h1

L’Arqueòleg presoner (I)

Octubre 27, 2009

En la oscuridad de un futuro pasado, el mago quiso ver una posibilidad de salir de entre dos mundos....Fuego, camina conmigo

L’Arqueòleg va separar lentament les seves parpelles… Que havia succeït?? La seva capacitat memorística no li permetia esbrinar la raó per la qual es trobava dins aquella fosca i humida habitació, on no semblava haver-hi cap porta, finestra o moble algun, més enllà de la tènue llum d’una bombeta que pampalluguejava furtivament al sostre.

Pres del pànic el nostre protagonista va començar a colpejar violentament un dels quatre murs entre els que es trobava engabiat, repassant mentalment totes les hipòtesis, per descabellades que fossin, que li permetessin donar una explicació coherent a l’estranya i desconcertant situació.

HOLAAAAAAAA??? HI HA ALGÚ?? SOCOOORS!!

Però la única resposta que va obtenir a la desesperada crida d’auxili fou l’eco sord de la seva pròpia veu.

Aquest deliri ha de ser fruït una paranoia meva… segur que m’han posat una drogaïna al•lucinògena al colacao!! O… igual simplement és una broma estúpida, jejej…

Els seus pensaments foren interromputs bruscament per una veu distorsionada mitjançant vocoder,  trencant així l’angoixant silenci i provocant un ensurt al desesperat presoner…

MUAHAHAH

Bon dia Arqueòleg! Que tal? Suposem que encara no ho hauràs endevinat no, gamarús? Som els teus arxienemics reunits pes esclafar-te definitivament! Els protagonistes de l’estúpida Llista Negre hem decidit posar punt i final a la teva pretensiosa i egòlatra mania d’opinar amb llibertat, desafiant les convencions socials que la mitologia dogmàtica ha trigat milers d’anys en construïr!

MUAHAHAH
Doncs res! Avui mateix  hem anunciat que t’has convertit en monjo de Montserrat i que et clausures a la vida espiritual del monestir per tal de reflexionar sobre els teus crims! i no esperis que els lectors del teu blog moguin un dit per tú; ni tan sols han estat capaços de dexifrar la meitat de les  pistes que els teus familiars els van deixar.

MUAHAHAH

I que penseu fer amb mi?? Deixar-me morir d’inanició??… Hola??

Però ja era tard per buscar respostes:una infernal melodia prou coneguda va començar a retronar per tota la habitació: si, era la discografia completa de “La Oreja de van Gogh” i Amaia Montero en solitari materialitzada en forma de decibelis,  fent que el pobre Arqueòleg comences a retorçar-se per terra com un cuc.

Ja ho tinc!! Trencaré la bombeta i, amb els fragments de vidre resultants, em tallaré les venes! Es la única forma d’acabar amb aquest turment infernal!!

Desafiant els tenebrosos sons que vomitaven uns invisibles alteveus, el sofert blogger va aconseguir posar-se dempeus i estirar el braç… però de sobte, un esglai va li recorrer daltabaix la seva columna vertebral…

Allí hi havia algú més! Dempeus en una fosca cantonada es retallava a la ombra una silueta aparentment humana….

Quien es ese hombre que me mira y me desnuda?

**********************

Tu decideixes com continua aquest terrorífic relat!! Proposa, mitjançant un comentari, qui vols que sigui el malèfic personatge (real, imaginari, viu o mort… PERÒ FAMÓS) a qui s’haurà d’enfrontar l’Arqueòleg, en un combat a mort, per tal de sortir del seu captiveri i tornar-nos a deleitar amb els seus posts!!! De la teva participació depèn el futur d’aquest blog! COMENTA!

Advertisements

24 comentaris

  1. Uala!!!!!! És com els llibres de vaixell de vapor: tria la teva aventura. jajajaja
    Jo crec que podria ser en Heribert Barrera, la persona que tb està a la mateixa habitació que tú. Però tornar a opinar sobre aquest “personatge” portaria un altre cop a convidar a més trolls. Així que canviaré de persona…
    Podria ser… el fantasma de Michael Jackson!!! Apa, ara si ke té fotut. Aviam com continues la història…. jejeje
    Ens veiem wapo!!!


  2. No se m’acut qui pot ser però, per si de cas, si diu: “al loro!” talla’t les venes o fes-t’hi la permanent, però fes alguna cosa!!!! 😉


  3. Qui pot ser sino ella la que serà la teva fada madrina que t’indicarà el camí de sortida:

    Ai perdó, volia dir ella:

    O era aquesta altra?


    • vaja jo et canviava l’argument i tot en comptes d’un malèvol per combatre t’enviava una fada que t’ajudava a escapar!


  4. Estic dubtant entre proposar-te Plató o Wittgenstein!

    Hahahaha.


  5. Jo et proposo la Castanyera, ja que es veu que ignores les tradicions d’aquí a l’hora de fer especials al blog… Almenys que inspirin als actors secundaris…


    • Home es que fer una castanyada virtual es com una mica absurd no?
      Anyway, tinc pendent fer un post antropològic sobre el tradicionalisme castanyer i les costums que no s’adapten a la postmodernitat! Queda pendent!


  6. M’estàs dient que la Valenzuela i en Carretero s’han unit en contra teva? 😯 😆

    Vinga! que l’ombra sigui la Curry 😀


  7. …amb moviment lent i arrossegant una cama va començar a acostar-se. Era petit, no m’arribava més amunt de la cintura. No em feia por però sentia certa repulsa, més que per la seva imatge per l’olor fètida que em pujava fins al nas. O era un ésser repulsiu o un nan que no s’havia dutxat en tres setmanes. Poc a poc vaig anar-me apartant fins que la paret em va impedir ja qualsevol altre moviment. El tenia al davant i amb les seves mans llefiscoses em tocava la cara, i amb una veu abarrufada em deia: “ajuda’m, sóc un ultraliberal que necessita redempció, sóc l’esperit del liberalisme que vol la salvació, sóc l’home del neo-liberalisme que necessita el teu perdó”.

    Apa siau 😉


    • Aaaaaghhh!!!
      MAI ACONSEGUIRÉ SUEPRAR EN TERROR I EN NIVELL LITERARI AQUEST FRAGMENT PER MOLT QUE M’HO PROPORSI!! QUE CABROOON!


  8. T’ha segrestat una castanyera amb un mocador de fer farcells que li tapa la cara. Et deixarà anar si et menges 7 kilos de panallets de codonyat.


  9. potser la música no sortia de cap altaveu i l’Amaia Montero està a l’habitació oferin-te un concert privat. Enhorabona! has aconseguit un passi VIP per al seu repertori nyonyo i insofrible. Res comparat amb el passi VIP de la Madonna, oi?


  10. Jo faria que fos el Nazi reagrupat, donaria molt de joc i de ciència-ficció no n’hi hauria pas!


  11. És Esperanza Aguirre, que vol col·locar-te en Caja Madrid junt al seu número 2, jajaja.


    • Per cert, una pregunteta… com fas per a que t’apareguen els comentaris que et fan sobre els posts a Facebook? Ho fas manualment o hi ha alguna cosa per fer-ho automàtic? Es que com t’apareix el logo del Face i tot… I perdó si no es el lloc on preguntar-t’heu, però no he trobat cap mètode per contactar amb tu.


  12. Pedro Almodovar! A ell també l’han agafat. O potser al Quentin Tarantino… Homer Simpson? Kurt Cobain.

    Sarah Palin!


  13. Ja ho tinc! El jutge Garzón! Emulant al jutge Nicholas Marshall, “l’heroi” de la sèrie “Dark Justice” (“Quan es fa fosc” a TV3, 1991 aprox.)


  14. Mai no hauries hagut de creuar el Misissipí foraster!

    La sil·lueta que es retalla en la foscor no és una altra sinó la de la no artista abans coneguda com Àmbar/Tamara.


  15. Pues… para que lo sepas…
    L’Ajuntament de Blanes es va gastar aquest últim any 150.000 EUROS per portar a les festes de Blanes y fer un concert gratuït a… LA OREJA DE VAN GOGH!!!!

    ALLÒ SÍ QUE VA SER UN MALSON!!!

    Per cert… podries trobar-te a l’amic alcalde de SANTACO, cantant amb veu d’Amaia Montero una versió de la cançó… la culpa fue de chachachá (y el dinero me lo voy a lleváaaaaa)…


  16. l’ombra seguia sense moure’s, immòbil completament, però tenia una estranya sensació de tindre-la vista per alguna banda. Paralitzat per la por d’allò desconegut, vaig començar a pensar, però sols podia estreure de la meva imaginació pensaments nyonyos cent per cent heterosexuals.
    – Glam, ho estan aconseguint, no et deixis, sigues fort- em diguè la ombra.
    Pel meu cap van passar aleshores les 103.000 visites i l’ombra va començar a crèixer. Ara ho entenia tot! El meu ego havia vingut a salvar-me, sols havia de pensar en autoalimentar-lo encara més. Però la cosa no era senzilla, els decibels retronadors em pertorbaven cada cop més i l’idealisme més dogmàtic començava a penetrar dins el meu cos fins al punt de creure que tenia ànima i que allò no era real, si no fruit d’un somni.


  17. La petita i malèfica ombra tenia una lleu coixera que et feu identificar a les fosques que hauries de compartir cel.la amb en Fede, un cop apartat de les ones catòdiques (tant catoliques com caòtiques) restava com el Comte de Montecristo i tu mateix condemnat per tots els convencionalistes. Per sort en Federico tenia una “linterna” regal del seu Amic Cesar Vidal i es feu de nou la llum. Ambdos acabarieu sent amics gracies a dos punts que us uneixen: l’odi a Aznar i la devoció d’Alaska que confieu us pugui rescatar amb l’ajuda de pegamoides, walpurguis i la seva Yoko Ono particular.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: