h1

COMPARACIONS ODIOSES …*by Toni, ex-arqueòleg*

Setembre 25, 2009

Després d’una llarga temporada sense col·laboracions, per fi algú s’anima a publicar de nou un cameo en aquet blog! Es tracta del Toni, un antic company de feina que, desafortunadament per l’arqueologia, ha abandonat la professió. Avui ens parlarà sobre un altre tipus de referèndums municipals: els que es realitzen a Rivas Vaciamadrid, tot i que, com ell diu, les comparacions son odioses!

_Rivas participaaaa

Estava de visita per Rivas Vaciamdrid, a casa de la meva tieta, quan em trobo una carta de l’Ajuntament que, amb el permís de la propietària, obro per llegir-se-la.

Jo esperava que fos alguna cosa propagandística, com un anunci sobre xerrades que habitualment fan per allà. La darrera  a la que vaig assistir va ser molt interessant: tractava sobre el conflicte basc,  i anava a càrreg de  Juan Pablo Fusi, (catedràtic de Història Contemporànea a la Complutense, especialista en el tema de nacions i nacionalismes), tot i que els temes més habituals versen sobre conflictes econòmics i socials, des de les condicions de vida dels camperols a Guatemala, fins xerrades sobre el comerç just o la economia sostenible.

Però vet aquí que, quan la començo a llegir, em quedo a quadres o a cercles… no sé.

El que em vaig trobar era una espècie de tríptic, com es pot veure a les fotos, on s’anuncien 100 suggeriments que es proposen des de l’Ajuntament, els partits polítics (IU, que governa amb majoria absoluta, PSOE i PP), així com les associacions de veïns i els particulars, per tal d’elaborar el pressupost municipal. Totes les propostes es divideixen en actuacions per barri o per tot el municipi.

Es a dir, que la meva tieta, com qualsevol ciutadà de Rivas, pot agafar el tríptic en qüestió, triar les idees que més li agradin pel seu barri o pel poble en general i enviar-ho a l’Ajuntament (evidentment, qualsevol no pot fer-ho, per això obliguen a posar totes les dades personals).

No sé que faran amb tots aquests “vots” però, pel que comenten, tenen molt pes a l’hora de fer el pressupost. És a dir, que és el poble el que decideix on i en què es gasten els seus calerons, o com a mínim té una influència capdal (la meva tieta m’ho confirma).

Evidentment, aquests suggeriments no tracten sobre coses que no li pertoca decidir a l’Ajuntament, com per exemple la independència de la Comunidad de Madrid respecte al Sistema Solar (amb tanta estrella de furbo quasi podrien fer una galaxia pròpia!!), i no van més enllà de invertir en enllumenat públic, en algun acte solidari o cultural, realitzar propostes socials… es a dir, al que normalment es dedica a un Consistori Municipal.

_Rivas participa2

Passat uns dies, arribo a Blanes… i sé que les comparacions són odioses… però no puc deixar de confrontar els llocs on he viscut, per si algun dia em dona per independitzar-me amb la meva parella. Així doncs començo a donar voltes pel meu estimat poble…

El primer que em trobo és que el jardí botànic Pinya de Rosa (no fa gaire declarat paisatge protegit per la Generalitat) s’ha venut a un propietari privat per a que l’exploti. El primer que fa aquest es posar una tanca metàl·lica que envolta tot el terreny, sense tenir en compte tota la fauna que viu allà i que ara no pot creuar d’una banda a l’altre del bosc.

També contemplo esmaperdut com la urbanització San Francesc, que està al costat d’una cala que no fa gaire era quasi verge, cada cop es fa més i més gran, i el bosc que hi havia ho substitueix unes grans mansions burgeses (que ríete tú de la Moraleja).

A més, em trobo que l’únic lloc per aparcar que hi havia al poble de Blanes, ara es de pagament, cosa que no van anunciar en lloc… només a TV Blanes i a l’Ajuntament… es a dir, hem de tenir com a pàgina web d’inici la web municipal, si no pobret del que només estigui pel poble els cap de setmana. El millor es que si pagues els impostos a Blanes és gratuït… però per aixó necessites un cartell cutre amb la matrícula pintada amb “taquer” que et donen a una secció de l’Ajuntament de 9 a 14 de dilluns a divendres. Així doncs, he de perdre un dia de feina per anar a buscar un cartellot?… Bé que quan pasen els impostos sempre se’n recorden d’on visc… perquè no em poden enviar la merda de rètol? Han perdut la meva direcció?

I per postres els carrers de Blanes tallats perquè fan obres. Cosa que em sembla magnífic però que, quan vas amb el cotxe i has de fer tota una volta per carrerons estrets per sortir del poble, trigues 20 minuts més.

Per finalitzar… vull fer una reflexió. Realment es necessiten molts diners per fer les coses bé? Els que demanen més finançament, o que diuen que suposadament ens roben, no estàn amagant la seva incapacitat de solucionar els problemes reals de les persones? No és de cobards i d’irresponsables el de donar-li la culpa al veí de que un mateix sigui un incapaç, individualment i/o colectivament parlant?

Rivas (Madrid) té 65.000 habitants, Blanes (Girona) té 40.000. Crec que el pressupost municipal d’aquestes poblacions hauria de ser semblant  i, des de la meva opinió, a la pràctica son com el sol i la lluna.  No cal disposar de molts calers per fer correctament les coses, trobar solucions o, com a mínim, si les fan malament que t’informin.

Perquè nassos hi ha persones que, davant la menor dificultat, només busquen enemics fantasmals exteriors i no dins seu? De veritat es creuen tan perfectes?

*by Toni…. ex-arqueòleg*

Advertisements

23 comentaris

  1. Efectivament Toni, has donat al clau:

    Es perfectament legal, lícit i legitim convocar la participació ciutadana més enllà de les eleccions regulars, i a més, respectar la discrepança, els procediments legals i coherents, decidint sobre el que a la gent realment li afecta, semrpe i quant, clar, hi hagi voluntat política per fer-ho.

    I aixó passa a Madrid! Aquell suposat infern anticatalanista tan enemic de les consultes democràtiques! Mentre nosaltres miravem en aquella direcció la burgesia catalana i catalaníssima de Millet roba els milions públics a dotzenes i el capitalisme blaugrana monta xarxes d’espionatge ilegal.

    Peró si, siusplau, seguim creient que el nostre problema és la lluita de pobles, convoquem referendums de fireta i carreguem contra els malèfics madrilenys, no fos cas que els corruptes podrits runits a Cercle del Liceu, el Palau de la Música, a l’Orfeó Català i a la tribuna del Camp Nou haguessin de donar explicacions per robar i explotar cada dia.

    Visca l’alienació!


    • oohhh per fi he entes com fer subnivells de comentaris!!!

      ALELUYAAA!!


      • Com es fa?


        • Amb sembla que ja sé com, però no sé què són això dels nivells


  2. m’ha agradat molt aquest post!!!


  3. Touché, queda clar que hi ha massa ajuntaments “trileros”, que van marejant i marejant les coses fins a no fer res. Potser el que si que arreglen son les seves butxaques a l’estil Millet, però els pobles que es fotin.


  4. No sé, no m’acaba de convèncer la comparació. Rivas és una ciutat nova, que en 20 anys ha passat de 500 a 60.000 habitants! I a més sociològicament és molt particular, doncs va ser “colonitzada” per sindicalistes. Si comparessis Blanes amb localitats turístiques del mediterrani com Marbella, Benidorm, Torrevieja o Oropesa sí que la cosa tindria més sentit (i segurament Blanes sortiria guanyant, cosa no gaire difícil).

