aquesta mena.

    Una precisió: no s’ha de confondre la Nova Política Económica (la NEP) amb els Plans Quinquenals. La NEP va ser endegada pel propi Lenin el 1921 (Xé congrés del PCUS) sota l’excusa que “no som suficientment madurs pel socialisme” (Lenin dixit). Els Plans Quinquenals van substituir la NEP el 1928, després del XVé congrés (el del trencament definitiu Stalin-Trotski i el triomf de la tesi del socialisme en un sol país).
    En comparació amb els Plan Quinquenals, la NEP va resultar un èxit sense precedents: en el periode 1921-1927, la URSS va tenir excedents agraris tots els anys.


    • Efectivament! Una prova més que la Revolució Russa propiament dita tan sols pot abarcar el període de Lenin, la resta va ser una bogeria dictatorial!


      • Bé, tampoc es pot elevar a categoria una mostra tan insignificant… caldria conèixer també la climatologia i moltes altres variables.
        Però, en línies generals, estic d’acord amb tu.


  18. […] demostra, com ja havia plantejat en un post anterior, que Stalin és el veritable assassí del marxisme que va prostituir els ideals de Lenin i la […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: