h1

Passejant pel Cementiri de Montjuïc

Novembre 1, 2009

Cementiri de Montjuïc

Avui, primer de Novembre, es celebra el dia de Tot Sants una adaptació cristiana del culte romà a les ànimes, instaurada el s.VIII per el Papa Bonifaci IV, on la tradició ens convida a visitar un dels racons més amagats de les nostres ciutats, però alhora més misteriosos i culturalment interessants: els cementiris.

Aprofito doncs per fer una crida a la revalorització del patrimoni arquitectònic i escultòric del que gaudeixen les necròpolis catalanes, centrant-ho amb el millor exemple que tinc a mà: el Cementiri de Montjuïc.

AngelConstruït el 1889, es una veritable joia del art català, on es donen cita cisells dels millors escultors modernistes i neoclàssics del s.XIX-XX, abordant la creació d’impossibles catedrals en miniatura, criptes neo-egípcies o ultra barroques i espectaculars conjunts monumentals d’àngels i verges que han emparat l’etern descans de la rica burgesia catalana de les darreres centúries.

Ja sé que la mort és un pensament incòmode, que ens recorda l’efimeritat de la nostre fugaç existència material, però si ens atrevim a superar aquest absurd complex hipocondríac podrem ser testimonis d’un petit tresor que el nostre patrimoni reserva, encara, ocult al massiu turisme japonès.

aesculture

I que fer al cementiri, un cop ja hem posat flors? Aquí unes idees:

-> Fer una Gimcana buscant les diferents tombes de personatges famosos que s’escampen arreu. A veure si sou capaços de localitzar a Àngel Guimerà, Santiago Rossinyol, Jacint Verdaguer, Francesc Cambó, Lluís Companys o Buenaventura Durruti, entre d’altres.

-> Seguir les diferents rutes artístiques que ens proposen uns cartellets. Que preferiu avui? Modernisme, neo-gòtic o potser quelcom més clàssic?

-> Anar a contemplar la fossa comuna de la guerra civil i la immensa quantitat de plaques commemoratives als republicans que en aquell conflicte i la seva respectiva repressió feixista varen perdre la vida.

-> Fer com jo i realitzar centenars de fotografies a cada cripta o làpida remarcable per tal de practicar els diverses opcions de la càmera i el photoshop!

DADES DE CONTACTE AMB EL CEMENTIRI AQUÍ

fosarFossar de la pedrera, on descansen els afusellats de la Guerra Civil

Anuncis

21 comentaris

  1. La passejada pels cementiris hauria de ser obligatòria en qualsevol ruta turística a qualsevol ciutat del món. És un curs de sociologia avançat!
    A mi m’encanta fer-ho a totes les ciutats que vaig. De totes formes, a Barcelona, a mi m’agrada més el cementiri del Poble Nou: és més antic i es pot trobar més varietat.


    • Aquest el tinc pendent!


      • El del poble nou és xulíssim, jo hi vaig anar en visita guiada. Hi has d’anar!


  2. no sóc de gaire necròpolis, entre altres coses perquè a la muntanya se’n troben poques. Algun cementiri petit, amb tombes a terra, en alguna esglesiola perduda, aquests no me’ls perdo mai. El del Poble nou potser que l’hauré d’anar a visitar, Monjuich em fa un cert iuiu, tan gran. Veig a les fotos del costat una de les meves rutes preferides a la city: la Barcelona Romana, les restes dels aqüeductes, el temple d’August, la necròpolis de la plaça Madrid, la muralla … veus? aquestes coses haurien d’estar més ben senyalitzades a BCN 🙂


    • Has de saber Clídice, que a partir d’ahir mateix es va estrenar una nova ruta per la Barcelona romana organitzada pel Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, així com el nou museu de la Plaça Vila de MAdrid!
      Vaig anar a la inauguració (com a bon arqueòleg que treballa a BArcelona) i la veritat es que està moooolt bé!

      Aps! I aprofito per recordar la meva particular fotoruta per BArcino:
      https://glamboy69.wordpress.com/2009/04/13/ruta-per-la-barcino-romana/


  3. Si algún dia vas per Porto no et perdis un petit cementiri que hi ha al nord de la ciutat, anomenat Cemitèrio da Lapa. És preciós!
    A Irlanda també vaig anar-hi a un cementiri a prop d’una de les esglèsies que hi ha a Limmerick… tot molt diferent a la cultura catòlica continental. Tant diferent que semblen una barreja entre estructures catòliques i tolkianes!
    I per últim, l’altre cementiri que em va impactar, sobretot per totes les referències que hi ha a la guerra franco-prusiana de 1873, és el cementiri de Pare-Lachais de Paris…
    Per cert… et prendré la paraula i aniré a aquest cementiri al que mai he anat! Gràcies pel post!


    • Els cementiris d’Irlanda son una passada!!
      Els de les Illes Aran (costa oest) entre la boira i les seves monumentals creus celtes amb gravats trenats son al·lucinants!


  4. La veritat és que hi han cementeris molt interessant i que guarden molt de valor més enllà del sentimental. Jo recorde un molt curiós a Vielha… em va encantar!


  5. No he fet mai una visita als cementiris de Bcn…


  6. us recomano el cementiri de “Père Lachaise” si passeu per París. Un macro cementiri de més de 40 hectàrees. Un lloc ideal per perdres i on, a més, podeu descobrir les tombes de Chopin, Oscar Wilde, Sarah Bernhardt, Édith Piaf, Molière, Honoré de Balzac, Marcel Proust i Jim Morrison.
    Personalment, prefereixo els cementiris de poble. Aquells petits espais de culte, alguns molt cutres i d’altres maquíssims, com els que us podeu trobar per Menorca. On més podeu trobar, sinó, un cementiri blanc immaculat??


    • A Paris tampoc us podeu deixar perdre el cementiri de Montparnasse: Sartre-Simon de Beauvoir, Julio Cortázar, Serge Gainsborough, Ferdinand de Laplace, etc.
      És molt més petit que el Père Lachaise, però té un encant especial…


  7. La majoria de cementiris catalans no son massa bonics, a la que te’n vas a França em resulten molt mes interessants. Respecte el de Montjuïc, és espectacular i enorme com el de Collserola, un altre lloc on et pots perdre. Potser caldria anar a fer un tomb pels cementiris de tan en tant.


    • M’has tret el comentari!!
      Recordo molt bé que mon pare ens portava als cementiris dels pobles francesos, eren impressionants! Aquelles tombes repartides amb escultures diverses…
      I per aqui esta massa estés la utilització de nínxols, potser per qüestió d’espai.

      Per cert, avui he llegit a no sé on que un lloc d’Austria estan preocupats pq els escarbats estan acabant amb restes del s.XVIII… és del més normal no??


      • ¿¿¿??? Que?
        Home, molt normal no es! Soc especialista en tafomia i el meu xicot en conservació del Patrimoni i aquest factor de degradació encara no l’havia escoltat mai!


  8. Molt més modern el ‘Jalouin’ de carbasses foradades, disfrassos i pontx que la Castanyada, els panellets, fruits torrats i mistela.

    Déu n’hi do, ets un comunista de pro, veig.


    • Un altre tradicionalista carlista del moniato i el panellet!
      Si tan en contra esteu de la cultura anglosaxona, deixeu d’escoltar rock i limiteu-vos a les cantades de caramelles! Deixeu en pau als qui volem viure al s.XXI!


  9. Estic amb tu; cal conèixer el nostre patrimoni funerari.
    la mort és un estadi més de la vida, pel que és absurd no pensar-hi; però tampoc cal obsessionar-s’hi…

    El Cementiri de Montjuïc podria estar inclòs en la Ruta del Modernisme, però com bé dius, per sort encara està lluny dels turistes.

    Jo menciono el del poble Nou, que em queda més a prop. Hi ha una escultura brutal; El Petó de la Mort. Un esquelet alat que dóna un petó a un noi muscularment perfecte… 😮


  10. Hauràs de fer un rànquing dels cementiris de Bcn que cal visitar 😀


  11. M’ha agradat el post Roger…realment…molt

    una abraçada

    Martí


  12. Agrairiem coneixer la vostre opiniò de “Imatges de pedra i silenci”,espai dedicat a l’Art Funerari.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: