Amenabar vs Almodovar
Octubre 20, 2009Avui aquest blog confronta cara a cara als directors de cinema amb més renom i projecció internacional del nostre estat. Tots dos formen part del meu altar cinèfil, conec la seva obra com el palmell de la meva ma i es innegable l’influència cabdal en l’esdevenir artístic espanyol. Amb quin quedar-se? Millor anem a desglossar les seves semblances i diferències!
-Les cintes d’Almodovar tenen una marca invisible que les distingeix a primer cop d’ull, amb una coherència als guions, a nivell estètic o a la forma de construir els personatges; tot sembla impregnat per un “leimotiv” artístic que ens permet parlar d’un “Cinema d’autor”. Amenabar, pel contrari, a cada pel•lícula canvia daltabaix d’esperit i d’ànima, sense deixar cap mena d’empremta personal, com si treballes purament per encàrrec d’un productor.
-En quant al reconeixement públic, tots dos tenen un bon munt de premis, però sembla que darrerament l’Acadèmia espanyola té una certa mania a Pedro fins al punt de fer el ridícul de no seleccionar a “Hable con ella” pels Oscars, mentre Hollywood li atorgava la daurada estatueta al millor guió original. Amenabar, en canvi, arrasa els Goya cada cop que pot (“Mar Adentro”es va endur la xifra rècord de 14 estatuetes!!), ara bé, fora del nostre estat el seu èxit és més modest, tot i tenir també un Oscar, li costa entrar al mercat americà: “Àgora” encara no té cap distribuïdora fora d’Espanya i “Abre los ojos” es va gravar de nou amb Tom Cruise sota el títol de “Vainilla Sky”.
-Ambdós son obertament homosexuals: d’Alejando ho sabem perquè va sortir a la portada de Zero, ja que els seus films no fan el mes remot esment a la cultura GLTB; en canvi, el director manxec es pot considerar un dels abanderats del “Cinema Queer”, la presència gai resulta transversal en tota la seva obra i és tema principal en diversos films, com “La ley del deseo” o “La mala educación”.
-Políticament son d’esquerres però Alejandro s’ha mogut discretament en aquest terreny, sempre a la òrbita del PSOE, fins al punt que 7 ministres del actual Govern van assistir a la seva última estrena. Pedro s’ha destacat entre IU-ICV, diversos moviments socials i el suport puntual a Zapatero.
-Amenabar ha fet el salt definitiu al blockbuster mainstream amb pressupostos de 50.000.000 euros, recaptacions històriques a taquilla i actrius americanes de primera fila, ja àmpliament consolidades (Nickole Kidman o Rachel Weisz). El manxec segueix estant considerat un autor força undergroud, amb unes històries molt allunyades del que el mercat ens té acostumats; sempre treballa principalment amb actors espanyols, molts dels quals han esdevingut veritables estrelles després de treballar amb ell (Penélope Cruz o Antonio Banderas).
-Una temàtica que sembla emocionar ambdós creadors és, sense cap dubte, atacar a l’església catòlica: Almodovar va ridiculitzar a un convent de monges heroïnòmanes i sadomasoquistes a “Entre tinieblas” i va acusar als capellans de pederastes a “La mala educación”; el director d’origen xilè va fer apologia de la eutanàsia a “Mar adentro” i carrega duríssimament contra el paleocristianisme fanàtic al seu darrer film.
-El cinema d’Almodovar es caracteritza per la importància dels seus moments musicals i performances esbojarrades: Gael Garcia Bernal fent de Sara Montiel, Alaska cantant “Murciana Marrana”, Miguel Bosé en un memorable playback travesti de “Tacones Lejanos”… una faceta encara no explorada en absolut per Alejandro!
-La crítica espanyola sembla obstinada en no reconèixer al talent nacional i en profetitzar una imminent decadència a la trajectòria dels dos genis, mentre als festivals cinèfils europeus es donen bufetades per comptar amb la presència d’algun d’ells i les revistes internacionals es desfan en elogis cap a les seves inigualables pelis!
I VOSALTRES A QUIN PREFERIU??
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
es probable que no tinguis el mateix punt de vista que jo, però jo hem quedo amb Amenábar. Personalment, crec que Almodovar fa un cinema molt personal i histèric. No et pensis, però, que no reconeixo el seu talent, eh..
però Amenabar ha demostrat que es capaç de fer films de gèneres tant diferents com el drama, el terror, la història, thriller fantàstic,… Només cal veure films com “Abre los ojos”, “Los otros” o la grandíssima i terrorífica “Tesis”.
És cert que em vaig sorprendre quan vaig veure el seu nom al final del tràiler d’Àgora. Vaig pensar “què c… fa aquest tio dirigint una pel·lícula que, crec, el supera??” Encara no la he vist, així que de moment ho continuo pensant. Però una cosa és segura, si continua per aquest camí, poc quedarà del director que un dia va dirigir la primera pel·lícula que em va acollonar. Parlo de “Tesis”.
Enhorabona per la investigació, arqueòleg.
Sens dubte, em quedo amb Almodóvar, però Amenábar em sembla molt respectable i potser no és tan impersonal com dius (trets comuns a les seves pel·lícules: tendència a la pompositat i al preciosisme, manca de sentit de l’humor).
Apart d’això, unes quantes correccions. La prota d’Agora s’anomena Rachel Weisz i la peli d’Almodóvar no és “La ley del seseo”, encara que “é ben trovato”.
I no crec que Almodóvar ridiculitzés la religió a “Entre tinieblas”, el seu retrat de monges despistades era directament entendridor. Encara és una de les meves favorites.
mmm.. doncs segueixo pensant que el gran punt debil d’Amenabar és la seva incoherència i ultra-heterodoxia, si d’acord és molt versàlit, peró taaant taaant que realment no guarda cap punt en comú entre els seves obres!
O potser un: es fred i hieràtic i li costa bastant transmetre emocions, més enllà de la por o la inquietud!
tot i aixó ambdos m’encanten!
ei! holaa! feia temps que no passava per aqui! no he tingut temps de llegir-me tots els pots que m’he perdut però ja em posaré al dia..jeje
àgora era una peli que em cridava l’atenció i que volia veure al cine. Però si vaig al cine és per anar-hi sobre segur així que, val la pena?
per cert, ja trigava el teu post de defensa aferrissada a Obama eh? i per cert, a racó català trobem perletes de nazis catalans brutals de l’estil odi a l’espanyol sogui com sigui, espanyol=caca i altres reflexions tan profundes com aquestes.
espero ser més constant 😉
El post aquest és com preguntar-me… a qui m’estimo més a ma mare o a mon pare?
La veritat… no sé. Has fet una molt bona descripció dels dos.
Pel que fa a Almodóvar… a mí la ley del deseo encara em té flipat, hable con ella és una de les millors històries que m’han explicat y volver és… volver. Los Abrazos rotos em va agradar molt, però crec que no va acabar de tancar històries de varis personatges (la del personatge homosexual). Tacones lejanos ni bé ni malament, visible. Després la mala educación y kika no em van dir res. He de veure més cinema que va fer als 80’s, és un deubte que li dec.
I Amenábar… crec que per comparar-ho amb Almodóvar hauran de passar molts anys i fer moltes pel·lícules. Però l’indubtable és que per les poques produccions que ha fet, totes les trobo d’una qualitat molt elevada. Mar adentro diria que és el “summum”. Poques pel·lícules, per no dir cap, m’han fet sentir alguna cosa semblant. Los otros a mí em va encantar, sobretot per veure-la al cine i sense cap referència. Tesis… no em va agradar gaire, no perquè ho fes millor o pitjor… simplement el gènere no em va gaire (massa sang… això sí, millor geografia de la Complutense de Madrid no la trobaràs enlloc). I abre los ojos no em va dir gaire res…
Em falta per veure Àgora. Tot i així, no ha rebut gaires bones crítiques, ni gaires premis, pel que he escoltat. Encara que jo a aquestes coses no li dono gaire importància…
En fin… empate por puntos!
Gran post pels cinèfils. Amenabar és més realitzador clàssic : fred, endreçat, controla els llenguatges. Almodovar és un creador de llenguatge. Crec que en 20 anys el manxec serà més recordat encara que a mi m’agrada més l’Alejandrito.
De bon tros preferisc a Almodovar. Per eixir-se de l’habitual, i per no fer el que marca la moda o la tendència cinematogràfica. Encara que no se que em passa amb alguna gent en general de la cultura espanyola, que em donen mandra…
Salut Arqueòleg.
Encara que a pelis ‘a la americana’, o pel·lis de les que agraden al gran públic, i que per això no deuen de estar mal, sinó al contrari, o molt molt bé inclús, les d’Amenabar sens dubte.
soc fan dels dos però…
els genis son els que crean un estil, la gent diu: sembla un felini, sembla un hitchcock, sembla un almodovar, podria afegir dotzenes més
de moment ningu pot dir veient una sequencia de cine d’un autor qualsevol que sembla fet per amenabar i aixó el fa allunyar de la genialitat creativa
A mi m’agraden els dos. Depeèn del dia que tingui aniré a veure la pel·li d’un o de l’altre.
Crec que cal reconèixer una certa contenció en la manera de fer d’Almodóvar. Ja no fa aquells cintes histriòniques del principi. Hable con Ella o Volver et permet anar molt més enllà del que t’està mostrant. Crec que ha anat a millor.
Amenábar ja va començar trencant amb tot i no deixar-se classificar.
Possiblement passarà mes a l’història Almodovar, però a mi tot i no ser fan de cap dels dos m’agrada mes Amenabar. A tots dos cal reconèixer-los com a grans del cinema, Amenabar ha desacomplexat el cinema espanyol amb un estil molt americà i l’Almodovar ha estat mes personal.
Jo preferesc Amenabar, tot i que no no totes les seves pel·lis m’han agradat. D’Almodovar no acab d’entendre el seu cinema. El trob massa exagerat. No em diu res, especialment. Com oblidar un film com “Los Otros”? 🙂
Per cert, tu ets l’Ale???
Comparar Almodóvar amb Amenábar és com comparar una tortuga i una sardina: no tenen res en comú!
D’Amenábar a mi “mar adentro” em va semblar un telefilm d’aquests que fan a les quatre de la tarda, amb tots els respectes. “Los otros” estava molt ben realitzada i el ritme de la història ben aconseguit. Ara que agafar la idea del sexto sentido fa que la peli perdi tota la gràcia. “Abre los ojos” com a peli comercial per passar l’estona està molt bé, però no tampoc el converteix en el Hitchcock ni el David Lynch hispà. I “Tesis” sí com a opera prima és molt destacable i força bona. La última no l’he vist així que no opino.
D’Almodóvar doncs el problema que té és que les seves virtuts que el fan genial són els mateixos que els seus defectes que el fan insuportable (per exemple: la verborrea i la necessitat d’aturar la història per insertar alguna anècdota kitsch marca de la casa al més pur estil John Waters). Segurament la seva història narrativament més ben aconseguida és “La ley del deseo”. El que sí se li ha de reconèixer és que és un excel·lent director d’actors: què seria de les carreres d’Antonio Banderas o Penélope Cruz sense Almodóvar???? Per no parlar de la seva gran musa que sempre serà Carmen Maura. O de secundaris com Chus Lampreave.
Per cert Pe crec que és l’única que ha tingut el privilegi de treballar amb tots dos…
El que hauria de fer Amenábar és fer alguna sèrie de televisió com ha fet David Ball o Lynch. Crec que el format li escau millor que el cine a amenabar i que ens podria treure de la vulgaritat de “Cuéntame”, “Ventdelpla” o qualsevol sèrie d’estudiants d’institut o hospitals…
Ja me l’imagino fent un “Perdidos” a l’espanyola…
Per a mi és fàcil. D’Amenábar m’agraden totes les seues pel·lícules. D’Almodovar no m’agrada ninguna.
Inclós la cutre i lacrimògina “mar adentro”? Si és una TV movie de dissabte a la tarda!
per cert! sobre el tema Obama:
http://www.wfdy.org/
tinc la traducció si t’és més útil!
doncs sí! segueixo a l’esplai! estic al grup de Dofins amb l’Andrea com a cap de grup i amb l’Alba, la Mireia Sanchez i el Jordi Royo. molt bon grup, la veritat es que m’està agradant força 😉
Perdó pel off-topic (no ho tornaré a fer), però aquí tens un link que et pot aclarir el tema de les coses gratuïtes.
“Lo gratis es el negocio del futuro”:
http://www.atenas.cult.cu/?q=node/5295
Una gran entrada, la veritat. Jo no puc opinar, perquè he vist obres dels dos, però no tantes com per tenir-ne una perspectiva global de cap d’ells.
Genios que usan subvenciones españolas, pues menudos genios.
Por otra parte eso de que apoyen a polanski en su caso de pedofilia, me parece vomitimo por muy genios que sean.
Això això. Sense subvencions a veure qui guanya!
No clar, ara resultarà que els Oscar, els èxits de taquilla i públic també els reparteixen al Ministeri de Cultura no?
Uii que dolent és l’estat que dona diners a la Cultura en comptes de destinar-ho tot al extercit i a la Casa reial! Quin crim més abobinable!! Que tal si per protestar calem foc al MNAC o a la Biblioteca Nacional???
No és per res, pero jo també vull que em subvencionin els videos que faci.
Ho sento, la meva opinió és que val la pena augmentar més i+D, en comptes de retellar-lo, que no pas augmentar el preuspost per subvencionar el cinema.
El presupost dels museus no seria un tema apart?
Jo simplement crec que s’hauria de augmentar TOT el pressupost de cultura i eliminar el Ministeri de Defensa, la Casa Reial i tots els sous d’alts càrregs!
Cos Públic d’Arqueòlegs ja!!
Clar! Si s’elimina el ministeri de defensa, casa reial i sous d’alts càrregs podem augmentar TOTES les partides, no només la de cultura
Soc un fanàtic del cinema almodovaria i em conec els seus films amb tot típus de detall de tal forma que en un debat no pararia d’opinar per tant sempre ocuparà un punt mes elevat que l’Amenabar tot i que crec que apunta maneres aquest noi i que ha fet dos grans films com són Los Otros i Mar adentro i el que li queda encara per fer.
Són dos exemples diferenciats de fer bon cinema l’Almodovar el poso a l’altar dels genis creatius l’Amenabar confesso que el posaria en un altre altar ja que el trobo interessantissiom quan parla.
Per cert bon post!