    Dit això sóc el primer que critica el referèndum no pel fet que es faci un referèndum d’autodeterminació sinó perquè un ajuntament perdi temps i diners en recolzar-lo tot i ser organitzat per entitats civils privades i, sobretot, perquè sembla que la premsa catalana, TV3 i la caverna mediàtica madrilenya no tenien de més coses de què parlar…


  5. Passo de seguir fent conya amb els referendums “de fireta”.

    Hi ha una cosa més important en el post:
    L’ajuntament de Rivas Vaciamadrid és un dels pocs ajuntaments que exposa el pressupost municipal a la seva pàgina web. Per trobar el de Blanes me les he vist i desitjat (i no l’he trobat sencer i només el del 2008).

    Algunes comparatives interessants:
    Rivas Blanes (2008)
    Pressupost (milions E) 94 89
    Habitants (milers) 65 40
    Pressup/Habitant (Euros) 1.446 2.225
    Inversions reals 28 25
    Inversions per habitant 431 625 ****
    Despesa corrent/habitant 569 1.600

    *** Aquesta dada és enganyosa perquè la principal inversió de l’ajuntament l’any 2008 va ser el trasllat de les seves oficines (9 milions d’euros). Si ho restessim, serien 400 euros per habitant.

    Resumint: al ciutadà de Blanes li costa la seva administració tres vegades més que al ciutadà de Rivas (1.600 vs 569) per a obtenir unes inversions reals inferiors a les que obté el ciutadà de Rivas (400 vs 431).

    Deplorable. No m’estranya gens que els pressupostos de l’ajuntament de Blanes hagin estat sistemàticament impugnat des de no sé fa quants anys.


    • Joder, quin comentari me´s currat i ben documentat!
      Si es que tinc uns comentaristes que no m’els mereixo!


      • “No me’ls mereixo”, voldries dir.

        I tens tanta raó com faltes morfosintàctiques i d’ortografia.


    • Brutal, Ferran t’has lluït. Les xifres son totalment incontestables.


      • Ah!, jo també m’en he adonat ara com va aquest tema del esgraonament de comentaris, és una canya.


        • Encara que he fet un comentari més avall, també tinc ganes de fer-ho amb això dels subnivells… jeje.
          Em reitero… és una gran aportació que, a part d’indignar-me encara més amb el “meu” consistori, arrodoneix aquest post… i em dóna la satisfacció de veure que encara queden persones que aporten coses positives als debats.


        • Ah!, jo també me n’he adonat ara de com va […] és una canya.

          Caldrà trucar al protector del pronom feble. Ets el que escrius.


          • Afegeixo: * de l’esgraonament.

            Elisió, poh favó. Responent a madedebymike en els dos comentaris.


      • Respectem les construccions pròpies del catalá i no apliquem les forànies tenint-ne de pròpies, s’empobreix la llengua (te has lucido -> t’has lluït).

        T’hi has ben lluït, sí. No sóc corrector d’estil, però la vocació hi és. Si n’hi ha algun de despistat que ha acabat per aquí en deu estar ben d’acabat, literalment: si no s’ha seccionat les venes amb l’estri que més a mà tingués poc n’hi deu haver faltat.

        Fent honor el meu nick, un bon ¡¡¡¡HA HA!!!! a tots.

        PD: En teoria el català no obre els signes d’interrogació i exclamació… però aquesta mancança té sentit en idiomes que tenen construccions específiques anti-ambigüitat que en aquest cas el català no té (l’efecte es cobreix amb els signes dits). Peeeer tant és lògic que a nivell escrit s’indiquin per facilitar-ne la lectura. Insubmissió en favor de la raó, diguem-ne.

        Sí, m’he quedat molt a gust.


  6. Argh!!!!! No han quedat encolumnades les dades. Espero que s’entengui: el primer nombre fa referència a Rivas i el segon a Blanes.


  7. Entenc el que vols dir Rafel… però la meva intenció no és comparar la quantitat de gent, ni de quina forma va arribar-hi, ni de fer un estudi sobre la seva geografia històrica (encara que per la teva informació, fa 20 anys Blanes tenia la meitat de població que ara i era el doble de petit, cosa que ha fet que tinguem una ciutat nova)…
    El que intento és fer una comparació entre les formes de gestionar la cosa pública entre consistoris…

    Per posar-te un exemple que agafo del post, crec que la possibilitat de donar-li més pes a la voluntad dels ciutadans a l’hora de fer un pressupost és totalment assumible per qualsevol ajuntament. Es a dir, que per fer-ho no ha de tenir una quantitat més o menys gran de població, ni tampoc tenir una geografia determinada. Simplement s’ha de tenir voluntad i ganes de fer-ho.

    Evidentment, suposo que hi ha ajuntaments pitjors que el de Blanes, i no fa falta anar-se’n a Marbella (cada dia faig el “metro” del maresme i les destroses que han fet a la costa del maresme no tenen res a envejar als llocs que assenyales, i suposo que tindrà a veure el mateix culpable especulatori). Però la veritat, no he anat a viure a cap d’aquests llocs i no puc tenir una visió fiable de com funcionen com ajuntament, ni si alguns dels polítics que ho porten intenten fer millor o pitjor la seva feina.

    Intento parlar de les meves vivències i del que honradament crec que sé, ja que tant a Rivas com a Blanes fa 30 anys que camino… i portem 30 anys igual…
    Quan comenci a imaginar ja us avisaré que faig una novela de ficció!


  8. Moltes gràcies per la informació Ferran! Gràcies per la teva aportació!


  9. Hola, ahir em vas deixar un comentari i no entenc a què et refereixes quan dius que s’assembla a la mort de Virgínia Wolf.


  10. La veritat és que és molt “politiqueo” tot això de declarar paisatge protegit o parc natural o coses així ja que a l’hora de la veritat, fan el que volen.
    La pela és la pela…

    En fi, m’agradaria comentar que tots els pobles fan obres als estius i ningú té en compte als discapacitats físics per facilitar-los el “trajecte”.
    Per exemple, ahir hi havia un home que anava amb cadira de rodes i les dues voreres estaven aixecades i al mig hi havia la carretera.
    QUè podia fer l’home? Anar per la carretera i tenir cura que no l’atropellessin?, o intentar pujar la vorera (bordillo) que era bastant alt? o en el cas que pogués pujar-lo, pujar i baixar de la vorera cada cop que hi havia una tanca que barrava el pas?


  11. Passant per alt qualsevol possible comparació primer de tot felicitar al col.laborador per aquest interessant article. SEgon: curiosos els noms els parcs i carrers d’aquesta ciutat madrilenya que reflecteixen la seva joventur i tenència cap a les polítiques d’esquerra.
    Crec que aquest sistema és un bon exemple de com exercitar la democracia activa i no la passiva a la que estem mes acostumats.
    Desconec com es va iniciar aquesta proposta a Madrid però crec que els ciutadans, que podem ser mes actius del que som, ho podriem defensar i proposar a nombrosos municipis per aconseguir que sigui mes habitual.
    Crec que estem en la era del passotisme col.lectiu i l’individualisme passiu-agresiu. Ho canviem?


  12. […] A començament dels anys 90′s la ciutat brasilera de Porto Alegre va posar de moda els “pressupostos participatius”, on la ciutadania decidia com s’invertien els recursos municipals en un procés  innovador, a base de debats i assemblees amb  ciutadans,  sindicats,  treballadors i  tècnics municipals: La experiència va resultar molt enriquidora i l’esquerra alternativa va pensar que aquesta era una via per renovar la democràcia; un bon exemple proper de com això ha funcionat correctament és l’Ajuntament de Rivasvaciamadrid (IU), com ja es va explicar en un altre post d’aquest blog. […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: