h1

Hipocresia i prostitució

Setembre 6, 2009

Puta

Aquesta setmana el diari El Pais ha publicat un reportatge, amb fotos extremadament explicites, sobre la prostitució als carrers de Barcelona i, com era previsible, això ha provocat la típica reacció social hipòcrita, inútil i cutre: les associacions de veïns s’han dut les mans al cap, la oposició al Ajuntament ha començat a bordar i el Govern Municipal s’ha limitat a fer una redada on s’han detingut a 4 prostitutes i 12 clients, tots ells d’origen estranger.

Com, segons el Codi Penal vigent, ni la prostitució ni la contractació de serveis sexuals son delictes tipificats, aquestes persones seran identificades i posades immediatament en llibertat i ni tan sols els podran repatriar, degut a la dificultat per esbrinar el país de procedència en el cas de ciutadans subsaharians.

L’únic que sembla preocupar a la opinió pública es l’aparença d’aquest greu problema: la imatge que dona la ciutat al turisme i poc més, com si traslladant a les meretrius a un lloc més discret tot estigues solucionat.

Però no ens quedem a la punta del iceberg, anem a la arrel del problema:quans proxenetes han estat detinguts? Cap. I això si que és un delicte i greu! Però clar, es molt més senzill enviar els mossos a enxampar a quatre barjaules cridaneres, dels centenars que passegen per la rambla, que iniciar una costosa investigació policial internacional.

Escot i mamellamSegons fonts d’ONG’s, les noies que es dediquen a exercir la prostitució pels carrers de la Ciutat Comtal venen de països africans amb pobresa extrema, on han estat enganyades amb promeses de feina per poderoses xarxes internacionals de tràfic de dones, treballen unes 9h hores diàries cada dia de la setmana, sense cap mesura higiènica, on estan obligades a contractar un mínim de 12 serveis diaris, a 30 euros cada un, dels quals 20 son per a la organització i 10 per als intermediaris inmediats.

Tenim una màfia despietada dedicada al esclavisme sexual en massa a les portes de casa i tan sols ens capfica que pensaran els japonesos quan vinguin a fotografiar la Sagrada Família i es topin sobtadament amb una escandalosa fornicació pública. A que estem jugant?

I, per postres, resulta que Espanya està adherida al Protocol de Palerm, elaborat per la ONU el 2006, on s’estableixen les pautes per actuar davant màfies d’immigració on, al apartat destinat a la tracta de persones, estableix clarament que cal protegir a les víctimes explotades, per tal que puguin testificar contra els seus macarres, incidint en que les autoritats públiques els hi han de donar assistència legal, mèdica, psicològica i material, així com han de possibilitar l’accés a educació, ofertes de treball digne o habitatge, per tal que surtin d’aquest cercle viciós.

De nou l’Estat renuncia a fer pedagogia social i saltant-se la seva pròpia legislació, tira pel dret, cedint a la pressió de la demagògia pamfletària. Igual resultarà que tenia raó Stieg Larsson quan, al segon volum de la seva aclamada trilogia Milenium, insinua que el proxenetisme estén els seus tentacles fins als despatxos de fiscals, empresaris, funcionaris policials, directius polítics i redaccions periodístiques on, en un món encara massa dominat pel patriarcat, sempre queda millor carregar les culpes a una puta que a un prestigiós financer que s’enriqueix violant i explotant noies acabades d’arribar de Camerun. Animo des d’aquí als periodistes de El País a que tirin per aquest camí en posteriors reportatges, tot i que el resultat, de ben segur, no serà tan morbós.

PD: I no, aquí no estem debatent si legalitzar o no la prostitució voluntària, un apassionant debat que deixo per una millor ocasió, ja que sospito que el voluntariat en aquest cas brilla per la seva total absència.

20 comentaris

  1. Em sembla que sí… que tenia raó Stieg Larsson: el proxenetisme estén els seus tentacles fins als despatxos i sempre queda millor carregar les culpes a una puta


  2. Molt bon article, els periodistes, com sempre, no al servei de la comunitat sinó al servei dels polítics i al servei del sensacionalisme gratuït i morbós, en comptes de fer una autèntica tasca social que hauria de ser un dels seus objectius prioritaris. Són el QUART PODER de l’Estat

    Salutacions


  3. i aixó que estem parlant de El PAís, que a mi em sembla el rotatiu més seriós del quiosc, que no em vull imaginar com hauria enfocat aquest tema El Mundo, El Periódico o El Que! L’Avui, obviament passa del tema: té tots els redactors cobrint el referendum simbòlic i folclòric d’Arenys de Munt!


  4. Em sembla que sí… que tenia raó Stieg Larsson: el proxenetisme estén els seus tentacles fins als despatxos i sempre queda millor carregar les culpes a una puta


  5. El sexe és una cosa que sempre es seguirà necessitant i trenta euros no són difícils d’aconseguir, així que surt molt viable mantenir una xarxa d’esclaves sexuals. En qualsevol cas, veient que ningú fa res al respecte, és obvi que el tema arriba lluny. I no sé si cal citar Larsson per adonar-se’n. Amb la realitat n’hi ha prou.


  6. Per cert, que m’ho he descuidat: la imatge que encapçala l’entrada és preciosa. De qui és?


  7. Un post molt interessant, sí senyor; ho és de debò. T’engresco que l’enviïs als mitjans (convenientment retallat, sinó no te’l publicaran per la llargària). Tens raó: el que es veu és només la punta de l’iceberg, ni de bon tros el problema real i preocupant. Però també és cert que per alguna banda s’ha de començar a fer feina: no és normal que putes i clients cardin en mig del carrer, amb absoluta impunitat, i les autoritats es gratin els pebrots -mai més ben dit- en els seus despatxos daurats.

    Començada l’operació neteja, que continuïn els polítics la seva feina, desmantellant les xarxes d’esclavatge que segueixen vigents en ple segle XXI. Tot plegat, el passotisme polític que es veu i el que no, és vergonyós.


  8. Això d’anar movent les putes d’un lloc a un altre és com el problema que hi havia, i segueix havent, amb els yonkis… els van anar canviant d’ubicació fins a aconseguir que es repartissin per l’àrea metropolitana (que al final serem els que ens menjarem la mala imatge pel bé de la preciosa barcelona).

    El més curiós és que aquest tema informatiu va sorgint de tan en tan i sempre acaba igual, tots ens oblidem.
    Ah si! El periodico ha informat de tots els llocs on ens podem trobar aquestes pobres noies i els preus.

    conjuntbuit.


  9. Les putes deurien elegir els nostres politics. Jo els hi deixaria de bona gana a les seves mans el pendre determinacions. Ningu millor que elles coneixin qui es qui entre els homes amb poder… Elegir les dones-politics es un xic mes dificil.


  10. en general de acuerdo con lo que dices, pero no des datos simplistas sobre la prostitución en BCN, porque es mucho más compleja y variopinta, como pa decir que si son del tal sitio, trabajan en tal situación y cobran tal. tal y como te digo es mucho más complejo, y créeme porque sé de lo que hablo

    ah! os sorprenderiais de la cantidad de prostiturtas que se dedicana ello libremente y no quieren dejarlo

    P.D.: por mucho menos de 30€ ya puedes conseguir que te hagan de todo


  11. Si senyor, un bon post que apunta allà on cal. Aquesta setmana a RAC1 es va produir un interessant debat, on Marga Carreras, prostituta i membre de LICIT va parlar molt clar i no va deixar gens be als polítics.

    La prostitució, la droga i el tràfic d’armes mouen molts diners. Les putes, drogoaddictes i soldats (la base) son mes aviat a la banda de les víctimes.

    Ara que lo fàcil és atacar al mes dèbils, els que promouen i s’enriqueixen amb aquest negoci estan massa ben col·locats per que els hi passi res.

    Ben segur que ens esgarrifaríem si sabéssim lo profundes que son les arrels d’aquest problema i qui hi ha implicat.


  12. Vivim en el país europeu on les lleis i les penes són més suaus, d’aquí a que el tema màfies hagi crescut tant en els darrers anys. Per a ell aquesta terra nostre és el paradís! I no dubt gens ni mica que quan Larsson va insinuar el que va insinuar tengués raó, més ell que sabia del tema. Una pena i molt trist tot plegat…


  13. Ara per ara, a Espanya, qui paga les pensions i qui paga els subsidis d’atur són en gran part els turistes. Així que si fos realment cert que un augment de la prostitució (i no només de la prostitució, si només fos això) en llocs cèntrics provoca una desbandada de turistes això SÍ seria un problema greu i molt i no només de BCN sinó de tota l’economia espanyola.

    Això no treu que la policia (i si cal en cooperació internacional evidentment) ha d’atacar les xarxes de proxenetisme i que cal donar assistència a les dones que vulguin deixar aquestes xarxes.

    Ho sento, però avui dia la imatge exterior de cara al turisme és una prioritat social i d’esquerres per poder pagar pensions, escoles i serveis socials fins que no puguem tenir una economia independent del turisme cosa que com a mínim portaria 15 anys (i això en el cas que es tinguessin polítics competents i es duguessin a terme polítiques econòmiques encertades…).

    Un altre tema és que el tipus de turisme que s’està atraient en els últims 5 anys és precisament client de la prostitució. Per tant, potser, ja que no podem ser París potser hem d’assumir que BCN sigui Bangkok o la Havana. I és que la ciutat potser no dóna per més…

    Per tant, encara no tinc una postura sobre si la prostitució beneficia o perjudica la ciutat… Potser es podria provar durant un parell d’anys un barri roig estil Amsterdam amb escaparates en baixos i sexe només a l’interior i a veure si això beneficia econòmicament o no. Ens hem de dicidir entre el model holandès o el model suec, perquè si no aviat tindrem el model cubà o taiwanès…


  14. Comentari via Facebook

    Dess Mond: Ha provocat la “típica (?)” reacció social i la del benvolgut alcalde, que si no arriba a ser per EL PAIS no sabria que passa per Ciutat Vella.


  15. ui… volia dir tailandès no taiwanès…


  16. I una altra cosa tant criticar “el país” pel morbo pero si no fos per les imatges impactants no haguessin estat tots els mitjans debatent a fons sobre la prostitució durant la darrera setmana… agradi o no els mitjans posen debats sobre la safata i a vegades per provocar el debat i remoure consciències cal ser sensacionalista, provocador i oportunista…

    Una altra cosa és que les administracions fan polítiques de posar pegats per solucionar els problemes, només de cara la galeria… però repeteixo per generar debat de vegades cal ser sensacionalista i una imatge val més que mil paraules…


  17. Estem en una societat idiotitzada mediàticament:

    Unes fotos al diari poden més que un fotimé de queixes i pancartes veïnals… aleshores tots a córrer. Foto contra foto; de la Boqueria amb sexe anal a la de la patrulla detenint noies. I tothom content que sí que es fan coses contra la prostitució…

    Com bé dius, no hi hagut cap proxeneta detingut… potser perquè estan per tot. Aquests mateixos dies els dos grans prostíbuls de Castelldefels han vist allargat en mig anys més el seu tancament i la justícia ha confirmat la comnivència de policies amb els locals…

    Massa diners pel mig en una activitat més vella que l’anar a peu.


  18. […] I, curiosament, un altre concepte que juntament amb el de lliure albir s’hauria de sentir bastant és el de proxenetisme, cosa que sí que és un delicte i contra el qual no s’està fent absolutament res. […]


  19. Canviem de to: la cacarejada -inútil- Ordenansa de Sivisme només prohibeix el “sexe remunerat” a la via pública. No hi ha doncs inconvenient per al sexe no remunerat (el de sempre) al carrer.


  20. […] Una reflexió interessant al bloc de l’Arqueòleg Glamurós. […]



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: