h1

Altres possibles parelles de Polític + Diva

Octubre 22, 2009

Sembla que la darrera tendència de la temporada fer parelletes entre líders polítics mundials i dives musicals. Al origen dels temps van ser pioners Isabel Pantoja amb Cachuli, seguint més tard la seva estela Sarkozy amb Bruni i finalment els rumors desvelats en exclusiva per aquest blog entre Hugo Chavez i Courtney Love. Però no ens quedem aquí, anem més enllà i fem hipòtesis de quines son les futures parelletes que estan al caure:

SILVIO BERLUSCONI & RAFAELLA CARRÀ

Silvio Berlusconi + Rafaella Carrà

El president italià necessita netejar la seva imatge de masclista irredempt després d’insultar a una diputada d’esquerres, aparèixer en boles a la premsa en una esbojarrada orgia amb prostitutes i a Rafaella li cal un cop de força per sortir d e nou als mitjans!! Si ja ho diu ella “todos dicen que el amor es amigo de la locura, pero a mi es lo único que me cura

OBAMA & MADONNA

Madonna+Obama

Obsessionat en emular a JFK Obama podria buscar a la seva Marilyn particular, una sueprestrella que mai ha amagat la devoció pel president, comparant-lo amb Ghandi en un vídeo de la seva darrera gira.

SARAH PALIN & MARILYN MANSON

marilyn-manson+sarah palin

El paper de santa ultracatòlica ja està passadíssim de moda! Si Sarah Palin vol arribar a la presidència dels EUA que millor que donar un gir de 180º liant-se amb l’Anticrhist Superstar, abandonant així la seva idíl•lica i cutre família a l’avorrida Alaska.

ZAPATERO & MÓNICA NARANJO

monica naranjo zapatero

El President del Govern necessita amb urgència entonar un “Sobreviviré” a crit pelat si vol arribar a finals de legislatura, a més, com la seva dona actual ja canta òpera i amb unes filles gòtiques gairebé no notarà la diferència!

MONTILLA & CARMEN DE MAIRENA

montilla + carmen mairena

Al nostre President li cal trencar aquesta imatge hieràtica de soso inmutable i qui millor que la mítica Mairena per donar-li un caràcter festiu i proper al poble! Montilla, corre corre que te pilla!

ESPERANZA AGUIRRE & ALASKA

esperanza-alaska

La diva gai, cada cop més propera a la caverna mediàtica madrilenya, necessita canya de la bona que no li pot donar la Nancy Vaquerizo i segur la ma dura de la Presidenta Aguirre dona un impuls a els seves fantasies sado-maso. Aguirre, per la seva banda, aconseguiria guanyar vot GLTB i cantar “A quien le importa la trama Gürtel” a viva veu!!

JOSMAR & CARRETERO

Joan carretero + Josmar

Acabarem amb una nostrada i catalaníssima parella homosexual entre l’autor del únic himne gai petardo genuïnament català Es superfort i la bèstia negre d’aquest blog, el líder de “Reagrupament”, un calaix de sastre ideològic on tant hi cap el nazisme d’Heribert Barrera com Miquel Calzada. Que millor que sortir del armari per demostrar que la seva imatge d’ultra radical conservador és falsa?

Advertisements

22 comentaris

  1. No em venen gaires ganes de comentar aquestes “parelles” que figura que es complementarien desde l’antagonisme la mar de bé perquè no són res de l’altre món per dir-ho d’alguna manera, o així m’ho sembla a mi tot i que totes segueixen una certa llògica però,

    si voldria comentar-te que en l’última parella (que probablement és el motiu de tot el teu escrit…) no s’aguanta ni amb pinces, per començar en el teu propi “escrit-insult” sobre el mateix Carretero ( https://glamboy69.wordpress.com/category/llista-negre/ ) no veig en cap moment que el descriguis com un “ultra radical conservador” tot i que ja m’extranya perquè aquella crítica està plena de supòsits falsos i mentides o enganys de premsa que molt bé has fet teus però que no deixen de ser pura basòfia periodísitca a l’estil “el periódico” o “el pais” o “el público”, i així com, a l’Heribert Barrera li has trobat frases que demostren la seva radicalitat,etc (si és que són certes, que no m’he molestat a verificar) a en Carretero no li has trobat cap, ni de homófobes ni de ultraconservadores ni res per l’estil per tan i resumint l’última parella…no cola.

    Salut!

    També voldria afegir que els teus escrits a vegades són interessants i et felicito pel blog i la feina que comporta.


    • Et convido doncs a que participis al blog amb els teus comentaris, sempre i quan siguis capaç de moderar el teu llenguatge i no emprar insults ni amenaçes, com has fet en aquest comentari, el primer que no censuraré!
      Veus com la gent d’esquerres no som tan malèfics, manipuladors i perversos?


  2. Estic amb en narcís, la qualitat de les parelles ha anat degradant-se a mesura que anava llegint el post.
    Crec que en Carretero pot donar alguna sorpresa d’aquí un any… i no crec que sigui en Josmar qui li vagi darrere amb un flabiol per fer-li de parella de fet.


    • En quan comencin a tocar campanes d’eleccions autonòmiques em penso posar les piles per impedir q tota costa que Reagrupament o Plataforma per Catalunya entrin al parlament!

      Amb el PP, CIU, C’s i UPyD ja tenim prous ultranacionalistes tocats del bolet a la política! No n’hi caben més!!!


  3. Glamboy el que van retratar en boles a Sardenya era el primer ministre txec Topolanek, no Berlusconi. Sí que corre una foto apòcrifa per internet des de fa anys d’un senyor nu que se suposa que és Berlusconi.

    Aquest és Topolanek retratat a la villa de Berlusconi:

    I aquesta és la foto apòcrifa que corre de Berlusconi des de fa anys (la veritat és que per la cara no sembla que sigui ell):


  4. Per cert, met, quina mania en anomenar “parelles de fet” a les parelles del mateix sexe quan “parella de fet” és una figura jurídica. Les parelles del mateix sexe són parelles. I punt. Jo no tinc “parella de fet” tinc parella, i a més de dret doncs compartim llibre de família.

    A més, per quin setsous us sembla que la qualitat de les parelles baixa a mida apareixen persones transgènere o parelles del mateix sexe? No sé, jo no veig pas que em denigri més una polla que un chocho. No sé tu, noi, fes-t’ho mirar!


    • Rafel, si vols substitueix qualitat per versemblança en les parelles. Tal i com ha dit en Narcís, són aparellaments antagònics que en alguns casos, els darrers, són dels tot delirants.

      La parella de fet del Carretero és un futurible pel resultat electoral d’aquí un any, en cas que entrés al Parlament. I alguna cosa em diu que en Josmar no hi serà dins l’hemicicle.

      No cerquis cap homofòbia “amable i carinyosa” en els meus comentaris… perquè jo i el meu company som parella, encara que no siguem parella de fet, ni estiguem casats… el cert és que, de fet, som parella. 😉


  5. Vull dir un fan de ZP indignat diria “per què li has posat a la petarda de la Naranjo de parella?” i no pas “per què li has posat a la petarda de la Naranjo de parella de fet?”… En canvi no sé per què carai Josmar i Carretero han de ser “parella de fet”…

    És cert que als 90 es va generalitzar l’expressió “parella de fet” com a eufemisme per les parelles del mateix sexe a espanya. Però no estem als 90, estem al 2009! A més, tant als 90 com al 2009 fer servir paraules diferents per les parelles en funció del sexe és un signe inequívoc d’heterocentrisme, ja que tant als 90 com al 2009 “parella” és la paraula que es fa servir en el llenguatge per designar la unió sexoafectiva de dues persones siguin de diferent o del mateix sexe, amb independència de que hi hagin o no vincles legals entre aquestes persones. A mi als 90 i ara tots els meus amics i familiars de totes les orientacions sexuals m’han preguntat “tens parella?” o “sou parella?” i mai “sou parella de fet?”.

    De veritat, l’homofòbia “amable i carinyosa” de vegades m’enerva més que la d’un nazi garrulo o la d’un fanàtic religiós! No sé, és com anomenar “especial” a un disminuit psíquic o “de color” a algú negre o “persona del sexe dèbil” en comptes de dona. L’expressió “parella de fet” per designar una parella del mateix sexe em sembla rància rància.


  6. En definitiva:

    Parella = dues persones que tenen una relació sexosentimental.

    Parella de fet = parella del mateix o diferent sexe que, en les comunitats autònomes que tenen lleis d’unions estables de parella, ha signat un contracte d’unió estable de parella, diferent del matrimoni.


  7. Com t’agradaria que obama i madonna estiguessin junts!! Tan com chavez i courtney…
    Sense cap mena de dubte, la millor parella és la d’Aguirre i Alaska, segur que la presidenta de Madrid acabaria aconseguint la presidència del PP i de l’estat espanyol i tot!


  8. Al Mas el pots posar amb la Barbie, hehehehe.

    Salutacions!


  9. Què post més divertit! Jajaja. Em quede amb Obama i Madonna, per què és que la veritat si que fan bona parella… jaja.


  10. Qualsevol polític anodí + Beth Ditto


  11. Em sap greu veure la Carmen de Mairena amb aquell senyor que imita al Sergi Mas. A la Carmen li agrada mes l’Obama.


  12. Palin – Manson! Aquesta me l’apunto.

    Potser hagués estat millor Charles Manson… però, bé!


  13. Uuuuuuuuuf!!!!!!! Quina selecció!!! Si n’hagués de triar una… Va, Montilla! jejeje


  14. estimat Arqueòleg, enhorabona pel seu blog (i ara també llibre). el segueixo desde fa temps però mai m´he decidit a escriure´l fins ara. no sé si aquest es el lloc on deixar el comentari, però he vist una foto d´en Marilyn Manson, i com que té a veure amb aquest senyor i amb la música doncs aquí li deixo. es tracta d´un video d´en Pat Briggs (aquí el senyor Manson va plagiar de manera descarada als seus inicis). si hi ha algú que mereix el títul de rey del glam desde mitjans dels 90 fins ara es el Sr. Briggs, heroi underground. a més, quan encara ningú s´atrevia a sortir del armari, ell ja deia obertament a les entrevistes que era gay i que haver treballat de chapero al carrer quan es va escapar de casa amb 13 anys no només el va enfortir, sino que li va salvar la vida, L´any 1996 va crear un grup, Psychotica, que feien una espècie de rock alternatiu romàntic, tant meravellós com disfuncional, fet que va provocar que només duressis tres anyets, suficients però per deixar la seva emprempta a la historia del Rock. en David Bowie es va interesar per ells, l´Iggy Pop se´ls va emportar de gira,l´Ennio Morricone o Moby els van produir algunes cançons, etc,etc En la aburrida i derivativa era post-Nirvana, Psychotica van ser un oasis de color i talent, i Briggs reconeixia entre les seves influències a gent tan poc recomanada aquells dies com Liberace, Klaus Nomi o Quentin Crisp.
    però res va passar i el grup va desaparèixer. tanmateix, el senyor Briggs també va ser el co-fundador d´Squeezebox, una salvatge festa al Lower East Side (NYC) que barrejava les escenes gay, drag y rock de Nova York, i de la que s´ha fet un documental que per desgràcia encara no ha vist la llum (almenys per aquí, o en format DVD). D´aquí van sorgir grups o van fer els seus pinitos gent com els Toilet Boys, Antony (Antony & The Jonsons), la peli Hedwig & The Angry Inch,etc,etc Disculpi el rotllo, però si vostè es glamurós ha de conèixer sí o sí al Sr. Briggs. espero que li agradi el seu video de retorn (ara en solitari, sense Psychotica), una abraçada. http://vimeo.com/95245054


    • Ostres! Moltíssimes gràcies Enric! No n’havia sentit mai a parlar i amb aquestes referències fa molt bona pinta! Vaig a descobrir-lo a la de ja!!


  15. Sobre Squeezebox, va ser una festa que es feia els divendres al vespre a Don Hill´s, local del Lower East Side, quan l´alcalde Giulliani començava a apretar fort i a tancar qualsevol local que pugués perturbar la imatge de la ciutat, cosa que amb els anys va aconseguir fins a convertir-la en el parc temàtic que alguns novaiorquesos diuen que es avui dia. la festa era molt simple: djs fent sonar bona música, go-gos (la majoria homes) i una banda local (que acabaria sent el grup d´acompanyament de Hedwig a les seva primera i sórdida etapa teatral) tocant música en directe i fent pujar a cantar a les drag queens de la ciutat, i tot ser una festa marcadament gay també atreia a molta gent hetero. de ser una festa underground es va convertir en el lloc on tothom volia anar, i la llista d´habituals (john waters, debbie harry…) o casuals (qualsevol celebritat americana del moment, de Courtney Love a Naomi Campbell). De tot això,però, no en va sortir practicament res, només alguns bons grups de Rock com els mateixos Psychotica o la meravellosa peli Hedwig & The Angry Inch, però també va servír com a trampolí per moltes drag queens que després han fet carrera (Jackie Beat, Joey Arias…). Una escena fascinant i desconeguda fora de Nova York. Jayne County i John Waters sempre diuen que era el millor night club de la Historia. Pat Briggs va repetir la jugada -amb èxit- a Los Angeles amb el club Make Up (on va muntar el primer supergrup de drag queens de la historia, que incluia a la famosa alexis arquette) i a Atlanta amb Glitterdome. li deixo varis enllaços al respecte, i que sàpiga que disfruto tant llegit el seu blog que si algun dia voto al seu partit, serà per vostè. una abraçada


  16. li deixo aquesta cançó de Psychotica amb imatges del mateix Briggs fent d´actor en la peli de culte lèsbic All Over Me. https://www.youtube.com/watch?v=ZI-_hpfdApE
    i aqui sota com a corista drag queen amb els seus amics de Impotent Sea Snakes (en Pat es la pel roja amb minifalda platejada sense barba, la que canta bé 😉


    • Wow! Moltíssimes gràcies!! Ja m’estic posant al dia amb tota aquesta moguda novaiorquesa de la que no en tenia cap constància!!



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: