FESTIVAL DE SITGES’09 (I): Canino vs White Lightnin
Octubre 4, 2009Cada Octubre els cinèfils catalans tenim una ineludible cita amb el Festival més terrorífic i glamurós existent celebrat a la vil•la de Sitges. Òbviament aquest blog no fa campana i, un any més, esdevindrà un testimoni privilegiat per transmetre a la resta de mortals quines son les tendències futures a les pantalles dels vostres cinemes. Aquí us deixo amb la primera de les entregues d’aquest especial!
Dissabte 3
Sense lloc a dubtes la Crisi no ha fet acte de presència al Festival: tot i la pujada en el preu de les entrades les llargues cues han estat les grans protagonistes d’aquest primer cap de setmana i, fent honor la nostre fama, la delegació hospitalenca enviada per aquest blog va adquirir les passis al darrer moment i sense cap planificació prèvia més enllà del atzar i el nostre instint.
Òbviament ja no varem arribar a temps per veure la esperada Gala d’obertura amb REC 2, ni als centenars d’adolescents histèriques que dormien al ras per veure la pre-estrena d’un tràiler de la segona part de la vampírica saga de Crepúsculo
Així doncs, després d’atipar-nos de sushi en un molt recomanable japonès de la platja ens varem disposar a saciar el mono de freakisme a la sala gran del Auditori
CANINO (Dogthooth) Yorgos Lanthimos, Grècia.
Una arriscada proposta radical sobre uns pares que decideixen, per algun estrany motiu, tancar als seus fills dins a casa, inventant una mitologia pròpia en la que el món exterior és un univers perillós ple de monstres al que no podran accedir fins que la seva dent canina els caigui.
El punt fort del film radica en les ocurrents formes en que els progenitors inventen excuses improvisades per donar una explicació coherent sobre qualsevol indici de vida externa: els gats esdevenen essers malèfics i els avions joguines voladores, els gossos son engendrats per humans i qualsevol mot d’estrany significat es susceptible a ser reinventat: un “telèfon” és un saler, un “cony” serveix per il•luminar i un “zombie” és un tipus de flor. de jardí.
El ritme del film oscil•la entre la calma més tediosa a la sobtada violència o el sexe més explicit. Em quedo amb la frase “L’incest es preferible a la presència de desconeguts”
Reaccions i notes
–Niño del Exorcista: Tenint en compte que soc un mal crític de cinema i m’he adormit, segur que la peli estava genial. Nota: 5??
–Princesa Dragomiroff: Una mostra de tendre infantesa. Nota: 6,5
–Esteban: Encara estic en estat de xoc! Definitivament una història que no et deixa indiferent! Nota: 8
–Intrèpida Libèl•lula: Antes muerta que canina! Nota: 7
–Arqueòleg Glamurós: Amb una casa com aquesta a mi tampoc m’importaria viure-hi tota la vida tancat! Nota: 7,5
Exposició d’escultures d’insectes al Palau Miramar
WHITE LIGHTNIN. Dominic Murphy, EUA-Croàcia
La Secció Noves Visions sempre ens acaba donant disgustos pel seu elevat to de freakisme, però amb aquesta excel•lent història sembla que finalment ens hi hem reconciliat.
Es tracta d’una delirant espiral que ens va submergint lentament en la ment d’un ionki psicòtic que ensuma benzina des d’infant, mentre combina el seu talent pel ball de claqué amb la venjança per la injusta mort del seu pare.
Ambientada a les profunditats de l’Amèrica del Sud, poblada per borratxos, armes i violència extrema, la cinta alterna alegrement escenes de profundes reflexións amb gore, escatologia coprofàgica i, sobretot, moltes agulles punxant venes!
Cal destacar una interpretació magistral d’Edward Hogg, que ens fa creïble l’angoixa claustrofòbia del protagonista, així com l’aparició de Carrie Fisher, ex-Princesa Leia reciclada a quarentona de vida alegre.
Reaccions i notes
–Esteban: Totalment innecessària. Nota:0
–Princesa Dragomiroff: Danzad malditos! Nota:8
–Andrew: Sobraven les pauses! Nota: 7,5
–Visionaria Namasté: Un film romàntic i tendre. Que mono! Nota:9
–Niño del Exorcirsta: Reaccions viscerals contaposades en cada espectador. Nota: 8
–Intrèpida Libèl•lula: Calia que es mengés els seus propis dits? Nota: 8
–Arqueòleg Glamurós: Ha valgut la pena que se’m regirés l’estomac amb tanta vena punxada. Nota:7,5
I per acabar el més terrorífic de la jornada: un antre anomenat Restaurant els Arcs, on demanar una pizza Margarita va esdevenir una episodi propi dels malsons a Elm Street!
Traducir al español
Translate to English
Reflexions d'un arqueòleg glamurós 
Gràcies per la crònica, Canino pinta bé, m’agrada el tema, pot ser interessant.
Aquest proper diumenge aniré a la clausura del Festival, des de fa molts anys com a mínim hi faig acte de presència.
Que ho disfruteu!!
Has trobat entrades per la gala de Clausura???
Quina sort! Estan esgotadíssimes!
Si, les he comprat amb molta antelació, ja que per la feina (treballo els caps de setmana) no puc gaudir del Festival com cal, com a mínim em regalo cada any un caprici.
Així em motivo durant la setmana, ara que lo millor és gaudir del dia a dia del festival, però que hi farem…
Jo vaig anar als curts i deixaven bastant que desitjar … l’unic acceptable va ser el pica pica, tot i haver-hi dèficit de menjar i l’absència escandalosa de begudes soft
EL Festival de Curts a la Sala Brigadoon?? Home… Que esperaves!!! Es la sala gratis, amateur i freak, en un Festival ja de per si prou freak!
a mi canino em va agradar molt, tota la peli està gravada des d’un punt de vista molt curiós amb el plano fix com a protagonista, la història tremenda amb moments genials com ¡antropófago! i totes les associacions amb rocky, potser el final massa poc treballat, però la cara de les germanes durant tota la peli, brutal!
I que em dius del ball amb la seva coreografia entre nyonya, petarda i flashdance?
Molt “mona” la R ! Hahahaha
Com a bloquer que ets, i la informació i propaganda que arribes a donar sobre el festival, no sé com no et donen un passe de premsa gratuït per a totes les pel·lícules.
(per cert al comentari del niño del excorsista hi ha errors ortogràfics/mecanogràfics massa grans com per passar-los per alt… especador!!!???)
Un any vaig intentar que em donessin un apssi de premsa xo no va colar!
Error tipogràfic corregit!
Poc que m’hi trobareu, a mi, a Sitges en aquests dies; em passaria dies sense dormir, de poooor!!
Una amiga em parlava avui d’una pel·li (Orphan?) que va veure ahir, d’una nena que es dedica a ‘sus labores’ (entendiendo por éstas aquellas que se realizan con el fin de destripar confiados/as inocentes)… Només d’escoltar com duia a terma la criatura les seves ‘labores’, de poc em marejo.
Jo també em quede amb Canino, deu d’estar bé 🙂 I una llàstima que et perderes REC 2, així podria haver comparat el que a mi em va semblar amb la teua opinió. He de dir que vaig eixir amb una sensació estranya. No és un peliculón ni mucho menos, però tampoc era una pel·li diga de 5 castanyes (el meu antònim a 5 estreles, jaja)… En fi, un lio.
Salut Arqueòleg!
Eiii!!!!!! Pinten bé, però massa poques pel·lis frikis vau veure, no?? Aix, ke ens tocaran aquest finde…
Per cert, ja saps, compteu amb mi i el Fidu. Nosaltres ja estarem disponibles el divendres a la tarda, ja diras kuan pugeu. Per si compreu les entrades abans (ke no ho crec…) compteu amb dos més….
TINC MONO DE PELIS A SITGES!!
Ens veiem!!!!