h1

Soc un “stakhanovista”??

Setembre 16, 2009

Treball

Un puto dia, 24 miserables hores, 1440 efímers minuts. Aquest ha estat el total de vacances que he realitzat aquest any en un estiu que, per a mi, ben poc ha tingut de festiu. He començat a pensar que aquesta estació realment mai ha existit, que tot ha estat un rumor infundat per quatre walpurgis avorrides.

Si ja ho deia Texas a “Carefull what you wish for” : si al més de gener em queixava que estant al atur el temps lliure m’ofegava en un “horror vacui” d’avorriment sideral, en quant vaig tornar a firmar un contracte qualsevol rastre d’oci s’ha esvaït per art de màgia.

I us pregunteu que he fet jo del meu dret a descansar? Doncs l’he consumit en els finiquitos de finalització d’obra i servei des de que, a mitjans de Febrer, vaig començar un tour que m’ha dut per nou empreses d’arqueologia diferents en un veritable huracà de nomadisme laboral on he excavat fons de cabana de l’edat del ferro a Sabadell, realitzat un estudi arqueozoològic de 5.000 ossos en 4 setmanes (rècord mundial!!), dirigit l’expedició a una cova prehistòrica al camp de Tarragona o controlat l’impacte sobre el patrimoni històric de les obres del AVE al pas per Sagrada Família. Fins i tot m’he permés el luxe de marxar de jaciments on, simplement, no m’agradava l’ambient laboral que s’hi respirava.

Potser es que estic atacat de stakhanovisme, aquest moviment social que va succeir als anys 30 a la URSS, consistent en que els treballadors feien hores i hores extra gratis per pur amor a la feina i que, realment, es tractava d’una moda impulsada pel mateix Stalin per tal d’augmentar la productivitat, sense haver d’invertir en tecnologia ni augmentar els sous.

Fins i tot em sento, a voltes, identificat amb el personatge de Sarah Polley al film de Coixet “La vida secreta de las palabras” en l’escena on el seu cap l’obliga a agafar vacances forçades, ja que està rebent queixes i pressions dels sindicats indignats per aquesta renuncia voluntària als propis drets obrers.

Suposo que això succeeix quan algú, com jo, té per ofici el seu hobbie favorit!

En fi! Tan de bo pugui estar molt de temps tan atrafegat com fins ara. Toquem fusta!

PD: Fotografia feta i editada per mi, realitzada al Cementiri de Monjuïc

PPD: Aquest post ha estat editat al contindre informació confosa, suposadament errònia i gratuïtament ofensiva. L’autor del blog demana disculpes per no contrastar els rumors, com tot bon periodista ha de fer.

Anuncis

11 comentaris

  1. Ja hem trobat un dels culpables de l’augment de l’atur a Catalunya, Els treballadors compulsius aviat sereu perseguits com a delinqüents.

    8 de cada 10 espanyols no estan satisfets amb la seva feina, i tu amb la manca de tacte de presumir de que t’agrada la feina, pitjor encara, és el teu hobby.

    Tot això és malaltís, et felicito, però tinc moltes sospites de les persones que gaudeixen treballant.
    Si un dia em passa aniré a cal metge…


  2. Potser ets un stakhanovista, no ho sé. El que segur ets és un afortunat. Enhorabona! 🙂


  3. “Stakhakè?”, he pensat quan he llegit el títol. Celebro saber que no es tracta de cap malaltia…

    … o potser sí, que n’és. Estic en la línia de madebymiki: un hobby remunerat no és un hobby, és una obligació.

    Pel que fa a l’horror vacui en èpoques de calma chicha laboral, no pateixis, es cura amb l’edat. A aquestes alçades de la pel·lícula, a mi l’horror vacui me’l provoquen les obligacions remunerades.

    Enhorabona per la feina; a la teva exjefa, que li donin pel sac (però que et pagui abans).


  4. No diuen els postulats marxistes que el treball és una forma d’esclavisme? Però tu mateix ho dius: el que fas, t’agrada.


  5. Ep! Veig que hauries d’actualitzar les teves “Frequently Asked Questions”… i introduir-hi els recents posts que han fet saltar els audimetres…


  6. No diuen els postulats marxistes que el treball és una forma d’esclavisme?

    No, diuen que el treball és la font del valor, com totes les teories derivades de l’economia política, així com el motor de la història!

    Ai, que hauré de fer un post sobre tòpics del marxisme…


  7. L’estiu és una estació de l’any, i per a mi ja fa molt temps que no és sinònim de vacances. De fet aquest any no he anat ni un sol dia a la platja, i això que la tinc a deu minuts a peu de casa…

    Prefereixo la tardor, la meva estació favorita, per esbargir-me; menys cues, més econòmic, més tranquil… no hi ha nens. M’agrada fer vacances fora de temporada.
    I pel que fa la feina… és una sort treballar del que t’agrada..


  8. Uo uo felicitats. De fet diuen que la felicitat avui en dia és quan no saps diferenciar l’oci de la feina!


  9. Doncs jo, que tampoc ser diferenciar un crani d’un húmer, voldria saber com es pot optar a un concurs per “escarbar runes”. Ho podria fer des d’el despatx? o cal sortir a l’intemperie?


  10. Vols vindre a excavar a les meves ordres a pic i pala Ferran? ajajaj


  11. Seria tota una experiència, no ho dubto!
    Però no t’ho recomano: amb lo maldestre que sóc, segur que li fotia amb el pic a qualsevol Venus de Milo i l’esquerdava abans que l’extraguéssis del seu lloc.
    D’altra banda, amb el que expliques de la gent del ram de l’excavació, potser em trobava al cap d’uns dies parlant de futbol i Gran Hermano, deixant anar tacos a tort i dret i piropejant de forma grollera les xicotes… jajajaja



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: